Cap dels candidats posa en dubte que Terrassa té una de les situacions geogràfiques més privilegiades del país, un dels aspectes que també explica l'augment d'habitants. A la frontera amb l'àmbit metropolità, és la porta d'entrada a la Catalunya interior i vol convertir-se en la locomotora del projecte ja conegut com a eix de l'E-9 per estrènyer relacions econòmiques i universitàries amb Tolosa (Occitània). Amb tot, però, al llarg dels anys ha anat acumulant un dèficit d'infraestructures considerable, tant viàries com ferroviàries, que tot just comença a desencallar-se, malgrat que no ha estat falta de previsió municipal.

L'anterior govern de la Generalitat de CiU havia promès tenir enllestit el perllongament dels FGC amb tres noves estacions –actualment només n'hi ha una– el 2008, però serà la data en què tot just començarà la construcció del doble túnel després que el nou govern en canviés el sistema constructiu. La xarxa de Renfe també ha quedat obsoleta amb una única estació, encara que fa uns mesos s'ha posat la primera pedra de la segona a l'est i fa anys que es reclama la tercera a l'oest del municipi. I per carretera la situació tampoc és millor, encara que s'albiren solucions a curt termini. El 2010 serà l'any clau, després que s'hagi iniciat la construcció del polèmic tram del quart cinturó per enllaçar amb Viladecavalls i que completarà la ronda viària exterior afegint-hi un nou vial que creuï la ciutat de nord a sud per l'est. I també es començarà l'ampliació de l'autopista C-58 fins a Cerdanyola, diàriament col·lapsada, que permetrà redefinir l'entrada principal de la ciutat.