Crec en els moments estel·lars, i aquestes eleccions han portat la ciutat a un d'ells. És el moment de Figueres i cal deixar-se portar pel tramuntanal nacionalista, perquè ens porti cap a horitzons d'esperança i d'il·lusió. Això pot marcar el rumb de la capital de l'Empordà per dècades.

Figueres té dos candidats a l'alcaldia d'un nivell intel·lectual i polític excepcionals que moltes ciutats, inclosa la capital del Principat, haurien desitjat. Els figuerencs han donat una lliçó als aparells dels partits i han votat clarament i d'una manera determinant els millors candidats; és a dir, els nacionalistes. Espero que sigui premonitori i exemplar per a la maltractada nació catalana i que les cúpules dels partits nacionals en prenguin nota i no es deixin portar un cop mes per la politiqueria eixorca. En una lògica aclaparadora s'haurien de connectar per donar un gir històric a la ciutat cap a perspectives engrescadores. Ha arribat el moment de reclamar per a la ciutat la presidència de la Diputació, que crec que ja li pertoca. Santi Vila, alcalde? Sí! Francesc Canet, alcalde? També ¡Sí! Vila o Canet, presidents de la Diputació, és clar que sí: ja toca.

Considero que Joan Armangué es va equivocar en tornar-se a presentar, però cal reconèixer la dedicació i l'esforç quotidià de tots aquests anys que ningú li pot negar. És polític i segur que reeixirà en altres destins.