Fonts de la USTEC han confirmat a l’ACN que la convocatòria encara s’està acabant de perfilar.

Mobilitzacions en el marc de la visita del papa

Pel que fa a la jornada de vaga de dimarts, que coincideix amb la visita del papa, els sindicats han acordat començar les accions de protesta a partir de les 9.00. L’objectiu és no interferir en la mobilitat dels estudiants que han de fer les proves d’accés a la universitat (PAU).

La convocatòria ha estat organitzada per Entrebarris, el Sindicat d’Habitatge de València, el Sindicat de Llogateres de València i la PAH València. Hi han donat suport altres entitats, com ara la Federació d’Associacions de Veïns de València.

L’eix de la manifestació és el lema “Acabem amb el negoci de l’habitatge”, reforçat per altres missatges com ara “cap govern ho farà per nosaltres”. L’ambient de la marxa és festiu i reivindicatiu.

Reivindicacions i recorregut pel centre històric

La manifestació ha recorregut els principals carrers del centre històric de València, des de la plaça de Sant Agustí fins a les Torres de Serrans, passant per l’avinguda de l’Oest, el carrer de Cavallers i la plaça de Manises, on hi ha el Palau de la Generalitat.

Una columna de manifestants que s’ha incorporat des del barri de Russafa ha desplegat una pancarta amb el lema “davant l’especulació”, al número 42 del carrer de Cuba, abans de començar oficialment la marxa.

Els organitzadors defensen el dret de ciutadans a accedir a un habitatge digne i el dret d’emancipació de la gent jove, criticant que les famílies “són expulsades dels seus entorns i els barris perden la identitat i el teixit social”.

Demandes als governants

Els convocants fan una crida als governants perquè “actuen de manera immediata davant l’emergència social actual” i el “model turístic descontrolat”. Reclamen que “els habitatges que avui tenen ús turístic han de tornar a complir la seva veritable funció social i reincorporar-se de seguida al mercat de lloguer residencial habitual”.

També exigeixen l’aplicació de la llei d’habitatge, acabar amb els desnonaments de famílies vulnerables sense alternativa i “dotar de recursos reals l’Oficina Municipal per l’Habitatge per tal que sigui un autèntic escut protector i un servei d’assistència real per als afectats”.

Tall de circulació a la línia d’alta velocitat entre Girona-BCN a l’alçada de l’estació de la Sagrera per l’avaria d’un tren. Sense previsió de restabliment

Prealerta #FERROCAT pic.twitter.com/96YEeHOSrC

— Protecció civil (@emergenciescat) June 6, 2026

La incidència ha perjudicat un tren de llarga distància que cobria el trajecte entre Figueres i Madrid i que ha quedat aturat entre la bifurcació de Mollet i la Sagrera per una avaria al pantògraf o a la catenària. Adif ha indicat que la segona via es troba tallada per treballs, fet que impedeix la circulació alternativa. Això manté diversos trens de llarga i mitjana distància aturats a les estacions. Protecció Civil ha activat la prealerta del pla Ferrocat i, de moment, no hi ha previsió de restabliment del servei.

Segons Protecció Civil, Adif ha informat que ja s’estan evacuant, amb l’ajuda dels bombers, els passatgers del tren avariat a una zona segura a la via pública.

A més, Renfe està gestionant un transport alternatiu per carretera entre les estacions de Figueres Vilafant/Girona i Barcelona Sants.

L’acord, adoptat en assemblea pels participants de l’acampada, ha permès alliberar l’espai central de la plaça perquè s’hi puguin instal·lar les tradicionals roques, els ninots i la resta d’elements vinculats a una celebració que enguany commemora el setè centenari. Els docents han traslladat les tendes als laterals i al voltant de la plaça, en una ubicació més pròxima al Palau de la Generalitat.

L’acampada forma part de les mobilitzacions dels docents de l’ensenyament públic valencià, que mantenen una vaga indefinida d’ençà de fa quatre setmanes. Els vaguistes reclamen una negociació efectiva amb la Conselleria d’Educació i han convertit la plaça de la Mare de Déu en un dels principals símbols de la protesta.

Aquesta convivència entre la protesta i la celebració ja s’ha fet visible avui amb els primers actes destacats del Corpus. Aquesta tarda la plaça de la Mare de Déu acollirà la representació del Misteri de Sant Cristòfol i els pelegrins, un concert del grup de tabal i dolçaina El Cudol i l’actuació de la Banda Simfònica Municipal de València. La jornada culminarà amb la tradicional Nit de Festa, una cercavila musical pels carrers del centre històric coincidint amb la vigília de la festivitat.

Els actes centrals arribaran demà amb la missa pontifical a la catedral, la tradicional Cavalcada del Convit, la mascletà i, sobretot, la solemne Processó del Corpus, que recorrerà els carrers del centre de València amb les roques, els gegants, els nanos, la Moma i la resta d’elements característics d’una celebració documentada des del segle XIV. La processó d’enguany tindrà un caràcter especialment simbòlic perquè commemora els set-cents anys de la instauració del Corpus a la ciutat.

A l’espera que es reprenguin les converses amb el govern, els docents han reiterat la voluntat de mantenir l’acampada i les mobilitzacions, ara en un format compatible amb la celebració del Corpus, que continuarà durant tot el cap de setmana al centre històric de València.

Centenars d’alumnes, famílies, mestres, socis i simpatitzants de la Bressola han participat en una jornada festiva que enguany s’ha fet en horari de tarda i vespre, una novetat introduïda per evitar les hores de més calor. Com cada any, la trobada ha esdevingut també una reivindicació de la llengua i la cultura catalanes a Catalunya Nord.

La celebració ha començat amb l’espectacle La Festa Major de la Bressola, en què els alumnes de les diferents escoles i col·legis han presentat les cançons que han creat durant el curs com a himnes dels seus centres. El projecte s’emmarca en el fil conductor d’enguany, dedicat a les festes majors i a les tradicions populars.

Un dels moments més destacats de la tarda ha estat la interpretació de “Serà meua la llengua”, una cançó escrita per l’escriptor Joan-Lluís Lluís en homenatge als cinquanta anys de la Bressola. Els infants l’han interpretada conjuntament amb l’Orchestra Fireluche davant dels assistents.

La cultura popular ha tingut un paper central en la celebració. Diverses colles geganteres de Catalunya Nord han participat en una cercavila i una mostra de balls, acompanyades pels capgrossos i les bèsties construïdes pels alumnes dels centres de la Bressola. També hi han actuat els Castellers del Riberal d’Aire Nou de Bao i els Pallagos del Conflent.

Durant la segona part de la jornada, els alumnes dels col·legis han organitzat tallers i jocs tradicionals per als més petits, mentre que el grup Els Delai Music ha posat el punt final a la festa amb un concert de rumba catalana.

Més enllà de les activitats programades, la Bressolada ha tornat a convertir-se en un gran punt de trobada del teixit associatiu nord-català. Al llarg de la tarda s’hi han instal·lat parades de menjar i beguda, espais de marxandatge, estands d’entitats culturals i socials i diversos punts informatius sobre les activitats de la Bressola.

La jornada també ha servit per continuar enregistrant el documentari sobre els cinquanta anys de l’entitat, previst per a la tardor, i ha rebut la visita dels participants de la caminada CAMÍ8, que aquest cap de setmana recorre diversos indrets del Rosselló.

La celebració del cinquantè aniversari havia començat la vigília amb un acte institucional al col·legi la Bressola-Mas Rosselló de Canet de Rosselló. El pregó va anar a càrrec de Miquel Mayol, president d’honor de la Bressola, i també hi van intervenir representants de l’entitat, dels Amics de la Bressola i de diverses institucions nord-catalanes i de la Generalitat de Catalunya.

Amb aquesta vint-i-unena Bressolada, la xarxa d’escoles ha volgut reivindicar cinc dècades de treball en favor de la llengua catalana a Catalunya Nord. El lema d’enguany, “De festejaires en sem un poc”, ha servit per combinar la celebració de l’aniversari amb la defensa d’un projecte educatiu que continua essent una de les principals eines de transmissió del català al territori.

L’accident s’ha produït a primera hora del matí. L’avís s’ha rebut a les 7.40 i s’han desplaçat fins al lloc quatre patrulles dels Mossos d’Esquadra, dues dotacions dels Bombers i efectius del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM). L’operari ha patit ferides greus. L’han traslladat d’urgència a l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, però els serveis mèdics no han pogut fer res per salvar-li la vida.

