Segons fonts pròximes a la investigació esmentades per mitjans corsos, el tres es va disparar des de la part del darrere del cementiri, en una zona densa de matolls, a una distància aproximada de 107 metres de la víctima. El tirador, per tant, era un centenar de metres d’Orsoni, en una posició amb cobertura natural i prou visibilitat. La bala recuperada serà analitzada per a determinar el tipus d’arma i el calibre, i per a comprovar si pot relacionar-se amb unes altres investigacions.

L’autòpsia, practicada dimecres, ha confirmat que un sol tret va causar la mort d’Orsoni. Les fonts judicials han precisat que la bala li va travessar un braç abans d’impactar en òrgans vitals, cosa que explica la presència de més d’una ferida tot i haver-hi hagut una sola detonació.

La fiscalia contra el crim organitzat –acabada de crear– i la jurisdicció interregional especialitzada de Marsella treballen de manera coordinada. Aquesta doble direcció de la investigació respon, segons les autoritats judicials, a la naturalesa del crim i al perfil de la víctima, una figura històrica del nacionalisme cors que, amb el pas dels anys, havia estat també vinculada al món dels negocis i havia rebut amenaces.

La fugida del tirador, una incògnita oberta

Un altre focus de la investigació és la ruta de fugida del tirador. Els investigadors exploren si va abandonar la zona pel coll de Tartavellu, que connecta amb la regió del Cruzini, o bé si va tornar a passar pel poble de Vero per incorporar-se a una via principal. De moment, no s’ha localitzat cap vehicle cremat, un element habitual en assassinats vinculats a la criminalitat organitzada a l’illa, cosa que manté oberta la hipòtesi que hagués rebut ajut extern o logístic.

Un testimoni presencial ha declarat que Orsoni era recolzat en una tanca, envoltat de les seves dues filles, quan va rebre l’impacte. L’escena –un assassinat durant unes exèquies– ha commocionat profundament la societat corsa i ha reobert el debat sobre l’escalada de violència i la impunitat percebuda de les xarxes criminals.

Tot i els avenços tècnics, el mòbil del crim continua sense aclarir-se. Els investigadors no prioritzen cap hipòtesi concreta: ni una acció oportunista aprofitant el funeral, ni una operació planificada de feia temps. El fet que Orsoni fos conscient de les amenaces que pesaven sobre ell, segons l’entorn familiar, no permet encara d’establir si l’enterrament va actuar com a desencadenant o com a ocasió dins d’un pla previ.

Les autoritats judicials subratllen que el mode operatiu –un tret precís, a distància, des d’una posició amagada– apunta a la criminalitat organitzada. El cas s’inscriu en un context de violència recurrent a Còrsega i posa a prova els nous instruments judicials.

Com i quan va ser l’atac

Els fets van passar cap a les 16.30 al cementiri de Vero, una localitat situada a uns trenta quilòmetres al nord d’Aiacciu, a la vall de la Gravona. Orsoni assistia a les exèquies de la seva mare quan va rebre un sol tret, que el va fer caure a terra immediatament.

Els serveis d’emergència van provar de reanimar-lo durant una bona estona, però finalment se’n va certificar la mort aquella mateixa tarda.

La fiscalia d’Aiacciu va explicar que havia estat un “tir a llarga distància”, de centenars de metres, probablement efectuat des d’un punt elevat, amb una arma llarga equipada amb un espiell. Aquestes característiques apunten a una acció molt precisa, pròpia d’un franctirador, i reforcen la hipòtesi d’una execució preparada amb temps.

L’autòpsia, prevista demà

L’autòpsia és prevista demà, 14 de gener, i és considerada clau per a la investigació. Haurà de permetre de confirmar el recorregut exacte del projectil, el punt d’impacte, la distància real del tret i el tipus d’arma emprada, a més d’extreure possibles indicis balístics útils per a futures comparacions.

Qui investiga el crim i per què el cas ha pujat d’escala

La investigació ja no és en mans exclusives de la fiscalia local. El cas ha passat a la nova fiscalia contra el crim organitzat francesa (PNACO), en coordinació amb la jurisdicció interregional especialitzada (JIRS) de Marsella.

Aquest canvi d’escala judicial indica que l’assassinat es tracta, d’entrada, com un fet vinculat al crim organitzat, amb possibles ramificacions més enllà de l’àmbit local. Sobre el terreny, hi treballen la policia judicial d’Aiacciu i unitats especialitzades, amb el reforç d’efectius arribats del continent, atesa la complexitat del cas i l’impacte públic que ha tingut.

La recerca del punt de tir

Un dels elements clau de les primeres hores ha estat provar de localitzar el punt exacte d’on es va efectuar el tret. El cementiri de Vero és en una zona amb desnivells i massa forestal als voltants, un entorn que pot facilitar un tir emboscat a distància. Els investigadors continuen rastrejant l’àrea per situar el recorregut del tir i reconstruir la seqüència amb precisió.

Què se sap (i què no) de l’autor i del mòbil

Ara com ara, no hi ha detinguts ni s’ha fet pública cap atribució del crim. La fiscalia ha evitat de donar cap pista. Alhora, alguns relats periodístics assenyalen que el mètode –un sol tret a llarga distància– recorda uns altres assassinats recents al sud de Còrsega que també s’han comès amb armes llargues i tirs de precisió, especialment alguns que han afectat persones pròximes al seu fill.

Això alimenta la hipòtesi que el crim pugui inscriure’s en una lògica de venjances o ajustaments de comptes dins el món criminal, sense descartar tampoc que conflictes antics, econòmics o polítics, hi hagin pogut tenir un paper. Cap d’aquestes pistes no ha estat pas confirmada oficialment. L’autoria i el mòbil del crim continuen essent una incògnita.

Orsoni no portava armilla antibales

Un element especialment rellevant és que Orsoni no portava armilla antibales el dia de l’assassinat. Segons fonts judicials i periodístiques, habitualment sí que adoptava mesures de protecció quan feia estades a Còrsega, conscient de les amenaces que havien rebut durant dècades.

El fet que no en portés en aquest cas apunta que no se sentia amenaçat en el context d’un enterrament familiar, un espai que tradicionalment s’ha considerat intocable a la societat corsa. Aquesta circumstància accentua la càrrega simbòlica del crim i el caràcter transgressor de l’atac.

Antecedents: intents d’assassinat contra Orsoni i el seu entorn

L’assassinat d’Orsoni no arriba del no res. Ell mateix ja havia estat objecte d’un intent d’assassinat l’any 2008, poc després del seu retorn a Còrsega, un atac que va ser frustrat in extremis.

A més, el seu entorn familiar també ha estat colpejat per la violència: el seu germà Guy Orsoni va ser assassinat el 1983, un fet fundacional en la trajectòria política i personal d’Alain Orsoni, i el seu fill, també anomenat Guy, va sobreviure a un atac armat el 2018.

Aquests antecedents expliquen per què la investigació actual s’emmarca de bon començament en l’àmbit del crim organitzat i per què les autoritats eviten qualsevol lectura simplista o immediata del mòbil.

Qui era Alain Orsoni i per què era una figura tan simbòlica?

Nascut el 1954 a Aiacciu, Orsoni va ser una figura central del nacionalisme cors dels anys vuitanta i noranta. Va tenir un paper destacat en l’espai independentista, va formar part de l’organització armada Front d’Alliberament Nacional Cors i el 1986 va ser elegit a l’assemblea territorial. El 1990 va fundar el Moviment per l’Autodeterminació (MPA), que el 1992 va obtenir quatre escons, un dels millors resultats del sobiranisme fins aleshores.

La seva trajectòria va quedar marcada per les fractures internes del moviment nacionalista i per una llarga etapa d’exili. Va viure als Estats Units, a Nicaragua —on residia habitualment— i també a l’estat espanyol, inclosa Barcelona, vinculat a activitats empresarials, especialment del sector del joc, un àmbit que, a Còrsega i altres indents, sovint ha estat objecte d’interès del crim organitzat, encara que això no impliqui automàticament il·legalitat. No hi ha constància pública recent que Orsoni fos investigat o perseguit judicialment per delictes greus en aquest àmbit, però el perfil econòmic contribueix a explicar possibles riscs.

Més endavant, Orsoni també va ser conegut pel vessant esportiu, com a president de l’AC Aiacciu en etapes convulses, acabades amb greus dificultats econòmiques i polèmica pública.

Una escena d’una càrrega simbòlica extrema

Més enllà dels detalls tècnics, el lloc i el moment de l’assassinat han multiplicat l’impacte. Matar Orsoni durant l’enterrament de la seva mare, davant familiars i veïns, trenca un tabú profundament arrelat a la societat corsa, on els rituals funeraris tradicionalment quedaven fora de qualsevol lògica de violència.

Aquest fet ha intensificat la commoció i ha revifat el debat sobre fins a quin punt la violència criminal continua condicionant la vida pública i política a Còrsega.

Què pot passar ara?

Les hores i els dies vinents seran determinants. L’autòpsia, les conclusions balístiques i la localització del punt de tir poden aportar elements clau per avançar en la investigació.

Mentrestant, el fet que el PNACO i la JIRS de Marsella dirigeixin el cas marca una línia clara: l’assassinat d’Alain Orsoni s’investiga com un crim greu, possiblement connectat amb xarxes de crim organitzat, si bé, ara com ara, totes les hipòtesis continuen obertes.

Els serveis d’emergència han provat d’assistir-lo, però les ferides han resultat mortals. El fiscal d’Aiacciu ha confirmat que el tret s’ha fet des de certa distància i que l’operació presenta trets d’una execució molt precisa. La investigació ha estat assumida per la nova fiscalia especialitzada en criminalitat organitzada, en coordinació amb la jurisdicció especialitzada de Marsella.

Alain Orsoni va ser una de les figures més destacades del nacionalisme cors a partir dels anys vuitanta. Elegit diputat a l’Assemblea territorial de Còrsega el 1986, va formar part del corrent independentista que reclamava l’autodeterminació de l’illa. Poc després va fundar el Moviment per l’Autodeterminació (MPA), amb el qual el sobiranisme va aconseguir, el 1992, un dels seus millors resultats electorals fins aleshores, amb quatre escons. La seva trajectòria política va quedar marcada per conflictes interns dins el moviment i per problemes judicials relacionats amb el finançament de campanyes, cosa que el va portar a allunyar-se de la primera línia institucional. A mitjan anys noranta va abandonar Còrsega i va viure durant anys a l’Amèrica Llatina, als Estats Units i també a l’estat espanyol.

Orsoni no era aliè a la violència política i criminal que ha sacsejat l’illa durant dècades. El 1983, el seu germà Guy va ser assassinat, un fet que va marcar profundament la família. Ell mateix havia sobreviscut a un intent d’assassinat l’any 2008, poc després de tornar a Còrsega. El fill d’Orsoni, que porta el nom del seu oncle assassinat, també ha estat vinculat a episodis de violència i va ser objecte d’un atac armat l’any 2018. Aquest context familiar reforça la hipòtesi que el crim d’avui s’inscriu en les dinàmiques de venjances i ajustaments de comptes que encara pesen sobre l’illa.

Després del seu retorn, Orsoni es va reconvertir en empresari i va assumir la presidència del club de futbol AC Aiacciu el 2008. Aquella etapa també va ser convulsa: problemes econòmics greus van acabar amb el descens administratiu del club i la seva sortida de la presidència fa pocs mesos. Tot i haver-se allunyat formalment de la política, Orsoni continuava essent una figura simbòlica del nacionalisme cors de primera hora. El seu assassinat, en un context tan carregat de simbolisme com l’enterrament de la seva mare, reobre ferides antigues i torna a posar en primer pla la persistència de la violència a Còrsega, dècades després dels moments més intensos del conflicte polític a l’illa.

