A Badalona, com en altres ciutats metropolitanes, hi ha dos factors que condicionaran el resultat del 27 de maig. D'entrada, la ciutat ha perdut 11.513 electors respecte del 2003. Són, sobretot, veïns que han marxat a viure fora i s'han venut el pis a persones d'origen immigrant, sense dret a vot. El fenomen s'ha donat sobretot en seus socialistes i això, com la mateixa alcaldessa Maite Arqué reconeix, pot perjudicar excessivament el PSC. En aquestes zones, l'impacte social de la immigració, que en poc més de quatre anys ha passat del 3,8% al 12,5%, també ha fet aflorar un clima de tensió que es pot traduir en un vot de càstig cap al partit majoritari. I més si es considera una dada d'un sondeig d'ERC: només un 0,9% de la població sap que el PSC governa amb ICV-EUiA i ERC.

Els socialistes tenen prou suport de la societat per erigir-se en guanyadors però a les files del partit gairebé ningú aposta per revalidar els dotze regidors. Maite Arqué és, amb molta diferència, la líder més coneguda de la ciutat. En els sondejos, però, deixa d'aparèixer com la més valorada. Per als socialistes, conservar els dotze edils seria tota una heroïcitat, i més si tenim en compte que la llista que presenten genera descontent entre un sector del partit.

De tot plegat, mira de treure'n profit el PP, la segona força del municipi en nombre de vots, tot i que està empatada amb ICV-EUiA a cinc regidors. Els populars han focalitzat la campanya cap als barris on es concentra la població immigrada (especialment Llefià i la Salut) i han protagonitzat una polèmica campanya que relaciona la immigració amb la delinqüència. La resta de forces polítiques no han estalviat adjectius per desqualificar el PP, acusat d'alimentar la xenofòbia, però als barris que han rebut l'impacte de la campanya, el líder del PP, Xavier Garcia Albiol, és rebut per moltíssims veïns com l'únic candidat capaç de solucionar els problemes de convivència i d'incivisme. «Els que critiquen el DVD que vinguin a viure a la Salut una setmana i que després n'opinin», afirmava fa escassos dies un conegut comerciant de la Salut.

EL PSC CONTRAATACA
En les últimes setmanes, el Partit Socialista mira de contraatacar i repeteix per tot arreu un missatge: «Contra les mentides del PP, fes que guanyi l'esquerra i vota PSC.» Els socialistes confien que la duresa de la campanya del PP mobilitzarà uns quants votants d'esquerres que diumenge pensaven quedar-se a casa. La crispació entre les dues forces salta a la vista. El PP ha aconseguit bipolaritzar la campanya en alguns barris i situar la immigració a l'epicentre de la campanya. El matx es disputa en el terreny de joc que els populars pretenien. Amb aquest escenari, altres candidatures reforcen el missatge que Badalona no és cosa de dos.

ICV-EUiA, la tercera força en nombre de vots, sap que viu a tot el país un moment a l'alça. Dels cinc partits amb representació al consistori, és l'únic que estrena candidat. Es tracta de Carles Sagués, una persona molt lligada al Club Joventut Badalona (n'és el responsable de l'àrea social) que ja va ser regidor de l'Ajuntament badaloní durant dotze anys. En les enquestes d'ICV-EUiA i ERC, Sagués se situava en la graella de sortida com el candidat més valorat. Per contra, era el menys conegut. D'això, però, en fa més de tres mesos. Pel que fa a aquest mandat, ICV-EUiA no ha tingut uns quatre anys del tot plàcids. Va dimitir l'anterior cap de llista, Muntsa Niso, que acusava els companys de grup d'estar sotmesos al PSC, el grup municipal va abandonar la regidoria d'Habitatge i va provocar una forta crisi en el govern local i, finalment, el regidor d'EUiA que va substituir Niso, Francesc Fernández, es va passar al grup mixt. Sembla, però, que les aigües han tornat a mare. Fins i tot Fernández, que va ser suspès de militància, s'ha reincorporat al partit. Els problemes, a ulls dels ciutadans, sembla que queden lluny. La coalició d'esquerres, a més a més, presenta una llista renovada que incorpora en el número cinc el secretari d'organització d'ICV a Catalunya, Màrius Garcia.