Els Mossos d’Esquadra han posat els fets en coneixement del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia i del Departament d’Empresa i Treball, seguint els protocols establerts per accidents laborals.

Enguany, la convocatòria pretén reforçar l’atenció al client, tant abans del viatge com després, i s’afegeix als 360 llocs de feina d’operadors de tallers i a l’oferta de 550 nous maquinistes.

Descripció de les funcions i requisits

Són 854 les persones que finalment fan la prova avui. Les funcions dels operadors comercials inclouen la venda i la gestió de bitllets, l’atenció al client, el control dels accessos, com també tasques administratives i de suport operatiu a les estacions.

A més dels requisits específics que estableixen les bases de la convocatòria, els candidats han de demostrar competències en comunicació, orientació al client, tolerància a l’estrès i flexibilitat.

Les afirmacions del papa arriben després d’una setmana plena de polèmica, en saber-se que el Vaticà tenia previst que la benedicció de la Torre de Jesús de la Sagrada Família es fes exclusivament en castellà. Polítics i unes quantes organitzacions s’han mobilitzat per a fer-li arribar les queixes per la poca presència de català en les seves intervencions previstes. Per això ara el papa ha etzibat: “No us preocupeu que hi haurà català.” El que es desconeix és si finalment farà la benedicció en català o en castellà, que és el que havia produït les queixes, a l’entendre que era ofensa a Antoni Gaudí, gran defensor de la llengua.

Lleó XIV ha remarcat que aquesta visita serveix per a adreçar-se a tota la societat perquè l’Església té un missatge per a tots. “Estic molt content de fer aquest viatge. He vingut moltes vegades, però és la primera vegada en aquesta missió.” El papa ha dit que es tracta d’una “visita apostòlica per a trobar els fidels, celebrar la fe i portar un missatge de Jesucrist, però saludarà tota la societat perquè l’Església té un missatge per a tothom.”

El papa també ha aprofitat el vol per a parlar amb la premsa dels casos d’abusos i pederàstia en el si de l’Església catòlica. “És una llaga encara oberta”, ha admès en una breu conversa. “No solament jo personalment, sinó també als llocs on he estat, sempre he treballat per a instaurar normes, seguir-les i continuaré fent-ho també en l’àmbit de tota l’Església”, ha ressaltat el pontífex, tal com explica ‘El País’. Així mateix, s’ha obert a rebre algunes víctimes durant la seva visita a l’estat espanyol, tot i que ha reconegut que malauradament és impossible estar al costat de totes les que li ho han demanat.

Segons ha avançat elDiario.es i ha confirmat la mateixa universitat a VilaWeb, la UAB ha demanat que tothom que pugui i vulgui estar disponible per exercir la vigilància d’aules ho comuniqui tan aviat com sigui possible per poder disposar d’aquest personal en cas de necessitat. Fonts de la UAB han justificat la iniciativa com una mesura de responsabilitat destinada a garantir que els estudiants puguin fer els exàmens amb normalitat. La universitat també assenyala que la participació en aquests tribunals és remunerada.

La consellera confirma que han previst un reforç

VilaWeb ha preguntat al Departament d’Universitat si ha activat aquesta mateixa cerca en unes altres universitats del Principat, però no ha obtingut cap resposta. Però la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, ha admès en una entrevista a El Suplement de Catalunya ràdio que en previsió de possibles afectacions han previst un reforç en el personal que supervisarà les proves. “Hi ha mesures de contingència perquè es puguin fer les PAU amb normalitat”, ha dit la consellera.

A més, Montserrat també ha recomanat als estudiants intentar arribar una mica abans a les proves de les PAU per pal·liar qualsevol situació, tenint en compte que els exàmens coincideixen amb la visita del papa i la nova vaga de docents.

Núria Montserrat, ha assegurat que entén el neguit i els nervis dels estudiants, però ha demanat tranquil·litat i serenor perquè assegura s’ha treballat amb rigor per garantir el desenvolupament normal de les proves. Montserrat ha dit que els actes del papa no coincideixen amb els horaris d’entrada o sortida de les PAU, però ha recordat que sempre hi ha flexibilitat per a casos de força major.

La USTEC denuncia la mesura, perquè creu que vulnera el dret a vaga

La decisió ha suscitat crítiques dels Col·lectius Assemblearis d’Universitats (CAU-IAC), que consideren que la recerca de personal alternatiu per cobrir eventuals absències derivades de la vaga constitueix un intent de vulnerar el dret a vaga.

Professors universitaris que se us proposa supervisar i corregir les PAU per suplir els docents en vaga, si ho feu sereu tan com els docents que no la fan. Defensar la pública és una responsabilitat de tots i sabotejar les vagues una traïció a la classe treballadora i al país! pic.twitter.com/OgEjF5BuK6

— Daniel Raya Crespi (@DanielRayaCresp) June 5, 2026

En un comunicat difós a les xarxes socials, el sindicat ha condemnat el que considera una vulneració del dret de vaga i ha exigit la retirada immediata de les instruccions. “Rectorat ha impulsat una llista de suplències perquè el PTGAS cobreixi la vigilància de les PAU en cas que el professorat de secundària exerceixi el seu dret de vaga”, denuncien.

Els CAU-IAC condemnen l’intent d’esquirolar la vaga d’educació. Rectorat ha impulsat una llista de suplències perquè el PTGAS cobreixi la vigilància de les #PAU en cas que el professorat de secundària exerceixi el seu dret de vaga. Exigim la retirada immediata de la instrucció. pic.twitter.com/iour7qgpjY

— IAC (@la_IAC) June 5, 2026

Els CAU-IAC també critiquen l’actitud del govern respecte del conflicte educatiu. Segons el sindicat, l’executiu encara disposa de marge per negociar amb el comitè de vaga i evitar l’aturada, però ha optat per prioritzar mesures destinades a garantir el funcionament de les proves.

La polèmica arriba després que la majoria dels docents participants en la consulta sindical rebutgessin l’acord negociat entre els representants dels treballadors i el Departament d’Educació. Aquest resultat ha mantingut viva la convocatòria de vaga, que coincideix amb una de les cites més sensibles del calendari educatiu.

La crítica no ha arribat únicament dels CAU-IAC. La USTEC-STEs també ha denunciat públicament la iniciativa i ha retret al govern que cerqui fórmules per garantir el desenvolupament de les PAU en lloc de reprendre les negociacions amb el comitè de vaga. El sindicat considera que les mesures impulsades per les universitats poden vulnerar el dret de vaga dels docents.

El govern podria negociar amb el comitè de vaga avui, demà i dilluns. En lloc d’això està promovent a la universitat la vulneració del dret de vaga com denuncien les companyes de @la_IAC https://t.co/eQSpRThj1J

— USTEC·STEs BARCELONA (@USTEC_Barcelona) June 6, 2026

No hi ha anunciada cap acció durant la selectivitat

Al País Valencià, on s’ha fet la selectivitat aquesta setmana, hi va haver una campanya perquè els professors renunciessin a supervisar i corregir les PAU. Al Principat, però, es desconeix que hi hagi cap moviment al respecte.

Les PAU es faran entre el 9 i l’11 de juny. La universitat compta amb 47 tribunals —44 al campus de Bellaterra i 3 al de Sabadell— integrats per 379 persones encarregades de la vigilància dels exàmens. D’aquestes, 191 són professors de secundària, un col·lectiu que podria secundar les mobilitzacions convocades els dies de les proves.

Amb aquesta víctima, ja són 53 les persones que han perdut la vida enguany a les carreteres de Catalunya, 22 de les quals eren motoristes. Precisament ahir, el Servei Català de Trànsit va anunciar una nova campanya de conscienciació dirigida als motoristes per a mirar de reduir la seva taxa d’accidents greus i mortals.

El 40% de les víctimes mortals en accidents de trànsit a Catalunya són motoristes

Els motoristes representen el 40% de les víctimes mortals en accidents de trànsit durant els primers cinc mesos de l’any a Catalunya: 21 de 52, segons Trànsit. Aquesta xifra supera la proporció d’una víctima de cada tres dels darrers anys. El perfil del motorista amb accidents greus es concentra a la demarcació de Barcelona, amb 14 finats enguany. L’AP-7 és la via amb més sinistralitat mortal, amb 4 motoristes morts. Predominen els accidents en solitari –sobretot sortides de via o caigudes a la calçada–, amb un total de 12 accidents mortals.

