RENFE habilitarà un servei alternatiu per carretera i, durant aquest període, els trens de la R13 circularan desviats per Reus fent el mateix recorregut que la línia R14.

Prèviament, els dies 1 i 2 de maig, ADIF farà uns altres treballs de millora de la infraestructura entre la Plana-Picamoixons i Reus que afectaran els trens de les línies R14 i RT1, i obligaran a establir un servei alternatiu per carretera entre la Plana-Picamoixons i Tarragona.

Ambdues entitats reivindiquen el seu llegat com a “activista imprescindible en la defensa dels drets bàsics” i estudien fer-li un acte d’homenatge. Campuzano ha estat la cara visible de l’APE, fundada el 2014, durant bona part de la seva història, marcada per l’impacte de la crisi immobiliària i la pandèmia de covid.

“La Maria ens ha ensenyat a totes i tots nosaltres a no fer cap pas enrere, a posar la vida al centre i a assenyalar sempre les vulneracions flagrants de drets aquí i arreu”, sosté el comunicat conjunt.

L’APE i Enginyeria Sense Fronteres recorden que Campuzano estava “agermanada” amb altres moviments reivindicatius i que, “des de la solidaritat internacional”, va teixir aliances clau per a “l’organització col·lectiva pel dret a l’energia i la sobirania energètica”.

“Ens deixa la seva força per persistir en aquesta defensa del dret a l’aigua i l’energia en què ens juguem la dignitat, la casa, la salut i el futur”, conclouen.

D’aquesta manera, ha esmicolat el rècord del món en la prova reina de l’atletisme de fons, que fins ara era propietat del kenià Kelvin Kiptum, que en la marató de Chicago de 2023 va completar els 42 quilòmetres en dues hores i trenta-cinc segons.

History rewritten in London for Sebastian Sawe

Back-to-back London Marathon champion
First man race the marathon in under two hours

TNT Sports and HBO Max pic.twitter.com/jrtjOKqf2C

— TNT Sports (@tntsports) April 26, 2026

Sawe, de trenta anys, tenia fins ara un millor registre a la marató de dues hores, dos minuts i cinc segons, que va aconseguir a València ara fa dos anys. Al seu palmarès hi ha dues victòries –consecutives– a Londres, una Berlín i una València.

En la marató de Londres hi ha hagut un segon atleta que ha trencat la barrera de les dues hores, l’etíop Yomif Kejelcha, que ha arribat onze segons després de Sawe a la línia d’arribada.

Un primer intent fora de les regles

El 2019, l’atleta kenià Eliud Kipchoge també va córrer una marató en menys de dues hores –una hora, cinquanta-nou minuts i quaranta segons–, però va ser en una prova dissenyada específicament per a batre el cronòmetre.

El recorregut a la ciutat de Viena va ser planificat al mil·límetre –sense l’aval de la federació internacional d’atletisme– i l’atleta va fer servir unes sabates de Nike amb un mecanisme de rebot que es considera dòping tecnològic.

Concretament, l’avís groc afecta les comarques de l’Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Alt Urgell, Cerdanya, Solsonès, Berguedà, Osona, Lluçanès, Ripollès, Garrotxa i Selva.

A partir del migdia i fins al vespre, la pluja pot descarregar amb intensitat i anar acompanyada localment de calamarsa o pedra. Protecció Civil demana precaució en la conducció o si es tenen previstes activitats a l’exterior.

El Servei Meteorològic de Catalunya ha actulitzat l'avís per intensitat de pluja en 30 minuts (#SMP)

Dg. i dl. 14:00 – 20:00 h
Possibilitat de precipitació > 20 mm /30 min
Grau de perill màx. 2/6 pic.twitter.com/ikxZwR0Tnb

— Meteocat (@meteocat) April 26, 2026

A Andorra, el Servei Meteorològic també ha activat l’avís groc per la força de les tempestes i l’activitat elèctrica.

Poca variació en la situació meteorològica que manté els matins estables i la possibilitat de ruixats durant les tardes. El caràcter tempestuós i la possibilitat d'activitat elèctrica previstos per avui ens fa activat un #Avis_groc pic.twitter.com/E3t1pWSu4g

— Servei Meteo d'Andorra (@MeteoAnd_OECC) April 26, 2026

En una inspecció posterior, els policies van detectar que a l’interior de la barraca de la canera hi havia una tapa al terra que donava accés a dues habitacions a través d’unes escales metàl·liques. Va ser aleshores quan els agents van sospitar i van accedir al soterrani, on van localitzar un conreu de 176 plantes de marihuana de vora un metre d’alçada i en estat avançat de floració. Els mossos van requisar les plantes i el sistema elèctric de llums i de ventilació forçada que en permetia el creixement.

