Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<106/169>

Vicent Partal

05.10.2009

Un horitzó mogut

Ningú no és capaç avui de saber què passarà d'ací a un any just, en les eleccions catalanes, i quin paper hi farà Reagrupament. El mapa polític català s'ha demostrat molt estable durant dècades i només la fugaç presència del Partit Andalusista i la irrupció de Ciutadans han alterat lleument el paisatge parlamentari. Ara, vist allò que es va veure el cap de setmana, en l'assemblea fundacional de Reagrupament, és raonable de pensar que assistim al naixement d'una força política que, si li van bé les coses, fins i tot podria provocar un petit terrabastall en el molt estable hemicicle del parc de la Ciutadella.

Crear un partit nou, de zero, és una tasca complicadíssima. Les lleis electorals que tenim, les estructures polítiques i mediàtiques i els formats electorals compliquen molt la vida dels partits naixents. Moltíssim. Per això pot passar que l'evident moment dolç que Joan Carretero ha sabut bastir amb una infrastructura minúscula acabe en no res. Ja ha passat alguna altra vegada. Però, fins i tot si fos així, allò que ningú no pot negar ara mateix és que els associats de Reagrupament han sabut suscitar una expectativa sòlida que s'explica en bona part per la decepció que ha alimentat Esquerra, però que va més enllà.

En el seu discurs final a l'assemblea Carretero va demanar generositat als afiliats per a acollir gent nova sense demanar-los què havien fet abans, pensant únicament en el futur. És una actitud sensata, en què pot consistir una bona part de l'èxit possible de l'operació, però no és fàcil. No és fàcil perquè el trauma del trencament és recent i les acusacions que Esquerra ha prodigat amb tanta insistència contra els reagrupats es repetiran i potser fins i tot creixeran, vist que la nova candidatura no és una anècdota fàcil de rebaixar i de ridiculitzar. I tampoc no serà fàcil perquè per a la resta de l'espectre polític, no solament per a Esquerra, Reagrupament ja és una nosa. Pels uns perquè posa en perill definitivament l'actual govern i el projecte del tripartit. Pels altres perquè la crítica radicalment democràtica que fa Reagrupament de la manera de procedir de la classe política toca el cor del desencant que ha fet desertar les urnes aquests darrers anys.

Ep! I qui sap dir avui quin impacte pot tenir un vot radicalment independentista, que reclama un estat per a l'any vinent i no per a dècades a venir, amb els referèndums cridant a la porta i amb la sentència del constitucional fent voltes sobre el cap de la Generalitat?

Amb tot plegat, l'horitzó polític català del 2010 es va movent, i molt de pressa. Molt.

Mail Obert