Segons que han informat el SAMU 061 i l’ajuntament de Ciutadella, l’incident ha passat aquest matí a les 11.00, quan una part de la pedra s’ha desprès des d’una altura de tres metres damunt la terrassa d’un bar, on eren les tres afectades.

Fins al lloc dels fets s’hi han desplaçat serveis sanitaris amb dues ambulàncies, que han atès les tres dones, traslladant-les després a la Clínica Juaneda de Ciutadella. Dues han patit un traumatisme cranioencefàlic lleu i diversos traumatismes i fractures.

L’ajuntament ha remarcat que la resposta dels serveis d’emergència ha estat immediata. A més de la policia local i les unitats del 061, també hi han acudit tres dotacions de bombers, l’arquitecte municipal i tres patrulles de policia espanyola per garantir la seguretat i preservar la zona.

A conseqüència de l’accident, el consistori ha activat la prealerta del Pla Municipal d’Emergències. La intervenció s’ha vist afavorida per les imatges en directe captades per la càmera de seguretat instal·lada a la plaça Nova, que han permès d’agilitzar la coordinació entre els equips d’emergència.

Márquez no ha pogut evitar l’impacte amb la RC16 i ha sortit disparat cap a l’escapatòria abans del revolt 10. En entrar a la grava, el català ha perdut completament el control de la seva Ducati Desmosedici, que ha acabat impactant violentament contra el mur. El pilot s’ha rebolcat per la grava.

La Direcció de Cursa ha mostrat immediatament la bandera vermella per la gravetat de l’accident i pel caos generat a la pista. Després del xoc contra les proteccions, la Ducati blava ha tornat cap a l’asfalt completament destrossada, i en les imatges es veu com ha anat perdent diferents peces.

Una ambulància ha entrat ràpidament al traçat per atendre Àlex Márquez, que afortunadament estava conscient, abans de ser evacuat al Centre Mèdic del Circuit per sotmetre’s a més proves. L’ambulància se l’emporta a l’Hospital General de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. Després de reprendre’s el campionat, s’ha hagut d’aturar pocs minuts després per un altre accident múltiple.

La Guàrdia Urbana ha arribat ràpidament a la zona després de sentir-se dos trets i ha pogut veure com un vehicle fugia tot saltant-se un semàfor en vermell. N’ha resultat una persecució breu, que ha acabat a la zona del pont de Matacavalls amb la detenció d’un dels ocupants del cotxe.

Els Mossos d’Esquadra han assumit la custòdia del detingut i han recollit proves per aclarir els fets.

Un altre tiroteig fa quinze dies

Aquest incident arriba poc després del tiroteig que es va produir, fa uns quinze dies, al barri de la Torrassa del mateix municipi. El 4 de maig, a les 6.30, testimonis van sentir detonarions a la rambla Catalana i van avisar la policia. Els Mossos hi van localitzar cinc beines a terra i van obrir una investigació per localitzar l’autor dels trets.

En aquell cas, la consellera d’Interior, Núria Parlon, va assenyalar que el tiroteig estava relacionat amb assumptes de drogues.

Si l’evolució continua essent favorable, no hi ha res que ho contraindiqui i una nova PCR torna a resultar negativa, dissabte que ve les dues dones podran continuar la quarantena als seus domicilis en complir-se ja 28 dies des de la data d’exposició, que en el seu cas va ser el passat 25 d’abril.

En el cas de la pacient de 32 anys ingressada a l’hospital alacantí, la Conselleria de Sanitat ha informat que ha obtingut un quart resultat negatiu consecutiu en la prova PCR per hantavirus. Tot i això, la dona continuarà ingressada de moment per protocol, encara que ja es preveu que pugui rebre visites de familiars de primer grau a partir de demà, amb mesures de protecció i un horari restringit.

El centre hospitalari ha activat un protocol específic amb mesures de seguretat “exhaustives i concretes”, que permeten visites controlades sempre amb equip de protecció individual (EPI), d’acord amb les indicacions del Ministeri de Sanitat.

A Barcelona, la persona que es trobava en observació a la unitat d’aïllament de l’Hospital Clínic després de ser considerada contacte d’un cas en un vol internacional també ha donat negatiu en una segona PCR. La persona es manté asimptomàtica i en bon estat general.

Malgrat els resultats negatius, les autoritats sanitàries mantenen el seguiment preventiu i el confinament hospitalari segons els protocols de vigilància epidemiològica, amb el dispositiu assistencial i de salut pública encara actiu i coordinat a escala estatal.

Els fets van passar durant el mes d’abril, quan la presumpta autora va enganxar adhesius d’ideologia nacionalsocialista i va fer pintades xenòfobes contra els musulmans al voltant d’un parc infantil de Roquetes.

Aquesta acció va produir un rebuig social i institucional destacable. La investigació ha estat tutelada per la Secció Civil i d’Instrucció del tribunal d’instància espanyol de Tortosa, plaça número 2.

L’Àrea d’Informació de les Terres de l’Ebre dels Mossos, amb la col·laboració de la policia local de Roquetes, va poder tancar la investigació amb la detenció de la dona i una entrada i escorcoll al seu domicili el mateix 8 de maig.

Hi van trobar uns quants indicis vinculats als fets, entre els quals, materials que evidencien la seva relació amb la ideologia nacionalsocialista i la seva pertinença a Núcleo Nacional. La detinguda va passar el 9 de maig a disposició judicial.

Segons que ha explicat el director general de l’OMS, Tedros Adhanom Ghebreyesus, la decisió s’ha pres després de consultar els governs dels dos països i d’avaluar les proves científiques. “Agraeixo als líders de la República Democràtica del Congo i d’Uganda el compromís d’adoptar mesures decidides i necessàries per controlar el brot”, ha dit.

Dades dels casos confirmats

Fins el 16 de maig, s’han confirmat vuit casos d’Ebola a la província d’Ituri (RDC), amb 246 casos sospitosos i 80 morts possibles. A Uganda, s’han notificat dos casos confirmats sense vincle aparent a Kampala, en persones arribades des de la RDC, així com un altre cas confirmat a Kinshasa.

L’OMS adverteix que “l’elevat percentatge de mostres inicials positives i la detecció de casos a Kampala i Kinshasa apunten a un brot potencialment molt més gran que el que s’ha detectat fins ara”. Entre els factors de risc hi ha la inseguretat persistent, la mobilitat de la població i la presència de centres de salut informals.