En total, van localitzar 22 transformadors, 22 focus LED, quatre ventiladors, dos aires condicionats i quatre filtres d’aire. Arran dels indicis, els mossos van detenir el responsable de la canera, que també és el resident de la finca, per un delicte contra la salut pública.

A més, es va activar la Unitat d’Investigació de Girona, que es va encarregar de continuar amb el tràmit policíac i judicial de la plantació. El detingut, sense antecedents, serà citat aviat per declarar davant el jutjat de guàrdia de Girona.

El 2025 es van registrar 158.000 sol·licituds inicials de dependència, el doble que fa deu anys, i aquests últims dos anys el sistema n’ha hagut d’absorbir vora 20.000 d’addicionals cada any. Enfront d’aquesta pressió creixent, el govern ha dissenyat el pla Cura per agilitar-ne el procediment.

La nova estratègia s’ha presentat com “la via ràpida” per a donar sortida a l’actual saturació del sistema de dependència. Segons fonts dels departaments de Salut i Drets Socials, és un canvi de paradigma i “la reforma més ambiciosa” del model des que es va aprovar la Llei de dependència.

Han explicat que el sistema actual té una “obsolescència informàtica important” i han admès que el “tap de sol·licituds és considerable”. Han detallat que a Catalunya hi ha 252.000 expedients d’atenció a la dependència actius que reben 313.779 prestacions o serveis. Alhora, hi ha 128.000 persones en espera en alguna fase del procés.

Una prova pilot retalla l’espera a seixanta dies

El nou pla ja s’ha provat amb èxit en un pilot a Vic, on s’ha impulsat una finestreta única social i sanitària per a gestionar tot el procés amb atenció multidisciplinària. “Ha reduït el temps de resposta a seixanta dies i ha millorat l’experiència ciutadana”, ha apuntat el Departament de Salut, que ha assegurat que la implantació del model arreu del territori permetrà de retallar els terminis i atansar-se a l’horitzó de seixanta dies. Actualment, l’espera mitjana per a obtenir el PAI és de 397 dies, segons dades del març d’enguany, el doble del que marca la llei.

Atenció integrada

L’enfocament multidisciplinari provat a Vic és un dels aspectes clau del nou pla. Salut ha assegurat que un 99,7% de les persones que estan pendents de rebre aquestes ajudes “ja són identificades al sistema de salut”. Així, la proposta preveu que els ciutadans puguin començar el procés per a sol·licitar la dependència directament al CAP, on metges i treballadors socials, que tenen contacte directe amb els pacients, poden abordar de manera conjunta les peticions i oferir una atenció integrada i un acompanyament més complet i proper.

Així, el pla Cura permetrà de passar de 25 serveis de valoració de la dependència a 375 equips d’atenció primària i 107 serveis socials bàsics. “La ciutadania ha de percebre que tot forma part d’un mateix procés d’atenció”, han apuntat fonts de Salut, que han indicat que la idea és que aquestes persones “sentin que hi ha una continuïtat en les cures”.

A més, el decret llei preveu que la valoració del grau de dependència i el PAI es facin en una sola visita domiciliària i que totes dues qüestions es resolguin en un sol acte administratiu, tot reduint visites innecessàries i simplificant-ne el procés. D’aquesta manera, una volta la persona disposi d’aquesta resolució, podrà començar a cobrar l’ajuda assignada en quinze dies. A banda, assignaran un referent a cada sol·licitant, que l’acompanyarà des del principi fins al final del procediment.

A final de gener, l’Ajuntament de Barcelona va comunicar a BEM que les deficiències en la insonorització obligarien a tancar el Molino a l’estiu, per fer-hi obres, sense concretar el període d’afectació. La manca d’un calendari clar dificultava la previsió de l’activitat de la sala.

D’ençà del febrer, l’activitat musical era limitada als caps de setmana i només fins les 23.00. Aquestes restriccions s’havien imposat per minimitzar les molèsties als veïns.

Així, BEM, que també organitza el Festival Cruïlla, ha decidit d’abandonar la gestió atesa la manca de garanties sobre el futur immediat del local.

En paral·lel, les biblioteques de la xarxa han començat una vaga indefinida de dissabtes mentre no es resolgui el conflicte laboral. Com a conseqüència, uns quants usuaris s’han trobat amb el tancament d’equipaments, com ara la biblioteca Montserrat Abelló, al districte de les Corts, i la del Vapor Vell, a Sants-Montjuïc.

Pau Solsona, delegat de la CGT al comitè d’empresa del Consorci de Biblioteques de Barcelona (CBB), ha assegurat que la vaga té el suport de 36 biblioteques de les 40 de la ciutat.

