L'hegemonia socialista no sembla que hagi de perillar, però el PSC tem que l'abstenció i l'entrada d'altres formacions pugui passar-los factura i els allunyi encara més de la majoria absoluta que van perdre el 2003, quan Pere Navarro es va estrenar com a cap de llista després de substituir un any abans, i després d'un procés convuls dins el partit, l'històric alcalde Manuel Royes. Aleshores van passar de 16 a 13 regidors i, a diferència del que havia passat el 1999, va ser l'única força que va perdre vots a Terrassa, amb un missatge que els socialistes també van saber interpretar com la voluntat de la ciutadania de posar fi a les majories absolutes i va obrir les portes del govern a ICV-EUiA –amb qui ja havien pactat el 1995– i, per primera vegada, a ERC. La bona sintonia entre els tres caps de llista –el mateix Navarro, l'ecosocialista Manel Pérez i el republicà Ramon Arribas– ha salvat qualsevol espurna de conflicte dins el consistori i ha permès al PSC cobrir-se les espatlles en el cas poc probable d'una ensulsiada electoral, ja que els tres no han tingut cap inconvenient a expressar públicament en més d'una ocasió que veurien de bon ull repetir un govern «d'esquerres, progressista i catalanista». Al PSC també falta veure com ha caigut entre els votants la renovació de la llista, ja que Navarro ha acomiadat alguns dels últims vestigis de l'època de Royes, com ara Josep Aran, amb qui Navarro va mantenir una aferrissada lluita per aconseguir l'alcaldia l'any 2002.

Cap partit vol parlar d'enquestes i assegura no haver-ne encarregat, tot i que sí que s'atreveixen a parlar de tendències. El candidat de CiU, Josep Rull, que repeteix per segona vegada, parla de quedar «a dos regidors» del PSC, a qui considera els únics rivals a batre, cosa que implicaria un important creixement de la federació, que actualment té cinc regidors, i una davallada dels socialistes, que en tenen 13. Rull també refusa un govern de sociovergència al municipi, com ja va fer el 2003, però deixa les altres possibilitats obertes amb un discurs que durant tot el mandat i també en la campanya és el més crític amb l'acció de govern del tripartit. Per la seva banda, el PP també vaticina que el «tripartit sumarà si pot», però augura que perdran regidors a favor de l'oposició.

En el trencaclosques electoral que possibiliti la reedició del tripartit hi té molt a veure el to de la campanya que faci el nou candidat d'ERC, Isaac Albert, que substitueix qui ha estat l'ànima del partit a l'Ajuntament els últims mandats, Ramon Arribas, i que l'ha dut als millors resultats electorals amb tres regidors. Albert s'erigeix com a successor d'Arribas i, de moment, no està fent una campanya d'atac als seus socis de govern, tot i que el seu objectiu és aconseguir un PSC més dèbil per poder incidir més en el govern. Als republicans, els ha sortit un nou competidor catalanista en la figura del Partit Republicà (PRC), que es presenta per primera vegada, a la ja coneguda de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), liderada per Isabel Gómez, i que en la seva llista inclou alguns dissidents d'ERC dolguts amb la direcció del partit al municipi. La CUP aposta per potenciar la identitat i cultura dels Països Catalans, un urbanisme no expansiu, una democràcia participativa i la integració dels nouvinguts.

Els altres socis de govern, la coalició ICV-EUiA, que encara arrosseguen algunes problemàtiques històriques amb el PSUC, fan campanya en positiu i repeteixen candidat, en la figura de Manel Pérez, un dels polítics més ben valorats dins la mateixa organització municipal amb responsabilitats de govern en dos mandats i que descarta que la coalició ajudi mai que hi hagi un alcalde de dretes. Els ecosocialistes estan convençuts que aprofitaran la dinàmica ascendent en l'àmbit nacional per augmentar la seva representació al municipi i poder incidir en el govern per fer més polítiques socials i millorar els processos de participació ciutadana.

I en el panorama polític terrassenc és una incògnita veure el grau d'acceptació de la proposta presentada per Ciutadans amb el candidat Francisco Javier González, que aspira a aconseguir un o dos regidors. De moment, han fet una campanya molt centrada als barris i en què predomina el discurs lingüístic i no nacionalista –català– i de tractament del fenomen de la immigració, però han estat dels pocs que han aconseguit arrencar les primeres crítiques d'altres formacions. La darrera opció política al municipi és la del Partit Família i Vida, que defensa el model de família tradicional.

