L'anterior responsable de la Maison de la Catalogne, Montserrat Casals, que ja va entrar amb l'estatus de directora de l'Oficina de la Generalitat a París, dependent directament de la Presidència de Pasqual Maragall, havia començat les negociacions amb el Ministeri d'Afers Estrangers francès a partir de l'ambaixada espanyola per obtenir aquest reconeixement oficial, que permet aparèixer en la llista de legacions diplomàtiques i establir contactes bilaterals directes. En el traspàs al Departament de Vicepresidència de Josep Lluís Carod-Rovira, la nova secretaria d'Afers Exteriors que dirigeix Royo ha rellançat aquesta demanda, aprofitant el marc legal que ara atorga el nou Estatut per crear delegacions a l'estranger.

Royo manté aquestes converses amb el cònsol francès a Barcelona, Pascal Brice, que li ha posat com a condició que «el govern espanyol hi doni el llum verd», segons va declarar el secretari d'Exteriors en una visita aquesta setmana a París per reorganitzar l'oficina. «El govern francès està disposat a oferir –i el govern espanyol a donar-hi suport– el model que s'ha establert amb les comunitats de Flandes i Valònia sota el paraigua de l'Estat belga». Royo n'ha parlat amb responsables del ministeri espanyol, després que Carod-Rovira ho plantegés a Miguel Ángel Moratinos en una reunió al gener, i considera que «la reacció política és positiva», inclosa la de l'ambaixador a París, Francisco Villar, que «és una de les persones que veu amb més bons ulls la proposta».

ELECCIONS
Les eleccions presidencials a França, a l'abril i el maig, i després les legislatives, al juny, obliguen a aparcar, però, el contacte amb les autoritats d'aquest país, en espera del nou titular d'Exteriors. «El nostre escenari ideal seria fer coincidir l'anunci de la delegació amb el reconeixement oficial francès, però si veiem que la negociació s'allarga més del desitjat prendrem igualment la decisió», afirma Royo, que avança que aquesta mesura es podria fer efectiva abans de l'estiu.

Actualment, la Maison de la Catalogne no disposa de director confirmat, després del cessament de Casals el 15 de març passat. L'exdirectora va denunciar que el canvi s'havia produït sense respectar les activitats previstes i posant en qüestió, precisament, aquestes converses pel reconeixement francès. En anteriors contactes amb les autoritats de París, fins i tot, hi va influir la polèmica de Carod-Rovira per la reunió a Perpinyà amb la cúpula d'ETA, segons han manifestat fonts que han seguit de prop les relacions els últims anys. Qualsevol altre conflicte públic en aquest sentit podria tornar a ajornar els desitjos del govern català.

En un inici de normalització de l'agitada vida d'aquest espai inaugurat el 1998 al cèntric barri de Saint Germain pel govern de CiU en qualitat d'oficina de turisme però amb intencions de petita ambaixada, Royo explica que està en procés la selecció del nou director. «No ens volem equivocar en la persona. Busquem algú amb experiència en relacions internacionals i que conegui la Unesco», amb seu a la capital francesa. «En les pròximes setmanes, hi haurà un director o una directora», assegura l'actual responsable en funcions.

Segons Royo, la reorganització inclou una autonomia en la gestió de la Maison, amb pressupost propi i una o dues persones més que s'ajuntarien a les tres de personal, i el retorn a la privatització del restaurant, que ara porta el consorci del Departament d'Agricultura Prodeca. «L'administració pública ha d'entrar allà on hi ha fallides de mercat. Aquest no crec que sigui el cas. Aquí hi ha un mercat que pot funcionar. No hi ha d'entrar l'administració pública si es compleixen una sèrie de condicions com la d'oferir i promoure productes catalans», projecta el responsable de Vicepresidència tot recordant que «aquest és un local únic pel qual es paga un lloguer molt car».

A París, a més, hi ha tres serveis més de la Generalitat amb una vintena de persones de plantilla: la delegació de Turisme que gestionava abans la Maison, el Consorci de Promoció Comercial de Catalunya (Copca) i l'Institut Català d'Indústries Culturals (ICIC), tots ells agrupats des del 2005 en un altre espai prop dels Camps Elisis. «S'ha de fer un esforç per unificar la marca Catalunya, però respectant l'autonomia de gestió de cada oficina», puntualitza.