Desenes de persones han passat la nit al ras, davant les portes del centre, per intentar d’aconseguir hora. A les 8.30, l’hora d’obertura de l’oficina, la cua ja s’estenia pels carrers de la Diputació i de Sardenya, i continuava per la Gran Via.

La demanda d’hora ha obligat l’oficina a donar-ne per a dijous de la setmana vinent. Els tràmits relacionats amb la regularització extraordinària saturen el centre d’atenció des de fa dies.

Els agents de la Guàrdia Urbana han evitat que es repetissin moments de tensió com els d’ahir, quan grups de persones van intentar de colar-se i els Mossos d’Esquadra van haver d’intervenir-hi.

L’avís del foc s’ha rebut a les 22.25, i ha estat al número 11 de la ronda de Ferran Puig. El foc ha cremat dues habitacions d’un pis situat a la tercera planta de l’edifici. Els Bombers de la Generalitat hi han destinat sis dotacions i han pogut extingir el foc en poc més de vint minuts.

Després d’apagar l’incendi, els bombers han revisat la resta d’habitatges i l’escala de la finca, i han ventilat tot l’immoble. Els equips d’emergència han precintat el pis afectat per risc d’esfondrament del sostre.

Una volta s’ha confirmat que les lectures dels detectors de gasos eren negatives, els bombers han donat per acabat el servei.

La majoria dels incidents han estat de baixa gravetat i han estat vinculats principalment a fuita de credencials, accessos il·legítims a comptes i filtracions d’informació. Tot i això, 234 casos han requerit una gestió complexa i, d’aquests, 26 han estat considerats greus, una xifra que representa una reducció d’un 21% respecte de l’any anterior.

Durant el mateix període, l’Agència ha detectat més de 9.100 milions d’intents d’atac, dels quals més de 7.000 milions han estat blocats automàticament. Això significa que s’han aturat gairebé vuit de cada deu atacs gràcies als sistemes de seguretat perimetrals desplegats. En comparació amb el 2024, la detecció d’atacs ha crescut d’un 32%.

L’universitari, el sector més afectat

Els sectors més afectats han estat l’universitari, amb 2.931 incidents, i el sanitari, amb 2.162, seguits dels relacionats amb els departaments de la Generalitat, amb 1.962 casos. Arran d’aquesta situació, l’Agència diu que s’ha reforçat especialment la protecció en aquests àmbits. En el cas del sistema sanitari, s’ha ampliat el model de ciberseguretat a desenes de centres sociosanitaris i de salut mental per garantir una cobertura homogènia.

Actualment, l’Agència dóna servei a 331 entitats, inclosos hospitals, universitats públiques i tots els departaments de la Generalitat. Quant a la tipologia d’incidents, destaquen les fuites de credencials (3.427 casos), els accessos no autoritzats (2.573), el programari maliciós (367) i la suplantació d’identitat (102).

L’Agència destaca que l’any passat fou marcat per una inversió rècord en ciberseguretat. L’Agència ha impulsat una estratègia dotada amb més de 18 milions d’euros i 27 accions orientades a reforçar la protecció de les institucions, impulsar el sector TIC, fomentar la conscienciació ciutadana i desenvolupar talent digital.

Aquesta iniciativa té finançament europeu per mitjà del fons RETECH, dins el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, amb el suport de l’INCIBE. Alhora, s’ha activat un servei públic de ciberseguretat adreçat als ciutadans, i també sis campanyes de sensibilització per a combatre l’augment de les ciberestafes en un entorn com més va més digitalitzat.

La fleca la va inaugurar l’any 1908 el besavi patern de la Georgina, Manuel Crespo. L’avi de la Georgina, Manel Crespo, va agafar el relleu del fundador i es va fer famós per les ensaïmades que es feien –i encara es fan– al forn, seguint el mateix procediment emprat per les generacions anteriors. Les figures de pa que creava el pare de la Georgina van rebre premis, com el de campió del món de peça artística. “Era molt inquiet, no parava d’anar a fires per conèixer els productes nous que es feien. No es conformava amb el pa de pagès”, recorda la filla. “Per això, la gent del gremi li va demanar que pensés alguna cosa per al dia de Sant Jordi. El gremi volia contribuir a la festivitat creant algun producte.”

