El 14 de març del 2004, a les comarques gironines es va registrar un dels índexs de participació més alts aconseguits en unes eleccions generals, seguint el fil del comportament electoral d'aquell any a Catalunya i a la resta de l'Estat. Van anar a votar un 76,88 per cent dels electors de la demarcació. La participació gironina del 2004 només havia estat superada, en tres de les nou convocatòries generals, la primera vegada que es va poder votar després del franquisme, el 1977 (81,52 per cent); el 1982 (80,85 per cent), l'any de la clara victòria del PSOE, i el 1996 (77,51 per cent), quan va guanyar el PP. Només en un parell d'ocasions, el 1989 i el 2000 (majoria absoluta del PP), la participació es va situar per sota del setanta per cent: el 67,15 per cent el 1989 i el 65,59 per cent el 2000.

La participació més baixa en una crida a les urnes dels ciutadans gironins es va registrar en el referèndum de la Constitució Europea del 2005, amb un 40,74 per cent. El referèndum del 2006 per a l'aprovació de l'Estatut també va registrar una participació molt baixa, del 50,73 per cent.