| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dijous, 28 de març de 2024


dijous, 11 de maig de 2006
>

Les Corts espanyoles aproven l’Estatut que pot posar fi al govern tripartit

Zapatero diu que és «un acord i no una rebaixa» però està convençut que el no d’ERC és fruit de les seves conviccions

TIAN RIBA. Madrid
L’Estatut ha acabat definitivament el seu periple per les Corts espanyoles i ahir, a tres quarts de nou del vespre, es va posar punt final a un tràmit que ha durat més de 27 mesos. Ara, serà el torn dels ciutadans de Catalunya, que anirà a les urnes el 18 de juny per ratificar o no la reforma del text. Un Estatut que ha tingut efectes col·laterals en tots els partits i que avui podria posar fi a la curta història del tripartit si Pasqual Maragall fa fora ERC del govern perquè defensa el no. José Luis Rodríguez Zapatero s’hi va referir. Està convençut, va dir, que ERC no hi donarà suport «per les seves conviccions», a diferència del PP. Però Zapatero va defensar una reforma que és «acordada» i no «retallada» com «un èxit col·lectiu de la societat catalana i de tot Espanya».


+ De Madre i Mas aplaudeixen l’aprovació de l’Estatut al costat d’un Carod-Rovira seriós. (Ve de la pàgina anterior) Foto: PACO CAMPOS EFE

El ja de per si llarg procés de reforma ha arribat al final gairebé de manera agònica. Fins i tot en la votació final al Senat es va haver de fer una votació prèvia per decidir si, com volia el PSOE, es feia de manera nominal i pública o, com volia el PP, de manera nominal i secreta. Va guanyar l’aposta socialista, que buscava més rapidesa i evitar ensurts amb els seus diputats. El sí es va imposar per 128 vots a favor, 125 en contra i 6 abstencions, tal com estava previst. No va fallar ningú, ni tan sols els senadors del PSOE amb problemes de salut o una senadora que ha de ser mare de manera imminent: 97 vots a favor del PSOE, 10 del PSC, 7 del PNB, 6 de CiU, 4 de Coalició Canària, 2 d’ICV-EA, 1 d’IU i 1 del BNG, davant els 125 en contra del PP i les quatre abstencions d’ERC, la d’Eusko Alkartasuna i la del Partit Aragonesista (PAR). Així, els quatre senadors d’Esquerra dins de l’Entesa Catalana de Progrés –amb el PSC i ICV– es van abstenir i també ho van fer EA i el PAR. El portaveu republicà, Carles Bonet, un dels dirigents partidaris del sí, va argumentar que, com a reflex de la composició del govern tripartit de la Generalitat, els senadors d’ERC a l’Entesa es deuen al que vol el govern català: que el text passi sense ensurts jurídics per fer el referèndum el 18 de juny. «Ara ja toca que parli el poble. L’Estatut es podria haver millorat més, forçat més, negociat més, i aprofitar la diabòlica aritmètica del Senat. Però prou de tàctiques i confusions, ara toca claredat: que el poble es pronunciï», va dir Bonet, que en una expressió que va sonar a epitafi, va llançar un «visca el govern catalanista i d’esquerres». De fet, el futur del tripartit va monopolitzar la sessió al Senat, en què la delegació catalana, lluny de seguir els arguments d’un debat que no dóna més de si, es van dedicar a mantenir contactes per resoldre la crisi oberta pel no d’ERC. El PSC pressionant perquè Maragall expulsi Esquerra del govern i ICV perquè la mantingui i convoqui eleccions per a la tardor.

ERC va anar en boca de tothom. Zapatero va aprofitar el seu discurs, que va tancar el ple, per reivindicar l’esperit de la llei. «Aquest no és un Estatut rebaixat, sinó acordat –entre la majoria del Parlament i del Congrés– en els termes que estableix la Constitució del 1978.» El president espanyol va comparar el 90% de suport que va tenir l’Estatut al Parlament amb el 51% del que va tenir el pla d’Ibarretxe per justificar la diferència de comportament del PSOE. Era una resposta al PP. El seu portaveu al Senat, Pío García-Escudero, va recordar que aquest 90% de suport és ara de poc més del 50%, segons l’aritmètica de les Corts. Però per Zapatero el no d’ERC és fruit «de les seves conviccions» i el del PP un no instrumental per atacar el govern del PSOE. De la mateixa manera, Zapatero es va mostrar convençut que ERC «demanarà i exigirà» el compliment de l’Estatut, si s’aprova en referèndum. Una frase que avala que Esquerra pot continuar sent un partit de govern. També el president de la Generalitat, en una valoració després del ple, va referir-se a les queixes dels republicans de no haver obtingut l’Estatut desitjat. I ho va fer utilitzant un històric dirigent d’ERC, el president Francesc Macià. Maragall va recordar que el 1932 el Parlament va enviar un text que parlava de la República Catalana i va tornar com a regió. Però, diu Maragall, els catalans, «conscients de la importància del que s’havia aconseguit, van aclamar el seu líder». El president va tenir paraules de record per a Joan Raventós, Josep Tarradellas, Jordi Pujol i Gregorio López Raimundo. També Artur Mas i Manuela de Madre van cantar les excel·lències de l’acord, que Pere Macias, senador de la federació, va atribuir de manera decisiva al pacte Mas-Zapatero, va reivindicar així per a CiU una clara paternitat i va criticar ERC per haver canviat d’opinió quan, fins al 21 de gener, els republicans tenien una actitud «obertament pactista». CiU assumeix el risc de les urnes. Mas va voler llançar el missatge que de totes les nacions sense Estat que hi ha a Europa no n’hi ha cap amb un autogovern tan potent com el que tindrà Catalunya. El president de CiU, en una nova pista que indica que ERC sortirà del govern a satisfacció de la federació, va anunciar una campanya entusiasta a favor del sí i va demanar als ciutadans «un sí rotund, clar, definitiu, aclaparador» en el referèndum per no deixar Catalunya en una situació d’incertesa. De Madre també va enviar un altre avís per a navegants: «El no només és per satisfer Zaplana, Acebes, Rajoy i Aznar.»



