El discurs del cap de llista per CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, a l'Hospitalet de Llobregat, és el paradigma del que ha succeït a la demarcació de Barcelona durant aquesta campanya. L'àrea metropolitana –un dels feus més importants del vot socialista, i dels més fidels, sobretot en els comicis de les generals– ha estat, precisament durant tota aquesta legislatura, l'epicentre del cúmul de fallades de les infraestructures que depenen de l'Estat, és a dir, del govern del PSOE.

Primer va ser la vaga salvatge que va col·lapsar l'aeroport del Prat. Després van ser els centenars d'incidents al servei de rodalies, que sumats als desperfectes ocasionats per les obres del TAV en un barri d'aquest municipi del Baix Llobregat, van centrar la informació a Catalunya durant molt de temps. I, finalment, la suspensió de la connexió de Rodalies entre el Baix Llobregat i Barcelona per l'aparició de diversos esvorancs en les obres de l'alta velocitat, va ser la gota que va fer vessar el got de la paciència ciutadana. Els talls de la circulació de trens, i el consegüent col·lapse dels accessos a Barcelona des dels seus entorns, han atacat, precisament un territori molt sensible per als socialistes. El desgavell va ser de tal nivell que el Ministeri de Foment, amb la socialista Magdalena Álvarez al capdavant, va haver de decretar la gratuïtat del servei de Rodalies fins que no funcionés plenament.

Amb tot plegat, la inauguració de l'arribada del TAV a Sants, a Barcelona, amb tants anys de retard, va convertir-se en un acte deslluït que va evidenciar l'enfadament de la Generalitat amb la gestió de la ministra, reprovada per primera vegada a la història per un parlament, el de Catalunya.

Tot plegat, sumant-li la gran apagada de Barcelona al juliol, resulta un cúmul d'entrebancs que s'han convertit, durant aquesta campanya, en el combustible perfecte per inflar els discursos electorals dels partits que participen en les eleccions a la circumscripció de Barcelona, sobretot el del principal contrincant dels socialistes, el PP, que no ha dubtat a anar a veure els esvorancs del Gornal, a l'Hospitalet, i que ha explotat fins a la sacietat els incidents de Rodalies i del TAV en els seus discursos.

EL PES DE LA DEMARCACIÓ
Tots els partits saben que l'àrea metropolitana i la demarcació barcelonina és bàsica a l'hora de fer balanç de com els ha anat a Catalunya. No en va, en una població de 5,3 milions d'electors a tot Catalunya, 4 milions són en aquesta circumscripció. Precisament pel pes demogràfic, Barcelona escull ni més ni menys que 31 dels 47 diputats catalans del pròxim Congrés dels Diputats. El 2004, d'aquests 31, 14 van ser per als socialistes. Amb José Montilla com a candidat, un polític sorgit de les entranyes del cinturó roig, el PSC va capitalitzar la forta embranzida participativa que va resultar de la convulsió popular per l'atemptat de l'11-M a Madrid. L'àrea metropolitana va sortir massivament a votar i el seu resultat va ser decisiu en el mapa polític de la resta de Catalunya. Potser per aquesta anàlisi s'explica més bé que tots els candidats, en aquesta campanya, hagin tingut almenys un acte multitudinari en alguna població de l'entorn de Barcelona, una rodalia castigada especialment per les infraestructures que pot castigar severament el seu gestor, el PSOE.

LA MOBILITZACIÓ, CLAU
La mobilització del cinturó roig, anomenat així per la tradicional tendència a votar partits d'esquerra, especialment els socialistes, és ara la clau. El PSC ho sap i, per això, ha estat fent crides a votar des que va començar la campanya. Si l'àrea metropolitana es mobilitza, guanya el PSC i perd el PP. Per això, els socialistes s'arrisquen a convocar, a Barcelona, un dels actes més multitudinaris de la seva campanya i omplen el Palau Sant Jordi.