Les protestes s’han estès arreu de l’illa, amb pancartes en els quals es pot llegir “Estat francès, assassí” o “Justícia i veritat per Yvan Colonna”. A la porta, contenidors i tanques feien de barricada simbòlica. Escenes semblants s’han repetit a Corti, Bastia, Sartè i Portivechju, amb centenars d’estudiants protestant davant dels centres.

Manifestation lycéenne dans les rues d'#ajaccio après la décision de justice concernant l'enquête sur la mort d'Yvan #colonna. https://t.co/Gjd7GTCrmZ pic.twitter.com/404b6Z0OQQ

— France 3 Corse (@FTViaStella) October 17, 2025

La indignació pel tancament judicial

El 13 d’octubre, el parquet de Tarascó va anunciar l’arxivament sense conseqüències penals de la investigació oberta el 2023 per aclarir si hi havia hagut negligències o encobriments per part de l’administració penitenciària en l’agressió mortal de Colonna. El fiscal Laurent Gumbau va justificar la decisió afirmant que “no s’ha pogut demostrar cap infracció”. La investigació havia començat després d’una denúncia dels diputats corsos Jean-Félix Acquaviva i Laurent Marcangeli, que havien assenyalat possibles “disfuncions greus” dins la presó, com la supressió de dades del sistema informàtic Genesis, que registra la conducta dels presos. Tot i això, el fiscal ha descartat qualsevol manipulació o falta administrativa.

La decisió contrasta amb la sentència de febrer del 2025, en què l’estat francès va ser condemnat per deficiències greus de l’administració penitenciària en el mateix cas i obligat a indemnitzar la família Colonna amb 75.000 euros.

Les protestes estudiantils d’aquests dies evoquen les grans mobilitzacions del març del 2022, després de la mort de Colonna, que van commoure tota l’illa i van marcar un punt d’inflexió en la relació entre la Còrsega i l’estat francès. “Res no ha canviat”, deia avui un dels joves concentrats a Ajaccio. “L’Estat francès continua protegint-se a si mateix i negant la seva responsabilitat.”

GHJUSTIZIA È VERITÀ PER YVAN COLONNA#CoreInFronte era à fiancu di a ghjuventù corsa, in Aiacciu, à a chjama di u Cullettivu di i Liceani Corsi.

Parechje mubilisazione si sò tinute dinò in Bastia, Corti, Portivechju, I Fulelli…

A decisione di ùn dà una seguita ghjudiziaria… pic.twitter.com/cX4NRXA1PY

— Core in Fronte (@coreinfronte) October 17, 2025

Una ferida encara oberta

Yvan Colonna, condemnat a presó perpètua per l’assassinat del prefecte Claude Érignac el 1998 a Ajaccio, va ser estrangulat i asfixiat per un altre pres, Franck Elong Abé, el 2 de març de 2022 dins la presó d’Arles. L’administració penitenciària va trigar diversos minuts a intervenir, malgrat les càmeres de vigilància. Colonna, en coma, va morir el 21 de març de 2022 a l’hospital de la Timone, a Marsella.

D’ençà d’aleshores, la seva mort s’ha convertit en un símbol de la repressió francesa i en un punt de cohesió per al moviment nacionalista cors. Partits, com Femu a Corsica, Nazione i el PNC, han expressat el seu suport als estudiants i han denunciat que l’arxiu judicial “confirma la voluntat de l’Estat de tancar l’afer sense depurar responsabilitats”.

La gran qüestió era si el govern seguiria les recomanacions del Consell d’Estat francès, que instava a eliminar a noció de “comunitat” corsa, així com la referència a la seva “connexió única” amb la terra.  També va rebutjar la idea d’un poder legislatiu autònom per a la Col·lectivitat de Còrsega.  “No he ignorat les recomanacions del Consell d’Estat“, ha assegurat Rabsamen, però ha defensat que aquestes propostes s’apartaven del discurs del president francès, Emmanuel Macron, i del que havien pactat amb els representants de l’illa: “Hem optat per no modificar el text abans de passar-lo pel parlament. Seran els diputats i senadors qui hi facin les esmenes que considerin.”

El procés institucional per a la validació de la reforma és exigent: el text haurà de ser aprovat en els mateixos termes per l’Assemblea francesa i pel senat, i després ratificat pel congrés amb una majoria de tres cinquenes parts. Aquest tràmit obre un període d’incertesa política, especialment tenint en compte l’oposició frontal de la dreta senatorial.

El sobiranisme cors ha rebut el text amb fredor, tot considerant que no dóna resposta a les aspiracions històriques del país, ja que no fa referència a bona part de les demandes corses, com ara el concepte de poble cors, ni al reconeixement del cors com a llengua pròpia, ni a la instauració d’un estatus de resident per protegir l’accés a l’habitatge. Ara la batalla política es trasllada al parlament, on es debatran les línies vermelles de l’estat francès i la capacitat de la classe política corsa de mantenir la pressió negociadora.

El gran escull és la visió restrictiva que fan les institucions franceses de l’article 2 de la constitució, que estipula simplement que “l’idioma de la República és el francès”. Sobre aquesta base, el Consell d’Estat considera que no cal remetre la qüestió de constitucionalitat presentada per la Col·lectivitat de Còrsega al Consell Constitucional, i en la decisió argumenta que el recurs no és basat en “cap motiu greu”, i que de l’article de la constitució es desprèn que “els particulars no poden reclamar, en les seves relacions amb l’administració i els serveis públics, un dret de fer servir una llengua diferent del francès”. De manera que directament no ho ha admès.

La mobilització dels corsos

La reacció immediata, en un comunicat de premsa, de Gilles Simeoni, president del consell executiu cors, i Marie-Antoinette Maupertuis, presidenta de l’Assemblea de Còrsega, ha estat anunciar que ara es dirigirien a Europa, concretament al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), perquè consideren que aquesta decisió condemna la llengua corsa a ser prohibida de l’esfera pública.

L’arrêt rendu le 5 juin 2025 par le Conseil d’Etat bannit la langue corse de la vie publique : nous le contesterons devant la Cour européenne des droits de l’homme.

notre communiqué @Gilles_Simeoni pic.twitter.com/WLI5q9oTcA

— Marie-Antoinette Maupertuis (@Maupertuis_N) June 6, 2025

El Tribunal Administratiu d’Apel·lació de Marsella, el mes de novembre, ja va rebutjar el recurs que les autoritats corses havien presentat contra la sentència del Tribunal Administratiu de Bastia, del 9 de març de 2023, que anul·lava la modificació del reglament, aprovat per unanimitat, que establia que el francès i el cors eren les llengües emprades en els procediments de l’assemblea. Novament, s’apel·lava a l’article 2, amb l’argument que el dret d’expressar-se en una llengua diferent del francès xocava amb la constitució.

Simeoni i Maupertuis troben que la decisió és contrària als drets fonamentals consagrats i garantits en totes les grans democràcies, i que entra en contradicció amb les aspiracions de la gran majoria, fins i tot unànimes, dels corsos i els seus representants electes. D’acord amb això, i tenint en compte que al TEDH solament hi poden anar els individus per denúncies sobre drets fonamentals reconeguts al Conveni Europeu de Drets Humans –i no pas les institucions–, tots dos dirigents han fet una crida a tots els càrrecs electes i ciutadans que ho desitgin a adherir-s’hi.

Més enllà de la via judicial, les autoritats corses dipositen les seves esperances en la reforma constitucional, acordada amb les autoritats franceses, per a dotar d’autogovern Còrsega. Sobre això, diuen que l’anul·lació d’emprar la llengua pròpia els reforça la convicció que el procés de revisió constitucional amb vista a un estatut d’autonomia per a Còrsega ha de tenir èxit, incloent-hi permetre que la llengua corsa adquireixi l’estatus de llengua oficial, per garantir-ne l’ús en tots els actes de la vida pública.

Lluita per l’ús de llengua a Catalunya Nord i Bretanya

En paral·lel a la batalla dels corsos per la seva llengua, hi ha hagut més iniciatives lingüístiques a l’estat francès aquests darrers anys. Una d’aquestes és a Catalunya Nord. Uns quants municipis catalans van modificar els seus reglaments per permetre d’emprar el català en els plens, però estipulant que es traduiria instantàniament al francès. Tanmateix, el prefecte dels Pirineus Orientals ho va portar a la justícia i el Tribunal Administratiu de Montpeller va prohibir de fer servir el català en les sessions plenàries dels Banys i Palaldà (Vallespir), Elna (Rosselló), Portvendres (Rosselló), Sant Andreu de Sureda (Rosselló) i Tarerac (Conflent). I el desembre del 2024 ho va confirmar el Tribunal d’Apel·lació de Tolosa de Llenguadoc.

La qüestió és ara al Consell d’Estat francès, amb un recurs que esgrimeix que la prohibició de parlar català als plens vulnera clarament la llibertat d’expressió dels càrrecs electes. Un dret que recullen l’article 11 de la Declaració Universal dels Drets Humans i l’article 10 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals. El recurs també al·lega que l’article 2 de la constitució francesa, que diu que el francès és la llengua de l’estat francès, no pot ser interpretat com un obstacle o limitació a la llibertat d’emprar el català. I diu que s’ha de conciliar amb més principis constitucionals, especialment amb la llibertat d’expressió i amb l’article 75 de la mateixa constitució, introduït el 2008, segons el qual “les llengües regionals formen part del patrimoni de França”. Sobre això, en el recurs s’especifica que no hi ha cap disposició en l’ordenament jurídic francès que prohibeixi la coexistència del català –o més llengües minoritzades com ara el cors, el bretó i el basc– amb el francès.

L’advocat dels ajuntaments catalans, Mateu Pons, explica que no es poden fer paral·lelisme entre el cas cors i el català perquè, a diferència de Còrsega, les intervencions en català eren immediatament traduïdes al francès. “Si dius, ara no usarem més el francès i usarem el cors, es nota que hi ha una contradicció important amb l’article 2; mentre que el cas català no és ‘no farem servir més la llengua francesa’, és ‘usarem una altra llengua, però amb la llengua francesa sempre serà emprada amb una traducció quan algú el ple s’expressa en català’. No ho veig incompatibilitat amb l’article 2, però el jutge fa una lectura molt extensiva d’aquest article.” Segons el magistrat, emprar el català i traduir-ho immediatament al francès, i no fer-ho a la inversa, no representaria discutir en cap moment que la llengua de la República és el francès.

De fet, Pons ho equiparà a la situació que es viu a Bretanya. En línia amb el cas català, es permet l’ús del bretó i el galó, les dues llengües pròpies de Bretanya, i tot seguit es fa la traducció al francès. “El Consell Regional de Bretanya ha fet la mateixa modificació en el sentit català, és a dir, que han posat un reglament interior en què es podia parlar en bretó a condició que l’expressió fos traduïda immediatament integralment al francès. I el prefecte de Bretanya no va res dir i no va anar al Tribunal Administratiu de Rennes per demanar que l’anul·lació.” De manera que, com que les autoritats franceses no ho han portat als tribunals, d’ençà del 2022 es pot emprar el bretó o el galó a l’assemblea regional, sempre que instantàniament es tradueixi; d’aquesta tasca se n’encarreguen dos intèrprets instal·lats en una cabina.

