Al Pertús, a les protestes dels camioners de l'Estat espanyol s'hi van afegir les dels francesos. Els piquets informatius van bloquejar la circulació a banda i banda de la frontera de la Jonquera a quarts d'una de la matinada, i cap a les dues, a l'AP-7 i a l'N-II. Els piquets demanaven als camioners que s'aturessin i els animaven a adherir-se a la protesta. Això va provocar cues de fins a quatre quilòmetres de camions a l'AP-7 i que a la Jonquera tots els aparcaments quedessin plens a vessar –n'hi ha uns 2.500 entre públics i privats–. És per això que els Mossos d'Esquadra, com es fa en altres situacions d'emergència, van fer desviar els camions fins a l'aparcament del circuit de Montmeló, on hi ha espai per a uns 1.000 vehicles. El problema és que a mitja tarda aquest aparcament també era ple i els camioners van haver de buscar altres llocs.

A la tarda, els Mossos d'Esquadra van custodiar vuit camions cisterna que anaven carregats amb querosè i que van sortir en comboi des de la Zona Franca de Barcelona amb destinació a l'aeroport de Girona, per tal de garantir el subministrament de combustible als avions. Els camions van sortir cap a les cinc de la tarda i els Mossos els acompanyaven per evitar incidents.

D'altra banda, a Barcelona les nombroses marxes lentes que van organitzar els camioners van desencadenar diversos col·lapses viaris al llarg de tota la jornada i van convertir les rondes i moltes carreteres en veritables rateres. A Barcelona, els embussos més importants es van localitzar a la ronda Litoral, on la cua va arribar als set quilòmetres; a la de Dalt –10 quilòmetres més– i a la C-58, on a mitja tarda el tap per entrar a Barcelona arribava a Ripollet. Curiosament, la vaga va provocar un efecte descongestionador per a la resta de vehicles, perquè l'absència de camions en hora punta del matí va permetre circular amb més fluïdesa del que és habitual, però les coses van canviar, i de manera substancial, poc després, des del moment en què van començar les mobilitzacions.