La majoria de víctimes, homes de més de quaranta-cinc anys

Segons Trànsit, el perfil majoritari correspon a homes de més de quaranta-cinc anys: dels 21 motoristes morts enguany, 20 eren homes conductors i 1 era una dona passatgera o acompanyant. A la franja de tarda, s’han produït 11 dels 21 accidents mortals i 12 durant caps de setmana o períodes festius. La sinistralitat de motoristes mostra, darrerament, una tendència cap a la desestacionalització, tot i que el mes de maig, amb condicions meteorològiques favorables, concentra 7 de les 21 víctimes mortals registrades.

Quan els equips d’emergència han arribat al lloc, la víctima ja era fora de l’aigua i descansava sobre unes roques. Els bombers l’han evacuat d’urgència fins a la calçada, segons que ha detallat el consorci a la xarxa X.

Intent d’assistència a la víctima

Després de comprovar el seu estat, els efectius han començat maniobres de reanimació cardiopulmonar fins a l’arribada dels serveis sanitaris, que han continuat amb els intents de reanimació.

Finalment, malgrat els esforços dels equips d’emergència, s’ha confirmat la mort de l’home.

Gràcies a la trajectòria dels Dragons Catalans, “Els segadors” ha arribat a alguns dels grans temples de l’esport europeu: ha sonat per exemple a Wembley, a Londres, i a Old Trafford, a Manchester, dos escenaris icònics on el club nord-català ha disputat alguns dels partits més importants. Avui juga a la capital francesa per a commemorar el vintè aniversari de la fundació.

Els Segadors résonne à Old Trafford pic.twitter.com/7n90QsRX4f

— Dragons Catalans (@DragonsOfficiel) October 9, 2021

El vincle amb l’Espluga de Francolí

Els Dracs van néixer ara fa vint anys de la fusió entre el XIII Catalan, fundat el 1934, i l’AS Sant Esteve, creat el 1965. El 2006 van entrar a la Super League de rugbi de tretze, la màxima competició europea d’aquesta disciplina. D’aleshores ençà s’han consolidat com l’únic club no anglès amb presència estable en un campionat dominat pels equips de la zona de Manchester. El projecte fou impulsat per Bernard Guasch, el president del club, ex-jugador de rugbi i gran empresari del sector carni a Catalunya Nord.

Guasch és nét de Josep Guasch, militant d’ERC i exiliat de l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà) arran de la guerra del 1936-1939. Després d’haver passat pel camp de concentració d’Argelers, es va establir a Perpinyà amb la família. Un dels seus fills, també anomenat Josep, es va convertir en una figura destacada del rugbi nord-català i va jugar tant a la USAP (rugbi de XV) com al XIII Catalan. El seu fill Bernard acabaria recollint aquest llegat i impulsant la creació dels Dracs, avui una de les institucions esportives més destacades de Catalunya Nord.

L’evolució dels Dragons Catalans ha estat gradual, però constant. La primera gran sorpresa va arribar ben aviat, quan l’equip va assolir la final de la Challenge Cup en la segona temporada a la Super League. Amb el pas dels anys, el club es va consolidar fins a disputar noves finals i convertir-se en un dels equips destacats de la competició. Tot i això, aquestes darreres tres temporades ha quedat per sota de les expectatives i actualment ocupa posicions intermèdies a la classificació, lluny de la lluita pel títol.

Tot i que la temporada actual no ha complert les expectatives, el partit d’avui és important per al club. “Per a la moral de la tropa i l’aspecte mental és important de fer com a mínim un bon partit”, apunta Enric Balaguer, veu en català de l’equip d’ençà de la fundació. Tanmateix, aquests darrers anys han estat esportivament convulsos. Els Dracs han encadenat canvis a la banqueta –amb quatre entrenadors en menys de dos anys– i una profunda remodelació de la plantilla, cosa que ha dificultat la continuïtat del projecte.

Una rivalitat especial

El rival d’avui és l’equip de Wigan, un dels grans dominadors de la competició i un dels adversaris més vinculats a la història recent dels Dragons Catalans. El conjunt anglès va ser el rival del partit que els nord-catalans van disputar al Camp Nou l’any 2019 davant 26.241 espectadors, un rècord d’assistència per al club.

També va ser l’equip contra el qual els Dracs van jugar la final de la Super League del 2023 a l’estadi d’Old Trafford, a Manchester. Els catalans la van perdre, però el partit va confirmar la consolidació dels perpinyanesos entre els millors equips europeus de rugbi de XIII.

Tot i no viure la millor temporada, els Wigan Warriors continuen essent una de les grans potències d’aquesta modalitat de rugbi a Europa. Els anglesos arribaran a París després d’haver aixecat la Challenge Cup a Wembley el cap de setmana passat, una victòria que els permet d’afrontar el matx d’avui amb confiança renovada.

Compromís amb la llengua

El compromís dels Dracs amb la llengua i la cultura catalanes també s’ha expressat més enllà dels terrenys de joc. El club va participar en el Correllengua Agermanat, una iniciativa que va unir unes quantes entitats esportives de Catalunya Nord. En el seu cas, jugadors del primer equip i del planter van cobrir el trajecte entre els estadis Gilbert Brutus i Aimé Giral a Perpinyà.

Tot i això, una part de l’afecció considera que encara hi ha marge per a aprofundir en aquest compromís. Entre les reivindicacions més habituals hi ha la traducció completa del lloc web oficial al català i una presència més visible de la llengua pròpia del país en la comunicació quotidiana del club.

Que la temporada ha començat també m’ho diuen els hotels plens i els carrers de l’Arenal que converteixen Mallorca en Malle, que és com els alemanys es refereixen a l’illa quan l’objectiu és fer-hi això que veuré avui: un turisme d’excessos desmesurat. Malle és l’expressió que també va utilitzar una empresa alemanya per a fer publicitat a l’aeroport de Son Santjoan. Amb un cartell immens, per si cap mallorquí no s’havia adonat encara que aquí la llengua comuna és l’alemany. En aquest cas, anava acompanyat d’una frase que juga amb el doble sentit i que es podria traduir per “Les coses que passen a Mallorca, queden a Mallorca” o “es paguen a Mallorca”. L’anunci ja ha estat retirat per l’empresa, que, a diferència d’AENA, ha reconegut l’error d’haver vinculat l’illa amb el turisme d’excessos.

Davall d’aquella publicitat, quan encara era exhibida, fa pocs dies, la companya Caterina Karmany, de TV3, intentava de fer una connexió de l’aeroport estant. La imatge és molt simbòlica: un grup de turistes, com clons, la molesten, amb gresca en compte de sang per les venes.

 

View this post on Instagram

 

A post shared by Caterina Karmany (@caterinakarmany)

“Ballermann”

A l’Arenal, avui, l’estampa continua. Segurament anaven cap allà o en venien. Potser no és tan conegut com Magaluf, però l’escena és ben igual.

Hi som un dia qualsevol entre setmana, a l’horabaixa. L’anunci de l’aeroport no és l’únic. Abans d’arribar-hi, unes quantes tanques publicitàries que anuncien festes en alemany em recorden que entr en domini germànic. No cal ser gaire viu per a saber on cal anar per a trobar-los: basta de seguir els crits o la música. El sol espitja i a més d’un li deixarà el cos rosa. La mar no s’immuta. L’arena és el jaç ideal per a fer-hi la migdiada. O per a continuar la festa.

La música surt del Balneari 6. Com passa amb Malle, aquesta zona també l’han rebatejada: en diuen Ballermann i el significat, directament, és el d’una zona de turisme de gatera. Una de les primeres impressions de tothom que hi vagi de safari és que el 99% dels turistes duen algun distintiu perquè sapiguem que són alemanys. O la camiseta d’algun equip de futbol, o la bandera, o braçalets o un souvenir amb una proclama escrita en la llengua de Hansi Flick. Hi ha una necessitat imperiosa de voler recordar als mallorquins que això és seu. Perquè, entre festa i festa, entre gerra i gerra, també hi ha part d’una actitud colonitzadora.

