«La finestra de casa meva tremolava, les persianes picaven. De cop he sentit un soroll molt fort, molt estrany. Semblava que fos un tornado. Ha estat llavors que he mirat per la finestra i he vist que la caseta s'enfonsava.» José Luis Santiago, que té 31 anys i viu a la mateixa avinguda d'Aragó on hi ha el camp municipal de beisbol de Sant Boi de Llobregat, va baixar ahir tan ràpidament com va poder les escales de casa, i va haver de saltar la tanca per arribar fins al pavelló ensorrat.
«Els primers que hem arribat al lloc dels fets hem estat quatre, tres homes i una dona, la Charo, que està desfeta», m'explica. «He tret quatre nanos i estaven molt malament, molt malament, la veritat. Es queixaven i ploraven. Els pares cridaven, estaven en estat de xoc i no sabien què fer, només demanaven ajuda a crits.» Ho explicava aparentment tranquil, però va confessar que estava tocat i que també té canalla. «Ens hem limitat a treure la runa i a trencar la xarxa que els cobria. Els nanos estaven atrapats sota la runa i una gran xarxa», relatava. «Hem decidit, crec que encertadament, no moure gaire els nens fins que no arribessin els serveis mèdics, perquè estaven molt malament, però alguns pares no han pogut aguantar i han intentat marxar amb els fills a coll.» Segons Santiago, la policia local va arribar prou ràpidament, però va concloure: «Els primers que hem estat aquí, els veïns.»