Sense tractaments ni vaccins aprovats

L’organització ha remarcat que, a diferència d’altres soques del virus de l’Ebola, ara per ara no hi ha tractaments ni vaccins aprovats específicament per al bundibugyo. Aquesta circumstància fa que el brot sigui un fet extraordinari.

En relació amb la resposta, l’OMS recomana d’activar els mecanismes d’emergència nacionals, reforçar la vigilància epidemiològica i els laboratoris, garantir la prevenció d’infeccions als centres de salut i establir unitats especialitzades d’aïllament i tractament.

Coordinació internacional i recomanacions

L’OMS demana als estats veïns i a la comunitat internacional una coordinació estreta per aturar la propagació. Subratlla, però, que cap país no hauria de tancar fronteres ni imposar restriccions als viatges o al comerç, donat que “aquestes mesures podrien ser contraproduents”.

Com a alternatives, l’entitat recomana reforçar els controls sanitaris a aeroports i passos fronterers, implicar la comunitat en la detecció de casos, fer funerals segurs i formar el personal sanitari.

L’organització especifica que qualsevol cas sospitós detectat ha de ser notificat de seguida i tractat com una emergència sanitària.

Amb aquesta declaració d’ESPII, l’OMS vol mobilitzar recursos internacionals i garantir l’aplicació de mesures de control eficients per a frenar l’expansió del virus bundibugyo a la regió.

Les dades s’inclouen en un estudi elaborat per Òmnium Cultural a petició de l’ICAB. Justament, la Comissió de Llengua del Col·legi va inaugurar el 12 de maig el cicle “Diàlegs sobre el català en el Dret”, amb la voluntat de suscitar reflexió i debat sobre l’ús de la llengua pròpia en l’àmbit jurídic.

Limitacions legals i judicials

L’informe assenyala que una bona part de la legislació espanyola “contradiu l’Estatut”, atès que estableix el castellà com a llengua per defecte i condiciona el català a la decisió del jutge. L’advocat i diputat responsable de la Comissió de Llengua Catalana de l’ICAB, Alexander Salvador, considera que les dades són “molt poc encoratjadores”.

L’ús del català a la justícia continua a la baixa. En el cas de les notificacions judicials, només un 7,4% es van demanar en català el 2024, mentre que ara fa tres anys el percentatge era del 14,7%. Això significa que la presència del català en aquest àmbit gairebé s’ha reduït a la meitat en pocs anys.

Desincentivació i obstacles

L’estudi apunta que el dret d’opció lingüística no es garanteix de manera efectiva. L’informe denuncia mancances de competència lingüística tant a la judicatura com a l’Administració, així com “determinades actituds” que obstaculitzen i desmotiven l’ús del català, tant oral com escrit.

També destaca que l’oferta de formació jurídica en català decreix a mesura que s’avança en la carrera d’advocacia. “Falten recursos, legislació consolidada i jurisprudència en català, cosa que limita la redacció i oralitat”, conclou el text.

Una situació “desoladora” als estudis de dret

Segons Salvador, la situació en els graus i màsters de dret, principalment a les universitats privades, és “totalment desoladora”.

Proposa garantir que hi hagi materials en català per als estudiants perquè, si la llengua es fa servir des de l’inici, es naturalitza l’hàbit professional. Salvador afegeix que la problemàtica persisteix un cop superada aquesta etapa, sobretot perquè Catalunya té poca tradició opositora i molts funcionaris vinguts d’altres territoris no tenen pràcticament coneixements de català.

L’informe conclou que nombrosos ciutadans i advocats eviten d’usar el català a la justícia per por i prejudicis, tot i que sigui la seva llengua habitual fora de l’àmbit jurídic. “Les males experiències i els incompliments quan es tria el català reforcen la idea que no és llengua operativa pel món del dret i alimenten el seu ús marginal”, recull l’estudi.

La legislació i el paper de l’Estatut

L’Estatut d’Autonomia estableix que el català és la llengua pròpia i oficial del Principat, i reconeix el dret a usar-lo sense discriminacions ni increments de cost ni retards. Però, segons l’estudi d’Òmnium i l’ICAB, l’Administració de Justícia espanyola no exigeix el català com a requisit per a adjudicar places, només com a mèrit.

La llei reguladora del jurat popular, vigent des del 1995, tampoc no inclou com a requisit acreditar el coneixement del català per a formar part d’un tribunal dins una comunitat amb llengua pròpia. En canvi, la nova Llei Orgànica de Dret de Defensa aprovada a finals del 2024, reconeix explícitament el dret a fer ús de qualsevol llengua oficial –també en les comunicacions judicials– en procediments davant òrgans amb jurisdicció a tot l’estat espanyol.

Malgrat tot, Alexander Salvador considera que la situació requereix més conscienciació social i institucional per a revertir la minva de l’ús de la llengua catalana al món jurídic.

Les blau-grana s’han avançat al marcador amb un gol de la catalana Clàudia Pina en el minut 23. Els altres dos gols del Barça no s’han fet esperar. Al minut 31, la neerlandesa Esmee Brugts ha marcat el segon, i tan sols 6 minuts més tard, Salma ha marcat el tercer. El gol de l’Atlètic ha arribat el darrer de tots, a la segona part, al minut 58, de part de Vilde Risa.

El Barça guanya així la seva dotzena Copa de la Reina, i demostra una vegada més que aquest equip és insaciable. Aquesta temporada tenen un rendiment increïble: han guanyat la Supercopa, i seran matemàticament guanyadores de la lliga.

Dissabte, les blau-grana jugaran la final de la Champions contra l’Olympique de Lió. Avui mateix s’ha sabut que l’Ajuntament de Barcelona instal·larà una pantalla gegant al parc de les Glòries per a seguir en directe la final de la Lliga de Campions femenina.

Les fonts policials detallen que el tiroteig s’ha produït al voltant de les 19.00 al carrer Mineria, a prop del passeig de Zona Franca. Al lloc del succés s’hi han desplaçat diverses unitats de la Guàrdia Urbana i els Mossos, que han obert una investigació sobre aquest cas.

Durant la manifestació, convocada per la Coalició Prou Complicitat amb Israel (CPCI), els participants han reivindicat l’alliberament de Palestina i han denunciat el genocidi que consideren que perpetra l’estat presidit per Benjamin Netanyahu. Han exigit una fi immediata del conflicte i han corejat consignes com ara: “Ni Nakba, ni genocidis, ni guerres, ni mordasses” i “78 anys de Nakba continuada”. També s’han sentit càntics que acusaven Israel d’assassinar i denunciaven la complicitat d’Europa.

