Bronzejada i atenta, la noia no perd detall de la insòlita operació que es desenvolupa a escassos cinc metres d'on resta estirada i protegida per unes ulleres de sol molt més grans que el seu biquini: un tractor maniobra sobre la sorra per col·locar un dels cartells que, simulant una bafarada de les que s'usen als còmics per fer parlar els personatges, ens recorden que la platja no és un cendrer enorme, i coses així.

Les bafarades s'assemblen a les que fa servir el candidat Trias en la seva campanya, però a part d'aquesta possible propaganda involuntàriament subliminal, no hi ha ni rastre de la campanya en els més de quatre quilòmetres de platja que té Barcelona. Hi ha obres, i per la sorra de la Barceloneta encara passen els camions i les retroexcavadores que treballen en l'endarrerida construcció d'un dic que evitarà que marxi la sorra. Cada cop que hi passen omplen de pols els banyistes i els mojitos servits a les terrasses dels restaurants que a la Barceloneta s'estenen a ras de mar. I hi ha més vehicles: els dels Mossos que patrullen en moto per la plataforma de fusta on hi ha les terrasses: circulen entre les taules i les portes dels locals. I hi ha llauners, i massatgistes xineses proscrites per la norma de civisme, tot i que els mossos no les multen, potser perquè no és competència seva, o perquè no es creuen la norma, o perquè no les veuen, pendents com han d'estar de la conducció per no atropellar ningú.

Ja ho veuen, de tot i força. Però de polítics i de cartells amb somriures i promeses, ni rastre. Potser millor, no importunem els turistes, massa importants per a l'economia de la ciutat com per molestar-los, que una cosa és omplir-los els mojitos amb la pols de les obres i una altra donar-los la llauna innecessàriament. Al capdavall, no voten. A més, potser aquest és, políticament, el problema que té la platja: és un esquer ideal per atreure cabassos de turistes descamisats, però després la Rambla s'acaba omplint de sorra, i llavors se't demanen explicacions.

El cas és que l'única que ha arribat a trepitjar l'arena és la candidata Mayol, que no en va és la responsable directa de la seva cura. Hi ha celebrat un acte contra la norma de civisme que ella no es creu i potser els mossos motoristes tampoc. Ho ha fet, això sí, amb unes bermudes fins als turmells, la mar de discretes, que això d'ensenyar les cames continua sent considerat, electoralment parlant, verí per a la taquilla, malgrat que semblava que aquest mite s'havia ensorrat amb la sorpresa que va donar en les últimes eleccions un aspirant que ensenyava les cames i gairebé tota la resta. El candidat Trias va arrencar la campanya proposant una reforma del litoral, però ho va fer a la sorra d'un descampat proper, no a la de la platja; el candidat Fernández Díaz s'ha limitat a muntar una sardinada al Port Olímpic, i el candidat Hereu, que té pinta de ser qui té més mitxelins, ni s'hi ha apropat, de moment. De fet, ni el presumit candidat Portabella –que, ho vam veure quan es va banyar per l'esclerosi múltiple, també en té, de mitxelins– no s'ha atrevit a res més que a sortir amb un barnús i els cabells molls en un cartell de tipus home mirant l'horitzó. Potser sí que és per això, per estètica, pel verí per la taquilla, que no trepitgen la platja, els candidats.

O potser no. En el seu cartell, per exemple, el candidat Portabella mira la platja, però en la platja del cartell no hi ha ni llauners, ni massatgistes xineses proscrites, ni mossos que fan els ulls grossos i circulen per on no s'ha de circular, ni obres endarrerides, ni camions i retroexcavadores que omplen de pols banyistes i mojitos, ni turistes descamisats dels que no volem que ens omplin la Rambla. Posem-nos en el difícil tràngol d'un candidat: tens al cap aquesta platja i llavors baixes a la platja, a la platja de Barcelona, on es topa sempre amb la realitat i, si no, que li preguntin al Quixot o al Fòrum de les Cultures, i va i se't fica arena a les sabates.

I acabes omplint de sorra, a més de la Rambla, l'Ajuntament.