Supòs que quan la presidenta Marga Prohens diu que “el turisme sempre és la solució” i que “no hi ha alternativa”, també es refereix a aquesta classe de turisme. El del Bierkönig i el del Megapark, dos dels grans establiments que hi ha la zona: jardins a l’aire lliure de cervesa i alcohol. La Malle del Ballermann.

“Vénen a fer allò que no fan a ca seva”

“Ahir a la nit van fer molt d’enrenou. Amb els megàfons cridaven: ‘Olé, olé’.” M’ho conta n’Antònia, una veïna de la zona –l’única que hi he trobat–, que passeja el ca vora la mar. Ha viscut tota la vida a l’Arenal i ha vist com s’ha degradat amb el pas del temps. La crítica més honesta és aquesta: “Vénen a fer allò que no fan a ca seva. Això, a ca seva, no ho fan!” No és la imatge que li agrada oferir de Mallorca: “Molt manco, quan els veus tirats en terra, beguts.” I això sembla que no canviarà, em diu. Fins i tot comenta que enguany la festa ha començat abans i que ja han arribat a tot drap. “No s’hi pot anar amb nins. Els meus néts em demanen què fan aquests joves”, m’explica, abans de reprendre la passejada amb el cus. 

És curiós, perquè no és estrany veure-hi famílies. D’alemanys, és clar. Veig un home portant una criatura a coll-i-be. La dona, amb una camiseta oficial del Bierkönig, li fa jocs mentre van caminant entre guiris beguts, grups d’adolescents i aquell ambient de com si fossin a ca seva, però amb calor. I, com diu n’Antònia, podent fer tot allò que no fan a casa.

Uns quants metres enrere, un noi amb un casquet volador –un dels complements estrella– diu coses pel megàfon. Al costat, hi ha un grup de jubilats que seuen també sobre el muret que separa la platja del passeig. Ajagut a l’arena, un d’ells es deixa fer un massatge per una dona a l’esquena, anques incloses. Els amics fan befa, dient-li que s’hi pot estar una bona estona, en aquella zona. Més endavant, també em trob un grupet d’unes quantes senyores amb una camiseta del Megapark. Pel davant passa un comiat de fadrí. Minuts després, noies joves que semblen d’un mateix equip. Malle no hi entén, d’edats. 

El carrer del ‘Jamón’ i un casament

Al carrer del ‘Jamón’ es reuneixen els millors i els pitjors exponents de cada casa. O potser només els pitjors. Els alemanys s’hi passegen en grups. A un costat, el Bierkönig; i a l’altre, el Bamboleo. Un poc més endavant, un pernil gegant sobre un establiment de la zona. I amb els peus a terra, molts de venedors ambulants que intenten de sobreviure com poden, malgrat que quan Prohens diu que moltes famílies viuen del turisme no es refereix a ells.

Un d’aquests, que no em diu el nom, és del Senegal. Fa deu anys que viu aquí. Mentre parlam, pel costat passa una al·lota amb una camiseta amb el lema a l’esquena: “Malle Party Crew.” Ja hi tornam a ser. El venedor, amb camisetes de Musiala a les mans, cadenes exageradament grosses d’or impostat al coll –que després durà més d’un alemany– i ulleres de sol per a vendre, em conta que els caps de setmana això s’estiba encara més de gent. “Sí, per aquí molts d’alemanys. Però més endavant hi ha holandesos”, confirma. Cert, els alemanys no són els únics que la fan grossa. Fa tres estius es feia viral la notícia que un turista dels Països Baixos havia defecat sobre el cap d’un altre turista adormit, víctima de l’alcohol. També a l’Arenal.

Uns minuts després, en aquell mateix carrer, començ a sentir crits i aplaudiments. La mirada cerca pertot fins a enfocar dues persones vestides de nuvis, amb cervesa a la mà, celebrant el casament en aquest emplaçament. Ell alça el braç, fent un gest de victòria, cap als compatriotes que el bravegen dels locals de moda estant. Continuen el seu camí, amb la rialla a la boca, tot i que fan una aturada a un d’aquests supermercats de platja de color vermell, tot retolat en alemany. Ja no els quedava cervesa i havien de recarregar el dipòsit.

Torn al començament. I és com rebobinar la cinta cada volta. Més grups d’alemanys equipats completament. El Balneari 6 amb música. Els crits que no fan als seus trens els fan en aquesta barra lliure de diversió, sangria, cervesa, música i estiu. A la platja, cap mallorquí. I gairebé en tot l’Arenal, tampoc. Was auf Malle passiert…

—Què és la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat?
—És una entitat creada l’any 1899 i impulsada pel doctor Torres i Bages, just abans de ser nomenat bisbe de Vic. Aquell any, a una colla de joves, algú els va dir que no es podia ser catalanista i cristià a la vegada. Llavors ells van fer una pregària que directament demanava la independència de Catalunya. “Una pregària vostra? Vosaltres sou laics i això ha de sortir de la mateixa església”, els van dir. Van anar a trobar el bisbe Torres i Bages i d’aquí ve la seva pregària “Visita espiritual a la Mare de Déu de Montserrat”.

—I demana la independència de Catalunya?
—No. Aquella pregària no podia ser. Torres i Bages en va fer una altra. Parla d’enemics temporals. I hi has de llegir entre línies: “Verge poderosa, més forta que un exèrcit en ordre de batalla, des del vostre alt castell de Montserrat, defenseu d’enemics espirituals i temporals tota la terra catalana que teniu encomanada.” El nostre objectiu és difondre aquesta Visita espiritual. 

—La Lliga Espiritual és formada per laics, com vós.
—Per a mi ser cristià ha estat sempre un fet natural. És una cosa que porto incorporada familiarment. Vaig ser del Grup d’Estudis Nacionalistes (GEN) i em van influir molt mossèn Ballarín i el bisbe Antoni Deig. Fa uns quatre anys que sóc president de la Lliga i és més públic, però no és que en fes ostentació. La Lliga durant molt temps va ser una entitat canònica; per tant, hi havia consiliari. Fins ara fa un parell o tres d’anys. I ara ja és una associació normal, civil.

—Comencem pel català. L’arquebisbe de Barcelona, el senyor Omella, ha dit que el papa parlaria en català.
—És una gran notícia. La qüestió és saber què vol dir aquest “parlarà”. Si és que dirà una frase testimonial, anecdòtica, fins i tot diria folclòrica; o realment la benedicció serà en català. Aquesta és la gran qüestió. D’això es tracta. I des d’aquí ningú no hi va donar importància, en això. Això és una mica el que ha fet petar les costures de la qüestió. L’Església ha de ser un factor d’integració. Si no té aquest paper d’integració dels nouvinguts, quin paper té? Ara fem més misses en castellà perquè veiem que són llatinoamericans. I ho hem de fer en la seva llengua, diuen. Això és no entendre el paper de l’Església. L’Església ha de ser una església encarnada, que vol dir arrelada al país. No una església vaga, difosa, que circula pel ciberespai.

—El papa actual ha fet misses en quítxua.
—En una de les imatges seves que es van fer públiques anava a cavall i pujava els altiplans del Perú. Allà hi ha moltes zones on no entenen el castellà. I ell, com a bon missioner dels agustins, s’hi va adaptar. Ell, com altres. Una persona així, quan ve a un país com el nostre, cal que faci un gest de reconeixement, però també de legitimació.

—Reclameu un gest com el de fer la benedicció de la torre de Jesús, tota sencera, en català.
—L’acte de l’estadi Lluís Companys, d’aquests n’ha fet molts. I potser faran un taller per televisió. Però l’acte que realment serà singular serà el de la benedicció de la torre de Jesucrist. Jo gosaria dir que a Catalunya, si haguéssim de tenir una imatge en un passaport, seria la Sagrada Família. Per això és tan important, també.

—Per a entendre millor el papa: l’home viatja a Catalunya, Espanya i les Illes Canàries. Per què les Canàries?
—Per què és el principal lloc receptor de barcasses. També se’n va al Raval, al convent de Sant Agustí, a Can Brians. Quin sentit té l’Església si no és al costat dels pobres i els marginats?