Des de l’entitat organitzadora i altres associacions pro-palestines s’ha insistit, una vegada més, que el govern espanyol ha de trencar totes les relacions amb Israel. Han demanat la fi de les relacions diplomàtiques, comercials, esportives i culturals amb l’estat d’Israel. Igualment, han reclamat que s’activi el procediment parlamentari per aprovar de manera immediata la reforma de la llei de comerç que asseguri un veritable embargament d’armes.

La CPCI ha remarcat que la Nakba no és un fet del passat, sinó que persisteix avui. Ha recordat que, ara fa 78 anys, va començar l’expulsió forçada de més de 750.000 palestins de la seva terra, un procés de colonialisme d’assentaments que, segons l’entitat, es manté vigent mitjançant ocupació militar, apartheid i genocidi.

L’IAS va encarregar una investigació externa independent a una empresa especialitzada per analitzar els fets denunciats. Després de recollir proves i testimonis, l’informe va concloure que hi havia conductes greus i molt greus, i es va decidir d’optar per l’acomiadament d’un dels treballadors implicats.

Episodis d’assetjament reiterat

Segons que han detallat algunes treballadores al Diari de Girona, la situació va sortir a la llum quan unes quantes professionals van compartir en privat episodis que havien sofert individualment. Relaten que els episodis incloïen comentaris de contingut sexual i agressions verbals i físiques. Una de les afectades narra al rotatiu que una companya va sofrir una agressió física amb estirades de cabells, i una altra explica que va ser tancada en una habitació i obligada a mostrar els pits.

Aquesta situació va produir un clima laboral insuportable. Algunes professionals expliquen que “no es podia treballar” i que unes quantes treballadores van demanar el trasllat a altres serveis.

Les víctimes consideren que la resposta institucional ha estat insuficient i denuncien que encara hi ha altres possibles assetjadors que continuarien treballant al servei, i que la situació “s’ha normalitzat”.

Per la seva banda, l’IAS ha defensat que, arran dels fets, es va contractar una empresa especialitzada en processos restauratius per acompanyar el servei en la reparació del dany, amb la possibilitat que les treballadores hi participessin voluntàriament. L’hospital referma el seu compromís amb la igualtat efectiva entre homes i dones i amb la tolerància zero envers qualsevol conducta que atempti contra la llibertat, la dignitat i la integritat física i psíquica de les persones treballadores.

La Conselleria d’Educació ha citat els sindicats dilluns dia 18 a les quatre de la vesprada. Abans, a les dotze del migdia hi haurà una concentració a Alacant, a les escales de l’IES Jorge Juan i a Castelló, serà a les onze del matí en la Direcció Territorial d’Educació. A València, a partir de les tres de la vesprada eixiran diverses columnes de manifestants cap a la Conselleria per a donar suport al comitè de vaga.

Per al dimarts dia 19 s’ha previst de fer accions descentralitzades en diverses localitats, com ara enganxada de cartells, marxes o actes reivindicatius, per a visibilitzar, poble a poble, la vaga.

Dimecres dia 20 de maig s’ha previst de fer una estada de tot el dia, entre les 11 del matí i les vuit de la vesprada, a la seu de la Conselleria d’Educació, a l’avinguda Campanar de València. S’hi faran actuacions, taules rodones i assemblees.

Dijous dia 21, a les deu del matí, a l’hora que comença la sessió de control al president de la Generalitat, s’ha previst de fer una concentració al voltant de les Corts Valencianes a València, i a les delegacions de la Generalitat a Alacant i a Castelló.

Divendres dia 22, per a tancar la segona setmana de mobilitzacions, s’han previst manifestacions a les dotze del migdia a Castelló, València i a Alacant.

La convocatòria, inicialment limitada als dissabtes i només aplicable al personal de la ciutat de Barcelona, s’ampliarà als divendres i dissabtes i inclourà tot el personal de les biblioteques públiques de Catalunya.

L’acord d’ampliar la vaga a tot el territori i a totes les categories de personal s’ha pres per unanimitat.

El sindicat també ha informat que trenta-set de les quaranta biblioteques de Barcelona han restat tancades avui, dissabte, coincidint amb la quarta jornada de vaga convocada fins ara.

El comitè d’empresa de Biblioteques de Barcelona, format per CGT i la Intersindical, lamenta que, després de vuit mesos de negociacions, l’ajuntament “manté intacta la seva proposta d’adhesió al nou conveni”.

Iniciatives com les d’Osona i el Lluçanès, amb una trentena de projectes i milers de famílies implicades, han donat lloc a un model que s’ha estès arreu a través d’Osona Energia. A escala municipal, Caldes de Montbui genera el 15% de l’energia que consumeix amb una comunitat energètica pública. Així mateix, cooperatives com Som Energia, amb més de 87.000 socis, defensen que el futur és renovable. En paral·lel, més d’un centenar de comunitats energètiques s’han inscrit a la web de la Generalitat per augmentar la participació en aquests projectes.

El cas d’Osona i el Lluçanès

Osona i el Lluçanès han estat comarques pioneres en la creació de comunitats energètiques i ara mateix n’hi ha una trentena. Les primeres es van crear el 2021 a Hostalets de Balenyà (Balenyà Sostenible) i Sant Pere de Torelló (Cooperativa Santperenca d’Energia Sostenible). La crisi energètica per la guerra d’Ucraïna i la incertesa que es va generar pel context geopolític van suposar que s’accelerés la creació de moltes comunitats noves.

El salt quantitatiu i qualitatiu, però, va arribar amb la creació d’Osona Energia, una cooperativa de segon grau, que ofereix assessorament a totes les comunitats energètiques de la comarca. Ràpidament, es va obrir a la resta de Catalunya i actualment dona suport a una cinquantena de comunitats, des de la Ribera d’Ebre fins al Pirineu o la Garrotxa.

El responsable tècnic de l’Agència Local de l’Energia d’Osona (Aleo) -un organisme públic que depèn del Consell Comarcal d’Osona-, Gil Salvans, explica que una de les decisions que es va prendre des del principi va ser establir un únic model, que després es replicaria a la resta.