El recurs dels plens catalans és ara al Consell d’Estat francès. “De moment no hi ha res, però és normal, com més trigui, millor és; perquè quan el cas no interessa, immediatament el fan fora”, detalla Pons. De manera que encara hi veu una possibilitat.

Tot i això, els advocats de la part catalana també tenen la vista posada en el TEDH. “Des del principi, per la via del TEDH, hem afegit en el recurs els elegits a nom personal, com a persones físiques, perquè es pugui recórrer a Estrasburg.” Sens dubte, una decisió favorable a la part corsa, tot i ser força complicat, beneficiaria la part catalana; però, fins i tot, encara que no fos així, es té l’esperança que la via catalana pugui tenir més recorregut dins la justícia francesa i europea, i que es pugui trencar la visió centralista de la constitució i es pugui emprar el català en els plens dels ajuntaments catalans.

L’informe, d’unes cent pàgines i que té per ponent el president de la comissió de lleis, el macronista Florent Boudié, es fonamenta en cent deu audiències. El text situa les bases del debat que aviat hi haurà al parlament francès i dóna informació als diputats per a les futures deliberacions.

El document ofereix una anàlisi del fracàs o la insuficiència de les reformes d’ençà del 1982 i conté recomanacions sobre com hauria de ser l’autogovern cors, com ara que s’atorgui un estatus autònom a Còrsega; que l’illa sigui reconeguda com una comunitat històrica, lingüística i cultural en la constitució francesa, o bé que l’estatut fixi els límits del poder normatiu, sota el control del Consell d’Estat i del Consell Constitucional.

Així mateix, esmenta temes relacionats que posteriorment s’han d’incloure en la llei orgànica: la metropolització d’Ajaccio, però també de Bastia; l’evolució del mètode d’elecció de l’assemblea corsa, que seria parcialment territorialitzada; el debat sobre un estatus per a la llengua corsa; i la creació d’un “estatut de residència” per lluitar contra l’especulació immobiliària. Recomana també de fer un referèndum previ entre els electors corsos sobre el projecte d’estatut.

Dues missions amb resultats diferents

El març del 2024, el ministre d’Interior francès, Gérald Darmanin, i els càrrecs electes corsos van arribar a un acord sobre un projecte de “text constitucional” per a reconèixer l’estatut autònom de l’illa, els anomenats Acords de Beauvau. Aquests pactes preveuen el reconeixement d’un estatut d’autonomia per a Còrsega dins la República francesa “que tingui en compte els seus interessos, vinculats a la insularitat mediterrània, a la seva comunitat històrica, lingüística i cultural i al fet d’haver desenvolupat un vincle únic amb la seva terra”. L’objectiu també és que les lleis i els reglaments puguin estar subjectes a adaptacions locals.

El 27 de març de 2024, l’Assemblea de Còrsega va aprovar la proposta d’un projecte d’estatut d’autonomia. En aquest context, la Comissió de Dret de l’Assemblea francesa va crear el 3 de desembre una “missió d’informació sobre el futur institucional de Còrsega”, presidida per Boudié, amb un doble objectiu: implicar totes les sensibilitats que componen l’hemicicle en la preparació del procés constitucional que ha de començar; i garantir que el futur de l’illa i el reconeixement del seu lloc únic a la constitució siguin a l’agenda política de l’assemblea, malgrat les incerteses derivades de la dissolució del juny del 2024. La missió era composta per setze membres de tots els grups representats a l’Assemblea francesa, tots els diputats corsos i l’ex-president de la Comissió de Dret.

El fet de dotar una autonomia legislativa a Còrsega pot ser un dels punts més debatuts de la reforma constitucional. Sobre això, al senat, el mes de març, la Comissió de Dret va rebutjar la publicació de l’informe sobre la missió d’investigació dedicada al futur institucional de Còrsega. Fou una acció sense precedents. Habitualment, si no s’està d’acord amb un informe parlamentari, els grups s’abstenen i formulen observacions als annexos. Tanmateix, després d’haver-se ajornat unes quantes vegades, es va rebutjar, per 26 vots a 19. En les conclusions d’aquest text, presentat per la senadora dels Republicans Lauriane Josende, es recomanava de no donar poder legislatiu a Còrsega.

I ara què?

El text de l’assemblea es manté prudent sobre com hauria de ser l’autonomia, i no hi entra. La concreció sobre els nivells de poder i l’organització d’aquest futur estatut la deixa a mercè del debat sobre la llei orgànica. Ara el pas següent és que el text se sotmetrà al dictamen del Consell d’Estat; tot seguit, serà examinat pel Consell de Ministres i després passarà a l’Assemblea francesa.

Aleshores, les dues cambres han d’arribar a una versió comuna. A continuació es convocarà un congrés, la sessió conjunta de les dues cambres, en què tres cinquenes parts dels parlamentaris hauran d’aprovar la reforma constitucional. Segons el calendari anunciat pel govern, la votació del projecte d’autonomia corsa s’ha de fer abans de final del 2025.

Al gener, en el discurs de política general, el primer ministre francès, François Bayrou, va prometre de respectar el calendari per a aconseguir el canvi constitucional abans d’acabar l’any.

La reacció dels diputats corsos

“Les coses avancen a poc a poc”, diu Michel Castellani, diputat sobiranista de la primera circumscripció de l’Alta Còrsega. “Òbviament, topem amb aquesta vella tradició de centralisme”, afegeix. Però també explica que s’obre la porta a tenir poder normatiu i que ara l’autonomia continua el seu camí legislatiu.

Commission des lois. Statut de la Corse. Faire reconnaître notre Peuple. Prendre en compte nos intérêts. Faire comprendre la nature profonde des choses pic.twitter.com/FxSuRnQRP4

— Michel Castellani (@Castellani_) May 28, 2025

En la mateixa línia, Paul-André Colombani, diputat sobiranista per la segona circumscripció de Còrsega del Sud, va dir: “Aquest és un primer pas parlamentari cap a la creació d’un estatut d’autonomia per a Còrsega.” Per una altra banda, el diputat per la segona circumscripció de l’Alta Còrsega, François-Xavier Ceccoli, dels Republicans, ha indicat que s’ha abstingut sobre les conclusions de l’informe.

De manera que, si els sobiranistes han optat per votar a favor, sembla que hi haurà encara força feina per a aconseguir la majoria necessària. “Una abstenció vigilant i també benèvola”, diu Ceccoli, que creu que és bo de tenir més prerrogatives en àmbits importants com el territori o la llengua. “És essencial de protegir-la de certes orientacions particularment preocupants de l’informe”, afegeix, fent referència al requisit previ de consultar els corsos mitjançant referèndum sobre el projecte constitucional.

Les jornades tenen per finalitat la reivindicació de la llengua corsa i del nacionalisme cors, però d’ençà de fa molts anys també serveixen de punt de trobada del moviment independentista de tot el món. Les jornades les organitza el partit Nazione, que lluita per la independència de Còrsega.

Amb el temps s’ha transformat en un esdeveniment transnacional en què participen no tan sols organitzacions nacionalistes corses, sinó també moviments independentistes de tot el món: bretons, catalans, èuscars, gallecs, gal·lesos, irlandesos, kurds, occitans, sards, sicilians, tirolesos, alsacians i canacs, entre més. És coneguda com una cimera de nacions sense estat també anomenada Cimera Independentista Internacional a Còrsega.

𝗚𝗛𝗝𝗨𝗥𝗡𝗔𝗧𝗘 𝗜𝗡𝗧𝗘𝗥𝗡𝗔𝗭𝗜𝗨𝗡𝗔𝗟𝗘 𝟮𝟬𝟮𝟰 : L’INVITATI

𝗞𝗮𝗻𝗮𝗸𝘆, 𝗖𝗮𝘁𝗮𝗹𝘂𝗻𝘆𝗮, 𝗘𝘂𝘀𝗸𝗮𝗹 𝗛𝗲𝗿𝗿𝗶𝗮, 𝗚𝘂𝘆𝗮𝗻𝗲, 𝗠𝗮𝗿𝘁𝗶𝗻𝗶𝗾𝘂𝗲, 𝗚𝘂𝗮𝗱𝗲𝗹𝗼𝘂𝗽𝗲, 𝗦𝗮𝗿𝗱𝗶𝗻𝗶𝗮, 𝗞𝗮𝗯𝘆𝗹𝗶𝗲, 𝗕𝗿𝗲𝘁𝗮𝗴𝗻𝗲 pic.twitter.com/0O3vD92WIz

— NAZIONE (@NAZIONE_) August 1, 2024

Enguany, és la quaranta-dosena vegada que es convoca i la situació dels canacs, a Nova Caledònia, hi tindrà un paper destacat. Hi ha una delegació important del país, encapçalada per Mickaël Forrest, ministre d’Afers Exteriors, que inclou membres de les famílies dels presos polítics actualment empresonats a l’estat francès.

Com ja ha passat en anys anteriors, la causa catalana també hi té protagonisme. Hi participa el president de l’ANC, Lluís Llach, que parla sobre les maniobres de l’aparell judicial espanyol per a obstaculitzar la implementació de la llei d’amnistia, i sobre la revitalització del procés independentista després de les últimes eleccions al parlament.

En els debats internacionals també s’aborda la reeixida electoral del moviment independentista basc, tant al nord, amb l’elecció del primer diputat abertzale al Palais Bourbon, com al sud, amb l’avenç electoral d’EH Bildu. En aquest cas, hi participarà Elena Beloki, responsable dels moviments internacionals de Sortu. També hi participarà Jean-Victor Castor, diputat independentista de la Guyana, i portaveus de Cabília, Sardenya i la Martinica.

Des incidents éclatent lors de la manifestation organisée par l'Associu Sulidarità et Patriotti ce samedi 2 mars à Bastia. Suivez notre direct : https://t.co/ec8fEgl2qd pic.twitter.com/vzQ3G4kLEw

— Corse-Matin (@Corse_Matin) March 2, 2024

Les incidents se poursuivent à bastia #nazione pic.twitter.com/Kp2NmgJhQ3

— ici RCFM (@icircfm) March 2, 2024

Fins ara, el ministre d’Interior francès, Gérald Darmanin, ha anul·lat desplaçaments a Còrsega quan hi ha hagut moments de tensió, de manera que les protestes poden marcar el procés negociador que fa dos anys que dura i que s’hauria de tancar en qüestió de setmanes.

El juliol de l’any passat, l’Assemblea corsa va presentar una proposta sobre com havia de ser l’autonomia, amb un suport transversal del sobiranisme (de 46 diputats de 63), però amb l’oposició d’Un Soffiu Novu, el partit d’obediència estatal, un suport que el govern francès troba imprescindible. Entre els principis bàsics hi havia el reconeixement del poble cors a la constitució francesa, l’oficialitat de la llengua corsa i el vincle entre els corsos i el territori, que s’hauria de concretar amb un estatut de resident. És a dir, la necessitat d’uns anys de residència per a poder comprar un habitatge a Còrsega.