—Lleó XIV ha fet la seva primera encíclica: “Magnifica Humanitas”. Dieu que es parla molt de la intel·ligència artificial, cert, però també de més temes.
—Per exemple, al final, torna a parlar de la doctrina social de l’Església. I això és important. La idea de sant Joan Pau II, que era polonès, i sabia què vol dir estar al costat d’estats imperials. I que va fer uns discursos fenomenals a l’ONU, a les Nacions Unides. Es va compilar en allò que se’n diu la doctrina social de l’Església, que és el dret dels pobles de decidir lliurement el seu futur i, sobretot, d’expressar-se en la seva llengua, la seva cultura, preservar-les. No s’hi diu la paraula “autodeterminació”, però en tot cas ho descriu. Per a nosaltres, catalans, aquesta doctrina social és importantíssima. I en aquest capítol recupera això del dret a la llengua, a la cultura i a la identitat. Ell ho recorda i, per tant, ho torna a assumir. Això crec que és molt important i ens omple d’esperança.

—Com valoreu l’arquebisbe de Barcelona, el senyor Omella?
—En l’aspecte pastoral, per a mi és una personalitat prou oberta. Quan fa una homilia, no m’hi sento malament. En canvi, tots els capellans de menys de quaranta-cinc anys, si els sentiu, moltes vegades incomoden. No em sembla que sentin la fe, amb el que diuen. Perquè tot és forma, tot és un tradicionalisme que va enrere. Tot és sagrat, qui no estigui lliure de pecat, qui no tingui la consciència neta, que no vingui a combregar. I comencen a promoure que la gent s’agenolli. Coses que amb el Concili Vaticà II, que és l’esperit nostre d’Església, s’havia superat. Omella no és això. Però ara, si tu repasses el seu historial…

—Quin és?
—La reclamació de les obres d’art de la Franja, de Sixena, es va produir quan ell era bisbe de Barbastre. És una persona que, en les coses de país, no ha estat mai a darrere. Catalanoparlant, de la Franja, va anar a estudiar al seminari de Saragossa i no al de Tortosa. La gent de la Franja té dues possibilitats: Tortosa o Saragossa. Això l’ha marcat. I amb la llengua no se sent segur, és una cosa que l’incomoda. Totes les qüestions aquestes de país crec que l’incomoden. No és un arquebisbe que s’hagi realment immergit en la nostra realitat. Em sembla, modestament, que quan ell se’n vagi, encara no ens haurà entès. No ens ha acabat d’entendre.

—Ajudeu-me a perfilar els membres de la comissió que s’ha encarregat d’organitzar la visita.
—Això ha estat portat per un bisbe auxiliar, David Abadies. També hi ha el jesuïta, Enric Puig, que va coordinar tots els actes quan va venir Benet XVI. I ho va fer molt bé. Aquesta vegada també hi ha Carlos Bosch. Ara hi ha molts d’aquests preveres joves que tenen cognoms catalaníssims, però el nom de fonts és en castellà. I darrere d’aquestes formes, hi ha aquest replegament doctrinal, el “tu sí que tens l’essència” i tot l’exterior va en contra. Però ens salvarem nosaltres. La cosa tan poc evangèlica aquesta de dir no. No? Però si som tots fills de Déu. No únicament els que segueixen. I són gent que contribueix a fer les coses en castellà, que les cançons siguin en castellà. Una manera de fer entrar el castellà en llocs on no hauria d’entrar. I a la comissió deu haver-n’hi més que deuen seguir unes altres directrius. Però també és una qüestió de passivitat. Per a ells la prioritat no és el país ni la llengua catalana. És la fe. La fe desubicada, diríem.

—Qui el rebrà, el papa?
—Qui rebrà el papa al Prat serà el bisbe de Sant Feliu, Xavier Gómez. Un bisbe molt obert, molt de base, molt a favor dels pobres. Realment magnífic. És basc. I una persona que ha après amb molta facilitat la llengua. Tot i que s’ha d’acabar d’immergir en determinades qüestions, és una persona que sempre remarà a favor.

—Voldríeu afegir res?
—És molt important que el papa vegi que no som un poble hostil. L’Església nostra depèn d’allà. Montserrat també depèn de Subiaco. Qualsevol govern hauria de tenir un ambaixador al Vaticà, nostre. Com s’havia fet en el passat. Algun govern havia tingut una persona molt pròxima, que es movia a Roma. Actualment no es fa prou. Com tampoc la premsa. Si tinguéssim un corresponsal allà… Això fa que acabis existint als seus ulls. Perquè la veritat és que no tenim prou influència al Vaticà.

—El president Illa és tan creient com diuen?
—Sí, això sembla. Vull dir que no se n’amaga. Hi ha un detall. Ens inviten cada any a fer una missa de Sant Jordi. Perquè la relíquia de Sant Jordi que hi ha al Palau de la Generalitat, a la capella de Sant Jordi, és una donació de la Lliga Espiritual de la Mare de Montserrat. A diferència d’algun altre govern anterior, aquest any tu veies que hi havia un bon nombre de consellers presents. És un govern que sí que té aquest perfil. I em sembla molt bé perquè les arrels cristianes les tenim. Sense el cristianisme no s’entén el país.

Però un bon dia, no fa gaires setmanes, va tornar a aixecar la persiana havent recuperat no tan sols l’activitat de bar, sinó també la seva essència: als fogons, en la fesomia i en l’esperit. “Vam venir a veure el local i ens va agradar molt, i ens vam posar a investigar. Vam fer una gran tasca de recerca perquè volíem recuperar el concepte del bar celler que havia estat antigament”, explica Santi Olivella Roig, director del grup Boadas, la companyia que ha adquirit el negoci. Són també els qui van adquirir la cocteleria Boadas –d’aquí el nom del grup–, i ara fa uns dos anys van comprar també la mítica hamburgueseria OK Sarrià, que aviat farà quaranta anys.

Compren i mantenen o recuperen el caràcter original de cada negoci, la seva filosofia i l’esperit, que molt sovint és allò que fa estimar-lo i, per tant, triar-lo.

Això és el que han fet amb la Bodega Josefa; Pepeta, com en diuen ells. Han retornat als veïns del Farró el seu bar dels cafès, les tapes i el futbol, però alhora han recuperat allò que fou originalment, un celler on es venia, primer, vi a granel i, en un moment donat, es varen començar a servir gots de vi amb unes olives, unes anxoves i més tapes.

Ara s’hi pot fer un bon plat del dia, que cada dia de la setmana és diferent. “Dimarts, sempre hi ha lluç, cuinat d’una manera o d’una altra. Dimecres, llegums, que pot ser, per exemple, la mongeta blanca guisada amb verdures. Dijous, fideus a la cassola. I divendres, algun guisat, com ara pollastre amb samfaina o galtes de porc. Això, amb un tall de gelat i una beguda, tot per quinze euros. Si no, tens la carta, on el plat més car són dotze euros”, puntualitza en Santi.

No estranya, doncs, que la rebuda, tal com diu, hagi estat tan bona. “Ha tingut una rebuda increïble”, comenta. I afegeix: “I, parlant com a barceloní, crec que la gent de Barcelona té necessitat d’això.” Un bon menjar i un bon tracte en un espai familiar, proper, de barri. “S’hi menja molt bé”, ens diu una parella que s’aixeca de la taula després d’haver dinat. “Hem mantingut preus molt populars. Aquí pots gaudir d’uns bons macarrons gratinats al forn, plats de cuina normal a preus normals. Per vint-i-cinc euros pots dinar molt bé, o fas el plat únic del dia”, apunta l’encarregat del local.

Fricandó amb morro de porc

Opten per cuina casolana, cuina de barri, diu en Santi. Així són el 90% dels plats que ofereixen. I en destaquen alguns com el fricandó, però fet amb morro de porc, i una versió de la pilota de Nadal, però amb salsa Strogonoff (amb dues mostasses). Gasten conserves Espinaler, i totes les postres són fetes per ells, tant els flams com la crema catalana i les postres de músic, per exemple.

En una cuina semioberta, al fons del local, hi treballa el cuiner Oriol Lagé. De les seves mans surten aquestes elaboracions eminentment casolanes que es poden acompanyar d’un bon vi, a triar entre els de collita catalana, que són la majoria dels vins que tenen –el 90%, diu en Santi–, si bé també serveixen algun verdejo de La Rioja. “Tenim sempre uns vuit vins oberts per a servir en copes”, comenta el responsable del celler. En aquest establiment encara mantenen algunes de les bótes de vi a granel, que era el que es despatxava al principi de tot al celler.