D’aquesta manera, els veïns de cada poble que ho vulgui s’encarreguen de crear una entitat sense ànim de lucre, però després qui presta els serveis d’una manera més professionalitzada a aquestes comunitats és Osona Energia. Ara per ara hi ha 2.000 famílies que estan connectades a la xarxa a Osona i el Lluçanès i l’objectiu en els pròxims anys és poder doblar aquesta xifra. Salvans explica que, ara per ara, molts autoconsums fotovoltaics són una realitat, però que encara no estan repartint energia.

En aquest sentit, la línia de futur implica aconseguir que les famílies rebin aquests estalvis a les seves factures. Una altra de les línies és diversificar. “La transició energètica no es queda només en l’autoconsum, són també vehicles elèctrics, vehicles compartits, rehabilitació energètica o electrificació dels consums tèrmics”, assenyala.

Davant l’escenari d’una eventual nova apagada, Salvans creu que les comunitats energètiques hi tindrien el seu paper. “El territori ha de ser capaç de generar la seva pròpia energia i, fins i tot, emmagatzemar-la en bateries”. “Tots aquests projectes que impulsen les comunitats faran que el sistema elèctric sigui més robust i més resistent”, destaca.

Segons dades d’Endesa a tancament de març, la companyia registra 141.633 punts de subministrament amb autoconsum, dels quals 125.259 són individuals i 16.374 col·lectius. Això significa que prop d’un 11,5% dels autoconsums ja són compartits, un indicador del creixement progressiu d’aquest model vinculat a comunitats energètiques, tot i que es tracta només de clients connectats a la seva xarxa.

Estratègia municipal de Caldes de Montbui

La Generalitat va impulsar l’any passat la plataforma Comunitatenergetica.cat per facilitar la creació i participació en aquestes iniciatives arreu del territori. El portal, d’inscripció voluntària, permet localitzar projectes i identificar quins estan oberts a nous membres. Actualment, hi ha 86 comunitats obertes a participació i 26 més que ja estan tancades.

A la pàgina web es poden trobar projectes semblants al de Caldes de Montbui. L’any 2019 va desenvolupar una estratègia municipal per combatre els efectes del canvi climàtic que va comportar la creació d’una Comunitat Energètica Local (CEL), de caràcter públic i amb 27 instal·lacions de plaques fotovoltaiques, que ja és la més gran de Catalunya.

Actualment, genera el 15% de l’energia que es consumeix al municipi, i aquest any arribaran a 600 famílies que viuen al voltant de les instal·lacions i que s’hi han connectat. Totes elles poden accedir a un quilowatt de consum i al descompte corresponent, que en quatre anys s’estima que ronda els 1.500 euros per família.

D’aquesta manera, l’estalvi es percep com si el veí tingués la placa a sobre de casa seva, quan en realitat es troba en cobertes d’equipaments públics, com escoles o biblioteques, així com en polígons industrials. L’energia, però, es consumeix al moment en què es rep, és a dir, durant hores de sol, i avui en dia no disposa de sistemes d’emmagatzematge. “Si cau la xarxa, com ara fa un any, ens trobem amb la mateixa situació que es troba qualsevol altre ciutadà que no està embrancat a la CEL”, detalla el regidor d’Acció Climàtica de Caldes de Montbui, Jordi Martín.

Som Energia, la cooperativa més gran d’Europa en nombre de socis

Un any després de la gran apagada, la cooperativa Som Energia reivindica el model de generació distribuïda i ciutadana com a via per avançar en la transició energètica. “Queda clar que el futur és renovable, sí o sí, especialment en països com Catalunya i Espanya amb bon recurs solar”, afirma la responsable de nous projectes de generació, Nuri Palmada.

Per a l’empresa amb seu a Girona, el focus s’ha de situar en fer l’energia renovable gestionable, mitjançant bateries i, sobretot, canviant els patrons de consum.

Amb més de 87.000 sòcies i prop de 120.000 contractes, la cooperativa preveu duplicar la seva producció pròpia en els anys vinents i posa l’accent en la hibridació amb bateries i en adaptar la despesa energètica: “Molts socis consumeixen quan no hi ha sol. Hem de desplaçar la demanda cap a les hores de més generació”.

Som Energia compta actualment amb onze plantes fotovoltaiques sobre terreny i diverses sobre teulada. Ara mateix n’estan construint tres més, amb l’objectiu d’hibridar-les afegint bateries, i en tenen cinc en fase de promoció. Gràcies a aquests projectes i a l’autoconsum individual dels socis, Som Energia genera actualment al voltant d’un 20% de l’energia que consumeixen els seus contractes.

Amb els projectes en marxa, calculen passar dels actuals 50 GWh/any a uns 90 GWh. “Tenim un camí a fer encara per augmentar aquesta generació pròpia, que no deixa de ser el nostre objectiu”, afirma Palmada.

A Catalunya, on la dependència de la nuclear encara és elevada, la cooperativa adverteix d’un possible dèficit de generació en els pròxims anys si no s’accelera el desplegament de renovables gestionables. “Ara és un altre paradigma: hem de pensar en energia renovable, però amb bateries i gestió de la demanda”, conclou Palmada.

Segons que han informat fonts de la Guàrdia Civil, el descobriment s’ha fet en un dels habitatges d’aquesta infrastructura on residia la família. L’home tenia cinquanta-cinc anys, la dona cinquanta-u, i el fill, vint. Els tres cossos tenien signes d’haver mort per una arma de foc.

La delegació del govern espanyol contra la violència de gènere investiga els fets com a presumpta violència de gènere. La delegada del govern espanyol al País Valencià, Pilar Bernabé, ha fet declaracions per esclarir els fets: “Totes les opcions estan obertes i, per tant, també la possibilitat de crim de violència de gènere. Però ara ens trobem en ple procés d’investigació, i caldrà esperar als resultats de l’autòpsia, que es faran dilluns.” Així mateix, ha afegit que no consten denúncies prèvies per violència de gènere.

L’Ajuntament de Dolores ha decretat tres dies de dol oficial.

La USTEC ha assenyalat la responsabilitat política d’Esquerra Republicana (ERC) i els Comuns a l’hora d’aprovar els pressupostos, i han demanat que els grups facin pressió en aquest sentit. Exigeixen a ERC i els Comuns que situïn l’educació pública com una prioritat irrenunciable en l’aprovació dels comptes, perquè hi juguen un paper decisiu. En aquest sentit, la USTEC assegura que han mantingut contactes directes amb les direccions dels partits polítics per a demanar-los que incloguin en el pressupost una partida que millori i reforci l’educació pública.