A partir d’aquesta proposta, i amb l’objectiu que l’autonomia corsa formés part de la reforma constitucional que impulsa ara mateix Emmanuel Macron, al setembre, el president francès va concedir sis mesos als governs francès i cors per a elaborar el text definitiu. Un termini que acaba aquest mes de març. En el sopar a la plaça de Beauvau de París d’aquesta setmana, el ministre Darmanin va presentar-ne l’esborrany, en el qual Còrsega és reconeguda com una col·lectivitat territorial amb una autonomia definida per un estatut. L’especificitat corsa, “amb les particularitats de la comunitat insular, històriques, lingüístiques i culturals”, seria inclosa en la constitució francesa. Sobre això, l’assemblea corsa tindria capacitat de crear normes i lleis, que serien sotmeses a un control constitucional, hi hauria un estatus de residència, que afavoriria els corsos en l’accés a propietats i s’aplicarien mesures per a desenvolupar i promoure el cors, però no seria llengua oficial. A més, es faria un referèndum a Còrsega sobre l’acord.

Aquesta proposta presenta diferències importants respecte de les línies defensades per les autoritats corses, que el divendres 23 de febrer van fer una declaració política solemne, en què demanaven, entre més qüestions, un “estatus de la llengua corsa i la implantació del bilingüisme” i un estatus de resident.

Ara es preveu que el pròxim pas sigui una nova visita del ministre Darmanin a Còrsega, el 14 i 15 de març, per a provar de tancar un acord. El govern cors demana més ambició en l’acord, la dreta corsa es troba dividida, amb diputats a favor que s’han desmarcat del partit, i els partits independentistes s’oposen a l’esborrany perquè veuen molt rebaixades les expectatives inicials.

Si es mantenen els terminis, la proposta d’autonomia arribarà al senat francès a l’abril o al maig, i es votarà a l’Assemblea francesa al juny. A final d’any, es reunirà el Congrés del Parlament, que inclou els parlamentaris de la cambra baixa i alta, amb l’objectiu de votar la revisió de la constitució. Seguint el calendari, la consulta popular es faria el primer trimestre del 2025.

L’independentisme es mobilitza

Tot aquest procés va acompanyat de la mobilització de l’independentisme cors. Per una banda, Paul-Felix Benedetti, del partit independentista Core In Fronte, amb presència al parlament, ha dit que l’autonomia que ara es negocia ha de ser solament un primer pas i que no pot ser que l’article que s’inclogui a la constitució francesa sigui “una barrera que impedeixi a Còrsega el dret d’un referèndum d’autodeterminació per a triar una altra forma d’administració”.

Per la seva banda, Nació, un partit de nova creació de la unió sorgit de la fusió de Còrsega Lliure i del col·lectiu de presos Patriotes, s’ha mostrat poc convençut respecte de les negociacions. El portaveu, Petr’Antò Tomasi, diu que la proposta del govern francès equival a l’autonomia més feble que tenen els territoris d’ultramar: “El projecte ja és dos nivells per sota de la deliberació del 5 de juliol; no és un projecte de resolució política d’un conflicte polític de dècades; i, quant al poder legislatiu, està per sota dels estàndards europeus d’autonomia”, argumenta. De manera que difícilment hi haurà un consens del tot el món sobiranista cors.

La data de la manifestació d’avui és simbòlica, perquè el 2 de març és el dia que el pres polític Yvan Colonna va ser atacat mortalment. La manifestació s’ha convocat arran de la detenció de dos militants de Nació, Anto Simoni i Nicolas Pinzuti, el 30 de gener, i contra una repressió que consideren que com més va més forta és.

Nació vincula la repressió policíaca i judicial amb la creació del partit independentista. El 28 de gener, unes cinc-centes persones van participar en el congrés fundacional i van refermar la convicció que la independència era l’únic camí per a l’illa. La detenció dels dos militants dos dies més tard va ser percebuda com una operació repressiva de la policia antiterrorista francesa.

Els dos detinguts són acusats de “conspiració criminal terrorista, fabricació d’artefactes explosius en relació amb una empresa terrorista i destrucció perillosa en relació amb una empresa terrorista” per un atac contra una segona residència al municipi de Santa-Maria-di-Lota a final del 2022. Tot i haver estat detinguts en una operació antiterrorista, emmanillats i traslladats a París, el 7 de febrer Pinzuti va ser alliberat, i el dia 21 també va sortir Simoni. Això sí, amb unes condicions dures, sota control judicial, que els prohibeixen fins a nova ordre de trepitjar Còrsega; és a dir, de tornar a casa.

Nació considera que hi ha una “voluntat deliberada d’agressió contra els militants i les seves famílies”. En aquest sentit, denuncien: “La separació de poders polítics i judicials és una faula absoluta i les detencions van ser fetes per la policia política per ordre d’una justícia política.” Per això demanen “de crear els contrapoders necessaris i donar a aquesta terra un futur cors” i d’establir una solució política que tingui en compte “les aspiracions legítimes d’aquest poble”, sense esmentar les negociacions sobre l’autonomia.

Sobre la repressió, dijous es va fer públic un manifest en solidaritat amb l’independentisme cors que exigeix el “retorn immediat dels desterrats”, i denuncia “la manca de credibilitat del govern Macron amb les promeses d’autonomia per a Còrsega”. Entre els signats, el 131è president de la Generalitat, Quim Torra, la 15a presidenta del parlament de Catalunya, Laura Borràs, l’ex-vice-president Josep Lluís Carod-Rovira, la presidenta de l’ANC, Dolors Feliu, el president de l’AMI, Jordi Gaseni, i també representants de Nova Caledònia –com ara el president del parlament, Roch Wamytan–, Guaiana, Guadalupe, Sardenya, Martinica i la Polinèsia.

Manifeste de solidarite avec les mouvement indépendantiste corse. @NAZIONE_ @corsenetinfos @alta_frequenza @Corse_Matin @FranceBleuRCFM @ANC_France @FTViaStella @assemblea_int @uribombu @ccsiccsicat @corsicainfo24 @Attualita @Mediapart_Inter @ElTemps_cat @VilaWeb @rci_corsica pic.twitter.com/UV5ZEvxPk7

— Catalunya Corsica (@CatalunyaCorsic) February 29, 2024

L’últim partit de la vint-i-tresena jornada de la Ligue 2, que es va disputar el dilluns 5 de febrer, no decidia res en la classificació de la segona divisió de futbol francesa. Però els dos equips que van saltar al camp s’hi jugaven molt més que els tres punts. L’Sporting Club Bastia, el conjunt local, va superar per la mínima l’Athletic Club Ajaccien i es va endur el derbi cors, una de les rivalitats més marcades del futbol europeu. La passió amb què es viuen els partits entre els dos grans equips de les dues principals ciutats de Còrsega, Bastìa i Aiacciu, transcendeix de molt el terreny esportiu i té també implicacions identitàries, geopolítiques i fins i tot de criminalitat.

Tot i aquest còctel d’ingredients ben cridaner, la rivalitat futbolística Bastìa-Aiacciu sol passar inadvertida a casa nostra… i això que, al darrere, hi podem descobrir algunes traces catalanes. Per explicar-ho, hem de retrocedir força en el temps, fins el 28 de maig de 1813, quan va néixer al poble de Garcia (Ribera d’Ebre) Pere Francesc Lluís i Aufes. Abans d’arribar a la trentena, just al començament de la dècada del 1840, s’havia traslladat a viure a l’illa de Còrsega, on va entrar a treballar d’impressor i tipògraf a l’única impremta que hi havia aleshores a Aiacciu, la de Gabriel Marchi. A la mateixa ciutat es va casar el 14 d’agost de 1845 amb Marie Dominique Barbieri. Però el matrimoni va durar poc perquè la dona, deu anys més jove que ell, es va morir prematurament el 1851.

Un any després, ja naturalitzat francès, Lluís es va casar en segones núpcies amb una altra corsa, Madeleine Pompéani, vint anys més jove que ell i amb qui va tenir nou fills entre el 1853 i el 1871. En paral·lel, l’impressor de Garcia va sol·licitar a les autoritats llicència per a establir-se pel seu compte, rebutjada el 1854. No va ser fins al cap de quinze anys que no li van concedir la petició i, amb l’ajuda econòmica d’un cunyat seu, Joseph Pompéani (1827-1895), el 1871 va obrir a l’antiga plaça de Bonaparte la impremta Pompeani et Lluis. Un fill seu, Jean Paul Lluís, nascut a Aiacciu mateix el 4 de març de 1854, va seguir els passos del pare i hi va entrar a treballar com a impressor i tipògraf. Però abans de la dècada del 1890, una part important de la família va deixar Còrsega per traslladar-se a París.

Amb el canvi de segle, Jean Paul Lluís va tornar a l’illa i es va començar a implicar molt amb un club de futbol que havia nascut el 1910, l’Athletic Club Ajaccien (ACA), del qual va arribar a ser president del 1919 al 1923. Fou durant el seu mandat, precisament, que es va impulsar el primer estadi de futbol amb cara i ulls de Còrsega: el 1921, la junta presidida per Lluís va adquirir uns terrenys a la zona encara no urbanitzada d’I Salini, prop de la via fèrria, per aixecar-hi un estadi on pogués jugar en condicions tant l’ACA com la resta d’equips de la ciutat. Per finançar l’operació, el club va sol·licitar un préstec de 25.000 francs al municipi, a tornar en vint-i-cinc anys. És així com el 22 d’octubre de 1922 es va poder inaugurar oficialment un camp que, per decisió unànime, es va batejar amb el nom del president.

L’Estadi Jean Paul Lluís, que va ajudar a professionalitzar el club, va mantenir el nom després de la mort de Lluís, el 1936. Però, paradoxalment, el va perdre el 1968, quan l’equip acabava d’accedir a la primera divisió, arran de la construcció d’un camp nou en un altre emplaçament de la ciutat. El periodista local José Maragna, quan el novembre del 1971 es va enderrocar definitivament aquell “monument del futbol cors”, va escriure: “El Jean Lluís s’ha mort! S’ha acabat la seva lenta agonia. Només les criatures del barri d’I Salini podran ballar encara una mica sobre el seu cadàver, fins el dia que també els n’expulsaran les màquines que l’enterraran definitivament sota tones i tones de ciment.” No anava gens equivocat: actualment, el solar és ocupat per una gran superfície comercial.

I una mica més: Curiosament, l’altre gran actor del derbi cors, l’Sporting Club Bastìa, també té un vincle directe amb Catalunya. Concretament, el club far del nacionalisme cors fou fundat el 1905 per un suís, Hans Ruesch, que exercia de professor d’alemany a l’institut de la ciutat i que havia arribat a Còrsega procedent de Barcelona. Establert a l’illa, sembla que va decidir d’impulsar un club de futbol com el que havia creat pocs anys abans un compatriota seu, Joan Gamper, a la capital catalana.

PS: Un amable lector, Gerard Rocamora, aporta en un comentari a aquest article un altre català vinculat a l’Sporting Club Bastìa: Jordi Sarri va ser-ne el tresorer i va viure la convulsa història del club dels anys 1980. La sala dels trofeus de l’estadi Armand Cesari porta el seu nom.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàspora catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

—Què és Com a casa?
—Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Així doncs, el grup armat s’ha atribuït l’autoria d’aquestes explosions en un comunicat remès al diari Corse Matin. De moment, les autoritats locals franceses no han fet públic cap balanç de víctimes ni destrosses d’aquests atacs, dirigits principalment contra habitatges.

La fiscalia ha obert una investigació, mentre que l’oficina anti-terrorista francesa estudia si intervenir. El FANC ja havia reivindicat a principis d’agost una altra bateria d’atacs, que ha significat el retorn a l’activitat armada després de la deposició anunciada el 2014.

