El nét d'Ana María Márquez, un nen de vuit anys d'edat, és un dels pocs infants que en el moment en què es va ensorrar el sostre no es trobava en el túnel de batuda. Era en una sala annexa, i segons va explicar als seus familiars, quan es va sentir que queien coses es va refugiar sota una taula amb els altres nens que eren amb ell. En el moment del sinistre hi havia al camp de beisbol 17 menors i dos monitors. Sis dels nens eren fora del túnel de batuda, l'espai que ha esdevingut una trampa mortal.

Quan l'Ana María va arribar al camp, alertada com tants altres veïns pel soroll que va provocar l'ensorrament del sostre, va buscar el seu nét, i va tenir l'alleujament de veure'l: «Els que estaven traient cossos de sota les runes em van lliurar el meu nét sa i estalvi.» La dona, que quan explicava això encara duia la bata d'estar per casa, tenia signes visibles de nerviosisme. El nen, un cop va sortir del camp, es va refugiar a casa seva amb la seva mare i el seu avi. L'àvia, l'Ana María, explicava: «Està bé, però està molt nerviós a casa.»