Jordi Balsalobre, una de les persones que atén en aquest local, és el nét de qui va donar nom a la Bodega Josefa, la Pepeta. Ara algunes fotografies antigues decoren les parets d’aquest local, que té tot l’aspecte de menjador de casa. Les taules, el taulell de marbre i la fusta, a les parets i a la prestatgeria darrere la barra, combinada amb pintura i unes làmpades individuals que enfoquen cada espai per als comensals, confereixen al conjunt del local un encant que forma part de l’experiència d’entrar a dinar, a sopar o a prendre alguna cosa en aquest celler de tota la vida. Els nous propietaris, fins i tot, han volgut recuperar part de la pintura original de les parets, que han deixat a la vista en un bocí de mur, tot just entrant a l’esquerra.

L’establiment té el seu origen l’any 1905, per tant, ja ha fet cent vint-i-un anys. Però va ser cap al 1930 quan hi va entrar a treballar una tal Josefa, que després es va casar amb l’amo.

De dimarts a divendres, obren de 8.30 a 23.30, encara que la cuina tanca a les 22.30. El divendres i el dissabte, aixequen la persiana a les 12.00. També fan tapes i entrepans. La truita amb pa amb tomàquet i la cervesa, o el platet de seitons, sempre hi són.

“Ens fa molta il·lusió, perquè volíem un perfil transversal de clientela, gent jove i gent gran de Gràcia i del Farró”, diu en Santi. I ho tenen. “La gent del Farró és molt del Farró”, puntualitza. I explica que el 75% de la gent que hi va és del barri o de la vora, i el 25% restant els ha conegut per les xarxes o pel boca-orella. Són gent que aplaudeix que locals així no es perdin. Per al barri del Farró, a més de significar la recuperació de part de la seva essència i de la història del veïnat, és un gran servei per a qui vol fer algun àpat del dia fora. A la Bodega Josefa, ara hi té menú i un tracte de proximitat. I, molt important per a molts d’ells: al celler els parlen en la seva llengua. Hi troben taules i plats com a casa i el mateix idioma.

Si, cap als anys seixanta o setanta, aquí mateix, a banda de vendre vi a granel, es van començar a servir tapes, ara el celler destaca sobretot per la part gastronòmica, tot i que, com explica en Santi, mantenen unes bótes del vi ranci i el vermut, que encara avui despatxen a granel. Avui, tot això és un bon bocí d’història a la vista que torna a bategar per a la gent, i un puntal de felicitat al bell mig del Farró.

Segons la Santa Seu, la reunió es farà en privat i solament se’n donaran detalls després, per protegir la identitat i el benestar de les víctimes. La reunió amb les víctimes arriba en un moment especialment delicat per a l’església espanyola, marcada encara per les denúncies d’abusos i per les crítiques a la gestió institucional dels casos. El Defensor del Poble va presentar el 2023 el primer informe oficial sobre la pederàstia dins l’Església Catòlica a l’estat espanyol, amb una estimació de centenars de milers de víctimes al llarg de dècades.

Aquell informe reclamava reconeixement, reparació i garanties de no-repetició, i assenyalava el paper del silenci institucional en la perpetuació dels abusos. D’ençà d’aleshores, víctimes i associacions han continuat reclamant més transparència, accés als arxius eclesiàstics i una reparació efectiva. La visita de Lleó XIV coincideix, a més, amb l’entrada en funcionament d’un mecanisme de reconeixement i compensació de víctimes acordat entre el govern espanyol, la Conferència Episcopal Espanyola, la Conferència de Religiosos i el Defensor del Poble. El sistema s’adreça especialment a casos prescrits o en què els responsables ja han mort, i ha estat rebut amb cautela per algunes víctimes, que en qüestionen l’abast i les garanties.

La manifestació ha començat a la plaça de Sant Agustí i ha avançat cap a la plaça de l’Ajuntament, amb música, pancartes i consignes en defensa de l’ensenyament públic. La mobilització ha tornat a reunir un nombre important de docents, molts amb samarretes verdes i cartells amb reivindicacions laborals i educatives.

València crida: "Que no volem més retallades en sanitat o educació!" #VagaEducació #VagaEducativa #VagaIndefinida #ConselleraDimissió #OrtíDimissió pic.twitter.com/kOEzV6du3H

— Jota #MazónAPresó (@monteolivetanus) June 5, 2026

Els manifestants han reclamat la dimissió de la consellera d’Educació, Carmen Ortí, i del president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca. També han demanat millores salarials, reducció del nombre d’alumnes per classe, climatització dels centres, més recursos per a l’escola inclusiva i més personal per a atendre els alumnes amb necessitats específiques. Mentrestant, els representants sindicals han acudit a la taula de negociació convocada per Educació.

La jornada també ha estat marcada avui per l’anomenada vaga de famílies, una acció de suport als professors que consistia a no portar els fills als centres educatius. L’objectiu era que els docents poguessin acudir al lloc de feina i tenir un “respir econòmic” després de tantes jornades de mobilitzacions.

La vaga indefinida va començar l’11 de maig i ha mantingut una forta pressió sobre el govern. En la consulta feta pels sindicats majoritaris la setmana passada, el 91% dels docents que hi van participar van rebutjar la proposta de la conselleria i el 80% van votar a favor de continuar la vaga, bé en el format actual o amb mobilitzacions puntuals. El conflicte educatiu continua, doncs, obert.

La comunitat educativa valenciana està unida!
Famílies, docents i alumnat defensen una escola inclusiva, pública i de qualitat.#VagaIndefinidaDocents pic.twitter.com/WyOWdxB4dX

— Ester Calderón (@ester_cg) June 5, 2026

En casos de possible homicidi, que es jutgen amb jurat popular, no és infreqüent que el jutge instructor vagi al lloc dels fets amb el principal sospitós perquè aclareixi la seva versió acompanyat dels policies investigadors, la fiscalia i els advocats de l’acusació, si n’hi ha, i de la defensa. En el cas concret d’Andic, es tractaria de comprovar in situ la versió del fill d’Andic, que va variar en alguns aspectes en les seves declaracions, sobretot en relació amb la situació de tots dos i com va veure la caiguda.

Igualment, també ha demanat que el jutjat ordeni unes altres diligències judicials i policíaques, com ara proves tecnològiques, contingut i informació dels telèfons mòbils dels implicats i més informació sobre el viatge llampec a l’Equador de Jonathan Andic el març del 2025, tres mesos després dels fets, on suposadament li van robar el telèfon que duia a sobre el dia dels fets i del contingut del qual no va fer cap còpia.

D’una altra banda, la fiscalia també ha demanat com a diligència la declaració com a testimonis dels dos excursionistes que es van trobar amb Jonathan Andic just després dels fets, segons que ha informat TVE i ha confirmat l’ACN. Els Mossos no els van prendre declaració perquè van considerar que no tenia interès per a la causa, però la fiscalia vol saber com van veure l’única persona que era amb el mort en el moment dels fets.

La jutgessa també preveu de citar a declarar la psicòloga familiar de pare i fill, que els va tractar a causa de les seves desavinences. La magistrada vol saber si alguna tercera persona va tenir alguna intervenció en la mort de l’empresari.

Les tres organitzacions denuncien la “falta de voluntat negociadora” i els “continus incompliments” de la conselleria. En un comunicat, lamenten que, després de mesos de reunions, no hi hagi hagut “avenços reals ni compromisos concrets” i diuen que els treballadors de la concertada no poden continuar suportant la precarització de les condicions laborals ni “l’abandonament institucional” del sector.

Inicialment, els sindicats havien convocat aturades parcials als centres concertats els dies 3, 10 i 17 de juny. Ara CCOO, UGT i STEPV han decidit d’endurir la mobilització del dia 17 i convertir-la en una vaga de jornada completa. Ho justifiquen per la incompareixença de la conselleria en la reunió del Tribunal d’Arbitratge Laboral del 28 de maig, per la manca d’avenços en la negociació i per la petició expressa de l’afiliació.

Entre les reivindicacions principals, reclamen la implantació immediata de la jubilació parcial del professorat en pagament delegat, una revisió i millora de la dotació horària de les plantilles en pagament delegat i del personal complementari, i la negociació d’una nova ordre de pagament delegat que garanteixi drets laborals actualitzats.