Tot plegat, en ple debat sobre l’encaix de Còrsega en el conjunt de França, després que el president francès, Emmanuel Macron, prometés fa uns dies avançar cap a l’autonomia, condicionada al fet que aquesta no fos ni contra l’estat francès, ni sense l’estat.

Durant les darreres hores s’havia especulat amb la possibilitat que Macron aprofités la visita a Còrsega, en el marc del vuitantè aniversari de l’alliberament de l’illa, el 1943, per a proposar un nou règim polític com a resposta al sobiranisme creixent. I així ha estat: “Tindrem l’atreviment de constituir una autonomia de Còrsega i dins de la república”, ha dit Macron.

“Aquesta autonomia ha de ser el mitjà per a construir junts el futur. Sense replegament de l’estat. No serà una autonomia contra l’estat, ni una autonomia sense l’estat, sinó una autonomia per a Còrsega i dins de la república“, ha continuat. A partir d’ara, ha dit que donarà sis mesos al govern i els diputats corsos per a redactar “un text constitucional i orgànic segons el vostre acord”, que servirà de base per a una reforma constitucional. “La nova etapa institucional que volem encetar ha de permetre a Còrsega de conservar la seva ànima i identitat, tot quedant dins dels límits de la república“, ha dit. A banda, ha afegit que s’hauria de crear un “servei públic d’ensenyament del bilingüisme” per a promoure el coneixement del cors.

Macron ha afegit que el nou estatus ha d’anar acompanyat del dret de Còrsega a legislar sobre certes qüestions: “Sóc partidari que s’estudiï la possibilitat que la comunitat de Còrsega pugui definir les normes en les seves qüestions o en les competències transferides.” Ara bé, ha precisat: “Aquesta capacitat normativa s’haurà d’exercir, evidentment, sota el control del Consell d’Estat.”

“Aquesta decisió és la que mereixen els nostres joves, perquè les pròximes generacions combinin la riquesa i la força de ser corsos i francesos. Corsos, perquè són francesos. Francesos, perquè són corsos. Europeus i mediterranis, tot això alhora”, ha dit Macron per concloure el discurs.

—Què significa per a vós Catalunya?
—Fa molts anys que segueixo l’actualitat catalana, abans i tot de fer política institucional. Per als corsos, Catalunya és una referència en moltes coses, per exemple, en la llengua i la seva normalització, però hi ha una cosa que a mi em resulta especialment interessant, precisament perquè us conec de fa molt temps.

—Quina és?
—La velocitat tan ràpida amb què la societat catalana ha passat de ser autonomista a ser independentista. Això a mi em fa pensar molt. Crec que els corsos hem d’estar preparats per si ens passa això mateix. Catalunya ens demostra que pot haver-hi un canvi molt ràpid dins la societat. Vaig viure el Primer d’Octubre com a observador internacional i va ser molt impressionant, per a mi, que havia conegut Catalunya en un moment en què l’independentisme era minoritari.

—A Còrsega ara sembla que s’ha consolidat la part autonomista del moviment. Hi veieu un perill per a l’independentisme?
—Sóc molt crític amb l’actuació del president de l’executiu, que ha acceptat dues línies vermelles que posa el govern francès i que són inacceptables.

—Quines són?
—L’oficialitat del cors i l’estatut de resident. La llengua i la terra, aquest és el cor de totes les nostres reivindicacions.

—La llengua primer.
—Per a França, la llengua és una qüestió teològica, religiosa, si ho voleu dir així. Ells no conceben ni tan sols la idea que un territori que cau als seus dominis tingui una llengua diferent de la francesa, i encara menys que vulgui fer-la oficial. Però per a nosaltres és una qüestió de vida o mort. Abans que política i tot. Tots els estudis deixen clar que si el cors no aconsegueix alguna forma d’oficialitat, és en perill de mort. I això nosaltres no ho podem acceptar de cap manera.

—És interessant com, aquests darrers anys, els problemes amb la llengua han pres tanta importància a l’estat francès (la llei Molac, la persecució dels batlles catalans, la prohibició d’ús a l’assemblea corsa i ara a Martinica). França pensava que ja havia posat fi als patuesos i segurament no hi havia tanta conflictivitat lingüística d’ençà de la Primera Guerra Mundial.
—És que els pobles no volen morir. Això no vol dir que no puguin ser morts. Però no volen morir. I la llengua pròpia és la marca distintiva de cada poble.

—La qüestió de l’estatut de resident és molt fonamental per al vostre moviment polític.
—Ho és. Perquè va al fons d’allò que som. A l’illa arriben francesos, italians, gent de qualsevol lloc i nosaltres no tenim la capacitat de controlar els nostres recursos i defensar la gent.

—França diu que no es poden fer dues categories de ciutadans.
—Si això que plantegem són dues categories de ciutadans, ells mateixos les fan a Saint-Barthélemy, a les Antilles. Allà sí que és possible el mateix que diuen que és impossible a Còrsega? Amb la mateixa constitució? Això no té sentit ni cap lògica.

—Quin és el problema?
—La qüestió és tenir el control de la nostra terra. Hi ha un problema real d’habitatge, per exemple. Els nostres fills no troben pisos ni cases perquè la gent que ve de fora ho encareix tot. Volem que hagin de passar cinc anys, que es converteixin en residents reals a l’illa, abans no puguin comprar immobles, per exemple.

—Andorra acaba de decidir una cosa semblant.
—Ho sé. I m’interessarà de veure com ho fan. De fet, a tota la Unió Europea hi ha casos en què s’adopten mesures com aquestes per protegir el país i la societat. És normal, i no té res d’extraordinari, com vol fer veure França amb aquesta cosa de les dues categories de ciutadans.

—El president Simeoni ha acceptat la imposició d’aquestes dues línies vermelles. Què n’opineu?
—Estic indignat.

—Al juliol l’Assemblea de Còrsega va elaborar un full de ruta cap a l’autonomia, com a part de la negociació amb el govern francès, però el govern francès encara no ha dit quines són les seves intencions.
—No. Ha parlat d’aquestes dues línies vermelles i no sabem què més pensa.

—És una negociació difícil?
—Macron ho té complicat si ha de modificar la constitució per acomodar la qüestió corsa. Necessita un referèndum o tres cinquenes parts del congrés, és a dir, de la reunió conjunta de l’assemblea i el senat. I no sembla que es trobi en condicions d’aconseguir-ho, no passa per un bon moment polític.

—Aquest cap de setmana l’han xiulat a la inauguració de la Copa del Món de rugbi…
—Sí, van ser uns xiulets molt significatius, és evident.

—Hi ha previst que Macron visiti Còrsega aquest mes. N’espereu cap gest?
—No ho sé. França no reacciona sinó a la força…

—Què voleu dir?
—És evident que aquesta qüestió de negociar ara l’autonomia va aparèixer en el context de l’assassinat d’Yvan Colonna i la forta reacció de la joventut corsa a aquest assassinat; els disturbis. Si no hagués estat per això, avui encara seríem on érem abans: els corsos demanant i França donant llargues.

—L’assassinat de Colonna va tenir un gran impacte al vostre país.
—Sí. Havia d’haver estat traslladat fa anys a una presó corsa o amnistiat. Però el van mantenir en una presó francesa, on finalment el van assassinar. Bona part dels corsos veu una relació directa entre restar en una presó francesa i ser assassinat.

—Dèieu que aquest assassinat va ser clau per a la proposta d’autonomia…
—Oh, i tant. París va enviar el ministre d’Interior, Gérald Darmanin, a fer de bomber, literalment. I és ell qui evoca la idea de l’autonomia per frenar els disturbis. Durant anys no ens havien fet cas, havien negligit totes les demandes de l’assemblea i dels polítics corsos, donaven llargues. Com sempre, París només reacciona a la violència.

—Ho heu dit abans, això, però què significa exactament?
—És la història de l’illa. Tot allò que hem aconseguit fins avui ha estat a còpia de bombes. Com a reacció francesa a la lluita armada corsa.

—Poseu-me un exemple.
—La universitat. La Universitat de Còrsega va ser creada el 1765 durant la república corsa i quan els francesos van conquerir l’illa, tres anys després, va ser tancada. I la van mantenir tancada segles, malgrat les protestes unànimes i constants de l’illa. No va ser fins el 1981 que va tornar a obrir i és evident que ho va fer per la pressió del nacionalisme cors. Com això, tot.

—El Front Nacional d’Alliberament Cors ha tornat a actuar d’ençà de l’any passat, després d’haver aturat durant anys la lluita armada. Penseu que pot incidir ara en el debat polític?
—El nivell de les seves actuacions no és comparable al del passat. Però caldrà veure-ho.

—Com poden respondre els corsos a tots aquests problemes, doncs?
—Cal entendre una cosa molt important: que els nacionalistes corsos ja hem guanyat totes les eleccions en tots els terrenys, municipals, a l’assemblea, sindicals… El poble cors ha votat per la nació corsa.

—De quina manera?
—Els corsos han votat nacionalista donant-nos majoria absoluta, els uns votant partits independentistes, els altres votant partits autonomistes, però en tots dos casos votant per partits que són de la nació corsa, que es refereixen a Còrsega com a nació. Això ens dóna una força enorme.

—I com es pot concretar, aquesta força?
—De mil maneres. Amb la desobediència civil, per exemple. Els principals sindicats de Còrsega són nacionalistes, també els sindicats agraris. Podem aturar el país. Els electes nacionalistes poden desobeir les ordres del prefecte. Demostrar que el prefecte de París no mana a Còrsega si els corsos no ho volem. Però…

—Però què?
—Però per a això cal coratge polític i Simeoni i els autonomistes no el tenen.

En una sessió extraordinària a l’Assemblea de Còrsega, el president  Gilles Simeoni defensarà la proposta, que serà votada avui mateix. La idea és que rebi el màxim suport per a començar-lo a negociar amb les autoritats franceses, amb l’objectiu que l’autonomia corsa formi part de la reforma constitucional que el president francès Emmanuel Macron vol impulsar enguany i que s’ha d’aprovar l’any vinent. La previsió és que Macron faci algun esment a la qüestió en el discurs del 14 de juliol, diada nacional francesa.

L’informe, fet per acadèmics i càrrecs electes, té tres punts: el primer són els fonaments històrics i democràtics que justifiquen l’autonomia. El segon, el camí constitucional, amb l’estructura que hauria de tenir l’estatut d’autonomia de Còrsega, amb capacitat legislativa i amb la singularitat reconeguda en la constitució francesa; traça l’encaix en les lleis franceses i conclou que no hi ha cap obstacle legal que impedeixi l’autogovern. I el tercer, el calendari i els procediments per a dur-ho a terme.

En cinquanta-set pàgines, el document remarca la necessitat de tenir una veritable autonomia, tot recordant que és norma en gairebé totes les illes de la Mediterrània i que s’ha de passar del conflicte a una etapa de diàleg i reconeixement mutu. Entre els principals fonaments de l’autonomia hi ha el reconeixement del poble cors per part de França, l’oficialitat de la llengua corsa i el vincle entre els corsos i el territori, que s’ha de concretar amb un estatut de resident. És a dir, la necessitat d’uns anys de residència per a poder comprar un habitatge a Còrsega.

El recorregut constitucional que traça l’informe inclou un text validat pels corsos en referèndum; un document guia, com els de l’Acord de Nouméa (1998) a Nova Caledònia, que establia les institucions i els referèndums que s’hi farien; i una clàusula de bon final, per la qual l’estat es comprometria a preparar els texts necessaris per a la implantació dels acords. També caldria incloure un títol a la constitució francesa que garantís l’autonomia, a més d’una llei orgànica que traspassi les competències legislatives reconegudes en l’estatut, ja que actualment Còrsega té autonomia executiva, però no pot aprovar lleis.

