L'augment de la població a la demarcació de Girona abans de les eleccions generals del 2004 va obligar l'Instituto Nacional de Estadística (INE) a refer el càlcul del nombre de diputats. Així, segons l'article 162 de la llei orgànica de règim electoral, a partir d'aleshores els votants de les comarques gironines haurien d'escollir sis diputats a la cambra baixa. Des de les primeres eleccions democràtiques el 15 de juny del 1977, les comarques gironines havien enviat cinc diputats a Madrid.

El PSC ha estat sempre entre les forces hegemòniques a les comarques gironines. Ha estat la força més votada en tres eleccions generals: 1977, 1979 i 2004. El 1977 va tenir tres diputats, per un de la UCD i un del Pacte Democràtic per Catalunya, que liderava CDC.

El 1979 el PSC va obtenir dos diputats; els altres tres se'ls van repartir Centristes de Catalunya-UCD, CiU i Coalición Democràtica, liderada per Alianza Popular, precursora del PP.

El 1982 CiU ja va ser la força més votada, el PSC en va tornar a tenir dos i Alianza Popular va mantenir l'escó.

El 1986 es van establir les proporcions clàssiques –tres diputats per a CiU i dos per al PSC–, que es van trencar el 2000, quan CiU va perdre un escó, que va retornar al PP.

El 2004 el PSC va tornar a ser la força més votada i es van establir unes proporcions: 2-2-2, és a dir, dos diputats per al PSC, dos per a CiU i 2 per a ERC. El PP esdevenia extraparlamentari a les comarques gironines, després que el 14 de març del 2004 hi va haver una mobilització extraordinària contra el PP, arran de la manipulació informativa després de l'atemptat de l'11-M.

I avui, qui el guanyarà, el sisè diputat, avui ocupat per ERC? Tothom el pretén. El PSC el veu seu i ja en veu tres de seus a Madrid. CiU també s'atribueix un tercer diputat. I ERC ha fet una campanya en què sosté que el sisè només pot ser seu o del PP.