Els convocants fan una crida a una participació multitudinària en les jornades de vaga i han anunciat mobilitzacions al carrer. El 10 de juny hi haurà una concentració davant la Conselleria d’Hisenda, de 9.30 a 10.30. El 17 de juny, coincidint amb la vaga de jornada sencera, la concentració del matí es farà davant les Corts Valencianes, també de 9.30 a 10.30. A la vesprada hi haurà concentracions simultànies a les 18.00 a la plaça de la Muntanyeta d’Alacant, a la plaça de les Aules de Castelló i davant les Corts Valencianes, a València.

La mobilització de la concertada arriba en un context de conflictivitat creixent en l’educació valenciana, amb la vaga indefinida del professorat de l’ensenyament públic no universitari encara oberta i les negociacions amb la conselleria encallades.

Després d’uns moments de desconcert, els sindicats han demanat garanties per a tenir el domini sobre l’enregistrament. ANPE i CSIF ha dit de seguida que ells no tenien res a amagar i han fet una crida a la transparència negociadora. La resta de sindicats hi han posat algun impediment, però únicament Comissions Obreres s’hi ha negat fins que no fes una consulta jurídica.

Quan Comissions Obreres ha dit que sí, ha començat la retransmissió i, simultàniament, el canal de premsa de Presidència de la Generalitat ha llançat l’enllaç pels seus canals de difusió. I ha passat una cosa encara més sorprenent: la reunió ha començat de bell nou. És a dir, la consellera Carmen Ortí ha tornat a fer la seua intervenció inicial en què acusava els sindicats d’haver assetjat amb violència la conselleria diumenge passat. També ha repetit que a vegades els canals de Telegram dels sindicats feien afirmacions que no eren correctes sobre el que succeïa en la sala.

Durant el recés, els sindicats han expressat la seua sorpresa per aquesta mesura de la conselleria. Han lamentat que els havien posat una mena de parany, perquè si s’hi negaven tant l’administració com els dos sindicats pròxims al PP els acusaven de tenir por de la transparència. Bea Cardona, de la Intersindical ha acusat la consellera de convertir la negociació en una mena de publireportatge de la conselleria. De fet, això ha coincidit amb l’enviament en massa de la proposta d’acord a les bústies personals de tot el professorat afectat. L’han rebut abans els sindicats i la premsa que no pas els negociadors.

La retransmissió en directe ha tingut, en alguns moments, prop de 4.500 espectadors, que feien tota mena de comentaris sobre les intervencions dels uns i els altres. Xelo Valls, de Comissions Obreres, ha dit que no s’havien trobat mai amb una proposta com aquesta i que havien hagut de valorar què significava el fet de retransmetre una negociació en directe. “No volem que se’ns acuse de no ser transparents. No tenim res a amagar. Però havíem de saber si això tenia cap conseqüència jurídica. És com un Gran Germà, no tenim res a amagar i ens és igual, però és una manera de convertir en un programa de telerealitat una negociació que no sabem cap on pot anar. És inèdit. No sabia que estàvem en el canal de presidència i que teníem aquesta audiència. Veurem què significa en el futur.”

La portaveu d’UGT, Maite Tarazona, ha dit sobre això que ja s’estaven acostumant a les sorpreses, a la documentació a l’últim moment. “És un continu de coses de què no ens avisen, no hem pogut consultar amb els serveis jurídics. Nosaltres no controlem la normativa dels streamings. Ens pareix bé, però el que necessitem és saber-ho amb antelació. Igual que la documentació de l’acord”, ha dit.

Les intervencions dels directors generals

Després d’un recés, la retransmissió de la taula negociadora ha començat amb les intervencions de cadascun dels directors generals, que han explicat les bondats de la proposta i tot l’esforç que havia fet la conselleria.

Poc després, s’ha restablert la circulació, però els trens de les línies R13, R15, R16 i R17 passen per via única en aquest tram. Això causa retards en el servei.

A Tarragona, activem 8 dotacions (16.03h) per l'incendi que afecta un tren de mercaderies perilloses.

Arribem i constatem que el foc afecta la zona de rodament d'un dels vagons, sense afectar la càrrega.

També confirmem que el vagó afectat NO transporta mercaderies perilloses pic.twitter.com/epDTfnkYCV

— Bombers (@bomberscat) June 5, 2026

Els Bombers hi han enviat vuit dotacions perquè el tren transporta mercaderies perilloses. El cos d’emergències ha confirmat que l’incendi només ha afectat la zona de rodament d’un dels vagons i no la càrrega.

Protecció Civil ha activat la prealerta del Pla especial d’emergències per accidents en el transport de mercaderies perilloses per carretera i ferrocarril a Catalunya (TRANSCAT).

En una interlocutòria dictada avui, a la qual ha tingut accés VilaWeb, Pedraz ordena que IKI Group Communications, IKI Media Communications, IKI Media Solutions, Pavlov i Fisherman Digital Solutions aportin contractes, factures, justificants de pagament, resultats dels serveis prestats o rebuts i qualsevol altra informació relacionada amb aquestes relacions comercials. Aquest punt és central en la investigació perquè l’UCO prova d’aclarir si un presumpte pagament de 20.000 euros a Crónica Libre, atribuït a l’entorn socialista, es va vehicular mitjançant una tercera agència i sota l’aparença d’una campanya publicitària a Catalunya durant les eleccions al parlament del 2024.

Quant a Hisenda, Pedraz demana informació fiscal i financera del PSOE, de l’ex-dirigent socialista Gaspar Zarrías i de la seva empresa Zaño Sociedad Consultores, dels advocats Ismael Oliver i Jacobo Teijelo, de Crónica Libre i de societats del grup IKI durant els exercicis del 2024 i el 2025.

La informació sol·licitada a l’Agència Tributària inclou comptes bancaris en què aquestes persones físiques i jurídiques consten com a titulars o autoritzades, cobraments o pagaments en efectiu, relacions societàries, factures emeses i rebudes i operacions amb terceres persones.

El magistrat també ha demanat a l’UCO que concreti de quins comptes bancaris procedirien els pagaments que hauria rebut Leire Díez. Pedraz respon així a la petició de la Guàrdia Civil, que havia reclamat requeriments judicials per a obtenir informació bancària i tributària relacionada amb els fets investigats.

El jutge no autoritza ara una recerca bancària generalitzada, sinó que demana primer a la Guàrdia Civil que identifiqui els comptes concrets en què Díez hauria rebut pagaments vinculats a la causa i els comptes d’origen d’aquests diners. També demana a la unitat investigadora que concreti quins comptes bancaris dels investigats té identificats com a relacionats amb aquests pagaments.

La interlocutòria deixa oberta la porta a ampliar les diligències més endavant, si la instrucció aporta nova informació important que ho justifiqui. La causa es va obrir per investigar fets que podrien ser constitutius, entre més delictes, d’organització criminal, suborn, revelació de secrets, inducció al fals testimoni, acusació falsa, falsedat documental, prevaricació, tràfic d’influències i delicte contra les institucions de l’estat. La resolució no és ferma i s’hi pot recórrer.

#Bomberscat donem per EXTINGIT l’incendi d’indústria a Santa Perpètua de Mogoda https://t.co/MwKkxEz8uE

— Bombers (@bomberscat) June 6, 2026

L’incendi no ha deixat ferits i no s’han vist afectades les instal·lacions adjacents.

En l’incendi, han arribat a treballar-hi fins a 32 dotacions terrestres amb un total de 90 efectius per controlar l’incendi, que va declarar-se ahir  cap a les 15.30. Va provocar una gran columna de fum i va obligar a mobilitzar fins a 32 dotacions dels Bombers. La vuitantena de treballadors d’Honda van ser desallotjats. No hi va haver cap ferit. També es van evacuar per precaució les naus pròximes a la planta en un radi de 270 metres.

Els bombers van considerar controlat el foc poc després de dos quarts de nou del vespre. El foc ha calcinat completament la nau, que va acabar esfondrant-se.

28 dotacions #bomberscat evacuem les naus industrials més properes a l'afectada (fins al c/ del Mediterrani). Demanem el confinament dels treballadors d'altres empreses del polígon. La nau afectada ha col·lapsat i el foc continua actiu. pic.twitter.com/JefKab97bg

— Bombers (@bomberscat) June 5, 2026

El telèfon d’emergències 112 va rebre l’avís de l’incendi a les 14.58. En un primer moment, els bombers van activar catorze dotacions, que poc després van ampliar-se a disset.

