Opinió
-
Una sintonia que conec
Martxelo Otamendi
07.12.2013
-
Ens faran avergonyir
Martxelo Otamendi
30.11.2013
-
Teresa, d'Egin
Vicent Partal
30.11.2013
-
Estratègies d'acceptació
Martxelo Otamendi
23.11.2013
-
Jugar amb foc
Vicent Partal
23.11.2013
-
Porta oberta per la discrepància
Martxelo Otamendi
16.11.2013
-
Violentar el procés
Vicent Partal
16.11.2013
-
Brussel·les perjudicial
Martxelo Otamendi
09.11.2013
-
Canal 9 com a exemple
Vicent Partal
09.11.2013
-
Els telèfons bullen
Martxelo Otamendi
02.11.2013
-
Brussel·les es mou
Vicent Partal
02.11.2013
-
Països informatius, també
Vicent Partal
26.10.2013
-
No ha estat un error, sinó un excés
Martxelo Otamendi
26.10.2013
Vicent Partal
28.09.2013
Duran, fent el cigne
És vox populi a Barcelona que Duran i Lleida té un peu fora de la política. Que està pactant el seu pas a la vida civil, cansat de les coses que veu. Evidentment l'ascens de l'independentisme és un greu problema per a un personatge com Duran, per a la seua concepció de la vida i de la professió, però molt especialment per al seu model de país, per a la imatge que té ell del que hauria de ser Catalunya.
A Duran Unió Democràtica no el segueix. Ell mana, això no ho discutirà ningú, però no convenç. Circulen apostes sobre qui li faria costat si trenqués alguna vegada amb Convergència i els resultats no són massa atractius per a ell. Un fet aquest que segurament influeix també en la seua hipotètica decisió de retirar-se.
I tanmateix, amb el suport que era de preveure per part dels seus aliats mediàtics, Duran ha soltat una bomba contra el procés aquesta mateixa setmana, reclamant això que en diuen una tercera via: ni la independència ni la situació actual. Però dins Espanya.
És incongruent proclamar una aposta nova i tan personalista quan per una altra part el seu horitzó polític va tancant-se tant i tant? A mi no m'ho sembla pas-. Duran intenta allò que se'n diu el cant del cigne. L´últim desplegament de la seua més que exagerada capacitat d'estadista. Intenta en definitiva un tancament en coherència.
I he de dir que a mi em sembla bé que ho faça, fins i tot si és com a testament polític. Duran el que no ha volgut mai ni vol de cap manera és una Catalunya independent i això ara està obligat a explicar-ho de forma solemne i programàtica. Precisament perquè està aillat en el que va ser el seu entorn polític --i les bufetades de Mas i Rull han estat de les que fan època. Però sobretot perquè està extremadament pressionat per una realitat social que ell ha de viure, segurament, com si fos un autèntic malson.
Editorial
-
La manera de guanyar importa
Vicent Partal
27.07.2015
-
La fi de Pujol i la fi de la Catalunya autònoma
Vicent Partal
25.07.2015
-
7 contra 155?
Vicent Partal
24.07.2015
-
El 155 o l'evidència de la desesperació
Vicent Partal
23.07.2015
-
Rajoy i els conceptes més elementals
Vicent Partal
22.07.2015
-
Anem a totes
Vicent Partal
21.07.2015
-
Ciutadans contra el(s) valencià(ns)
Vicent Partal
20.07.2015
-
Contra la revolució
Vicent Partal
17.07.2015
-
Les tres explicacions que no entendran mai
Vicent Partal
16.07.2015
-
Setanta-cinc dies per a treballar tots com bojos
Vicent Partal
15.07.2015
-
Bones vibracions…
Vicent Partal
14.07.2015
-
Turbulències, també a Podem
Vicent Partal
13.07.2015
-
Lleida és un gran exemple
Vicent Partal
10.07.2015
-
I ara un parell de preguntes
Vicent Partal
09.07.2015
-
Entre Irlanda i la CUP
Vicent Partal
08.07.2015
-
(In)justícies
Vicent Partal
07.07.2015
-
La democràcia té límits?
Vicent Partal
06.07.2015
-
Persistència per a guanyar
Vicent Partal
05.07.2015
-
Sumar
Vicent Partal
03.07.2015
-
L’embolic d’Iceta amb el 9-N
Vicent Partal
02.07.2015
-
Contra la 'llei mordassa'
Vicent Partal
01.07.2015
-
Europa, en perill
Vicent Partal
30.06.2015
-
A les vostres mans
Vicent Partal
29.06.2015
-
La trampa
Vicent Partal
26.06.2015
-
El retorn de la Generalitat
Vicent Partal
25.06.2015











