Les desgràcies no saben res de classes socials, però les dues que han assotat últimament el Baix Llobregat s'han acarnissat amb dos barris humils: l'explosió de gas de Gavà, a Ca n'Espinós, i ara la destrucció, a causa del vent, de l'estadi municipal de beisbol, al barri de Camps Blancs. Un barri on viuen unes 5.000 persones en pisos d'Adigsa i que ahir estava absolutament commocionat per la tragèdia quan, a un quart de dotze del matí, un cop de vent va ensorrar el sostre i va sepultar onze nens i dos monitors. I un barri on tothom es coneix, de manera que les persones que ploraven a la porta del camp de beisbol no eren únicament familiars, amics i companys dels nens que hi entrenaven, sinó coneguts que arribaven corrents i s'estremien davant les notícies. «Mari, al teu fill li ha passat res?», preguntava una dona. I l'altra li contestava: «No, perquè justament havia marxat a buscar un guant que s'havia deixat!» I aflorava l'emoció i les dues veïnes l'abraçaven, plorant i sanglotant, mentre s'explicaven, en canvi, casos de pares que no havien tingut tanta sort. En tota desgràcia acostuma a haver-hi qui se'n salva pels pèls, com el nen que es va descuidar els guants o com un altre que, en comptes d'estar entrenant, era a l'Ikea amb els seus pares comprant un dormitori.
«Aquí ens coneixem tots», explicava una veïna, «perquè el beisbol és un esport molt d'aquest barri». «Coneixem tots els nens», relatava amb els ulls negats de llàgrimes, «i molts s'hi havien apuntat nous aquest any.» Els més grans eren a l'equip dels Pitus i els més novells, als Anacletos, tots dos a la categoria d'alevins. Aquests dies els nens s'estan entrenant, ja que la temporada comença el mes de febrer, d'aquí a dues setmanes, tot i que ja s'ha jugat algun partit preparatori. «Tant de bo avui hagués tocat partit, potser haurien estat fora», es lamentaven algunes mares.
I entre les lamentacions per la tragèdia afloraven les queixes dels que consideren que les instal·lacions no complien les condicions adients. «Jo faig gimnàstica aquí», relatava una veïna, «i les parets són molt antigues i l'aigua moltes vegades no funciona. Però és clar, paguem cinc euros cada tres mesos. És un poliesportiu per a gent que no té diners», sentenciava.
El primer impuls dels veïns quan es va ensorrar el sostre va ser córrer per treure els nens d'entre la runa, abans que arribessin els serveis d'emergència. Un dels que hi van participar, Alejandro Jiménez, explicava ahir que va poder treure «quatre o cinc nens» amb l'ajut d'uns amics. «Un d'ells ja estava mort, i un altre tenia una bretxa de tres dits al front. Un es queixava de mal a l'esquena i un altre tenia el genoll obert. Jiménez tremolava quan explicava això, mentre contemplava el cos tapat d'una de les víctimes mortals.
)
