La Societat Catalana d'Estudis Jurídics ha volgut repetir una experiència que ja es va fer després de l'aprovació de l'Estatut de Núria –retallat a les Corts espanyoles després de ser referendat– i analitzar el nou Estatut des del punt de vista jurídic en unes jornades que va estrenar el director de l'Institut d'Estudis Autonòmics, el doctor Carles Viver i Pi-Sunyer, que té la virtut de fer una anàlisi de la situació que s'ha d'entendre per sobre del pim, pam, pum partidista.

I l'anàlisi no és del tot optimista, sobretot pel que fa a l'actitud de l'administració de l'Estat. Pel doctor Viver, l'Estatut del 2006 no és el final del camí, sinó més aviat la línia de sortida, entre d'altres coses perquè ara cal una aplicació efectiva i l'Estat espanyol és «un cementiri de constitucions inaplicades». I el desplegament depèn en bona part de l'actitud de l'Estat. En aquest sentit, Viver considera que el més important és modificar unes pràctiques normatives «molt arrelades» que deixarien l'Estatut molt reduït si no canvien aquesta pràctica de fa 25 anys o, si es vol, de fa 300, dels alts funcionaris.

Quines són aquestes pràctiques que en els set mesos que fa que l'Estatut està en vigor continuen? Doncs, per exemple, fer lleis de bases molt detallades. L'Estatut diu que en les competències compartides hi ha excepcions, però no concreta quines. I com que l'Estat és qui primer actua, ocupa tot el terreny, malgrat que els juristes saben que les excepcions s'han d'interpretar molt restrictivament. Per Viver, també cal canviar el concepte de l'Estat respecte a l'article 149.1.1 de la Constitució, que li atorga l'exclusivitat en garantir la igualtat de drets i deures dels espanyols, i això ho usa tant per a la llei de la dependència, a la qual Viver és contrari, com per atorgar les indemnitzacions del Prestige . També cal canviar l'ús que fa l'Estat d'una competència que afecta més d'una comunitat: ho assumeix unilateralment. I, per acabar, ha de canviar la política de subvencions condicionades. Segons el mateix TC, l'Estat només pot subvencionar en els àmbits en què té competències. I el BOE és un exemple diari que això no es compleix.

Com fer front a tot plegat? Viver recomana que Catalunya tingui una posició «proactiva», és a dir, fer les lleis abans que les faci l'Estat. Ocupar el camp, vaja. I activar la quarta competència creada: la de participació. Això vol dir, entre altres coses, designar membres d'organismes estatals, que en el cas del Tribunal Constitucional ha de ser a través del Senat. Dels quatre que corresponen a la cambra alta, Viver proposa que dos pertanyin a les comunitats de via ràpida –les històriques més Andalusia–. I recomana explorar les relacions horitzontals amb les altres comunitats, com han fet els lander alemanys, per fer front comú. I aquí apunta que la disciplina de partit ja no és la que era i els barons, que comparteixen molts problemes de Catalunya, tenen molt de pes.

Pel que fa al Constitucional, creu que el sector progressista esperarà que passin les eleccions espanyoles i amb una nova composició, més favorable als interessos catalans, dictarà sentència. I creu que la mateixa Constitució fa molt difícil declarar inconstitucional l'Estatut. Si el text es tomba, només es pot reiniciar immediatament el procés si es toca algun punt que forçosament ha d'estar a l'Estatut, com ara l'elecció del president. Però el doctor creu que d'aquí a 15 anys es portarà un nou Estatut a Madrid. «Els castellans són molt durs negociant, però nosaltres som molt tossuts.»