Sobre això, la proposta concreta també la necessitat de tenir mitjans econòmics i humans que permetin de desenvolupar aquest autogovern i, per això, es fa una estimació dels imposts que es paguen a l’illa i els diners que es reben, i es conclou que cal construir un nou pacte pressupostari, fiscal i financer amb l’estat en cerca d’un equilibri pressupostari.

La redacció final d’un projecte d’estatut, article per article, es faria en una segona fase, que començaria a partir de la intervenció de Macron del 14 de juliol fins a final d’any, quan acabaria el termini fixat per al lliurament definitiu del projecte. El contingut concret haurà de ser negociat entre els representants corsos i els francesos, una negociació que es preveu complicada. En alguns aspectes clau, com la cooficialitat de la llengua o la creació d’un estatut de resident, hi ha discrepàncies profundes. De fet, París hi posa dues línies vermelles, que són que Còrsega ha de romandre dins la República i que no es poden crear “dues categories” de ciutadans. En aquest aspecte, considera que l’estatut de resident no hi té cabuda.

La unitat del sobiranisme

El gran envit de la sessió extraordinària d’avui és d’aconseguir el màxim de consens possible i, per això, hi ha hagut intenses negociacions entre els partits sobiranistes, amb fortes divergències. Ara com ara, hi ha el suport garantit dels 32 diputats sobiranistes de Femu a Corsica, de Gilles Simeoni, fet que ja significa la majoria absoluta dels 63 parlamentaris que té l’Assemblea de Còrsega. Tot amb tot, se cerca un suport encara més ampli, que inclouria els 7 diputats del Partit de la Nació Corsa (PNC) –autonomista–, a l’oposició, que proposa algunes esmenes.

En canvi, sembla molt complicada l’adhesió de la llista de dreta regionalista, Un Soffiu Novu, de la qual forma part el partit dels Republicans, d’àmbit estatal, que té 17 diputats i que no és favorable a l’autonomia.

La principal incògnita són els independentistes, els 6 de Core in Fronte i 1 de Corsica Libera, que critiquen la via estatutària i vaticinen que fracassarà, però que poden adherir-s’hi en pro de la unitat del sobiranisme. Sobre això, el govern que presideix Simeoni ha tingut reunions, aquests darrers dies, per mirar d’avançar cap a un consens i fer una redacció comuna final. Core in Fronte ha fet una crida a la unitat nacional, i remarca que el país es troba “en un atzucac que podria portar a dies foscs, perquè Còrsega és una olla de pressió preparada per a explotar socialment”, i reconeix que és un moment clau en la història de l’illa: “Davant els ulls dels nostres fills, estem obligats a tenir èxit.”

Per una altra banda, Corsica Libera sembla més recelosa, i assegura que el plantejament actual el consideren “contraproduent” per als interessos de Còrsega. Però també posa l’accent en la idea d’unitat nacional.

El suport unànime del sobiranisme reforçaria el projecte davant el govern francès i la presidència. A principi de juny, el ministre d’Interior francès, Gérald Darmanin, va dir que estava preparat per a discutir qualsevol proposta que vingués de Còrsega i que es reuniria amb Gilles Simeoni, però que calia l’aval de l’assemblea de l’illa perquè hi hagués un retorn. Durant les discussions, Darmanin ha animat els càrrecs electes corsos a fer propostes “tan unànimes com sigui possible” per a arribar a un acord entre l’assemblea i el senat francesos que reuneixi les tres cinquenes parts de vots que necessita la reforma constitucional.

El model de les Illes

Un dels models que inclou l’informe sobre l’autogovern cors és el de les Illes Balears. En primer terme, remarca que, en el preàmbul, l’estatut balear fa referència al vincle entre insularitat i autonomia: “L’estatut considera la insularitat del territori de la comunitat autònoma com un fet diferencial que justifica una protecció especial.”

Sobre això, recull que els representants polítics de les Illes Balears que han intervingut en l’assemblea corsa han dit que consideren que hi ha hagut un caràcter beneficiós, en l’àmbit econòmic i social, de l’adhesió del territori afectat per un estatut d’autonomia. “I aquesta observació –afegeixen– és vàlida independentment de la filiació política dels representants electes entrevistats.”

L’informe remarca les intervencions d’Antoni Vicens i Vicens, fins fa poc director general de Relacions Exteriors del govern de les Illes Balears, que destaca el marge de maniobra important en alguns aspectes. Per exemple, en relació amb la competència en matèria de residus, en què les Illes Balears van poder actuar més enllà de les prescripcions europees quant a la limitació del plàstic. En matèria ambiental, les Illes van desenvolupar la primera llei d’Europa relativa al canvi climàtic i la protecció de la posidònia, posteriorment incorporada per uns altres territoris i, a escala estatal, pel govern espanyol.

Finalment, Antoni Vicens i Vicens va mostrar l’ambició d’esdevenir una destinació turística “circular”, presentant un pla global i adaptant el turisme a la realitat climàtica i territorial, i va especificar que té tributació directa, com ara el control del 50% de l’IVA, l’impost turístic, imposts sobre jocs i el 100% de l’impost de successions.

Des heurts entre les manifestants et les forces de l'ordre à Ajaccio. Le commissariat est pris pour cible pic.twitter.com/fdNFAEGKC4

— Corse-Matin (@Corse_Matin) April 3, 2022

La marxa ha reunit unes quatre mil persones, segons el mitjà Corse Matin, i ha estat encapçalada per Stephane Colonna, germà de dirigent independentista. A la pancarta de la capçalera s’hi podia llegir: “Assassinat per l’estat francès.”

Colonna era un militant independentista que fou condemnat a cadena perpètua l’any 2007 per l’assassinat, l’any 1998, de Claude Erignac, prefecte de Còrsega. Ell sempre va negar les acusacions i els advocats van denunciar irregularitats en el judici, com ara decisions esbiaixades i manca de proves. La policia no va cercar més sospitosos, cap dels testimonis no va reconèixer Colonna i no es van presentar proves materials. La reivindicació de la seva innocència, les ombres del cas i el fet que passés quatre anys amagat a les muntanyes de l’illa han convertit Colonna en un símbol del sobiranisme cors.

Arran de l’atac a Colonna a la presó, a l’illa de Còrsega es van desfermar protestes que no han cessat durant tres setmanes. El clima de tensió va ser tan gran que el ministre d’Interior francès, Gérald Darmanin, va dir que l’estat estava disposat a “arribar fins a l’autonomia” si Emmanuel Macron era reelegit president a les eleccions.

El nacionalisme cors, en els seus vessants nacionalista i independentista, és un dels més poderosos avui a Europa, però encara és poc conegut. A La Pissarreta, Vicent Partal en fa un repàs perquè el coneguem més bé.

Més informació:
–Jean-Guy Talamoni: “París evidencia que el vot no val per a res i que allò que funciona és una demostració de força”
–Romain Colonna: “L’assassinat d’Yvan Colonna catalitzarà el sentiment de lluita a Còrsega”
–[VÍDEO] Una multitud silenciosa acomiada Yvan Colonna a Carghjese

—Quina responsabilitat doneu a l’estat francès en l’assassinat de Colonna?
—Té una responsabilitat terrible. Les tres persones que encara eren a la presó per l’afer Érignac tenien un règim penitenciari especial que impedia que fossin acostats a presons corses, malgrat que no complien cap de les condicions perquè se’ls apliqués. Era completament il·legal. De fet, la comissió competent va decidir tres vegades d’aixecar-los aquest règim penitenciari, i les tres vegades l’administració política hi ha intervingut per impedir-ho. El comportament de París és il·legal i purament venjatiu. Si París hagués respectat la seva pròpia llei, Yvan Colonna, Pierre Alessandri i Alain Ferrandi faria anys que haurien tornat a Còrsega, i, evidentment, el drama de la mort de Colonna no hauria passat. La responsabilitat de l’estat és clara, però és que, a més, la persona que ha atacat Colonna tenia el mateix règim penitenciari. Era perillós, estava radicalitzat i ja havia tingut problemes per violència dins la presó. Tenia una funció dins la presó, li permetien de moure-s’hi lliurement. El van deixar deu minuts amb Yvan Colonna i ningú no hi va intervenir. Ell té culpa de l’agressió, és clar, però la responsabilitat és absolutament de l’estat. És per això que estem enrabiats.

—Què significa la mort de Colonna per al poble cors?
—Està totalment consternat. El dol de la família Colonna és realment compartit pels corsos, fins i tot els qui no són nacionalistes. Quan se’n va saber la mort, es van fer concentracions a les esglésies de tots els pobles. Hi ha hagut un esclat de ràbia, manifestat sobretot pel jovent des que Colonna va entrar en coma. Però també hi ha la ràbia perquè els nacionalistes van guanyar les eleccions el 2015, i de llavors ençà les han guanyades totes, i tanmateix, París no ha acceptat mai de parlar seriosament de les reivindicacions expressades a les urnes. No s’ha avançat ni un mil·límetre.

—Què demanàveu?
—La cooficialitat de la llengua corsa, un estatut de resident per a protegir la nostra terra [l’estatut de resident vol impedir la compra de béns immobles a Còrsega als qui faci cinc anys, com a mínim, que no hi viuen], un estatus fiscal singular per a Còrsega, l’amnistia de presos i investigats, i un estatut d’autonomia real, amb poder legislatiu. Tot això forma part del projecte nacionalista que va guanyar el 2015 i va aconseguir la majoria absoluta dels vots el 2017, però París no n’ha volgut parlar.

—Ara han posat sobre la taula la possibilitat de negociar una autonomia. Què en penseu?
—Aquests dies hi ha hagut manifestacions molt fortes per Yvan Colonna i, de cop, París s’ha mogut. Ha anunciat que traurien el règim penitenciari especial de Colonna –fer-ho quan era entre la vida i la mort va semblar una provocació– i els altres dos presos, i han promès de portar-los a Còrsega. A més, han dit que es podran obrir converses sobre l’autonomia. Les victòries electorals dels nacionalistes del 2015 ençà no les ha tingudes en compte, París. En canvi, sí que ha tingut en compte les manifestacions. Confirma el que ja sabíem: París només reacciona amb la força, no amb la democràcia.

—Quina credibilitat doneu a la promesa de negociar una autonomia?
—Hi ha moltes suspicàcies. Ara Macron es vol assegurar la tranquil·litat fins a les eleccions, però hi ha molts corsos que pensen que quan hagin passat es faran enrere. O bé que miraran de rebaixar la promesa i l’aplicaran tan poc com sigui possible. Autonomia vol dir la transferència del poder legislatiu, però ells fan servir la paraula “autonomia” amb un contingut diferent. Fins i tot, quan el ministre d’Interior va parlar d’autonomia va dir que abans calia discutir què volia dir. Bé, per a tots els juristes del món una autonomia vol dir la transferència del poder legislatiu. Si no, no és una autonomia. Si Macron guanya, complirà la promesa del seu ministre d’Interior? No ho podem saber, però sí que sabem que si les institucions nacionalistes –o com a mínim, així es presenten– no fan una mostra de fermesa i de força amb París, Còrsega no avançarà. En el millor dels casos, donaran un estatut d’autonomia que no serà realment autonomia.