Ella tenia vuit anys quan les quatre barres van començar a sortir del forn en aquests originals pans de la diada del 23 d’abril que, fins avui, cada any han anat augmentant la popularitat. “El meu pare va tenir la sort de poder veure la consolidació del pa de Sant Jordi, sobretot entre la gent local, que som els qui gaudim d’aquesta festa de manera més especial”, comenta la Georgina. “Que perduri una creació és difícil. En aquest cas, perquè això passés, hi van confluir uns quants factors, com són: una bona idea, la unió de tots els flequers i el bon producte resultant. Gràcies al fet que quasi tots els forners artesans el fem, el pa de la diada de Sant Jordi s’ha pogut estendre. I això és un bon exemple que la unió fa la força.” “És envejable un producte amb un símbol d’identitat tan fort com la senyera, que només de veure’l ja ens porti a la nostra terra. I m’enorgulleixo sobretot de l’enriquiment mutu que ha significat per al meu pare, com a creador, i per als flequers, en conjunt.”

A més de senzilla, la creació del pare de la Georgina, tal com ella explica, “és feta amb ingredients naturals, perquè sigui el mateix producte el que aporti el color de la senyera. Per aquest motiu, el vermell és més taronja que no pas vermell, perquè la sobrassada hi aporta aquest to”: “No volia utilitzar cap colorant ni res artificial.” I, d’aquesta manera també, es tancava un cercle: “No va ser casual que pensés en la sobrassada i en el formatge, perquè han estat dos ingredients sempre molt lligats a la nostra fleca. Per exemple, en el llonguet amb sobrassada calenta i formatge, o amb unes boletes de pa que també havíem fet, però ara ja no, d’un sol mos, de formatge o de sobrassada.” Sí que continuen fent, amb molt bona acceptació, la coca de forner amb sobrassada i mel.

Coques, pans i brioixos comparteixen aquests dies espai a primera línia amb les senyeres per a clavar-hi un mos en aquesta fleca baixant per Balmes a l’esquerra, una vegada passada la Diagonal. Aquest Sant Jordi s’ha pogut comprovar novament que aquest pa que surt de tants forns amb les quatre barres dibuixades, com diu la Georgina, “s’ha tornat a fer viral”. Però viral en dimensió de la vida real, a peu pla del carrer, al darrere del taulell. “Nosaltres no, perquè tanquem els dies festius, però molts forns que obren per l’Onze de Setembre també el fan aquell dia”, explica la fornera. Ella és l’hereva d’aquesta recepta que fa país i fa festa al costat de roses i llibres. “Aquesta campanya és una bogeria, entre encàrrecs de restaurants als quals servim i els de la nostra clientela, quan s’acosta Sant Jordi jo ja aviso a casa que no m’hi veuran gaire”, confessa. “Antigament, només en fèiem el mateix dia de Sant Jordi, però com que veiem que és un dia que no tothom pot passar per aquí, el comencem a fer ja dues setmanes o tres abans i passat Sant Jordi també el fem uns quants dies més, per així poder arribar a tothom.” No poden dir una xifra dels pans de Sant Jordi que arriben a fer, però sí que afirmen que cada any en són més: “Si continuem així, al final es vendran tants pans com llibres i roses, perquè estem en embranzida.” Veient l’èxit, no és estrany que la fornera digui, ben convençuda: “No penso canviar la fórmula d’aquest pa perquè és una genialitat, i més ara que es valora tant el producte natural.”

Molta de la clientela de la fleca és gent de pas, que va al centre al metge, a la perruqueria o a alguna botiga i aprofita l’avinentesa per a endur-se’n algun producte que ja coneix. “Som en una zona molt de pas, i molts dels qui entren a comprar no viuen al barri, sinó que potser hi treballen. El boca-orella és la nostra millor publicitat”, diu. I afegeix que tenen molts encàrrecs perquè aquestes persones que vénen a fer unes altres coses per la zona, els truquen per encomanar-los allò que volen: “Nosaltres ja els inculquem molt que ens truquin abans perquè no facin el viatge en va i, quan arribin, tinguin allò que volen.”

La Georgina abraça la tradició, la manera com han treballat sempre al forn de la família, però també deixa la ment oberta a la innovació. “No puc fer el pa com el feia el meu avi. Abans es treballava de nit i ara de dia, amb la qual cosa les masses reposen lentament durant el dia i l’endemà es couen. Ho equiparo amb el xup-xup de la iaia. Són unes fermentacions molt lentes, i així abaixes l’índex glucèmic i fas les digestions menys pesants”, explica. “No et pots quedar estancat. Ara tenim nous coneixements i tècniques de fred i caps de feina naturals. T’has de reciclar sempre i estar alerta de quina és la demanda del mercat.”

Sobre la tecnologia, diu: “No se’n pot prescindir, perquè al final és un confort per a l’obrador i et permet igualment de mantenir l’essència i la manera de fer.” A banda els nombrosos productes que ja elaboraven, ara en fan de nous: “Sóc molt d’avorrir-me, necessito innovar. Amb el meu pare, hi havia coses que no vaig poder fer mai, com el pa de fajol, perquè n’era al·lèrgic.”

