dimarts, 10 de juny de 2008
> Una vaga que fa visualitzar la gravetat de la crisi
Encara que tècnicament els economistes no parlen de crisi sinó de recessió, el cert és que la butxaca dels ciutadans des de fa uns mesos rep un càstig sever. L'augment del preu dels articles de primera necessitat és evident i s'ha afegit a l'increment constant dels tipus d'interès que han anat disparant les hipoteques. Per rematar-ho, el preu del cru s'ha incrementat pràcticament fins a 135 dòlars el barril, cosa que ha encarit el preu d'un combustible com el gasoil d'automoció de 0,8 a 1,3 euros en menys de mig any. Els pagesos i els pescadors fa setmanes que denuncien que amb el preu que paguen el gasoil difícilment podran mantenir la seva activitat. A la protesta, ara s'hi han afegit els transportistes amb una vaga que, si s'allarga uns quants dies, amenaça de tenir conseqüències serioses i que ha fet visualitzar la profunditat de la crisi. Reclamen un gasoil més barat i que s'estableixin unes tarifes mínimes que impedeixin que les grans flotes puguin treballar per sota del preu de cost. El govern de Zapatero, que ha pecat de manca de reflexos, afronta la seva primera gran protesta al carrer, i si tot continua així, no serà l'última. Les negociacions amb els transportistes es remunten a principi d'any, i en aquests mesos no s'ha trobat cap solució. És evident que, en un mercat global regit per l'oferta i la demanda, poca cosa poden fer els governs. Però en tot cas, el poc que puguin fer, ho han de fer. Quedar de braços plegats dient que els impostos sobre carburants els marca Brussel·les, per exemple, és com acceptar que la UE és incapaç d'adaptar-se a les situacions noves. És clar que se sap des de fa dècades que l'excessiva dependència del petroli tenia aquest risc, i només quan la situació s'ha tornat complicada s'han començat a plantejar solucions a llarg termini. No ho tenen fàcil ni els pescadors ni els pagesos ni els transportistes ni la resta de ciutadans, però tampoc el govern.
|
