Opinió

 

<10/169>

Vicent Partal

06.03.2015

Il·legalitzar els partits catalans

El PP ha començat la campanya electoral del 27-S. I una de les propostes més interessants que se li ha ocorregut és la d’il·legalitzar els partits polítics ‘que van contra la constitució’, és a dir, els independentistes. No és que siga el seu programa encara, però ja ho han començat a dir. Concretament, el diputat Santi Rodríguez. Aquest senyor va dir l’altre dia al parlament que a Alemanya els partits que van contra la constitució eren prohibits. I ja es va entendre que aquesta era la seua proposta. 


Però s'atrapa abans un mentider que no un coix. I així cal dir ben alt que l’afirmació del senyor Rodríguez és literalment falsa. No ho sé si és que s'ha cregut una mentida que li ha contat algú o si és que menteix ell a propòsit. Però el cas és que el que diu és rigorosament fals.


D’acord amb la llei bàsica d’Alemanya, els partits polítics han de reconèixer els valors democràtics de l’estat. I si algun d'ells no ho fa l’única cosa que pot fer el govern és portar-lo davant els tribunals. Com passa, de fet, en la immensa majoria dels països europeus. A Alemanya són legals partits nazis, comunistes o revolucionaris de tota mena. I si bé és cert que n'hi ha dos de prohibits, cal aclarir que això és des de fa moltes dècades i ha quedat com una anècdota del passat.


Entre altres coses perquè Alemanya és un país seriós i si algú intenta prohibir un partit li calen proves de que efectivament aquell partit vol subvertir l'estat. No s'hi valen les paraules i prou. No hi ha prou amb dir que estan contra la constitució. 


Això va quedar claríssim durant l'intent d'il·legalitzar el partit neonazi NPD, entre els anys 2001 i 2013. En aquell moment el govern federal i els estats, tots, en van demanar la il·legalització. Però els jutges no la van concedir. Van exigir proves concretes de com l'NPD ho faria per a implantar una dictadura però ningú no les va poder aportar i, encara pitjor, el tribunal va considerar que la presència demostrada de nombrosos infiltrats de la policia dins l'NPD invalidava qualsevol demanda d'il·legalització perquè les accions més provocatives no se sabia ben bé si les havien ordenat els líders del partit o el propi estat alemany.


Aquell procés contra l'NPD va ser tot un exemple del rigor intel·lectual de la societat alemanya, que es va esforçar a distingir entre opinions i fets i que va posar els drets democràtics per davant de les amenaces al propi estat. Un abisme si ho comparem això amb Espanya.


Un abisme que porta a l’experiència basca. Al País Basc, en plena desesperació política, l’única manera que el nacionalisme espanyol va trobar per a aturar la voluntat democràtica del país va ser il·legalitzar les formacions abertzales i fer unes eleccions a mida, en què un terç de la població no va participar. Ho intentaran això també ací? Bé, el problema que tenen és que allà la presència d’ETA encara podia, remotament, justificar alguna cosa davant alguns. Però ací? O és que pensen dir-nos que Artur Mas és un perillós terrorista?








L'opinió dels subscriptors


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)




Feliu-Joan Guillaume


Senyor Partal, molt d'acord amb el que dieu, però vull introduir un matís col·lateral que considero important: A Alemanya i altres països europeus, si que estan prohibits els partits nazis i comunistes estalinistes. O, per dir-ho amb més propietal, els que pregonen l'odi racial, la destrució violenta per raó de classe o l'apologia del genocidi (per motius racials, de religió, per inclinació sexual o qualsevol altre motiu).

Això no us treu la rao, us la dona, ja que ni tan sols allà, com bé insinueu, han prohibit al NDP ni al VP, malgrat que és dificil tenir dubtes raonables de que, en el seu cor, siguin patits neonazis ... pero cuiden molt de guardar les formes (ni camises pardes, ni molt menys esvastiques o similars). I és que allà la pressumpció d'inocència és sagrada. Res a veure amb el que ha passat a l'Estat Espanyol, on tot el que havia "tocat" ETA estava automaticament contaminat i era il·legalitzat (partits, entitats, persones individuals etc)

Crec en  el model alemany (que és el de tota Europa), l'odi racial o religiòs, no és diàleg democàtic, és purament incitació a la violència. Aquesta gent no té lloc en democràcia. Penso que, per algun editorial anterior seu, sentiu el mateix.