A banda, la USTEC ha denunciat la manca de voluntat negociadora del govern contra un conflicte que ja acumula disset jornades de vaga. El sindicat considera “incomprensible” que, a hores d’ara, el Departament d’Educació continuï ajornant les negociacions. En aquest sentit, el sindicat ha criticat que el departament comuniqués ahir a la nit un nou ajornament de la negociació fins dimecres.

Des del Consell Nacional també s’ha interpel·lat directament el president de la Generalitat, Salvador Illa, perquè assumeixi la resolució del conflicte educatiu com una qüestió central: “El Govern no pot dedicar-se només a negociar pressupostos mentre manté obert un conflicte sense precedents amb el personal educatiu”, ha remarcat el sindicat.

Per al sindicat de professors, entre les prioritats de les demandes se situa la necessitat de recuperar el poder adquisitiu perdut; un pla de xoc per a l’escola inclusiva, amb més personal, més recursos i dotacions estables als centres; i reduir les ràtios, la sobrecàrrega laboral i la burocràcia.

En una nota de premsa, assenyalen uns quants motius per a sumar-se a la vaga. Entre les demandes, una de les principals és un augment de la plantilla del cos per tal de poder dur a terme les tasques necessàries en la qualitat i el nivell requerits. Actualment, hi ha 600 agents rurals en total, una xifra molt per sota del que contemplava l’anterior Pla Estratègic per l’any 2024, que era de 807 efectius. Per això, els sindicats demanem convocatòries urgents per a assolir les previsions del nou Pla Estratègic i tenir 1.300 efectius de cara l’any 2030.

En aquesta línia, també denuncien una manca de promoció professional dins del cos: “Pel que fa a la promoció vertical, en 40 anys d’història, només s’ha fet una convocatòria d’agents majors i cap de la categoria d’oficial i inspector”, detallen. Així mateix, també demanen el desenvolupament, la promoció vertical i la convocatòria de noves places dels grups Especials i de Suport (GEiS). A més, recorden que, en els darrers quinze anys no s’ha fet una ocupació plena dels càrrecs de comandament amb la categoria de sotsinspector.

També exigeixen una millora dels salaris, que s’adeqüin a les taules retributives i dels complements retributius, ja que diuen que fa vint anys que no s’actualitzen les taules retributives. Així mateix, denuncien les diferències salarials amb la resta de cossos operatius de la Generalitat.

D’altra banda, també reclamen de renovar i millorar els centres de treball, que descriuen com a inoperatius. “Fa vint anys que no es construeix cap base territorial nova. Els sindicats sol·licitem la construcció de centres de treball dignes d’un cos d’emergències com el CAR, i l’adequació i dimensionament de les bases d’acord amb la normativa de seguretat i salut laboral”, diuen.

Finalment, també demanen de tenir més facilitats per la conciliació familiar.

La menor va anar després a un centre sanitari, on li van fer una exploració mèdica. Ahir mateix, la jove, acompanyada de la família, va presentar una denúncia a la caserna de la Guàrdia Civil de Puçol (Horta Nord).

El presumpte agressor, de 25 anys, és el fisioterapeuta de l’equip. Ara com ara, no s’ha confirmat si la persona investigada ha estat detinguda.

El grup de policies, que es trobava de vacances a Barcelona, era dins un taxi amb una prostituta quan un d’ells, segons les primeres informacions, li va fer tocaments. La dona s’hi va resistir i va acabar rebent un cop de puny a la cara per part d’un segon policia.

La víctima va requerir atenció mèdica per un tall profund a la cella i va presentar denúncia davant els Mossos d’Esquadra per agressió sexual i lesions. Els agents van escoltar els testimonis i es van desplaçar fins a l’allotjament dels policies canadencs, on en van trobar dos i els van detenir.

El primer detingut, que anava de copilot al taxi i no hauria participat en l’agressió, es va resistir a la detenció i ha quedat en llibertat, però essent investigat per atemptat contra l’autoritat. El segon policia, que presumptament va fer els tocaments, va passar a disposició del jutjat de guàrdia, que va decretar el seu ingrés a la presó—eludible amb fiança—per un delicte d’agressió sexual sense penetració.

El tercer policia, que hauria donat el cop de puny, era en parador desconegut. Els Mossos d’Esquadra van activar una alerta i la Guàrdia Civil el va detenir al cap de 48 hores a Palma de Mallorca. Se l’acusa d’un delicte de lesions.

El partit es jugarà a Oslo (Noruega) a les 18.00 i la pantalla estarà disponible al mateix moment al parc de les Glòries, igual que es va fer l’any passat.

El regidor d’Esports, David Escudé, ha remarcat el compromís amb l’esport femení: “Tornarem a tenir al parc de les Glòries la retransmissió en directe d’aquesta final històrica perquè tots els barcelonins que ho vulguin puguin gaudir de la que esperem que sigui la quarta victòria del Barça en aquesta competició”.

La llibreria Pompeia la van obrir els avis materns de la Montserrat fa cent quatre anys. Joan Guadall, el seu avi, venia de Sant Hipòlit de Voltregà, “on l’activitat laboral era pagesia o res”, expressa la néta. Ja instal·lat a Barcelona, amb la seva dona, Ramona Bel, van trobar feina de conserges per a una entitat sociocultural, de caire familiar, que era a la Gran Via i es deia Pompeia. Després d’uns anys de treballar-hi, va arribar el moment en què “van pensar que seria bo establir-se pel seu compte, buscar una altra feina, i van trobar aquest local”, explica la Montserrat.

Al número 5 del carrer Cardenal Casañas, en el camí de la Rambla a la plaça del Pi, en un edifici de més de tres-cents anys “que havia estat la seu dels homes del mar”, l’any 1922 hi van inaugurar una papereria. “Sembla que abans, al mateix local, hi havia hagut una botiga d’articles de pesca”, comenta la néta dels fundadors de la llibreria Pompeia.

