Hi ha 24 alcaldes del PSC que ho són gràcies a CiU i 34 de CiU que ho són gràcies al PSC. I Josep Antoni Duran i Lleida, receptor de la sageta del cupido gallec, va fer ahir com el nuvi plantat. CiU no oblida. Però és igual. Però ahir Montilla va insistir que Mariano Rajoy ha vingut a dir en públic el que alguns dirigents de CiU diuen en privat: hi ha possibilitats d'acord entre el PP i CiU. Montilla va dir que pactaran on puguin per desplaçar les candidatures «de progrés». Les esquerres veuen definitiu que tots dos facin el mateix discurs que barreja immigració i seguretat. Cosa que també serveix perquè les esquerres intentin polaritzar el debat en l'eix ideològic, encara que Xavier Trias, en el cas de Barcelona, es consideri socialdemòcrata. A la dreta, dreta, no s'hi vol situar ningú, potser perquè justament els llocs comuns han fet créixer el maniqueisme i només està ben vist ser d'esquerres, encara que Josep Piqué denunciï guetos on governa el PSC, com a Badalona. «On és la sensibilitat social de l'esquerra?», es pregunta. Com seran les coses, si CiU s'emmiralla en Sarkozy, però jura que no és de dretes?
TOTS GUANYEN.
En la batalla de Barcelona, l'endemà del debat, tothom se sent guanyador. Bé, potser Jordi Hereu no, tot i que va dir que està convençut que Duran i Artur Mas estan enfonsant la campanya de Trias a la capital, i va defensar la seva actuació. El candidat convergent diu que no només va guanyar el debat, sinó tots els debats cara a cara amb Hereu. Trias va assegurar també que es presenta per guanyar, que deu ser la norma número u del que ha de transmetre un candidat. Jordi Portabella es veu guanyador perquè, a diferència del PSC i ICV, ERC té un projecte de sobiranisme útil. Imma Mayol diu que va liderar les posicions d'esquerra. I Alberto Fernández és l'únic que admet que ho ha de dir la gent, qui guanya. Però és «tremendament optimista».
CRIDES A LA MOBILITZACIÓ I MOBILITZACIÓ ESQUÀTER.
El debat de BTV i TV3 el van veure 223.000 espectadors, amb una quota del 9% (13,7% a Barcelona). Res d'espectacular. Com que, ja ho diuen el tòpic i Fernández Díaz, l'enquesta real és la del dia de les eleccions, tothom fa crides a la mobilització. Però qui també es mobilitza són els col·lectius contra l'especulació. Una manifestació d'esquàters a Barcelona va transcórrer ahir sota una gran vigilància policial: el tripartit no vol entrebancs.
BURÒCRATES O LÍDERS.
Per CiU, Hereu és igual que Montilla. «Ja en tenim prou de buròcrates al servei del partit i no de la gent, a les institucions catalanes», clama Mas. Hereu s'emmiralla en el gestor Clos més que en el Maragall que va fer possible uns Jocs. Ho faria Hereu? El PSC ven joventut contra el veterà Trias. A Hereu li encanta Scarlett Johanson. A Trias, Sofia Loren.
CARBASSES, DE MOMENT, PER A RAJOY.
Si en l'acte central del PP Rajoy va instar CiU a tornar al Majestic, ahir Duran va aprofitar el de CiU per dir que la federació «té memòria» i «dignitat»: hi ha un estatut al Tribunal Constitucional. I va recordar que el PP també pacta amb qui pot inclosa ERC perquè CiU no governi als ajuntaments. Ara bé, CiU no diu un no rotund. No havien quedat que no pactarien durant una generació?
CAROD, LA TERCERA VIA EN IMMIGRACIÓ I LA LLUITA PEL TERCER LLOC.
ERC i ICV tenen un electorat fronterer i això fa que no només es tirin els plats pel cap Mayol i Portabella, sinó que els dos partits competeixin per ser la tercera força en vots a Catalunya. Ara ho és ERC amb 414.000, seguida del PP amb 360.000 i d'ICV amb 335.000. Ahir Josep-Lluís Carod-Rovira va intentar aportar una tercera via en el debat sobre la immigració entre el «discurs de la por» del PP i CiU i el discurs « hippy happy flower » d'ICV on «tot és fantàstic». En síntesi: els immigrants tenen drets i deures i se'ls ha de parlar en català com a mostra de solidaritat i reconeixement del dret a no ser discriminats. «Això és progressista i solidari: obrir plenament les portes del país i compartir la llengua.»
CARRETERO, POSITIU.
L'exconseller Joan Carretero va fer campanya a Vic. Puigcercós tremola? No. De moment. Assegura que vol que ERC tregui «molt bons resultats». Elliot Murphy seria una estrella del rock de l'alçada del seu amic Bruce Springsteen si el salt al públic de masses del de Nova Jersey no hagués eclipsat tota una generació. Amb tot, ha publicat més de 30 àlbums des del 1973 i ahir el Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal (PACMA) va tenir l'honor que li donés suport amb un concert gratuït a la plaça de la Revolució de Gràcia, plena com un ou i sense entrepans ni autocar. Això sí que és mobilitzar. Com els esquàters.