Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

<10/169>

Vicent Partal

23.01.2015

Més enllà de Grècia

Diumenge Grècia té una cita electoral de conseqüències importants per a tots nosaltres. Les enquestes pronostiquen que finalment Syriza serà la guanyadora dels comicis, sembla que amb una certa comoditat, però haurà de formar alguna coalició per poder governar. I, malgrat aquesta perspectiva, les alarmes de fa dos anys, que van fer tan rebombori per la possibilitat d'un govern grec a mans de l'esquerra radical, aquesta vegada pràcticament ni se senten. És evident que la situació ha canviat. Avui ni Europa és com era el maig del 2012 ni Syriza tampoc.


Alexis Tsipras va publicar despús-ahir un article al Financial Times on insistia a ser vist com un soci i no com un adversari. Ja és molt lluny l'època en que Syriza anunciava accions unilaterals de Grècia respecte de l'euro, el deute o fins i tot la Unió Europea si arribava al poder. Podria haver-hi arribat fa tres anys ja, però precisament va topar amb l'atac coordinat i immisericordiós d'Europa. La Unió Europea va jugar molt brut i va saber posar la por al cos dels votants grecs. Syriza va perdre, però també en va aprendre. El Tsipras que podria governar Grècia ben prompte ja no aspira a fer la revolució, sinó a gestionar el país d'una manera diferent. I, malgrat que açò siga una decepció per a alguns, cal dir que és molt.


Perquè la situació de Grècia és simplement insostenible. Les polítiques d'austeritat han deixat el país desfet, sense esme. Tant, que Grècia no eixirà mai del pou on l'han clavat llevat que canvie de rumb i que l'encerte, que és prou més difícil. Curiosament avui Tsipras i Syriza són benvists i tot en alguns despatxos de Brussel·les, car, després d'haver-ho provat tot, a Grècia ja només queda aquest cartutx. Paradoxalment. Si Syriza sap defensar els grecs com no ho han sabut fer els seus antecessors i Europa entén que pot negociar amb Syriza i treballar conjuntament pel bé de tots potser tindrem una bona sorpresa.


Siga com siga, que Syriza ja no pretenga canviar el món no vol dir que l'impacte de la seua victòria, si arriba finalment, no siga important. Ben al contrari. Perquè aquesta victòria demostrarà fefaentment que es poden fer les coses d'una altra manera i, sobretot, que es pot posar en funcionament la democràcia, ni que siga lentament. El 2009 Nova Democràcia i Pasok tenien el 89% del parlament grec i amb això paralitzaven qualsevol intent de canviar la vella política. El 2012 van passar a controlar només un 35% del parlament i de la pluralitat, que de segur que a partir de diumenge encara serà més extensa, emergiran noves oportunitats per als grecs. Perquè el problema grec no és únicament econòmic, sinó també democràtic. No és possible ni tolerable que els mercats usurpen els governs, controlen els partits i facen i desfacen parlaments. I Grècia despús-demà tindrà l'oportunitat de demostrar que el vot dels ciutadans encara és allò que compta, l'arma més poderosa que tenen les nostres societats.




L'opinió dels subscriptors. 


(Els subscriptors voluntaris són la clau perquè VilaWeb us arribe cada dia, gràcies al seu suport econòmic i periodístic. Ens ajuden a millorar el diari i tenen un contacte especial amb la redacció; reben les notícies hores abans i comenten aquest editorial, entre més coses. Si tu pots ajudar-nos amb una petita quota, et demane que t'apuntes en aquesta pàgina. Sàpigues que per a nosaltres és molt important, especialment en aquest moment.)



Josep Usó


Si finalment aquest cap de setmana guanya Syriza, quedarà clar que, malgrat totes les amenaces, els esglais que els de sempre volen provocar en les persones, el vell sistema ha deixat de funcinar i no té cap més remei que deixar pas als "nous". Al capdavall, sembla que tot aquell mantra segons el qual els mercats ho havien de regular tot, que el deute sempre és primordial pagar-lo, que el més important és el creixement... tot allò que els "experts" han vingut predicant durant anys i panys i encara ara afirmen, no era cert. 
Si guanya Syriza, es veurà clar que el principal objectiu dels qui encara ara detenten el poder és justament no deixar-lo. No és possible que un 1% de la població, ni del Planeta ni d'enlloc, acumule el 99% de la riquesa. Aquesta situació és insostenible. Tot i que també pot ser que el que es considera riquesa no ho siga tant. Per exemple, ara mateix sembla molt més important adquirir coses que no ens calen, amb uns diners que no tenim, per tal de mantindre unes fàbriques que maltracten els seus treballadors, que viure amb tranquil·litat. O que disposar de temps lliure per passar-lo amb els fills, pose per cas. Esperem els resultats del diumenge i també les explicacions i justificacions dels qui han abocat Grècia a un atzucac. No deixa de ser graciós que els qui han de treure les faves de l'olla siguen, justament, els qui més crítics són amb els encara poderosos mandarins de la política tradicional.



Maria C. Colomer


Sobre que no és tolerable que els mercats usurpin els governs, tinc una pregunta: He sentit a algun comentarista que els qui varen donar finançament a Grècia, varen obligar al govern grec a comprar tancs de guerra, que no necessitaven i que no els serveixen de res.

Ho dic perquè no estic gens segura de que sigui bo formar part de la Europa unida.




Josep Blesa


La primera imatge que em vingué al cap en veure la nova Syriza és la de Rafael Correa a Equador. Jugant amb les cartes de l’adversari i guanyant algunes mans al seu terreny. I crec que això seguirà en el nou ordre democràtic que propicien les noves tecnologies de connexió global. El món es modifica amb molts punts en ebullició. L’èpica d’un sol focus tan sols és fruit d’un miratge hollywoodenc. Òbric el google Earth i veig molts punts secundaris coent-se a foc lent. Punts on mai apareixen notícies en les grans cadenes d’informació, però que comencen a connectar-se i bescanviar experiències. Podem traçar quadrats, triangles, bananes, de costats curvilinis etc. que ens dibuixen moviments rotatoris. Podeu traçar el Barcelona-Glasgow-Tallin-Kiv.  Un servidor ha parat esment en el de València-Cardiff-Atenes-Vilnius. I així a milers per tot l’atles geopolític mundial...produint forces democràtiques de capgirament de l’statu quo actual. La globalització local(itzada) com a ferrament de conducta contra la globalització-ratera del sistema financer transfronter. Susan George ens indica que una minoria no ha de poder liquidar la democràcia. I que la “One-size-for-all” és el gran error de certa esquerra caiguda en el parany del pensament únic neocon.  

Mail Obert