En canvi, Artur Mas i David Madí tenen el karate com a sistema de combat. Concentren tota la força en un punt determinat. El president de CiU continua basant part dels seus arguments per demanar el vot per als candidats de la federació allà on va en l'asfíxia que seria per al país deixar tot el poder en mans del carrer Nicaragua. «Tarragona no pot ser un cromo més en la col·lecció del tripartit», va dir, i fa una crida al vot per evitar «apostes de despatx».

BARCELONA PORTA INHERENT UN ALCALDE DEL PSC.
El PSC ha donat mostres en aquesta campanya que Barcelona i un alcalde socialista són per a ells una cosa inherent, com CiU considerava natural que només un nacionalista pogués governar la Generalitat. Qui va trencar aquest doble imaginari a la Generalitat es diu Pasqual Maragall, el mateix que, jocs de paraules al marge, aquesta setmana ha dit «hereu» a Jordi Hereu, el mateix dia que el diputat Daniel Fernández ajudava a perpetuar la imatge que CiU no s'estima Barcelona –«no vol que el TAV hi arribi, ni volia els Jocs Olímpics»–, aprofitant que Duran va dir que defensaria les posicions de l'Ajuntament a Madrid només si governa Trias. De fet, el mateix Hereu és fruit de la confusió entre Ajuntament de Barcelona i PSC, com Mas és fruit de la confusió entre Generalitat i CiU. Ahir el president de la Generalitat i primer secretari del PSC va continuar l'acusació a CiU d'haver «oblidat els seus candidats i el sentit d'aquestes eleccions» parlant de «terrorisme gihadista» en lloc d'explicar el seu programa municipal. El PSC ho ha entès millor, com CiU ha entès històricament que a les parlamentàries calia vendre identitat.

REFORMULAR L'OFERTA I REMUNTAR DES DEL GOVERN.
Però el missatge de Montilla d'ahir amaga altres coses. Els socialistes són conscients que tot i governar a la Generalitat, l'Estat i els grans municipis, ho fa gràcies a algunes caramboles. Montilla va perdre 250.000 vots en les eleccions al Parlament i va veure com es trencaven molts tòpics, com el que deia que el PSC governaria a la Generalitat el dia que presentés un candidat d'origen immigrat. A l'Estat governa per la mala gestió del PP de l'atemptat de l'11-M. I a molts municipis, com a la Generalitat, és al govern per l'aposta estratègica d'ERC i, més estructural, d'ICV-EUiA. El cervell del PSC, Miquel Iceta, ha admès que el partit ha de formular una oferta més atractiva, reflectint millor les expectatives de sectors més amplis, especialment joves i emprenedors, que s'abstenen o se'n van a ICV i ERC. De moment, ahir Montilla va voler situar el PSC en la centralitat enfront d'una CiU que ara és un «guirigall» en què conviu el «soberanisme radical» i la «pretensió» de centralitat, amb un discurs «barroer i alarmista» que barreja immigració i delinqüència, un Mas que pensa com tornar al govern i un Duran que vol ser al govern de l'Estat i que es contradiuen cada dia. De moment, és una opa a la contra, fent d'oposició de l'oposició. Però no és un mal lloc el govern per remuntar la situació. És des d'allà que un partit s'infiltra al teixit social i demostra complir el que diu. Igual que a molts pobles CiU presentava llistes úniques quan governava, ara és el PSC qui li pren alcaldes per les llistes.

CRÉIXER PER L'ESQUERRA.
Amb tot, ERC i ICV-EUiA poden aprofitar el viatge al centre del PSC per prendre-li espai per l'esquerra, com és la seva voluntat, malgrat competir també entre ells. Al tripartit estan convençuts que aquestes eleccions significaran un sotrac important per a CiU i la federació perdrà Tarragona i alguna diputació. I immediatament després la federació ha d'afrontar el desafiament de Duran de governar a Madrid, que ERC espera amb candeletes, perquè creu que blindaria el tripartit i CiU no podria competir per l'eix nacional, on temen que el pacte tripartit els passi factura.

PUIGCERCÓS ASSAJA.
Un cop passats els primers mesos de prudència, ERC ha comprovat que es pot estar al govern i no provocar sobresalts, i alhora marcar perfil des del govern i des del partit. Puigcercós, eclipsat a Governació, assaja aquests dies la fórmula per tenir més presència pública en el futur i mossega els socialistes amb la permissivitat d'una campanya electoral. El resultat serà que ERC serà frontissa a la Generalitat, els grans ajuntaments i les diputacions, i que a la independència s'hi arriba caminant i els estats es fan des del govern i incidint en sectors estratègics.

TRAVESSA DEL DESERT, DISCURS CLAR.
Malgrat tot, a CDC defensen el discurs clar i contundent de Mas sobre immigració i seguretat, i pensen continuar. Admeten que passaran una crisi posteleccions, una travessa del desert que esperen que sigui conjuntural. Argumenten que la salut del tripartit no és tan bona com pot fer semblar el mapa del poder, perquè la salut d'un partit no es mesura només amb això. CiU es mantindrà com a segona força en vots en unes municipals, i calculen que a la mateixa distància del PSC que fa quatre anys. Ha presentat gairebé les mateixes llistes i no detecta desmotivació al territori. I més important, asseguren tenir un discurs i propostes clares, i retreuen que és el tripartit i, especialment, el PSC, qui no en té. Aquesta setmana, Jordi Pujol ha escrit que el centre pròpiament dit no guanya eleccions. Potser és que CiU pot ser el centre a les espanyoles i fins i tot a les parlamentàries –entès aquí com a pal de paller identitari–. Però en unes eleccions municipals no compta tant la identitat com l'eix dreta-esquerra, i CiU ha optat en el cas de la immigració i la seguretat pel discurs més identificat amb la dreta, ni que sigui la nova de Sarkozy i escoltant cants de sirena com els de Rajoy ahir. Com ICV té un discurs clar, ahir en defensa de ciutats refugi de gais i transsexuals, i avui del vot dels immigrats. A ERC envegen el vot que genera la imatge happy flower . Ara Portabella vol fomentar la pau al món.