Canvis molt interessants

El 9 de novembre ja és molt a prop i aquesta proximitat motiva canvis importants en l'escenari sobiranista. Aquesta setmana tres, pel cap baix. D'una banda, la sentència del Constitucional espanyol sobre la declaració de sobirania. D'una altra, la reacció catalana i espanyola a aquesta sentència i finalment aquesta oferta de diàleg que insisteixen des de Madrid que arribarà el dia 8, al costat del no al referèndum. Cada cas té el seu què.

La veritat és que les coses passen tan de pressa que ja no ens sembla gens important res, però les reaccions a la sentència del Constitucional són de molt pes. El parlament i el govern català simplement les han menystingudes. Amb la desesperació consegüent de Madrid. Hi insistesc: ja no ens impressiona res, però veure el parlament català fent cas omís d'una sentència del Constitucional és un fet que hauria de ser molt xocant. I que contrasta amb la nerviositat que la lletra menuda de la sentència ha originat a Espanya. Per dos motius. Primer, perquè diu que no es pot votar la sobirania però recorda que es pot votar i que els catalans podem decidir --cosa que contradiu la tesi major del govern espanyol--. I segon, i més important, perquè la sentència recorda que la llei internacional passa per damunt de la constitució espanyola. Cosa que obre la porta, vistes les sentències de la cort de l'Haia, a la possibilitat de l'autodeterminació.

I és significatiu que, tan bon punt se sap això, comencen els rumors sobre una possible oferta del PP per frenar el procés. No m'interessa l'oferta, que serà escassa i insuficient, de segur. Però m'interessa molt el gest. Després de tancar-se en banda una vegada i una altra, el govern espanyol per primer cop accepta que si no fa res ens n'anem. I això és una mostra incipient de debilitat, venint de la intransigència d'on vénen, que em sembla una gran notícia.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

L'oferta del govern espanyol és la primera gran mostra indiscutible de feblesa, després de tant de dir que no de tot.