Fet aquest aclariment, que a Alemanya prohibissin a un partit secessionitsa pacífic bavarés (petits, però n'hi ha), als USA un de texà (idem de idem) o adhúc a l'Estat Francès un de cors o bretó és simplement inconcebible (i per mostra un botó: a l'Estat Francès Batasuna era legal quan a l'espanyol va ser, ella i els seus successors, prohibida)




Josep Selva


No tinc cap dubte que d'aqui al 27S, entre el Gobierno de la Nación Española, i el Tribunal Constitucional Español, mano a mano, il·legalitzaran, l'estelada, la ANC, els partits sobiranistes, les eleccions autonomiques impulsades per ETA sota el camuflatge de Mas, TV3 i CatRadio, la inmersió linguïstica a l'escola, les victòries del Barça de futbol i basqeuet i del Vic i el Voltrega en hoquei, i suspendran la Autonomia. Tot legal i segons el orden constitucional, perque un Estat te sempre a la maniga l'article 26, (aquell del Califa de la Trinca, per si algú no ho recorda). L'esmentat article és fonamental en una Estructura d'Estat, per tal de construir la resta d'estructures. Aixi doncs, accelerem abans de les municipals, i donem-los feina.




Albert Turull


Sembla una broma barroera, si no fos que sabem que aquesta gent és
capaç de pensar-les de debò, aquesta mena de coses; i de dur-les a la
pràctica si en tenen l'ocasió...
Per contra, som molts els qui opinem que s'hauria d'estudiar (si més
no) la il·legalització dels partits que s'han lucrat amb diners
públics i que s'han finançat de forma fraudulenta de manera
sistemàtica o reiterada. Això sí que seria fer net, en més d'un sentit
de la paraula.




Lluís Cortés


A Castella, voluntàriament o no, confonen tot sovint la democràcia amb la constitució. Per a ells són sinònims. De manera que si una cosa apareix a la seva Constitución per a ells és "democràtica". I a l'inrevés, si una cosa no hi apareix, automàticament deixa de ser "democràtica". Òbviament, l'adjectiu "democràtica" l'han pervertit. Com amb tants altres mots, els han buidat de sentit. No val la pena rebatre'ls en això. Caldria anar als principis de la cognició per desfer les seves falòrnies. Nosaltres a construïr. S'apropa la pluja.




Josep Usó


La idea no és nova. De fet, la única manera que té Castella de vendre el seu "producte", la seva manera de ser i de fer, és prohibir-ne qualsevol altra. I això és tan vell com la mateixa Castella. A tall d'exemple, només cal recordar els decrets de Nova Planta, o l'expulsió dels moriscos o la dels jueus (aquestes dues significaren dues ruïnes) o més recentment, la suspenció de la Generalitat de Catalunya en la República després de la proclamació de Macià o amb Companys després dels fets d'octubre del 34. Per no parlar del franquisme o de l'actual ministro Wert. 
Són tan poc atractius que a poc que deixen triar a la gent, es queden sols. Els ha passat amb tot el seu imperi i continuen igual. 
El que em resulta sorprenent és que la Unió Europea els aguante. I encara més que deixaren entrar al reino. N'hi ha per llogar cadires.De tota manera, és una bona notícia. Significa que ja s'ho han contat i han vist que ho tenen perdut. Anem bé.




Francesc Xavier Arenas


Deixem-los que segueixin fent la seva.Nosaltres anem passant, que ja som al cap del carrer, per cert, sense tornada mentalment. Sí, desconnectats.




