Ja és hora. En Joan Armangué (i tres o quatre més) han monopolitzat la política formal d'esquerres a la ciutat sota la sigla del PSC. Potser avui s'obre una esperança i confiem –com deia sant Pau– que la veritat ens farà lliures. Cal parlar clar. En el camp de la política hi falta una paraula, l'equivalent de proxeneta, és a dir, aquell que s'aprofita de la il·lusió i de les ganes de la gent per construir el seu futur en llibertat i amb justícia. Entenc la política com la suma de voluntats (Rovira i Virgili) en un marc de participació intel·ligent en les decisions públiques. En Joan Armangué ha tingut efectes depressius a la política figuerenca. No ha fet ni ha deixat fer. Joan Armangué s'ha barallat amb tothom i ha intentat castrar –políticament– tots aquells que han volgut participar. Ara li toca barallar-se amb ell mateix i gestionar el seu silenci de probables frustracions personals i moltes de col·lectives.

Han estat els ciutadans, no els socialistes de carnet, qui han ressituat una realitat que venia de lluny. Pels que sempre hem estat contra la nomenclatura i a favor de la democràcia, avui és un dia positiu.