EL PARTIT DEL «CANVI»
Amb tres regidors i amb totes les enquestes que apunten una millora dels últims resultats (l'any 2003 van perdre dos edils), hi ha Convergència i Unió. La federació nacionalista parteix de la base que ja va tocar fons en els últims comicis i que es va quedar a tan sols 25 vots del quart regidor (van anar a favor d'ICV-EUiA). Repeteix el candidat, Ferran Falcó, que ja no és un desconegut. L'enquesta de satisfacció municipal encarregada per l'Ajuntament de Badalona el situa com el cap de llista més ben valorat. Amb l'eslògan contundent de Canvi, CiU aspira a encomanar la necessitat de forjar una majoria nova al consistori i enviar el PSC a l'oposició. Una mena de tripartit a la basca. La primera clau i la més important la té l'aritmètica. La segona, la posseeixen ICV-EUiA i ERC, que no només no recullen el guant llançat pels nacionalistes, sinó que en més d'una ocasió s'han decantat per reeditar el tripartit. A Iniciativa, però, saben que l'alternança que proposa CiU pot comportar que el líder ecosocialista sigui el pròxim alcalde.

CiU confia arrabassar vots a tots els partits però especialment als descontents d'ERC, l'última força política que té representació al consistori. Esquerra es va estrenar el 2003, amb dos edils. La seva inexperiència en un govern li pot haver restat un cert esperit crític i això, ara, li pot passar factura. Els republicans tenen possibilitats de recollir vot del jovent que s'estrena en aquestes eleccions però, per contra, els ha sortit un rival directe: la CUP, que s'ha aliat amb Els Verds per sumar forces.

I és que a Badalona, a banda dels cinc partits grans, es presenten sis formacions minoritàries. Repeteix el Partit Humanista, Lloc Espai Independent (el partit de Josep Valls, el pastisser de Morera que va liderar la campanya per salvar el pont del petroli), i Els Verds, ara en coalició. S'estrenen Ciutadans-Partit de la Ciutadania (Cs), que ja van obtenir un 4,48% dels vots en les eleccions autonòmiques, Ciutadans de Badalona –l'herència local de Ciutadans pel Canvi– i Escons Insubmisos. Les possibilitats d'accedir al consistori de tots plegats semblen escasses, tret del cas de Cs, que presenta més incògnites. També caldrà veure quants vots resten tots plegats a les altres formacions.

UN GOVERN SENSE EL PSC?
Continuïtat de l'entesa d'esquerres o tripartit a la basca? Aquesta és la pregunta que molts badalonins es formulen aquests dies. D'entrada, costa imaginar el PSC a l'oposició, tant pels anys que fa que és al govern de la ciutat (des del 1983) com per l'avantatge de vots que té sobre els altres partits. El PSC, doncs, és la formació política que ho té més fàcil per conservar el govern, però ho haurà de fer mitjançant les aliances. ICV-EUiA no ha estat un soci fàcil (els dos partits han escenificat diversos episodis de crisi) i amb ERC hi ha molts números per no sumar la majoria absoluta d'aquest mandat. CiU i ICV-EUiA han coincidit en la visió de molts projectes de ciutat, però ara només representen 8 dels 27 edils i tampoc no és clar fins a quin punt les direccions nacionals d'Iniciativa i d'Esquerra Unida permetrien aquest trencament. ERC s'ha decantat clarament pel tripartit tot i que Xavier Vendrell, membre de la direcció nacional, ha assegurat recentment que el partit té llibertat de pactes a Badalona.