Opinió

 

<9/19>

Martxelo Otamendi

22.03.2014

Amenaçar l'ANC

Si el govern d'Espanya i les principals forces polítiques i socials haguessin conreat el camí de la seducció, si haguessin fet la tasca de seduir els catalans quan es va detectar el primer brot del sobiranisme, avui dia no seria tan gran l'actitud a favor de la independència a Catalunya. Però per a fer això cal humilitat i no orgull, cal el caràcter humil de qui té la capacitat de preveure a temps què és el que se li acosta. I ja sabem que els conceptes d''estat' i 'humil' han estat històricamente antagònics.


Els sobiranistes catalans han posat molta cura en intentar què no es basquifiqui el procés, que no es pugui identificar amb la situació basca. Conscien que per als que estan en contra això hauria estat un recurs fàcil a l'hora de desprestigiar-lo.


I vist, per tant, que això no funcionava hem entrat en una altra fase i ara hem començat a sentir gent que diu que cal adoptar mesures més dures contra les persones i institucions que s'han encarregat de fer crèixer el sobiranisme, directament.  El seu objectiu és ANC. Conscients de que han transcorregut molt pocs anys des d'aquell dissabte a la tarda en què milers de persones es van reunir en aquella primera reunió originària al Palau Sant Jordi, però també de que aquesta organització, en tant poc temps, ha adquirit una gran referencialitat.


Poter que els qui ara proposen la intervenció de la justícia creguin que serà més fàcil carregar contra ella, en no ser una organització política tradicional l'ANC, un partit. Però s'equivoquen perquè és indubtable que si avui dia existeix a Catalunya alguna entitat que gaudeix de suport aquesta és l'ANC.


No perdem de vista però el que volen fer. Només cal recordar el que va manifestar el dirigent basc socialista Txiki Benegas fa un mes a la revista Temas, a manera d'amenaça recordatòria: 'Hem d'aprendre de la Història sobre del que ha passat a l'octubre de 1934. El president Companys va proclamar la independència, es va invalidar la Generalitat i van empresonar al president'.

Editorial