dimecres, 30 de maig de 2007
> Llevar el tap
opinió
JOAN FERRERÓS.
Gairebé tots acabem essent un «tap»: els pares per als fills, els grans per als joves... i qui, com Joan Armangué, fa dotze anys que és alcalde per a les alternatives de govern municipal. El fins avui alcalde de Figueres ha tingut prou temps per a, com repeteixen a El cor de la ciutat, «fer la seva»; si hi afegim el diguem-ne excés de presidencialisme que il·lustra el tarannà personal d'aquest gran treballador dedicat al consistori, entendrem que s'anés consolidant com el que en dèiem tap de la política municipal figuerenca; per això amb molt bon sentit Joan Armangué deu considerar que ha passat la seva hora i ho deixa estar. I la novetat obre més possibilitats per a congriar el futur govern municipal: a la previsible fórmula CiU-ERC, s'hi pot afegir l'acord practicat amb bons resultats a Girona o a Barcelona: el tripartit ERC-PSC-ICV. No tant el pacte CiU-PSC: la sociovergència representaria barrejar aigua i oli, una cosa així com un difícil paquet PSOE-PP en un municipi espanyol però a la catalana. ERC, el PSC i CiU són partits prou voluminosos i deuen marcar directrius generals, oferir i rebre prestacions i contraprestacions que deuen afectar totes les polítiques municipals; no en sabem res, però és el que completa l'espai de les possibilitats figuerenques que apuntàvem.
|