Un relleu amb el cor

De petita, la Georgina vivia amb la família just al davant del forn i, sortint de l’escola, se n’anava a la botiga. “Em posaven un tamboret i m’estava aquí tota la tarda, amb una dependenta que hi havia de tota la vida”, recorda: “Ara els meus fills no ho poden fer, perquè no vivim ni tan sols al mateix barri.” “Cada dia aquí agafava el berenar i veia com s’elaborava tot i, jugant, amassava també. És un negoci i un ofici molt sacrificat i a mi se’m va inculcar que havia d’estudiar”, explica.

I ho va fer. Es va llicenciar en dret. Però, en el moment en què es van acabar els lloguers antics, calia fer un pensament. “I va poder més la nostàlgia que sentia perquè la nissaga de forners s’acabés que no pas el fet que la feina aquesta m’agradés molt. De manera que vaig decidir de continuar el negoci i em vaig hipotecar per comprar el local. Van ser unes negociacions molt dures, però ho vaig aconseguir. I em vaig sentir molt realitzada, perquè així el forn podia continuar allà on va començar”, explica. “Tothom en algun moment ha passat per aquí, és un comerç molt emblemàtic i a mi em fa feliç poder-lo continuar.”

La decisió, confessa, “va ser presa totalment amb el cor”: “I també perquè sabia que la meva germana no continuava. Jo, a més, era pastada al meu pare i ens aveníem molt. I, quan t’hi assembles molt, prens les mateixes decisions, t’agraden els mateixos projectes.”

La fornera que va decidir de donar continuïtat al negoci familiar s’enorgulleix del personal amb qui fa equip, format per quinze persones “que són l’ànima de la fleca”. I, tot i que els seus dos fills encara són molt petits, ja té clar que deixarà que facin la seva tria a la vida. “Em trobo en la mateixa tessitura dels meus pares. Però tinc molt clar que han de ser ells els qui prenguin la decisió d’allò que volen fer. I també sé que els estudis aporten molta cosa, estructuren més la ment, siguin els estudis que siguin.”

Ella va tenir el goig i privilegi de treballar al costat del seu pare uns quants anys abans no es va morir, el 2021. Eduard Crespo se’n va anar deixant un record i una marca que fan país, mostrant-nos la senyera més saborosa, cada 23 d’abril: 250 grams d’esperit català, cuit al forn.

L’incident s’ha originat a l’empresa Ecomotion, dedicada a la producció de biodièsel, on s’ha detectat una fuita important d’aquest producte químic. A causa de la presència de vapors tòxics, els equips d’emergència han establert un perímetre de seguretat i han ordenat el confinament obligatori de totes les persones que es troben a la zona afectada. Fins al lloc dels fets, s’hi han desplaçat unes quantes dotacions dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, que treballen conjuntament amb la policia local per controlar la fuita i evitar perills per a la població.

L’actuació es manté activa mentre es monitora l’evolució de la incidència i es garanteix la seguretat a l’entorn industrial.

Posem en alerta el pla #PLASEQCAT

Hi ha una fuita de metanol a l'empresa Ecomotion de Montmeló (Vallès Oriental). Serveis d'emergència a lloc treballant-hi.

Obligatori el confinament de totes les persones que es trobin en un radi de 200m.#AlertaCat #ProteccióCivil pic.twitter.com/AbPLFupfkt

— Protecció civil (@emergenciescat) April 24, 2026

Segons fonts municipals, el succés s’ha produït al matí, quan els treballs han afectat accidentalment la conducció de gas i han provocat una fuita. Davant el risc, s’han desallotjat els portals 3 i 4 de la zona i altres habitatges dels voltants. Paral·lelament, s’ha decidit de confinar els alumnes d’un col·legi pròxim a l’interior de l’edifici per evitar que sortissin al pati, tot i que l’activitat lectiva s’ha mantingut amb normalitat durant tota l’actuació.

Els serveis d’emergència han activat un dispositiu preventiu, amb la intervenció dels bombers, mentre que l’empresa responsable ha tallat el subministrament de gas per controlar la situació. L’actuació ha acabat cap a les 13.55 sense que s’hagin registrat ferits ni incidències greus. Les autoritats han destacat el caràcter preventiu del dispositiu i han remarcat que la situació s’ha pogut controlar ràpidament.

Segons que consta en la denúncia presentada davant la policia espanyola, els fets van tenir lloc el 22 d’abril al migdia en un espai públic, quan l’home va començar una conversa amb la dona que, segons el relat, va derivar en comentaris de caràcter sexual i cosificador.

