| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 27 d'abril de 2024


dijous, 11 de maig de 2006
>

Efectes col·laterals

L’eventual marxa d’ERC del govern implicaria la sortida dels 200 càrrecs de la formació en l’executiu i podria alterar els projectes que s’estan desenvolupant des de les sis conselleries que gestiona Esquerra

A. SERRANO. Barcelona

+ Cid, Balcells i Vendrell. Foto: LL. CRUSET

Els sis consellers d’ERC aixopluguen sota els seus departaments més de 200 càrrecs. En cas que els titulars de la conselleria primera, la d’Educació; la de Benestar i Família; la de Comerç, Turisme i Consum; la de Governació i la d’Universitats fossin expulsats del govern pel seu no en el referèndum de l’Estatut, tal com reclama el PSC, previsiblement els arrossegarien, ja que es tracta de càrrecs de confiança elegits pel partit, com ara secretaris i directors generals sectorials. Els departaments dels republicans vivien ahir amb gran incertesa la situació oberta arran de la seva posició en la consulta i, fins i tot, parlaven de «fer les maletes». L’eventual marxa del conseller primer, Josep Bargalló, forçaria, per exemple, la del recent nomenat secretari del departament, Ramon Canal, i d’altres com ara el director de Polítiques Sectorials, la directora general d’Afers Religiosos, el secretari de Comunicació, el de Coordinació Interdepartamental, el de Política Lingüística i el d’Esport. Passaria el mateix en totes les conselleries d’ERC. En el cas d’Educació, si marxés Marta Cid, arrossegaria el director general d’Ordenació i Innovació Educativa, el de Personal Docent i el de Centres Educatius. L’eventual sortida de la titular de Benestar i Família, Anna Simó, també implicaria la del director general d’Accions Comunitàries i Cíviques, la secretària per a la Immigració i el responsable de Famílies i Infància. El mateix passaria a Comerç, Consum i Turisme, on la sortida de Josep Huguet forçaria presumiblement la de càrrecs com ara el director general de Comerç i el de Turisme, i a Universitats, Recerca i Societat de la Informació, d’on a més del recent nomenat Manuel Balcells en sortirien els directors generals d’Universitat i de Recerca. Igual que Balcells, el titular de Governació, Xavier Vendrell, va accedir a la conselleria el 20 d’abril passat i amb ell en sortirien treballadors com ara el director general de l’Administració Local.

L’eventual expulsió d’Esquerra de l’executiu també podria comportar alguna alteració en els projectes dels departaments controlats pels republicans, que sumaven més de 7.000 milions d’euros en el pressupost de la Generalitat del 2006, dotat amb 19.259. El cas més clar és el d’Educació. La conselleria treballa a hores d’ara en la planificació del curs escolar 2006/07 i fa tan sols dos mesos que va aprovar el Pacte Nacional per l’Educació. Marta Cid va assegurar ahir que l’acció del govern «en cap cas estarà supeditada ni es veurà afectada pel clima polític que es generi entre els partits polítics».

El fet d’estar a poc més de la meitat de la legislatura fa que la resta de conselleries d’ERC també estiguin en ple desenvolupament de projectes. La conselleria primera ha impulsat la llei de l’oficina antifrau –encallada en ponència al Parlament perquè els socis de govern no es posen d’acord– i Benestar i Família ha promogut les lleis de serveis socials –en tràmit a la cambra–, i de la infància –en avantprojecte–. El pla territorial sectorial d’equipaments comercials fet per la conselleria de Comerç està en tràmit d’al·legacions. El departament d’Huguet també ha de desenvolupar l’Agència Catalana de Turisme –aprovada pel govern– i el pla estratègic de turisme. Governació porta el pes de la futura llei d’ordenació territorial i també l’electoral –Maragall va avançar que no estarà aquesta legislatura– i Universitats, l’aplicació de l’espai europeu d’educació superior. Als departaments d’ERC s’hi podrien afegir les d’ICV-EA. Fonts dels ecosocialistes apuntaven ahir la possibilitat de deixar l’executiu si Pasqual Maragall opta finalment per fer fora Esquerra. En tot cas ho decidiran en el consell nacional de dissabte. Iniciativa s’ocupa de Relacions Institucionals, encarregada de la promoció de l’Estatut, i Medi Ambient i Habitatge, amb la recent aprovada llei d’habitatge i la Xarxa Natura, en exposició pública.



