Joan Armangué Ribas (Figueres, 1953) va entrar en la política municipal l'any 1983, quan va formar part de la llista del PSC que encapçalava Emili Pallach, germà de l'enyorat Josep Pallach. Armangué era el número cinc i la seva entrada en la funció pública va ser fulgurant. Els socialistes van tenir deu regidors i van quedar a les portes del govern, però l'alcaldia va ser per a Marià Lorca (CiU). Armangué, en aquell seu primer mandat a l'Ajuntament (1983-1987), va ser diputat de la demarcació i va acabar com a portaveu del grup municipal ja que el partit el va escollir com a cap de llista pel 1987. Segurament el fet que la gran crisi interna que van tenir els socialistes en el convuls mandat anterior agafés lluny a Armangué, que era fora de Catalunya fent el servei militar, va provocar que la seva imatge en el partit, en què ja militava des de feia anys, no quedés esquitxada pels problemes i s'associés més a futur que a passat.

Del 1983 al 1995 Joan Armangué va alternar el treball a «la Caixa» –on ha demanat reincorporar-se a partir del 18 de juny– amb les tasques municipals com a cap de l'oposició. El 1995, en el que havien de ser les seves últimes eleccions si no obtenia el triomf, va acabar accedint a allò que perseguia des de feia dotze anys: l'alcaldia. En aquell moment a la ciutat també es va generar una atmosfera de canvi, i el PSC va poder recuperar l'alcaldia, que havia ostentat, durant uns mesos, el 1979, amb Josep Ametlla, gràcies a un tripartit que van formar el PSC, ERC i Fòrum Cívic.

Joan Armangué ha estat dotze anys alcalde i les seves principals virtuts han estat la professionalitat, la dedicació, la tenacitat, la honestedat i la transparència. En aquests tres mandats ha governat amb tots els partits, encara que la majoria de pactes han acabat com el rosari de l'aurora, i també ho ha fet en minoria.

Joan Armangué va obtenir l'alcaldia amb els pitjors resultats aconseguits fins llavors pel PSC –sis regidors–. Diumenge passat, però, encara van ser pitjors i això és el que ha acabat provocant la seva sortida de la política local figuerenca.