Els sis consellers d’ERC aixopluguen sota els seus departaments més de 200 càrrecs. En cas que els titulars de la conselleria primera, la d’Educació; la de Benestar i Família; la de Comerç, Turisme i Consum; la de Governació i la d’Universitats fossin expulsats del govern pel seu no en el referèndum de l’Estatut, tal com reclama el PSC, previsiblement els arrossegarien, ja que es tracta de càrrecs de confiança elegits pel partit, com ara secretaris i directors generals sectorials. Els departaments dels republicans vivien ahir amb gran incertesa la situació oberta arran de la seva posició en la consulta i, fins i tot, parlaven de «fer les maletes». L’eventual marxa del conseller primer, Josep Bargalló, forçaria, per exemple, la del recent nomenat secretari del departament, Ramon Canal, i d’altres com ara el director de Polítiques Sectorials, la directora general d’Afers Religiosos, el secretari de Comunicació, el de Coordinació Interdepartamental, el de Política Lingüística i el d’Esport. Passaria el mateix en totes les conselleries d’ERC. En el cas d’Educació, si marxés Marta Cid, arrossegaria el director general d’Ordenació i Innovació Educativa, el de Personal Docent i el de Centres Educatius. L’eventual sortida de la titular de Benestar i Família, Anna Simó, també implicaria la del director general d’Accions Comunitàries i Cíviques, la secretària per a la Immigració i el responsable de Famílies i Infància. El mateix passaria a Comerç, Consum i Turisme, on la sortida de Josep Huguet forçaria presumiblement la de càrrecs com ara el director general de Comerç i el de Turisme, i a Universitats, Recerca i Societat de la Informació, d’on a més del recent nomenat Manuel Balcells en sortirien els directors generals d’Universitat i de Recerca. Igual que Balcells, el titular de Governació, Xavier Vendrell, va accedir a la conselleria el 20 d’abril passat i amb ell en sortirien treballadors com ara el director general de l’Administració Local.

L’eventual expulsió d’Esquerra de l’executiu també podria comportar alguna alteració en els projectes dels departaments controlats pels republicans, que sumaven més de 7.000 milions d’euros en el pressupost de la Generalitat del 2006, dotat amb 19.259. El cas més clar és el d’Educació. La conselleria treballa a hores d’ara en la planificació del curs escolar 2006/07 i fa tan sols dos mesos que va aprovar el Pacte Nacional per l’Educació. Marta Cid va assegurar ahir que l’acció del govern «en cap cas estarà supeditada ni es veurà afectada pel clima polític que es generi entre els partits polítics».

El fet d’estar a poc més de la meitat de la legislatura fa que la resta de conselleries d’ERC també estiguin en ple desenvolupament de projectes. La conselleria primera ha impulsat la llei de l’oficina antifrau –encallada en ponència al Parlament perquè els socis de govern no es posen d’acord– i Benestar i Família ha promogut les lleis de serveis socials –en tràmit a la cambra–, i de la infància –en avantprojecte–. El pla territorial sectorial d’equipaments comercials fet per la conselleria de Comerç està en tràmit d’al·legacions. El departament d’Huguet també ha de desenvolupar l’Agència Catalana de Turisme –aprovada pel govern– i el pla estratègic de turisme. Governació porta el pes de la futura llei d’ordenació territorial i també l’electoral –Maragall va avançar que no estarà aquesta legislatura– i Universitats, l’aplicació de l’espai europeu d’educació superior. Als departaments d’ERC s’hi podrien afegir les d’ICV-EA. Fonts dels ecosocialistes apuntaven ahir la possibilitat de deixar l’executiu si Pasqual Maragall opta finalment per fer fora Esquerra. En tot cas ho decidiran en el consell nacional de dissabte. Iniciativa s’ocupa de Relacions Institucionals, encarregada de la promoció de l’Estatut, i Medi Ambient i Habitatge, amb la recent aprovada llei d’habitatge i la Xarxa Natura, en exposició pública.

PREVEIENT EL RELLEU
Si bé la sortida d’ERC no està confirmada, el PSC ja hauria iniciat ahir els contactes amb els seus dirigents territorials per temptejar el terreny si s’haguessin de substituir els consellers i alts càrrecs dels republicans perquè Maragall fes fora la formació republicana del govern. Una altra de les possibilitats que es plantejava era una remodelació interna del govern. S’apuntava la possibilitat que el portaveu, Joaquim Nadal, assumís la conselleria primera i Montserrat Tura, que mantindria Interior, el rellevaria a Política Territorial i Obres Públiques. Ferran Mascarell, a banda de Cultura, s’ocuparia d’Educació.