Arran d’aquest incendi d’indústria, el municipi va posar en alerta el seu Document Únic de Protecció Civil (DUPROCIM), que integra tots els plans d’actuació i els riscos en un sol document, segons informa Protecció Civil de la Generalitat.

Incendi d'indústria de Santa Perpètua de Mogoda.

No us apropeu a la zona de l'incendi.

Si us arriba el fum:
Tanqueu portes i finestres.
Eviteu activitats a l'exterior.

Seguiu les indicacions dels serveis d'emergència. https://t.co/p04QN1kOLi

— Protecció civil (@emergenciescat) June 5, 2026

Incendi al centre logístic d'Honda al PI Torre del Rector (Santa Perpètua de Mogoda) començat fa aproximadament 20 minuts pic.twitter.com/dHEuy3NpWu

— adam (@ezarcel) June 5, 2026

Tremendes les imatges que m’envien del foc a Santa Perpètua de Mogoda, instal·lacions de la Honda al polígon de la Torre del Rector. pic.twitter.com/WKAiWaUqc4

— Lo Xic de Feliciano ⭑X (@lionelpla) June 5, 2026

Treballem amb 14 dotacions #bomberscat en un incendi d'una nau industrial a Santa Perpètua de Mogoda (avís 14.58h @112). pic.twitter.com/HUgzCOV7gw

— Bombers (@bomberscat) June 5, 2026

També hi ha hagut una primera desavinença arran de la intenció de la conselleria de retransmetre la sessió en línia. Això té l’origen en les afirmacions de Carmen Ortí en la conferència de premsa de dilluns sobre la tergiversació que alguns sindicats fan de les negociacions. En un primer moment, alguns sindicats no hi estaven d’acord, però finalment sí que s’ha pogut veure en directe.

La intenció de la conselleria ha quedat al descobert quan, després d’un recés de mitja hora, el secretari d’Educació, Daniel McEvoy, que ha fet de director i moderador, ha començat a donar la paraula a tots els directors generals perquè llegissen, punt per punt, el document. Això ha durat molt més d’una hora.

En el frontispici del nou document, de divuit pàgines, hi ha la xifra total de 3.338 milions d’euros “per a transformar l’educació pública i garantir el futur dels nostres fills”. La xifra és molt superior als 2.400 milions, que era la primera estimació que va fer la consellera al principi de la negociació, quan els sindicats van presentar les seues demandes. En tot cas, es tracta d’un pla d’inversió d’enguany fins a l’any 2029.

Aquest és el quart document que la conselleria lliura als sindicats i és el més complet de tots. Inclou moltes més precisions i aquesta planificació econòmica. A desgrat d’això, els sindicats han demanat molta més concreció en qüestions com el nombre d’alumnes per classe o la gestió del personal docent.

El secretari McEvoy ha arribat a dir que el document recollia el 90% de les propostes que els sindicats han aportat aquestes setmanes.

Sense variacions en català i sous

Quant al contingut, hi ha molt poques variacions respecte del darrer document que es va negociar diumenge passat. Per als sindicats hi ha dues qüestions fonamentals: la llengua i les retribucions.

En la qüestió de la llengua, que és el capítol 4, han titulat: “Valencià. Més persones que mai estudien en valencià a la Comunitat Valenciana.”

I com a punts fonamentals, s’hi diu: “Desenvolupament d’un pla de formació del professorat amb especial incidència a les comarques de predomini lingüístic castellà. Regulació de la formació del professorat, per part de la conselleria i de les entitats col·laboradores, conduent a l’expedició dels certificats de Capacitació en Valencià i del Diploma de Mestre de Valencià, i dels seus efectes exclusivament com a mèrit en els procediments d’accés i provisió en què participe el personal docent. Tot això, en el marc de la legislació vigent.”

La petició dels sindicats era que no s’apliqués la llei de segregació lingüística i s’elaborés una nova llei perquè la tramiten les Corts Valencianes. La consellera ja va dir ahir, en la compareixença a les Corts, que no ho podia acceptar.

Sobre el sou, la consellera Ortí també va dir que no podia modificar un acord que havia signat amb una part de la representació sindical. Es referia als 200 euros en el complement específic autonòmic vinculat a l’IPC, que la resta de sindicats consideren del tot insuficient.

Millora en el nombre d’alumnes per classe

Una altra qüestió en què no hi ha hagut acord d’ençà del primer dia ha estat la del nombre d’alumnes per classe. En la proposta que ara es debat hi ha una certa millora relacionada amb l’avançament dels objectius a què es vol arribar. Com a exemple, es preveu que a batxillerat s’assolesca l’objectiu de 28 alumnes el curs 2030-2031. I a primària també s’haurà d’arribar a 22 alumnes per aula el curs 2029-2030.

La reacció dels sindicats

Després de la intervenció dels directors generals, la consellera ha tornat a agrair la possibilitat de retransmetre en directe l’acte, i ha citat els capítols de la llei de protecció de dades que donen cobertura al format.

STEPV, CCOO i UGT han criticat aquest estratagema. “Hem assistit al vostre primer acte de campanya electoral”, ha dit Lluís Navarro, de l’STEPV, abans d’anunciar que es podien fer poques aportacions a un document que tot just acabaven de tenir a les mans. Bea Cardona, també de l’STEPV, ha qualificat aquesta reunió d’un nou intent de dilatar la vaga. “El professorat s’ha enfadat encara més. Això s’ha fet amb una intenció, perquè la retransmissió la veuen persones que no són docents i voleu demostrar que sou una administració negociadora.” És per això que ha volgut remarcar que el tarannà i tracte que avui havien demostrat tant la consellera com el secretari no era el que s’havia esdevingut en les reunions anteriors.

Sense entrar a fons en els temes, Cardona ha volgut remarcar que l’acord retributiu signat representa el 33% dels representants sindicals, cosa que no és la majoria. En aquesta darrera intervenció, Cardona ha demanat a l’administració que es posés a negociar de manera concreta i seriosa.

Xelo Valls, de Comissions Obreres, ha començat la seua intervenció amb l’observació que a moments li feia la sensació que era en una conferència de premsa i no en una taula de negociació. I encara així, ha retret que no havien estat clars quan havien explicat com quedaven les retribucions. És per això que ha tornat a demanar l’acta de la reunió en què la conselleria va signar l’acord amb ANPE i CSIF. Quant a la baixada del nombre d’alumnes per classe i l’augment de les plantilles, ha demanat molta més concreció, perquè es parla de 469 milions d’euros en quatre anys, és a dir,  que va molt més enllà de la durada d’aquesta legislatura.

Quant a l’ensenyament de la llengua, Valls ha reiterat que la llei de segregació lingüística no garantia que tot el món tingués les competències necessàries en català al País Valencià.

La representant d’UGT ha dit que la conselleria havia concebut la reunió d’avui per vendre un producte defectuós. “Falten propostes que hem dut a les taules i la majoria ni s’han comentat.” I quant a l’augment salarial, ha dit que ja s’havia arribat a la quarta versió d’un acord salarial que es deia definitiu, i és per això que també ha demanat les actes de l’acord signat amb els dos sindicats.

La lliçó de dret de McEvoy i la punxa d’Ortí

El secretari d’Educació ha pres la paraula per reiterar que la qüestió de la llengua no es podia tocar. Però ho ha volgut fer d’una manera pretesament divulgativa i ha parlat de la separació de poders per recordar que el PP i Vox tenien la majoria a les Corts Valencianes, i que les Corts havien aprovat la llei dita de llibertat educativa, i que el poder executiu, que és el del Consell, havia de complir la llei.

La consellera Ortí ha tancat la sessió amb unes paraules de satisfacció i ha demanat a les parts que deixessen de banda qüestions que podien dificultar el fet d’arribar a acords. A desgrat d’això, ha aprofitat el darrer torn de paraula per tornar a criticar la gestió del Botànic en qüestions com la inclusió o la manca d’inversions en els centres.

L’operadora recomana als viatgers de planificar els desplaçaments amb antelació i consultar els horaris actualitzats als canals habituals d’informació, sobretot tenint en compte la coincidència amb unes altres afectacions derivades de les obres de desdoblament de la línia R3.