Catedral de records

Els avis de la Montserrat van començar venent articles de papereria i, més tard, es van centrar molt en material escolar de tota mena, que ells mateixos distribuïen a les escoles: guixos, regles, quadradillos (regles de fusta en tres dimensions que s’anaven fent girar sobre un full per fer-ne les línies paral·leles). També les pissarres i tinters com els que –tal com explica la Montserrat– es feien servir abans a les escoles, que anaven encaixats en un forat del pupitre, i dels quals encara es conserva algun a la botiga. És una de les moltes relíquies que romanen en aquesta catedral de records, un comerç al cor del Gòtic on no tan sols resten objectes de la vida quotidiana d’un passat comú de molta gent, sinó que també s’hi ha sabut conservar el tracte humà que només perdura si hom el procura amb cada persona que s’atén.

El bon dia, una recomanació, un consell de compra, etc., formen part dels recursos d’un bon venedor. L’amabilitat, l’expertesa, el coneixement d’allò que es ven, la possibilitat de demanar per al client allò que en un moment donat no és a la botiga… Tot això fa el tarannà de l’atenció a la llibreria Pompeia.

Darrere el taulell, acompanyant la Montserrat, hi ha el seu nebot, Ricard Martí Permanyer. Ell representa la quarta generació de la mateixa família que despatxa en aquesta llibreria. Hi va entrar per ajudar quan la seva tia es va fer mal en un braç. Però ja s’hi va quedar. “Em va agradar moltíssim. Jo m’ho passo pipa, aquí”, expressa espontàniament en Ricard. Ens explica que abans havia treballat d’administratiu en uns quants llocs, però que el tracte amb la gent és allò que fa que li agradi tant treballar a la llibreria. “Aquí els clients són benvinguts, però no tenim clientela de supermercat. Aquí entren i demanen què volen, i segons què els agrada, tu treus els llibres que saps que pots recomanar a aquella persona”, comenta el nebot de la Montserrat. I afegeix: “Als qui ja se n’han llegit algun els demanes que t’expliquin si els ha agradat, perquè nosaltres no ens ho podem llegir tot.” I, de cop, en Ricard comenta: “Jo sóc antimili. Em vaig salvar de fer-la, però sí que obligaria tot el jovent a estar-se un temps darrere la barra d’un bar o d’un taulell de botiga atenent gent. Crec que la societat milloraria.” Ho diu perquè veu que sovint es tracta amb prepotència els cambrers o els qui porten comerços com el seu, i que alguns clients entren i, sense ni dir bon dia, ja diuen “vull això”.

Guies de la ciutat

El lloc on es troba la llibreria, a tocar de la Rambla i Santa Maria del Pi, fa entrar-hi molts estrangers. Per això tenen alguns llibres en anglès, sobretot guies de la ciutat i de Catalunya, llibres de cuina i alguna novel·la. També un expositor amb postals, moltes de les quals són dibuixos d’un artista local dels principals monuments de Barcelona; una peça gairebé de museu que avui poca gent envia amb segell. “Aquí també fem molt de policia local”, comenten. “Entren sovint a demanar com arribar al passeig de Gràcia o a la catedral. Si cada cop que ens ho pregunten cobréssim cinc cèntims, ja seríem milionaris.”

En Ricard considera la ubicació de la llibreria “un lloc molt pintoresc”, en un carrer de molt de pas i carregat d’història, tanta com la que té portes endins aquest establiment centenari. Els tres fills d’en Joan i la Ramona, dos nois i una noia, van treballar a la llibreria. Un dels germans feia de representant del material escolar i d’oficina. Visitava escoles, bancs i ajuntaments. Però quan les editorials van començar a anar-hi directament, la llibreria va anar deixant la distribució de material de papereria a l’engròs i es va dedicar més a la literatura. “No podies competir amb les editorials, que oferien regals a les escoles”, explica la Montserrat. La seva mare, la Leonor, va ser, dels tres germans, qui finalment es va quedar a la botiga. El seu germà Josep va muntar a Barcelona un taller de manipulats de paper i feia llibretes, i l’altre germà venia peces de roba per a modistes, era viatjant. La Leonor es va casar amb Ramon Martí. “El pare feia de representant, tenia molt do de gent”, explica la Montserrat. Ella és la segona dels tres fills que van tenir en Ramon i la Leonor. En Joan Ramon i en Miquel van estudiar i, sempre que podien, l’anaven a ajudar, perquè ella es va quedar a la llibreria. La botiga sempre li havia agradat. Tot i que de petita no hi anava pas en sortir de l’escola, perquè vivien lluny –al Guinardó– i tenien els avis a casa, que se’n podien fer càrrec, un dels records més antics que la Montserrat té de la llibreria és quan, de nena, els pares els portaven a ella i els seus germans el diumenge a la llibreria perquè tenien tanta feina que havien d’anar-hi el dia festiu a preparar els encàrrecs que l’endemà, dilluns, havien de lliurar. “Mentrestant, nosaltres jugàvem i llegíem molt, fins que ja, de més grans, ajudàvem a preparar comandes.”

Algun diumenge també anaven al cinema, recorda. El Doré, el Montserrat i el Maragall eren els que tenien més a prop. Relíquies que no han pogut ser salvades com els tinters de la llibreria. I, com els tinters, al magatzem de la Pompeia també hi romanen quaderns de cal·ligrafia i de matemàtiques, mítics per a tants barcelonins que hi van aprendre lletra i xifres. Són manuals d’escriptura per a fer bona lletra, tan necessaris per a tants petits d’avui, que només teclegen o toquen pantalles. A l’aparador, hi ha tres boles del món, per si algú creia que la Terra és plana. I també a la botiga trobem el frare de cartó que assenyala amb la seva vareta el temps que farà. Diu la Montserrat que sempre l’encerta.

Caliu del passat

Aquests articles que sobreviuen a la llibreria Pompeia són els que hi han instaurat el caliu del passat i la sorpresa actual. “Ve gent que diu: això ho feia jo quan anava al col·legi nacional o a l’acadèmia. La majoria de gent que compra és perquè a casa no escriuen i a escola no els ensenyen a escriure bé”, diu la Montserrat, filla d’un temps analògic que vol conservar al màxim. Per exemple, no té telèfon mòbil. “Qui em vulgui trucar, que ho faci al telèfon fix de la botiga. No vull arribar a casa i haver-me de posar a respondre missatges.”

