Duran, fent el cigne

És vox populi a Barcelona que Duran i Lleida té un peu fora de la política. Que està pactant el seu pas a la vida civil, cansat de les coses que veu. Evidentment l'ascens de l'independentisme és un greu problema per a un personatge com Duran, per a la seua concepció de la vida i de la professió, però molt especialment per al seu model de país, per a la imatge que té ell del que hauria de ser Catalunya.

A Duran Unió Democràtica no el segueix. Ell mana, això no ho discutirà ningú, però no convenç. Circulen apostes sobre qui li faria costat si trenqués alguna vegada amb Convergència i els resultats no són massa atractius per a ell. Un fet aquest que segurament influeix també en la seua hipotètica decisió de retirar-se.

I tanmateix, amb el suport que era de preveure per part dels seus aliats mediàtics, Duran ha soltat una bomba contra el procés aquesta mateixa setmana, reclamant això que en diuen una tercera via: ni la independència ni la situació actual. Però dins Espanya.

És incongruent proclamar una aposta nova i tan personalista quan per una altra part el seu horitzó polític va tancant-se tant i tant? A mi no m'ho sembla pas-. Duran intenta allò que se'n diu el cant del cigne. L´últim desplegament de la seua més que exagerada capacitat d'estadista. Intenta en definitiva un tancament en coherència.

I he de dir que a mi em sembla bé que ho faça, fins i tot si és com a testament polític. Duran el que no ha volgut mai ni vol de cap manera és una Catalunya independent i això ara està obligat a explicar-ho de forma solemne i programàtica. Precisament perquè està aillat en el que va ser el seu entorn polític --i les bufetades de Mas i Rull han estat de les que fan època. Però sobretot perquè està extremadament pressionat per una realitat social que ell ha de viure, segurament, com si fos un autèntic malson.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

Duran no ha volgut mai una Catalunya independent però ara està obligat a explicar-ho de forma solemne i programàtica.