Com podem evitar el vet d'Espanya contra Catalunya a la UE?

Una de les grans dificultats amb què es trobarà el moviment sobiranista amb vista a la consulta serà mostrar als catalans i al món que l'ambició per la independència no és pas aïllacionista, sinó que es mou per la voluntat de participar en un projecte europeu comú. El moment no és propici. La crisi de l'euro ha ensenyat totes les vergonyes de la UE, de les quals el dèficit democràtic i el desequilibri entre disciplina i solidaritat són les més grans, potser. No és estrany, doncs, que, malgrat que Catalunya hagi estat històricament europeista, ara se sentin veus que volen anar en direcció contrària. És legítim.

Tanmateix, aquest sentiment no és ni de bon tros majoritari avui. Ans al contrari, les enquestes d'opinió sobre la independència remarquen com per a molts ciutadans catalans continuar formant part de la UE és una condició 'sine qua non' per dir sí a la independència en un referèndum. Té sentit, una Catalunya independent en un món globalitzat que ajudi a construir un poder continental participant-hi en peu d'igualtat. La continuïtat d'una Catalunya independent en l'espai europeu de lliure comerç i lliure circulació de persones i capitals la veig quasi assegurada, com ja vaig explicar, però crec que no omple les aspiracions de l'europeisme català.

Per una altra banda, evitar l'etiqueta d'un independentisme aïllacionista és vital per a sumar aliats a escala europea. A la UE, pocs donarien suport a la independència de Catalunya si la idea fos augmentar la fragmentació existent. Precisament, allò que veuen més clar els estats europeus (Gran Bretanya a banda) és que l'ascens de la Xina i l'Índia canvia les regles del joc de la sobirania. A més, precisament una de les estratègies del govern espanyol serà (i és!) fer quedar el sobiranisme català com un moviment fragmentador, separador, antimodern. És primordial, doncs, trencar aquest mite contundentment.

Dues eines per a un mateix objectiu

 –Les eleccions europees com a primàries. En primer lloc, veig necessari que en les pròximes eleccions europees del maig del 2014 els partits sobiranistes es presentin amb un programa rotundament europeista, federalista europeu fins i tot. Les eleccions europees del 2014 han de ser preparades en clau de primàries de la independència. Una gran mobilització que faci créixer la participació, unida a una victòria electoral a Catalunya de les forces sobiranistes-europeistes, enviaria un senyal molt potent a la resta de la Unió Europea just abans de la consulta.
–Un referèndum sobre la UE. En segon lloc, per a evitar el vet d'Espanya cal mostrar explícitament que els catalans volem ser part de la UE. La voluntat popular europeista no ha de ser interpretable, ha de ser indiscutible. Com es pot aconseguir aquesta fita? Amb una segona consulta, un segon referèndum (posterior al d'independència) en què es pregunti als ciutadans catalans si volen continuar pertanyent a la UE.

Aquest segon referèndum pot tenir objectius diversos:

1. Llevar la por dels ciutadans que creuen que una Catalunya independent prendria una deriva fragmentadora. Demostrar amb un compromís inequívoc dels grans partits pro-estat propi que la voluntat és continuar a la UE.
2. Democràcia. Una decisió d'aquesta importància ha de ser presa per tots els ciutadans. El dret de decidir també ha de ser aplicat a la relació amb la UE.
3. Desactivar una no-acceptació del resultat per part de les forces unionistes. Si no hi ha un reconeixement automàtic per part de la UE –o els estats que en formen part– i a la pregunta del referèndum s'hi ha barrejat independència i pertinença a la UE, les forces polítiques partidàries de la unió amb Espanya poden deslegitimar-ne el resultat, crear confusió i caure en un cert irredemptisme perjudicial per a la cohesió social.
4. Model d'estat. Una Catalunya independent pot decantar-se per un model d'estat similar al suís, amb el recurs normal al referèndum per a legitimar les decisions polítiques més importants.
5. Enviar un senyal inequívoc i democràtic a la UE que digui que els catalans volem continuar essent ciutadans europeus i que volem que Catalunya en sigui membre de ple dret, com França, Dinamarca o Alemanya. Aquest és el més important.

Pregunta i ciutadania europea

Així doncs, en aquest segon referèndum caldria fer una pregunta ben clara, com argumentava el company Ivan Serrano en el seu article de referència, de l'estil de: “Voleu que la República Catalana continuï formant part de la Unió Europea?” El resultat amb tota probabilitat seria un sí, i tindria l'avantatge de deixar la pilota de la pertinença a la UE a la teulada de Brussel·les, Berlín, Londres i París.

Avui els ciutadans catalans són també, de dret, ciutadans europeus gràcies als tractats de la Unió Europea. El tractat de Lisboa diu ben clar, a l'article 2, que la democràcia és un valor fonamental de la UE, imprescindible –segons l'article 49– perquè un estat pertanyi a la UE. Així doncs, com podria ser que la UE permetés que ciutadans que ja són ciutadans europeus, i que han mostrat a les urnes la voluntat de continuar-ho essent, fossin expulsats de la UE? Personalment, ho trobo impensable.

Endevinar quina serà la relació exacta entre la Catalunya independent i la UE es fa difícil, com ja vam veure, però després d'un referèndum en què els catalans diguessin sí a la UE la integració d'una manera o una altra fóra probablement assegurada i fóra més viable que Catalunya continués formant part de la Unió gairebé des d'un primer moment.

Fent un segon referèndum, aquest sobre Europa, Catalunya confirmaria les seves credencials com a actor responsable de la comunitat internacional, a més del compromís inequívoc amb el projecte europeu; es faria encara més difícil que els catalans fóssim expulsats de la UE per haver votat independència. I també permetria als partidaris del sí d'arrel euroscèptica de poder diferenciar clarament entre independència i pertinença a la UE. Penso en la CUP, sobretot.

Sinergies europeistes-sobiranistes

Ahir, 9 de maig, era el dia d'Europa, un bon dia per a recordar que malgrat les dificultats que viu el projecte europeu, a Catalunya hi conviu un moviment europeista ampli que no és contradictori amb el moviment independentista, ans al contrari, que es complementen i s'enforteixen.

Fer dos referèndums diferents, un per a la independència i un per a decidir si es vol fer part de la UE, podria ser una arma molt potent que demostraria la voluntat del poble català i faria més difícil un vet d'Espanya a l'entrada catalana al club europeu.

Aleix Sarri, assistent de l'eurodiputat Ramon Tremosa (@aleixsarri)

(Article publicat a Cercle Gerrymandering)

• Xarxes socials
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
  • 
• Envia l'article
• Imprimeix l'article
• Converteix a PDF

Tweet