Com en les cases de pagès, en una llibreria com aquesta, amb tants articles, sempre hi ha feina a fer, “i si no, la busques”, arrodoneix la Montserrat. Ella tenia vint-i-quatre anys quan el seu pare es va posar malalt i ella es va fer càrrec de la botiga perquè la seva mare, a casa, tenia cura del pare, que es va morir a cinquanta-quatre anys. “Els meus germans em venien a donar un cop de mà quan podien, però, si no, m’ho feia jo tota sola.” Aquest mes farà vuitanta anys, per la qual cosa, ja es pot ben dir que Montserrat Martí és una de les persones que fa més anys que atén rere un taulell d’un comerç a Barcelona. “A mi el que m’agrada és vendre”, expressa sense embuts. “La qüestió és que qui entri compri el que vulgui”, afegeix la Montserrat, que fa gairebé seixanta anys que cada matí obre la botiga a les nou del matí, fins a dos quarts de dues, i hi torna de quatre a vuit. Dissabtes, matí i tarda, també. “I si et queda feina per fer, t’hi quedes”, diu, mentre treu tot un plegat de quaderns Rubio per a fer còpia i practicar cal·ligrafia. De l’editor gironí de llibres escolars Dalmau Carles Pla, també en tenen llibres que encara es poden comprar. Obrim un dels quadernets Copia de Campanillas, i, en un altre de Leo y Escribo llegim les “advertencias al maestro” sobre el mètode d’escriure i llegir simultàniament que figuren a la primera plana. Hi ha uns altres quaderns que provenen de la centenària editorial Salvatella de Gràcia. Aquí han romàs coses que molts no saben que van existir. Però el ròtring ja no hi és. Al seu lloc, ara hi ha retoladors de set o vuit calibres.

Llibres nous, de vell i autoeditats

Miris on miris en aquesta llibreria, que conserva els mobles del 1922, els prestatges són plens de llibres. Els títols actuals fan aterrar al present, però també en tenen de segona mà i hi ha una petita secció d’autors novells. “Així els ajudem a donar-se a conèixer. Aquí ens els deixen en dipòsit”, explica en Ricard.

Encara tenen molt present el dia de Sant Jordi, que és, “amb escreix, el millor dia de l’any”, diu en Ricard. I no tan sols per les vendes de llibres, sinó per l’ambient. “Si un dia qualsevol s’acumula gent, notes que qui espera es neguiteja. En canvi, el dia de Sant Jordi es nota que la gent el viu com una festa i tothom espera ben content.” Si hi ha cap llibre que no tenen, el demanen. “L’encarreguem i truquem per telèfon avisant que ja el tenim”, explica. Això és el servei de botiga de proximitat. “La gent ara s’ha tornat molt gandula, no entra a les botigues a comprar, però aquí pots mirar, preguntar, tocar, i en les botigues de roba, emprovar-te i deixar-te aconsellar”.

Afortunadament, els avantpassats d’en Ricard i la Montserrat van poder adquirir el local, cosa que resta preocupació pel que fa a una despesa de lloguer mensual. Ara bé, com precisa la llibretera, “les factures arriben igual, hi entri gent a comprar, o no”. Entre client i client, res de llegir. “Llegir ho faig a casa, al metro o al lavabo”, comenta la Montserrat, una fan de les novel·les de l’Oest de Zane Grey.

Tot i que el seu impuls actual s’inscriu en el context immediat de l’aprovació dels comptes, en realitat és un projecte a llarg termini. Els primers resultats tangibles no es veurien fins a la legislatura següent, amb estudis informatius prevists entre el 2027 i el 2028 i les primeres obres programades per al 2028, coincidint amb les eleccions al parlament.

Una infrastructura per a trencar la radialitat metropolitana

La línia orbital ferroviària és concebuda com una via transversal que permetria de moure’s entre els nuclis urbans de la segona corona metropolitana sense haver de passar obligatòriament per Barcelona. Actualment, la xarxa de Rodalia és essencialment radial, i totes les línies es concentren cap a la capital, cosa que obliga a fer transbordaments i trajectes indirectes per anar d’un municipi a un altre.

El recorregut previst uniria Vilanova i la Geltrú amb Mataró, passant per Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers, tot configurant un cinturó que connectaria nuclis urbans que avui no disposen de connexions ferroviàries directes i reduiria la dependència de Barcelona com a nucli únic. La infrastructura tindria una longitud total d’uns 120 km, dels quals aproximadament 68 km serien de nova construcció, mentre que la resta aprofitaria vies ferroviàries ja existents.

Entre els trams existents que la línia orbital aprofitaria hi ha la R8, que uneix Martorell i Granollers i té vuit estacions operatives. També s’utilitzarien segments de les línies R3 i R4, especialment els que connecten Terrassa amb més punts del Vallès o els enllaços entre el sector sud i nord de la xarxa.

Es preveu que la línia compti amb unes quaranta estacions. D’aquestes, divuit serien de nova construcció, destinades a municipis que actualment no disposen de servei, i dotze funcionarien com a intercanviadors amb línies existents de Rodalia i FGC. En total, el nombre d’estacions oscil·laria entre 39 i 42, i això garantiria una cobertura completa i una integració sòlida amb la xarxa ferroviària existent.

Segons els estudis tècnics disponibles, la línia tindria una demanda estimada d’uns 20 milions de viatgers anuals una vegada fos completament operativa i s’integrés dins la xarxa, i donaria cobertura a uns 870.000 ciutadans, aproximadament.

Un projecte que ve de lluny

La línia orbital no és cap idea nova ni de bon tros. Els antecedents oficials es remunten, pel cap baix, a començament dels anys dos mil, tot i que ja trobem propostes de connectar el Maresme i el Vallès al segle XIX per evitar passar per Barcelona. Però fou 2004 quan el Departament de Política Territorial i Obres Públiques va projectar formalment la línia orbital ferroviària per a la regió metropolitana de Barcelona, juntament amb l’eix transversal ferroviari de Catalunya, que havia de connectar Lleida, Igualada, Manresa i Girona. L’objectiu d’aquests projectes era superar les limitacions d’un model radial i establir una mobilitat interurbana més integrada i eficient.

Entre el 2005 i el 2006, es van fer consultes amb municipis i consells comarcals per definir traçats compatibles amb objectius territorials i urbanístics. Enginyers, tècnics i consultors van treballar en estudis d’implantació, impacte urbà i capacitat de servei. I el 14 d’abril de 2010, la Generalitat va aprovar definitivament el pla director urbanístic (PDU), encara vigent, que reservava el sòl per al desplegament de la línia. Aquest pla director abasta sis comarques i vint-i-sis municipis, i fixa recorreguts, estacions i àrees per vies i intercanviadors.