AVUI, DECISIÓ DEFINITIVA
El full del calendari marcat per Pasqual Maragall ha arribat definitivament al dia D. Si l’aprovació al Senat va ser l’hora zero, la seguretat definitiva que per llei ja hi ha Estatut i l’abstenció d’ERC impedeix entrebancs jurídics, deixa al president de la Generalitat les mans lliures per decidir com assegurar el que ha dit públicament que és el seu únic objectiu: aprovar l’Estatut en referèndum el 18 de juny. Després de reunir-se amb Josep-Lluís Carod-Rovira, Joan Saura i De Madre al Palau de la Generalitat, per separat, aquest migdia, i amb Artur Mas a la tarda, anunciarà si fa fora ERC del govern i convoca eleccions. Ahir no van creuar ni una paraula amb Carod.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>De l’Aneto al pont aeri

>ERC tem que Maragall els faci fora de l’executiu per la pressió del PSC

>Reunió a la cafeteria del Senat i cava per celebrar l’Estatut

>ERC es planteja usar el «Diguem no» de Raimon com a lema de la campanya, que acabarà a Girona

>Efectes col·laterals

>Simplement prescindible

>En les últimes hores, la política catalana viu en un estat de rumor permanent, sobre la continuïtat del govern de la Generalitat i sobre l’avançament electoral al Parlament. De fet, els profetes de la brevetat del tripartit i de les eleccions anticipades van entrar en acció amb més o menys intensitat des del mateix dia en què es va concretar la maniobra, aviat farà dos anys i mig. Però, sobretot ahir dimecres, els rumors que Maragall estava disposat a fer fora del govern els consellers d’ERC i a convocar eleccions per a l’octubre o el novembre vinents van ser incessants. L’atenció dels cercles polititzats estava més atenta, aquest dimecres, a la confirmació o el desmentiment dels rumors que a la sessió solemne d’aprovació que es va viure al Senat espanyol, una mostra clara del desequilibri emocional que viu el país. És en aquests moments que cal estar serè i no perdre el sentit de la raó. Perquè, com tothom sap, els rumors no són mai gratuïts, sinó que serveixen a interessos molt concrets. És curiós, però els nostres polítics, actualment, fan ús de les filtracions com a mètode habitual. Ho fan els polítics amb poder de decisió, que sovint practiquen el que s’anomenen off the record , per difondre informacions privilegiades entre grupets també privilegiats, amb el compromís de guardar el secret. Òbviament, la pràctica de difondre informacions a condició del «no ho diguis a ningú» és propi de la xafarderia més tradicional i és tant com provocar que allò que pretesament s’ha de guardar en secret s’amplifiqui a per tot. Però no són només els líders els que sembren rumors, sinó també les segones línies de les institucions i dels partits. Aquests són els més perillosos, perquè serveixen a interessos no tan sols partidistes sinó, fins i tot, a interessos particulars dintre dels partits. Això és, en bona part, el que ha estat passant en les últimes hores. Els entorns dels partits s’han dedicat a difondre la certesa que la imminent caiguda d’ERC del govern i la simultània convocatòria d’eleccions era un fet irreversible. I en aquests casos, com tantes vegades en política, per saber per què passen les coses cal preguntar-se a qui beneficia que passin. Enmig d’aquest panorama, l’únic que pot fer i desfer en matèria de reestructuracions de govern i de convocatòria d’eleccions, el president Maragall, no deia res. Ell ja va dir el que volia dir al Parlament. I actuarà quan ell vulgui. El seu entorn immediat també calla, de moment, i espera la decisió presidencial. Probablement abans que acabi aquesta setmana Maragall convocarà el referèndum i aclarirà com s’arriba al 18 de juny. Però, mentrestant, la sensació que els rumors tenen el futur més clar que els comunicats i les declaracions institucionals es va instal·lant amb tanta força que, al final, no sabrem si Maragall ha fet cas dels rumors o si els rumors, com sempre, no són res més que intoxicacions interessades, impossibles de confirmar o desmentir mai del tot.

>L’estat de rumor permanent

>Entre el referèndum i les eleccions han de passar prop de cinc mesos

>Cinc mesos entre el referèndum i les eleccions

>Carod-Rovira i Puigcercós tancaran la campanya nacional d’ERC del referèndum de l’Estatut a Girona

>El «sí» del Senat a l’Estatut marca la fi del tripartit

>El sí del Senat a l’Estatut marca la fi del tripartit

>El sí del Senat a l’Estatut marca la fi del tripartit

>El «sí» del Senat a l’Estatut marca la fi del tripartit

>El sí del Senat a l’Estatut marca la fi del tripartit

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.