MANDAT PLÀCID
El tripartit no ha tingut un mandat gens convulsiu al municipi des que es va crear, avalat per un pla de mandat que assegura haver complert en més d'un 90%. La lleialtat entre socis s'ha fet evident en els pocs episodis polèmics viscuts, com ara la implantació de la taxa de residus que va portar milers de veïns a manifestar-se davant de l'ajuntament. Altres temes divergents de fa anys, com ara la implantació del camp de golf –en funcionament aquest mandat–, la construcció del quart cinturó i la possible instal·lació d'El Corte Inglés han estat evitades i pactades com a discrepàncies en el mateix pacte de govern. Amb tot, en algunes qüestions no s'ha avançat tant com alguns dels socis voldrien, sobretot en qüestions de participació ciutadana o transversalitat en el treball de les diferents àrees, tot i crear-se un organigrama feixuc i difícil de comprendre i entendre que va comptar als inicis amb fins a nou tinències d'alcaldia.

Precisament, aquest ha estat un dels aspectes que ha criticat més CiU durant el mandat, i ha acusat el PSC, ICV-EA i ERC d'encarir considerablement l'estructura municipal. Les intervencions i l'oratòria de Rull, un polític provinent del Parlament, amb una àmplia experiència a saber com difondre missatges cridaners als mitjans de comunicació, posava nerviosos el tripartit, tot i que les relacions en aquest final de mandat han evidenciat que, a diferència d'altres municipis, en la classe política de Terrassa hi ha bon rotllo.

PLANS A EXECUTAR
I precisament aquesta dinàmica positiva, malgrat desacords puntuals, ha permès dibuixar un horitzó de futur immediat i llunyà força consensuat entre les forces polítiques. Aquest ha estat un mandat en què s'ha fet pinya per acabar de concretar els gran plans, entre els quals destaca el pacte per la ciutadania, per tractar de manera no partidista el fenomen de la immigració. Abans s'havia consensuat el pla d'ordenació urbanística, aprovat definitivament el 2003, i que dibuixa els grans projectes, com ara el cobriment de la riera del Palau –una de les dues que divideix el municipi– per convertir-la en un passeig; la remodelació de l'avinguda del Vallès; la construcció de 4.650 habitatges públics els pròxims 12 anys i el desenvolupament de tres nous polígons industrials. Aquesta última iniciativa vol compensar la pèrdua de pes industrial de Terrassa, que ha intentat sobreviure com ha pogut a la crisi del tèxtil i on els sectors de la construcció i els serveis s'han convertit en els predominants en l'economia local. La situació es va agreujar les darreres dècades amb la marxa d'algunes empreses a altres poblacions amb el sòl industrial més barat. Ara es vol donar un tomb a això i s'aposta per atreure empreses d'alt valor tecnològic i de sectors emergents vinculant-les amb la universitat –és la segona ciutat de Catalunya–, una idea que comença a quallar amb el projecte del Parc Audiovisual de Catalunya a l'antic sanatori de l'hospital del Tòrax.

SERVEIS I CREIXEMENTS
Però el gran debat que s'ha generat aquests quatre anys i que centra la campanya és la gestió dels creixements d'habitants, a un ritme d'entre 5.000 i 7.000 persones l'any i sobretot provinents de l'àrea metropolitana atrets per un habitatge més barat, la proximitat amb Barcelona i la promesa de millora de les comunicacions. Superada la barrera dels 200.000 habitants, l'oposició fa retrets al govern per no haver sabut adequar els serveis –sanitat, educació, transport, serveis socials...– a aquest increment de població que ha superat les previsions del pla d'ordenació. Fins i tot l'alcalde va reconèixer que s'havia d'accelerar la planificació d'equipaments i la situació s'ha anat normalitzant amb la construcció de noves escoles i la projecció de nous CAP, casals i residències, tot i que per a l'oposició encara és insuficient. Fins a nou candidatures es presenten al municipi i tres són noves respecte al 2003: el Partit Republicà (PRC), Ciutadans (Cs) i Família i Vida (PFiV). Només quatre alcaldables repeteixen i tots són els que ja tenen representació al consistori a excepció d'ERC, que ha renovat el cap de llista. En la fotografia davant el singular edifici de la modernista Masia Freixa, i d'esquerra a dreta, s'hi pot veure Joan Antoni López (PRC), Isabel Gómez (CUP), Francesc Xavier Ballbé (PP), Josep Rull (CiU), Manel Pérez (ICV-EUiA), Isaac Albert (ERC) i Francisco Javier González (Cs). Hi falta Vicenç Vila (PFiV), que no hi va poder assistir per motius laborals.