—Com ha de ser aquesta mostra de fermesa i força amb París?
—No es tracta ni de tornar vint anys enrere, quan hi havia lluita armada, ni d’enfrontar-se a la policia als carrers. Nosaltres diem això: hem guanyat totes les eleccions polítiques, professionals i sindicals. Totes les eleccions imaginables. De fet, avui tota la societat corsa té un projecte nacionalista i vota nacionalista a tot arreu. Què diem els independentistes de Corsica Libera? Cal que fem una demostració de força, que fem una crida a la mobilització popular i que arribem a la desobediència civil. Tranquil·lament i serenament, sense cap vessament de sang, però blocant l’administració francesa a Còrsega. Haurem d’impedir que la prefectura pugui governar Còrsega. Evidentment, per a fer-ho cal valentia política. Fa uns dies ja va passar: uns sindicalistes van impedir que un vaixell carregat de gendarmes que venien a reprimir les protestes amarressin al port, i van haver de tornar a França. Demanem als nostres companys autonomistes de posar en marxa un pla així i blocar tot allò que puguem blocar, que avui dia és tot. Si demà al matí tenim agricultors ocupant Bastia amb els tractors o gent ocupant totes les administracions franceses, París es veurà obligat a parlar.

—Què en pensen els autonomistes?
—Se sotmeten a totes les decisions de París. Repeteixen constantment que cal dialogar, però el resultat final és ridícul. París no tan sols no dialoga, sinó que a més se’n riu, d’ells. Hi ha desacord entre autonomistes i independentistes. Tenen una postura de submissió, esperen obtenir alguna cosa de la benvolença parisenca. Per nosaltres, en canvi, és simple: França no se n’ha anat mai d’un país sota la seva tutela sense una demostració de força.

—El jovent té un paper determinant a les manifestacions d’aquests dies. Fa pensar en un bon futur per al nacionalisme cors?
—La motivació dels joves és molt bona notícia. Vol dir que tenim un poble viu i que el nostre jovent està convençut. Alhora, ens preocupa una mica, perquè no estan en les mateixes condicions que les forces de l’ordre, que van protegits i armats. Tenim un jovent combatiu, però no volem que es posin en perill. Qui s’hauria de posar davant són les institucions i els sindicats, però com que no ho fan, els joves han fet un pas endavant. La gent s’ha adonat que les institucions i les urnes no han servit de res, és per això que hi ha hagut aquestes manifestacions. S’han adonat que el joc de les eleccions, a la pràctica, no serveix. Som en una situació una mica perillosa, perquè París evidencia que el vot no val per a res, i que allò que funciona és una demostració de força com la d’aquests darrers dies. Fa anys que avisem els autonomistes que, si continuem així, acabarem malament, i proposem de posar en marxa un procés nacional coherent i combatiu en els termes que deia abans.

—Les manifestacions continuaran les setmanes vinents?
—No sé què passarà. Després de l’enterrament d’Yvan Colonna es faran reunions àmplies amb els ciutadans i les institucions, potser també amb els autonomistes, per a fer-los entendre que cal canviar d’estratègia. Ningú no sap què passarà, però la situació és molt tensa.

#Colonna. Au sommet de Cargèse, le cercueil d'Yvan Colonna vient d'être sorti du corbillard. Porté par ses proches, il va désormais traverser le village jusqu'à l'église parmi une foule aussi compacte que silencieuse. pic.twitter.com/drOhjC69i8

— cottin sylvain (@s_cottin) March 25, 2022

Le cercueil d'Yvan Colonna est porté en roulement jusqu'à l'église latine, où sont célébrées les obsèques. pic.twitter.com/iHHRewmJVx

— France 3 Corse (@FTViaStella) March 25, 2022

En imatges publicades a les xarxes socials es pot veure com la multitud acompanya a pas lent la comitiva fúnebre, mentre mostren els símbols nacionals cors. El taüt de Colonna, carregat per membres de la seva família, ha entrat a l’església de Carghjese poc abans de les tres de la tarda.

[VÍDEOS] Còrsega rep amb honors el cos d’Yvan Colonna 

Tot i ser nascut a Aiacciu, Colonna es va traslladar a Carghjese a començament dels vuitanta. El seu germà va obrir un bar de platja i ell es va dedicar a la ramaderia. Per això era conegut popularment com el Pastor de Carghjese.

Per al dia d’avui, s’havia fet una crida per fer guàrdia d’honor, és a dir, fer un passadís situant-se a banda i banda de la carretera, amb espelmes i banderes, en el recorregut que va de l’aeroport d’Aiacciu al tanatori Pichetti: “A totes les persones que el vulguin homenatjar, seria preferible fer-lo guàrdia d’honor amb pancarta i espelmes i posicionar-se al llarg de la carretera”, ha demanat la família.

Per la seva part, el president francès, Emmanuel Macron, ha titllat “d’equivocació i inadequat” el fet de posar a mitja asta la bandera de Còrsega arran de la mort de Colonna. La Col·lectivitat de Còrsega ha abaixat avui les seves banderes “per expressar la tristesa col·lectiva que sent [el poble cors] arran de la tràgica mort d’Yvan Colonna i davant les hores fosques que viu Còrsega”.

Yvan Colonna es va morir aquest dilluns després d’haver patit una brutal agressió el proppassat 2 de març  a la presó d’Arle i restava molt greu d’ençà de llavors en un hospital de Marsella. Aquell intent d’assassinat va originar manifestacions multitudinàries, aldarulls i mostres d’indignació a Còrsega arran de les estranyes circumstàncies en què s’havia produït.

#YvanColonna Le convoi funéraire prend lentement la route du funérarium. Les centaines de personnes présentes se recueillent en silence à son passage. pic.twitter.com/VHrFumNQMH

— Corse Net Infos (@corsenetinfos) March 23, 2022

Plusieurs centaines de personnes sont réunies sur la route de l'aéroport d'Ajaccio en attente du convoi funéraire d'Yvan Colonna pic.twitter.com/NdcrnETarK

— Corse-Matin (@Corse_Matin) March 23, 2022

Haie d'honneur et bougie pour Yvan #YvanColonna #ajaccio #corse pic.twitter.com/zmuLTxmb9c

— M (@Princely2008) March 23, 2022

Des milliers de Corses réunis sur le trajet du cortège silencieux qui conduit Yvan Colonna de l’aéroport vers son lieu d’inhumation . #Corse. pic.twitter.com/JoIkgJCAAK

— moonbee (@BMoon_bee) March 23, 2022

Le véhicule transportant le cercueil est passé au pas, dans le silence, suivi par la foule pic.twitter.com/toU5DDClS5

— Corse-Matin (@Corse_Matin) March 23, 2022

A tè a corsica regina, a ella tu pic.twitter.com/wFC0TmlQsD

— Catalunya Corsica (@CatalunyaCorsic) March 23, 2022

Le retour d’ Yvan #Colonna sur sa terre. #actucorse #corsica pic.twitter.com/ZZEGoOs3jS

— Alta Frequenza (@alta_frequenza) March 23, 2022

Le véhicule transportant le cercueil est passé au pas, dans le silence, suivi par la foule pic.twitter.com/toU5DDClS5

— Corse-Matin (@Corse_Matin) March 23, 2022

A Campo d'ell Ora pour @TelePaese#YvanColonna pic.twitter.com/SGuQpL9L1h

— Calamity Paoli (@IsaLPao) March 23, 2022

pic.twitter.com/kw9GlDYWkv

— Christine Colonna (@ChristinColonna) March 23, 2022

—Com estan els ànims a Còrsega?
—A Còrsega hi ha un profund sentiment de tristesa i d’injustícia.

—Yvan Colonna s’ha convertit en un símbol. Per què?
—Primer, perquè sempre s’ha declarat innocent. En els tres processos judicials que ha tingut, en tots tres. Sempre i des de bon començament. En segon lloc, hem vist una gran desproporció en el tracte. L’estat francès, ja de bon principi, va desplegar uns mitjans increïbles per arrestar-lo i ficar-lo a la presó. En segon lloc, Yvan Colonna no va poder tenir mai un procés just, fins al punt que el segon procés judicial el va haver de cancel·lar el tribunal de cassació. Aquí la justícia francesa no va ser conforme a la justícia internacional. I, en tercer lloc, perquè no s’ha permès mai que Colonna estigués en presons de Còrsega, sinó que va restar a la presó d’Arle. I això no hauria de ser així, ni segons el dret internacional, ni segons el francès. Feia més de vint anys que Colonna era a França, malgrat la demanda gairebé unànime dels batlles, els polítics i la societat. Si li haguessin permès de ser en una presó corsa, tot això no hauria passat.

—Colonna va ser atacat per un altre pres a la presó d’Arle. Després de setmanes molt greu, ha mort fa poques hores. Aquests dies a les manifestacions s’hi sentia “estat francès, assassí!”. Per què?
—Per la darrera raó que he dit. El van deixar a França expressament. Tenia el dret de tornar. Les condicions a Còrsega no són les mateixes que al continent.

—L’assassí confés és Frank Elong Abe.
—Islamista arrestat a l’Afganistan pels americans, que va ser transferit a França. Demanem una investigació imparcial sobre els fets. És anormal que Frank Elong Abe es trobés tot sol tanta estona amb Colonna. Recordem que Colonna tenia un estatus particular, era considerat una mena de pres perillós. I aquests presos són vigilats tota l’estona. Aquesta trobada entre ells dos no es va veure? Elong diu que el va matar perquè Colonna va malparlar de Déu. Vés-ne a saber els motius. Ell és l’únic que addueix aquests motius. Sense negar el problema de les presons, on hi ha molta gent, no podem passar per alt la responsabilitat de l’estat. L’estat francès té responsabilitat en les condicions de les presons, que han tingut com a conseqüència l’assassinat.

—Tesi: una de les conseqüències polítiques de la mort de Colonna serà la unió i empenta dels nacionalistes. Hi esteu d’acord?
—El moviment nacionalista, sobretot d’ençà del 2014, no ha parat de pujar en tots els àmbits de la societat, però sobretot en el camp polític, fins al punt que a les darreres eleccions locals del juny passat el nacionalisme va arribar quasi al 70% del vot. L’assassinat d’Yvan Colonna catalitzarà el sentiment de lluita a Còrsega. Un sentiment transgeneracional. L’estat francès l’única resposta que té per al nacionalisme cors és el menyspreu i la negació de la via democràtica. L’assassinat d’Yvan Colonna simbolitza el menyspreu de l’estat francès i la seva negativa a la resposta democràtica.

—El ministre d’Interior francès va fer una mena de mea culpa.
—Al nivell més alt de l’administració es reconeix que alguna cosa no ha funcionat bé dins la presó. Per això demanem amb molta força llum, veritat i justícia. L’estat francès té una enorme responsabilitat amb el que ha passat i en les condicions d’empresonament.

—Podem veure els autonomistes corsos que es passen a l’independentisme?
—La seva mort va més enllà de la família nacionalista. Ha sacsejat tota l’illa. Femu a Corsica és autonomista. Partitu di a Nazione Corsa, és autodeterminista. Rinovo és independentista. Però amb fronteres difuses, i en aquest cas encara mes. Aquesta història concerneix tota la família nacionalista, i més enllà.

—Gilles Simeoni, president del consell executiu cors, membre de Femu a Corsica i advocat d’Yvan Colonna, quina reacció ha tingut?
—Ha reaccionat públicament a Twitter i Facebook. Profunda injustícia i tristesa, com dèiem abans. Coneixia molt bé la família d’Yvan Colonna, família molt coneguda i sacrificada.