Víctor Serra


Els catalans sempre anem amb el lliri a la mà. Jo mateix pensava que després de la transició, España ja no tornaria mai enrere. Que el salt endavant era definitiu. Ja hem vist que no. Es un pais amb una capacitat infinita per involucionar. El poder espanyol té poques virtuts però se li ha de reconèixer que saben quins són els moments decissius i els juguem molt bé. Les eleccions d'aquest any són absolutament decissives pel futur del país, i mentre molts de nosaltres encara sembla que no en siguem prou conscients, ells ho tenen claríssim. Faran tot el que puguin i més. Totes les trampes, el joc brut, se saltaran tot el que s'hagin de saltar per guanyar. Siguem-ne conscients. Encara que ens sembli impossible poden arribar a prohibir partits, a manipular les eleccions, (que es preparien els catalans a l'estranger que tampoc podran votar). Estan infiltrats a tot arreu per fer descarrilar el procés. Nosaltres vulguem o no, a part dels vots i de la legitimitat democràtica,  hem d'estar també preparats per actuar contundentment si cal.




Octavi Monsonís


L'estat ha posat la directa i tothom s'ha posat a treballar contra la independència, i per tothom llegiu la gran burgesia (Gas Natural, La Caixa...), els mitjans de Comunicació (les tv espanyoles, La vanguardia, El periódico...), els partits polítics (Podemos, Ciutadans, PP, PSC, Iniciativa, Unió?), plataformes i coalicions (Procés Constituent, Barcelona en comú, Guanyem...). I això no ha fet més que començar.

De part nostra tenim quasi dos milions de vots, l'ANC, Súmate, Convergència, Esquerra, la CUP i SI.
Suficient, justet però suficient si no fóra perquè estan tots barallats. Quan s'entendrà que cal anar units? Però no units en una llista, sinó units contra l'estat que des d'ara anirà de debò contra la independència. I posar-se a treballar i il·lusionar la gent que tenim la independència a tocar de la mà. Només depén de nosaltres.




Carles Balbastre


Si il.legalitzant els partits independentistes ens colocaran literalment a un parell de milions de catalans fora de la llei. Potser és l'empenta que ens falta per deixar de preocupar-nos per complir les lleis espanyoles.



Antoni Dalmases


Estan desesperats i perden els papers contínuament. La raó, la intel.ligència i la vergonya no han sabut mai què són. Farien riure i pena, si no fessin fàstic.



Josep Blesa


Ahir mateix Vicent feia el comentari sobre el reiterat preguntat que dese a Las Provincias (annexionades i colonitzades):


“Quants polítics encausats del PPCV calen per a que siga considerat una màfia?”


Def. a Viquipèdia de “Màfia”: “Organització i estructura interna. La Màfia no és una societat homogènia, sinó que està formada per diferents famílies, sense cap connexió de parentiu les unes amb les altres, i que normalment es reparteixen les activitats il·legals i les zones on operen, encara que els seus interessos no sempre són independents, sinó que poden enfrontar-se. Dins de cada família se segueix una estructura jeràrquica piramidal, amb un cap suprem anomenat Cap (Padrino o Don), un subcap o Sotto Capo, diversos subcaps (Capodecina)que manen grups d'uns deu Uomini d'Onore, anomenats també soldati, que són els que executen les ordres.”. Supose que el partit del sr. Rodríguez està més proper a açò.


Com sembla que els periodistes del dit mitjà “d’infoxicació” llegeixen també VilaWeb, hui, ja no he pogut ni desar cap ni un de comentari. Víctimes, igualment, que han estat els amics residents a València ciutat que també poden donar fe del fet d’obstrucció. En Lluís de Patraix, p.e. pujava puntualment articles i notícies pouats a VW per a que tothom poguera comparar la diferència de continguts i honradesa periodística. Fins que el van definitivament censurar i impedir l’accés. I així uns quants més.


A mi particularment m’agradaria que feren els administradors de l’estat espanyol una passa tan contundent com és la il·legalització dels partits independentistes.


Responent-los també amb fredor i  indiferència. Ni entrar en el seu joc d’espills, d’enquestes, de declaracions buides, etc. Tot això és una pèrdua de temps, energies inútils, etc.


Tenint els “papelitos”  del deute signats pel regne d’España que deia en Sala-i-Martín, ja vindran a genollons, tu !


Com va dir fa un temps en Titot, el que cal és pegar un colp de puny damunt la taula, alçar-se de la partida i anar-se’n, bo i deixant-los amb un pam de nas.      

Mail Obert