La denunciant sosté que, després d’un primer intercanvi de caràcter informal relacionat amb activitats esportives, el batlle va començar a fer comentaris de contingut sexual no consentits. Segons el relat, aquestes expressions van causar a la dona una “sensació d’humiliació i profund malestar”. La denúncia també assenyala que les conductes van tenir lloc en un context de “clara asimetria”, atesa la condició d’autoritat del batlle pedani i la seva posició dins la comunitat.

Els fets van ser presenciats per una altra persona i, posteriorment, hi va anar una patrulla de la policia local, que va deixar constància de la intervenció. Fonts de l’Ajuntament d’Elx han confirmat que, una volta coneguda l’existència de la denúncia, s’ha destituït García Raduán. La resolució ha estat signada pel batlle, Pablo Ruz, aquest mateix migdia.

El consistori no ha facilitat més detalls sobre el cas, que ara es troba sota investigació policíaca.

Segons fonts de la formació, la decisió respon exclusivament a la voluntat de l’entorn familiar de Pujol, que sembla que ha demanat que la compareixença es desenvolupi sense aquest acompanyament polític. El president Pujol ha estat citat pel tribunal per a un reconeixement mèdic que ha de determinar si està en condicions de declarar en el judici sobre l’origen de la fortuna familiar.

La marxa enrere de Junts s’inscriu en un context de suport explícit a Pujol expressat aquests darrers dies per uns quants dirigents del partit. Tant el president Carles Puigdemont com el secretari general, Jordi Turull, han denunciat un tracte injust per part de l’Audiència espanyola. Puigdemont va qualificar la citació de “humiliació” i va lamentar no poder acompanyar personalment el president a Madrid. Turull, per la seva banda, ha visitat Pujol aquesta setmana per traslladar-li el suport de la formació.

En aquesta ampliació, el regulador afegeix l’únic expedient qualificat de “molt greu”, obert contra Red Eléctrica, operador del sistema. Segons la CNMC, l’empresa podria haver incomplert obligacions essencials com la de garantir la correcta operació del sistema elèctric d’acord amb criteris de seguretat i fiabilitat, i la gestió dels serveis d’ajust necessaris per a mantenir l’equilibri de la xarxa.

Els quinze nous expedients s’afegeixen als vint anunciats la setmana passada i afecten principalment grans operadors del sector. Endesa Generació concentra onze dels nous procediments, i també s’investiguen empreses com Engie, TotalEnergies i ContourGlobal, i l’associació nuclear Ascó-Vandellòs, participada per Endesa i Iberdrola.

En aquest darrer cas, la CNMC assenyala possibles pràctiques consistents en la presentació d’ofertes amb valors “anormals o desproporcionats” que haurien pogut alterar el funcionament del mercat elèctric, especialment en el despatx de les unitats de generació. El regulador subratlla que la investigació no es limita als fets del 28 d’abril, sinó que inclou també pràctiques detectades uns altres dies. Segons que explica, aquests comportaments podrien constituir igualment indicis d’infraccions de la normativa sectorial i haver afectat el funcionament del sistema durant un període prolongat.

Un origen “multifactorial”

Malgrat l’ampliació dels expedients, la CNMC insisteix que aquests procediments no permeten atribuir, per si sols, la causa de l’apagada a les empreses investigades. L’organisme manté que el col·lapse del sistema va tenir un origen “multifactorial”, resultat d’una combinació de factors tècnics i operatius. Alhora, el regulador ha rebutjat les crítiques d’algunes companyies elèctriques que assenyalaven un suposat “buit normatiu” en el control de tensió en el moment de l’incident. La CNMC defensa que el marc regulador existent era suficient i que les possibles disfuncions detectades no es poden atribuir a una manca de normativa.

Els expedients oberts corresponen majoritàriament a possibles infraccions qualificades de greus, i el cas de Red Eléctrica es manté com l’únic considerat molt greu, amb eventuals sancions que podrien arribar fins als 60 milions d’euros. Ara s’obre una fase d’instrucció que pot durar entre nou mesos i divuit, durant la qual les empreses afectades podran presentar al·legacions i aportar proves abans que el regulador no adopti una resolució definitiva.

L’home ha estat detingut al mateix lloc dels fets com a presumpte autor d’un delicte d’homicidi. La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) s’ha fet càrrec del cas i ha obert una investigació per a aclarir les circumstàncies de la mort. De moment, no han transcendit detalls sobre el mòbil ni sobre la situació personal o mèdica de la víctima i del detingut.

Els Mossos han activat els protocols habituals en casos de mort violenta i el jutjat de guàrdia s’ha fet càrrec de la causa.