PREVEIENT EL RELLEU
Si bé la sortida d’ERC no està confirmada, el PSC ja hauria iniciat ahir els contactes amb els seus dirigents territorials per temptejar el terreny si s’haguessin de substituir els consellers i alts càrrecs dels republicans perquè Maragall fes fora la formació republicana del govern. Una altra de les possibilitats que es plantejava era una remodelació interna del govern. S’apuntava la possibilitat que el portaveu, Joaquim Nadal, assumís la conselleria primera i Montserrat Tura, que mantindria Interior, el rellevaria a Política Territorial i Obres Públiques. Ferran Mascarell, a banda de Cultura, s’ocuparia d’Educació.


 NOTÍCIES RELACIONADES

>Simplement prescindible

>En les últimes hores, la política catalana viu en un estat de rumor permanent, sobre la continuïtat del govern de la Generalitat i sobre l’avançament electoral al Parlament. De fet, els profetes de la brevetat del tripartit i de les eleccions anticipades van entrar en acció amb més o menys intensitat des del mateix dia en què es va concretar la maniobra, aviat farà dos anys i mig. Però, sobretot ahir dimecres, els rumors que Maragall estava disposat a fer fora del govern els consellers d’ERC i a convocar eleccions per a l’octubre o el novembre vinents van ser incessants. L’atenció dels cercles polititzats estava més atenta, aquest dimecres, a la confirmació o el desmentiment dels rumors que a la sessió solemne d’aprovació que es va viure al Senat espanyol, una mostra clara del desequilibri emocional que viu el país. És en aquests moments que cal estar serè i no perdre el sentit de la raó. Perquè, com tothom sap, els rumors no són mai gratuïts, sinó que serveixen a interessos molt concrets. És curiós, però els nostres polítics, actualment, fan ús de les filtracions com a mètode habitual. Ho fan els polítics amb poder de decisió, que sovint practiquen el que s’anomenen off the record , per difondre informacions privilegiades entre grupets també privilegiats, amb el compromís de guardar el secret. Òbviament, la pràctica de difondre informacions a condició del «no ho diguis a ningú» és propi de la xafarderia més tradicional i és tant com provocar que allò que pretesament s’ha de guardar en secret s’amplifiqui a per tot. Però no són només els líders els que sembren rumors, sinó també les segones línies de les institucions i dels partits. Aquests són els més perillosos, perquè serveixen a interessos no tan sols partidistes sinó, fins i tot, a interessos particulars dintre dels partits. Això és, en bona part, el que ha estat passant en les últimes hores. Els entorns dels partits s’han dedicat a difondre la certesa que la imminent caiguda d’ERC del govern i la simultània convocatòria d’eleccions era un fet irreversible. I en aquests casos, com tantes vegades en política, per saber per què passen les coses cal preguntar-se a qui beneficia que passin. Enmig d’aquest panorama, l’únic que pot fer i desfer en matèria de reestructuracions de govern i de convocatòria d’eleccions, el president Maragall, no deia res. Ell ja va dir el que volia dir al Parlament. I actuarà quan ell vulgui. El seu entorn immediat també calla, de moment, i espera la decisió presidencial. Probablement abans que acabi aquesta setmana Maragall convocarà el referèndum i aclarirà com s’arriba al 18 de juny. Però, mentrestant, la sensació que els rumors tenen el futur més clar que els comunicats i les declaracions institucionals es va instal·lant amb tanta força que, al final, no sabrem si Maragall ha fet cas dels rumors o si els rumors, com sempre, no són res més que intoxicacions interessades, impossibles de confirmar o desmentir mai del tot.

>Entre el referèndum i les eleccions han de passar prop de cinc mesos

>Les Corts espanyoles aproven l’Estatut que pot posar fi al govern tripartit

>ERC tem que Maragall els faci fora de l’executiu per la pressió del PSC

>ERC es planteja usar el «Diguem no» de Raimon com a lema de la campanya, que acabarà a Girona

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.