Violentar el procés

Al meu país aquesta setmana ha fet una certa fortuna un estudi de la professora de la Universitat de Denver Erica Chenoweth, que diu que quan un moviment de resistència pacífic aconsegueix el suport d'un 3,5 % de la població aquest moviment guanya sempre. Xavier Sala i Martín recordava immediatament que la Via Catalana representava un 21,6 % de la població i feia veure què significaria això si es complien les previsions de la professora de Denver.

El mateix dia David Fernàndez es va enfrontar dialècticament amb Rodrigo Rato al parlament. Vaig perdre el compte de quantes preguntes li va fer que el gàngster --així el va qualificar públicament-- no va voler ni tan sols respondre. Finalment li va ensenyar una sandàlia, la sola d'una sandàlia, tal com ho fan els àrabs per mostrar menyspreu. Ho va fer vinculant el paper de Rato amb la guerra de l'Irac i amb l'actuació posterior, com a banquer i financer. I aquest gest, plàsticament impecable, va desfermar l'escàndol. La premsa madrilenya, els partits espanyols i la dreta catalana van coincidir en una campanya contra Fernàndez que bàsicament intentava presentar la CUP com un grup de violents. Perillosos.

No és pas gens anecdòtic això que han fet, amb editorial d'El País inclòs, com en les grans ocasions. Ignore si han llegit l'estudi de la professora Chenowet, però em sembla molt evident que a hores d'ara a Espanya cerquen amb anhel el més mínim senyal, qualsevol anècdota, que puguen assimilar a la violència política. I els cerquen per magnificar-los i atacar el procés. En volen desqualificar l'indiscutible caràcter pacífic i supose que preparar el terreny per a actuar com van fer al vostre país: per a il·legalitzar una part de l'espectre polític i així canviar la realitat electoral. Ja que no poden canviar la realitat política.

director@vilaweb.cat

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet

 

A Espanya cerquen amb anhel el mínim senyal, qualsevol anècdota, que puga servir per a assimilar Catalunya a la violència política.