La família del menor va interposar la denúncia dimarts, 21 d’abril, i la policia va obrir una investigació per a aclarir els fets. Segons que ha informat el Departament d’Educació, s’han activat els protocols pertinents per a afrontar la situació.

Protocol activat a l’escola

El menor afectat pertany a la franja d’edat dels més petits del centre. L’Ajuntament de Torelló ha emès un comunicat en què explica que, des que es va saber el cas, s’havien aplicat “tots els protocols pertinents”. També destaca que, “tot i el respecte a la presumpció d’innocència, s’ha de considerar primordial la protecció de les persones afectades”.

L’ajuntament s’ha posat a disposició de la comunitat educativa i diu que ha treballat coordinadament amb l’escola, la inspecció i el Departament d’Educació.

Segons una interlocutòria consultada per Europa Press, la sala penal ha pres la decisió per la presumpta adjudicació directa de contractes a dues empreses durant la seva etapa com a batlle, entre el 2011 i el 2019. El Suprem ha designat instructor el magistrat Vicente Magro i fonamenta la decisió en el criteri de la fiscalia i en l’exposició raonada enviada per un jutjat del Vendrell (Baix Penedès).

La investigació se centra en la contractació feta pel municipi que encapçalava Alonso, ara aforat, amb empreses, presumptament, sense sotmetre’s a la normativa exigida.

Ho ha expressat De Prada al començament de la sessió d’avui, l’última abans que el president hagi d’anar a Madrid per poder ser examinat. El tribunal també ha negat la intenció de voler “estigmatitzar” Pujol, de noranta-cinc anys, i li ha garantit el tracte “més respectuós possible”. Cal recordar que el mateix José Ricardo de Prada va formar part del tribunal que va decidir l’arxivament de l’acusació contra l’ex-tresorer del PP Álvaro Lapuerta pel cas Gürtel, quan aleshores tenia vuitanta-vuit anys, per “demència sobrevinguda”, basant-se solament en els informes aportats per la part.

Així, dilluns, abans no comenci la sessió, el forense tornarà a examinar Pujol i haurà d’acreditar si es troba en condicions d’asseure’s al banc dels acusats. Amb aquest nou informe i la valoració presencial, el tribunal haurà de decidir si Pujol pot continuar com a acusat o si, per contra, ha de ser declarat inimputable i quedar fora del procediment. En cas que es consideri que es troba en condicions de participar-hi, la sala no descarta que pugui declarar per videoconferència. Si, en canvi, es conclou que no pot afrontar el judici, seria apartat definitivament del cas.

Aquest ex-inspector d’Hisenda i ara assessor fiscal ha explicat que havia tingut accés a tota la causa judicial, en la qual no hi ha gaire documentació bancària que justifiqui els “milers” de moviments bancaris de la família del president a Andorra. Sí que ha afirmat amb rotunditat que, en els comptes andorrans dels Pujol Ferrusola, no hi va haver ni transferències ni ingressos procedents ni de les empreses del germà gran ni de part de les companyies dels empresaris també acusats en aquest procés, com ara Comsa-Emte, Copisa i Isolux.

També ha admès que els comptes bancaris andorrans van rebre molts ingressos en efectiu no justificats i d’origen desconegut, a més de transferències anònimes. I van tenir moltes retirades de diners en metàl·lic. No obstant això, ha volgut matisar que molts ingressos i transferències corresponien a moviments bancaris de comptes del mateix titular, com ara retirades d’efectiu o talons bancaris per a ser ingressats en comptes de la mateixa persona.

El pèrit també ha dit que no havia sabut trobar com la fiscalia va calcular els imports defraudats que atribueix als Pujol. L’assessor fiscal ha explicat que ell, per a fer els seus càlculs, es va basar en els 160 milions de pessetes en dòlars que teòricament Florenci Pujol va deixar al seu fill, el president de la Generalitat, i aquest va repartir entre els set fills i la dona. Per tant, tocarien a uns 17,5 milions de pessetes en dòlars per a cadascun, uns 105.000 euros. Tenint en compte que els anys 80 i 90 els tipus d’interès bancaris i d’uns altres tipus d’inversions podien arribar al 18% i que la pesseta es va devaluar un 46% respecte del dòlar, l’expert fiscal veu raonable que els fills obtinguessin els rèdits que van acabar declarant a la Hisenda espanyola. Tot i això, no ho pot assegurar al 100% perquè no hi ha constància de gairebé cap de les inversions en les anomenades “làmines opaques” i més productes financers.