—Aquests dies què espereu que passi?
—Ens esperen dies de dol i pregària íntima. Fa tres setmanes que tenim molta revolta i lluita. Què passarà encara no ho sabem.

—La revolta i la lluita s’intensificaran?
—No ho sabem encara. Va morir ahir, tot just. Encara és aviat. Encara no se sap.

—Tesi: si Macron guanya les eleccions, donarà l’autonomia a Còrsega. Ho creieu?
—No puc parlar en nom de Macron. Però ara Gérald Darmanin és el “senyor Còrsega” al govern, i s’ocupa dels afers corsos al govern. Abans aquesta figura no existia. Després de la seva darrera visita en nom del cap de l’estat, creiem que començarà un diàleg amb els representants polítics corsos. Però avui no podem saber què n’obtindrem. És massa aviat. Nosaltres tenim, de fa anys, uns quants afers a resoldre, i el candidat Macron ja ha dit que té línies vermelles que no podrà superar. Esperem obrir un diàleg polític amb Macron i trobar una solució política per a Còrsega.

—Com a professor, veieu uns joves més nacionalistes que els pares?
—Bona pregunta. Si ens fixem en els resultats electorals i en els moviments de la societat civil dels darrers anys, podem pensar que gran part de la joventut té aspiracions nacionalistes. I deixeu-me dir que entenem la paraula “nacionalista” com a símbol de la lluita d’emancipació, però mai com a moviment excloent i tancat, estret. D’aquí ve la nostra afinitat amb els catalans. Compartim amb el poble català els valors humanistes, la democràcia i l’emancipació dels pobles. Hi tenim solidaritat total mitjançant l’Assemblea de Còrsega i la societat civil. Estem emocionats de veure que la presidenta del Parlament, Laura Borràs, ens ha mostrat la seva solidaritat en aquestes hores difícils que passem.

La manifestació ha comptat amb el suport, entre altres, d’organitzacions de l’esquerra independentista com la CUP, Éndavant OSAN i la Forja, i hi ha participat la diputada Dolors Sabater. Colonna fou víctima el proppassat 2 de març d’una brutal agressió a la presó d’Arle i restava molt greu d’ençà de llavors en un hospital de Marsella. Aquell intent d’assassinat va originar manifestacions multitudinàries, aldarulls i mostres d’indignació a Còrsega arran de les estranyes circumstàncies en què s’havia produït.

Avui a Barcelona concentració de condemna a l'assassinat de l'independentista cors Yvan Colonna. #CorsicaLibera #StatuFranceseAssassinu pic.twitter.com/GnkHYg3aKK

— CUP Països Catalans (@cupnacional) March 22, 2022

Colonna era un militant independentista que fou condemnat a cadena perpètua l’any 2007 per l’assassinat, l’any 1998, de Claude Erignac, prefecte de Còrsega. Ell sempre va negar les acusacions i els advocats van denunciar irregularitats en el judici, com ara decisions esbiaixades i manca de proves. La policia no va cercar més sospitosos, cap dels testimonis no va reconèixer Colonna i no es van presentar proves materials. La reivindicació de la seva innocència, les ombres del cas i el fet que passés quatre anys amagat a les muntanyes de l’illa han convertit Colonna en un símbol del sobiranisme cors.

Le militant indépendantiste corse Yvan Colonna, condamné à la réclusion criminelle à perpétuité pour l'assassinat du préfet Claude Erignac en 1998, est mort, annonce sa famille via son avocat #AFP pic.twitter.com/zHDl9MzYw5

— Agence France-Presse (@afpfr) March 21, 2022

Arran de l’atac que va patir Colonna a la presó, a l’illa de Còrsega es van desfermar protestes que no han cessat durant tres setmanes. El clima de tensió va ser tal que el ministre de l’Interior francès, Gérald Darmanin, va assegurar que l’estat estava disposat a “arribar fins a l’autonomia” en cas que Emmanuel Macron sigui reelegit president en les pròximes eleccions.

Darmanin també va reconèixer la “responsabilitat” de l’estat en l’agressió del militant nacionalista. “Hi ha una responsabilitat de l’estat com a protector que és de les persones que estan sota la seva responsabilitat, en aquest cas els presos”.

Aquestes declaracions arriben enmig d’un clima de tensió a l’illa d’ençà de l’intent d’assassinat contra Yvan Colonna. Durant l’entrevista Darmanin també ha reconegut la “responsabilitat” de l’estat en l’agressió del militant nacionalista. “Hi ha una responsabilitat de l’estat com a protector que és de les persones que estan sota la seva responsabilitat, en aquest cas els presos”. Colonna va ser apunyalat ara fa uns dies a la presó d’Arle, mentre feia peses al gimnàs del centre penitenciari, i ara és en estat crític a l’hospital.

La reivindicació d’una autonomia és històrica entre el moviment cors i per primera vegada, l’estat francès, accepta de parlar-ne. Això consolidaria un estatus particular de Còrsega dins l’estat. Els candidats de la dreta a les eleccions franceses com Marine Le Pen han criticat molt que es parli d’autonomia amb Còrsega i critiquen Macron per haver-se doblegat davant de la violència.

Yvann Colonna és un militant independentista cors condemnat a cadena perpètua l’any 2007 per l’assassinat, l’any 1998, de Claude Erignac, llavors prefecte de Còrsega. Ell sempre ha negat les acusacions, i els advocats han denunciat irregularitats en el judici, com ara decisions esbiaixades i manca de proves. La policia no va cercar més sospitosos, cap dels testimonis va reconèixer a Colonna i no es van presentar proves materials.

La reivindicació de la seva innocència, les ombres del cas i el fet que passés quatre anys amagat en les muntanyes de l’illa han convertit Colonna en un símbol del sobiranisme cors.

Colonna va ser empresonat a la presó d’Arle, a Occitània, i tenia un règim de “detingut particularment marcat” (DPS), és a dir, el dels presos especialment perillosos o amb contactes, cosa que feia que no pogués ser traslladat a Còrsega i, en teoria, es trobava sota una vigilància reforçada constant. Els seus moviments eren seguits sistemàticament i hi havia un circuit de videovigilància per a filmar tots els espais públics.

Tanmateix, el passat 2 de març, Franck Elong Abé, un gihadista detingut a l’Afganistan, va tenir temps d’estomacar i estrangular Colonna durant vuit minuts a la sala de pesos del gimnàs del centre penitenciari. Colonna va ser traslladat a l’hospital d’Arle i, posteriorment, a la unitat de cures intensives de l’hospital Nord de Marsella, on continua en coma i en estat molt greu.

L’advocat de la família del pres cors, Patrice Spinosi, denuncia que no s’ha donat cap mena d’explicació sobre “la falta de vigilància, ni els motius de l’absència dels guàrdies ni el fet que no van reaccionar” a la pallissa, tot i que en teoria el pres era constantment vigilat. Els partits corsos han reaccionat de manera unànime i acusen l’estat francès, com a mínim, d’haver descuidat la seguretat de Colonna i, en alguns casos, de ser còmplice del crim o, directament, de ser-ne l’autor intel·lectual.

Una crisi política sense precedents

La indignació entre la societat corsa ha estat molt àmplia i transversal. Un sondatge de la publicació Corse-Matin revela que dos terços dels corsos (67%) comparteix el sentiment d’indignació, i gairebé de manera unànime (86%) consideren que les autoritats judicials de l’estat francès tenen alguna mena de responsabilitat en el cas.

La manifestació de diumenge a Bastia va acabar amb seixanta-set ferits, dels quals quaranta-quatre de la policia. Si bé ja hi havia hagut altres protestes i aldarulls en el passat, aquest destaca per una clara diferència, que és el gran suport que té el sobiranisme cors en les institucions de l’illa. Els partits autonomistes i independentistes han guanyat dues eleccions de manera consecutiva amb majoria absoluta, amb un contundent 67,98% dels vots en les del 2021. El nacionalisme havia estat històricament marcat per la violència i per la divisió interna entre un munt de partits. Però la lluita armada va acabar el 2014, amb l’abandonament de les armes per part del Front d’Alliberament Nacional Cors, que havia estat en actiu d’ençà del 1976, i ara els partits han esdevingut majoritaris.

El mateix sondatge de Corse Matin diu que el 73% dels ciutadans de l’illa és partidari de l’autonomia, amb un 32% favorable a la independència. Una opció encara minoritària, però que, com remarquen els analistes del sondatge, “ha arribat a un nivell inigualable d’ençà de les negociacions de Matignon sobre l’estatus de l’illa el 1999-2000”.

Els quatre partits sobiranistes corsos, els sindicats d’estudiants, totes les associacions de presos, sindicats, la Universitat de Còrsega i altres entitats, units en un col·lectiu de coordinació, demanen la llibertat dels presos polítics corsos, la veritat sobre l’intent d’assassinat de Colonna i el reconeixement del poble cors. Sobre això, exigeixen també que s’obri un procés de negociació orientat a una solució política integral de la qüestió corsa.

El president de Còrsega, Gilles Simeoni, advocat de Colonna, demana que es constitueixi una comissió d’investigació mixta, amb parlamentaris i càrrecs electes; i assegura que no es refia de les investigacions administratives i judicials.

El govern francès prova ara de reconduir la situació i són molts els qui consideren que dues setmanes de protestes han fet reaccionar més les autoritats franceses que no pas dues majories absolutes i un mandat democràtic i les ha obligades a mostrar una voluntat negociadora.

El primer ministre francès, Jean Castex, va aixecar de seguida la condició de “detingut particularment marcat” de Colonna, per la seva situació mèdica, i això ha de permetre que sigui traslladat a l’illa. Ha fet igual amb dos presos corsos més. Per la seva banda, el ministre d’Interior francès, Gérard Darmanin, va anar ahir a Còrsega per obrir un “cicle de discussions” amb els polítics “sobre el futur institucional, econòmic, social i cultural”.

De fet, la publicació Le Canard Enchainé assegurava que el president francès, Emmanuel Macron, i el sobiranisme cors negociaven, abans de l’intent d’assassinat, el trasllat dels presos a Còrsega i una autonomia per a l’illa, però la negociació se n’ha anat en orris. Algunes veus troben que l’atac contra Colonna pot haver estat un moviment dels sectors més centralistes per a evitar l’acord.

https://twitter.com/FranceLibreBZH/status/1503709079402958855?s=20&t=XEeGtpeoUMdg5IgyK7fszQ

El grup ha convocat per a diumenge una manifestació multitudinària a Bastia amb les demandes de llibertat dels presos polítics corsos, la veritat sobre l’intent d’assassinat de Colonna i reconeixement del poble cors. Sobre això, exigeixen també l’obertura d’un procés de negociació pública orientat a una solució política integral a la qüestió corsa.

El col·lectiu també assegura que s’ha constituït amb l’objectiu de “no deixar la joventut corsa exposada a una repressió i violència policíaca extrema”. Aquests dies hi ha hagut aldarulls en diferents punts de l’illa. A la capital, Ajaccio, alguns manifestants van assaltar el palau de justícia.

Avui, el primer ministre francès, Jean Castex, ha telefonat al president cors, Gilles Simeoni, el qual ha reafirmat l’exigència de la veritat sobre Yvan Colonna, l’aixecament immediat de la condició de vigilància especial DPS dels altres presos i un compromís públic sobre l’acostament i la qüestió corsa.

pic.twitter.com/sl0lpfiQ6f

— Femu a Corsica (@Partitu_FemuAC) March 10, 2022