Opinió

 

<9/19>

Martxelo Otamendi

15.03.2014

Pugna geostratègica

Resulta complicat d'entendre què passa a Ucraïna i Crimea, que ara per ara continua formant d'Ucraïna.


Caldrà més temps i més explicacions per a comprendre què passa realment. La qüestió de Crimea ha posat damunt la taula del laboratori polític una polèmica tan interessant com complicada. Malgrat formar part d'Ucraïna, la majoria dels ciutadans de Crimea són pro-russos i aquest diumenge són cridats a participar en un referèndum; segons les enquestes, la majoria d'aquests ciutadans que avui tenen passaport expedit per Kíev preferirien que el seu nou passaport els el donés Moscou. 


L'actitud que ha adoptat Moscou a Crimea no és de fàcil justificació. Simulant ser un exèrcit apàtrida, fa servir la força per debilitar Ucraïna. On és la legitimitat? En la sobirania territorial d'Ucraïna o en els ciutadans que manifestaran el seu caràcter pro-rus en la consulta d'aquest diumenge? Algú podria proposar una pregunta que ens portaria a una discussió gens fútil: Què fan els russos a Crimea? Són a casa seva o a casa del veí?


No crec que el procés de Crimea sigui gaire semblant als processos dels nostres pobles, ni tan sols en els principis. Sempre es tracta de processos complicats, més encara si són al centre de la pugna geostratègica, com passa amb Ucraïna i els ucraïnesos. Són víctimes de la lluita entre interessos absolutament contraposats, i ho continuaran essent. 


Al Bundestag, el portaveu del partit d'esquerres Die Linke va criticar dijous la cancellera Merkel per la posició que havia adoptat en la qüestió d'Ucraïna, i li va retreure d'impulsar la independència de Kossove i mostrar-se contrària a la consulta de Crimea. Enmig de la discussió, el diputat de l'esquerra alemanya va recordar a Merkel la voluntat que els ciutadans del País Basc i Catalunya tenim de decidir el nostre futur. Són a l'agenda, que no és poc. 

Editorial