Així, per exemple, Jordi Pujol Ferrusola va obtenir uns 3,3 milions d’euros, Oriol Pujol 657.000 euros, en Pere 504.000, l’Oleguer 547.000, la Marta 518.000 i la Mireia 757.000. De fet, aquesta última és posada d’exemple dels diners no justificats documentalment, perquè va ser l’única filla que no va treure mai diners d’Andorra i, per tant, solament hi va tenir ingressos.

Diners entre Mèxic i Andorra

D’una altra banda, un inspector d’Hisenda ha estat preguntat per un informe pericial en el qual sospita d’uns suposats préstecs de 6 milions d’euros el 2007 i d’un milió de dòlars el 2010 de l’empresari mexicà Bernardo Domínguez Moreno, mort el 2011, a Jordi Pujol Ferrusola. Segons aquest inspector, els diners van acabar ingressant en efectiu a un compte andorrà de Pujol Ferrusola, però no es va documentar el retorn del préstec i l’empresari tampoc el va reclamar en el seu moment. Igualment, tampoc no consta que aquest empresari tingués compte bancari o una caixa de seguretat a Andorra i no se sap si en algun país europeu. Per això, la fiscalia creu que el contracte signat entre tots dos era simplement per simular l’origen dels diners que Pujol Ferrusola ingressava a Andorra.

La defensa del fill de Domínguez Moreno, Bernardo Domínguez Cerecedes, ha al·legat que el seu client no estava relacionat amb aquests préstecs, però l’inspector tributari ha recordat que l’empresa prestadora era dirigida per aquest acusat.

El gerent del Patronat de la Muntanya de Montserrat, Xavier Aparicio, ha explicat que el massís “es va esmicolant de mica en mica per la seva morfologia”, però ha remarcat que les pluges torrencials i el canvi climàtic han fet augmentar el risc de despreniments.

Els agents rurals han volgut recordar que la muntanya “no és un entorn controlat” i han destacat la importància de “conscienciar” la població perquè conegui els riscos associats a les activitats de muntanya.

Pioner de diverses generacions d’alpinistes, va ser testimoni directe de l’evolució de l’alpinisme durant el segle XX i protagonista d’algunes de les ascensions més destacades de l’època. “Anglada sempre serà recordat per participar en la primera cordada catalana que va fer un cim de més de 8.000 m l’any 1974 al costat de Pons i Civís”, explica la FEEC.

Mor Josep Manuel Anglada, un dels pares de l'alpinisme català modern.

Anglada va ser un dels pioners de l’alpinisme català, testimoni de la història de l’alpinisme del segle XX, i amb un històric d’ascensions i escalades excel·lent.

Anglada sempre serà recordat per… pic.twitter.com/MZcT2ZF8RQ

— FEEC (@FEEC_cat) April 24, 2026

Fora del nostre país, Anglada també va fer història fent les primeres ascensions a cims verges als Andes o Grenlàndia, i participant, l’any 1982, en la primera expedició catalana a l’Everest, com a director tècnic. Als Alps, també va fer grans escalades, sobretot a les cares nord de l’Eiger, Esperó Walker i Grandes Jorasses.

Més enllà dels cims, Anglada va desenvolupar una tasca ingent de divulgació de l’alpinisme tant a Catalunya com a l’estranger, sempre de manera desinteressada. La seva trajectòria el va convertir en una figura admirada dins el món de la muntanya i fora.

Creu de Sant Jordi

En el curs de la seva trajectòria, va rebre nombrosos reconeixements. Entre aquests, la Medalla d’Or al Mèrit de la ciutat de Barcelona i la Creu de Sant Jordi, concedida l’any passat després d’haver estat proposat l’any anterior. La Generalitat de Catalunya va decidir d’atorgar-la-hi per la seva cabdal aportació als esports d’alta muntanya a Catalunya i al món sencer.

Josep Manuel Anglada va compartir vida amb Elisabeth Vergés Costa, també pionera de l’alpinisme català, una de les primeres alpinistes catalanes a fer expedicions fora d’Europa. Va morir el 25 de setembre de 2019 a vuitanta anys. Vergés va fer expedicions durant seixanta anys i moltes van passar a la història perquè foren les primeres ascensions que feia una dona, com ara les de la Peña Sola d’Agüero i el cim del Puro dels Mallos de Riglos.

Entre les dades sostretes hi ha els noms, cognoms, nacionalitat, data de naixement, adreces, correus electrònics i números de telèfon dels estudiants. També s’hi inclou informació sobre la condició de becari i el recorregut escolar de cadascú.

Les víctimes de l’atac informàtic han estat notificades pel ministeri, que ha posat el cas en coneixement de la Comissió d’Informàtica i Llibertats francesa i ha presentat una denúncia a la fiscalia de París. A més, s’han començat a desplegar mesures de seguretat suplementàries per a protegir les dades personals dels estudiants.