La reserva urbanística és clau per a impedir que els terrenys destinats a vies siguin ocupats per a uns altres usos i facilitar la construcció futura sense haver de redefinir traçats complets. Tot i això, les obres d’execució no es van començar mai. Els motius són diversos: factors econòmics, com la crisi del 2008‑2009, que van reduir dràsticament la inversió pública; factors polítics, amb prioritats canviants entre governs posteriors que es van centrar en uns altres projectes; i factors tècnics, com la necessitat de construir túnels, viaductes i intercanviadors en zones urbanes densament poblades, cosa que incrementava costs i temps. A més, la dependència del finançament de les autoritats espanyoles i europees, que no ha estat mai ferm, ha impedit que la línia passés de la planificació a la construcció efectiva.

Costs, finançament i fases de desplegament

La reaparició de la línia orbital ha estat motivada per la negociació del pressupost. La proposta que ERC ha posat sobre la taula situa el cost total en uns 5.200 milions d’euros, dels quals 4.800 milions es destinarien a la infrastructura i 400 milions al material rodant, és a dir, els trens i l’equipament necessari per a operar la xarxa. ERC defensa que la major part del finançament sigui assumida per l’estat espanyol, amb possibles aportacions complementàries del Banc Europeu d’Inversions (BEI). La Generalitat tindria un paper de coordinació, planificació tècnica i supervisió del desplegament, garantiria la coherència amb el pla director urbanístic i amb l’estratègia territorial i, una volta acabada l’obra, assumiria la titularitat i la gestió de la infrastructura.

ERC ha convocat un consell nacional extraordinari per valorar si dóna suport als comptes en canvi d’incloure compromisos clars de desplegament i finançament. L’acord previsible inclou compromisos entre l’estat espanyol i la Generalitat, que s’haurien de formalitzar en la comissió bilateral, que es farà dimecres, amb calendaris i recursos detallats. Tot i això, cal remarcar que formalitzar l’acord en una comissió bilateral no garanteix de manera absoluta que s’executi tal com s’ha previst, atès que un nou govern espanyol, o fins i tot l’actual, podria desdir-se’n en el futur, o que la inversió pressupostada podria no materialitzar-se, un problema que ja és crònic a Catalunya.

El projecte no preveu de construir tota la línia de cop, sinó que es desplegaria de manera progressiva per fases. La denominada fase 0 inclou la construcció d’intercanviadors que connectin les línies S1 i S2 de FGC amb la R4 de Rodalia i amb la resta de la xarxa FGC, amb un pressupost estimat de 135 milions d’euros. Els estudis informatius d’aquesta fase són prevists entre el 2027 i el 2028, amb l’execució programada entre el 2028 i el 2031 i l’entrada en servei entre el 2031 i el 2032. L’objectiu és habilitar itineraris que permetin desplaçaments directes entre municipis de la segona corona, cosa que alleujaria la saturació en zones amb més trànsit abans de tractar els trams més complexos i costosos.

Les fases posteriors preveuen la connexió de Santa Perpètua de Mogoda amb Sabadell, amb un cost estimat de 665 milions d’euros; el tram Mataró-Granollers, valorat en 1.450 milions; el de Terrassa-Vilafranca del Penedès, amb 1.150 milions; i el de Vilafranca-Vilanova i la Geltrú, amb un cost aproximat de 1.400 milions. Si tot avancés segons els plans i sense imprevists, la culminació de la línia orbital arribaria cap a l’any 2040.

En canvi, entre les vies existents, com ja s’ha dit, destaquen la R8 de Martorell a Granollers, i també trams de les R3 i R4. També es preveu la creació de divuit estacions noves, entre les quals, com Mataró Est, Mataró Oest, Mataró Centre, Vilanova Est, Vilanova Centre, Canyelles, Vilafranca del Penedès, la Granada, Sant Sadurní d’Anoia i Lavern‑Subirats.

Integració en l’Estratègia Ferroviària de Catalunya 2050

La línia orbital ferroviària ja era inclosa dins l’Estratègia Ferroviària de Catalunya 2050, un pla a llarg termini aprovat pel govern el novembre del 2025 que pretenia planificar la xarxa de ferrocarrils per als vint-i-cinc anys següents amb l’objectiu d’afrontar envits com la descarbonització de la mobilitat, el creixement demogràfic i la cohesió territorial. És, doncs, una obra que ja havia estat planificada pel govern del PSC amb uns terminis similars. L’acord amb ERC en concretaria el desplegament i establiria un calendari clar d’inici dels treballs.

Fins ara, s’han notificat deu casos d’hantavirus, entre els quals, tres morts. “Les nostres prioritats són continuar amb el seguiment actiu dels casos confirmats i sospitosos, comprendre millor l’epidemiologia del virus, inclòs l’origen i la propagació d’aquest brot, i fomentar la col·laboració científica per garantir una atenció clínica òptima a les persones infectades”, ha explicat.

L’OMS treballa actualment amb més de vint països per coordinar estudis que permetin de comprendre millor l’evolució natural de la malaltia.

Per la seva banda, la directora del Departament de Preparació i Prevenció d’Epidèmies i Pandèmies de l’OMS, Maria Van Kerkhove, ha detallat que es feia un seguiment exhaustiu dels contactes de totes les persones vinculades al vaixell, especialment les qui van desembarcar a Santa Elena, els viatgers posteriors cap a Sud-àfrica i aquells que van tenir contacte amb pacients en territori sud-africà, amb l’objectiu de determinar quantes persones van poder estar potencialment exposades al virus.

Els fets van tenir lloc dilluns passat de matinada, quan el detingut va forçar una de les portes de l’hospital i va accedir a l’habitació on hi havia la pacient. Allà la va agredir sexualment, agafant-la pel coll i amenaçant-la amb “tallar-li’l” si demanava ajuda.

La policia espanyola ha destacat la “gran valentia” de la dona, que va prémer el botó del comandament del llit per demanar assistència sanitària, cosa que va fer que l’agressor fugís.

L’home va ser identificat gràcies a les càmeres de seguretat i detingut vint-i-quatre hores després de l’agressió.

L’objectiu és garantir plenament l’ús del català en l’atenció oral, escrita i digital, defensant que es tracta d’un dret essencial. Les concessions afectades per la pròrroga fins al 2034 són les de companyies com Moventis, Sagalés, Monbus, Teisa o Alsa, entre altres.