L'Estatut no trenca Espanya, l'enforteix, i Catalunya no està disposada a renunciar a l'avanç de l'autogovern que suposa un text avalat pel poble català i que, a més, és un pacte amb l'Estat. Aquesta és la tesi –coneguda– que el president de la Generalitat, José Montilla, va desenvolupar ahir, amb la particularitat que ho feia a Madrid, en un esmorzar d'Europa Press, en la primera conferència a la capital estatal des que va ser investit. «Es pot fer cas omís del que diu Catalunya?» La pregunta, quan el Constitucional –amb majoria conservadora després de la recusació de Pablo Pérez Tremps– encara no ha avaluat els set recursos en contra de l'Estatut, porta implícita la resposta. «Catalunya, amb el seu president i el seu govern al capdavant, no acceptarà una menysvaloració política de l'Estatut», va deixar clar. En cas d'una «retallada jurídica» del TC, Montilla va pronosticar que el país «s'unirà, amb una sola veu, per posar en marxa les accions que tendiran a superar el que s'hagués adduït per invalidar-lo o desvirtuar-lo substancialment». L'embarrancament del text portaria, segons el President, a un front comú d'institucions, partits i societat per trobar «la manera democràtica i realista de fer possible les aspiracions de Catalunya, tard o d'hora». El President ratificava així el seu compromís de preservar el llindar d'autogovern de l'Estatut, tot i que el Constitucional el retalli. «Acatar és una cosa i una altra és utilitzar els instruments de l'estat de dret, remoure els obstacles i emprendre les accions per aconseguir els objectius de fons.» Aquest és el pitjor escenari en què el govern no vol aprofundir perquè «no dóna la batalla per perduda». Mentre el TC no es pronuncia, el President va recordar que l'Estatut és una llei orgànica d'obligat compliment i va advertir que no acceptaran «dilacions injustificades del govern d'Espanya en aquest procés».

La defensa de la constitucionalitat de l'Estatut va centrar la intervenció de Montilla, que va passar de puntetes per la crisi oberta després que ERC oferís la presidència a Artur Mas si convocava un referèndum d'autodeterminació. Només va garantir «la solidesa i estabilitat del govern».