| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | dissabte, 27 d'abril de 2024


dijous, 11 de maig de 2006
>

ERC es planteja usar el «Diguem no» de Raimon com a lema de la campanya, que acabarà a Girona



S.G.A.. Girona

ERC s’està plantejant utilitzar el títol de la cançó de Raimon Diguem no com a lema de la campanya que farà demanant el vot en contra de l’Estatut i que es tancarà en un acte a la ciutat de Girona el 16 de juny. Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós seran els protagonistes dels espots televisius que volen començar a gravar a partir de dilluns, en els quals apareixeran també ciutadans anònims, per evidenciar les diferències entre l’Estatut aprovat al Parlament i el resultant de les Corts. Esquerra vol centrar la seva campanya a favor del no en el referèndum del dia 18 de juny en una «campanya pedagògica per explicar en positiu l’oportunitat perduda en no haver aprovat el text del 30 de setembre». Esquerra, com la majoria de partits, vol fer una campanya de proximitat analitzant l’Estatut al detall.

En general, la campanya del referèndum de l’Estatut d’autonomia de Catalunya del 2006 tindrà pocs actes multitudinaris. Els partits, conscients que serà una campanya mediàtica, que el gran combat serà en els mitjans de comunicació, preparen petits actes de contacte, de cos a cos, de carrer, porta a porta i trobades personals amb col·lectius. Un cop aprovat el text ahir al Senat, els partits ja posen la directa per acabar de decidir les estratègies de campanya. Entre avui i dilluns estan previstes reunions per posar fil a l’agulla. A ERC mateix, segons informa l’agència Europa Press, s’estan plantejant utilitzar el Diguem no de Raimon. Aquest lema és un dels cinc que estudia el comitè de campanya d’Esquerra. Aquest eslògan se sumarà al missatge «en positiu» que ja estan fent servir els portaveus de la formació independentista per defensar el seu vot en el text que se sotmetrà al referèndum del poble de Catalunya el 18 de juny.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>Efectes col·laterals

>Simplement prescindible

>En les últimes hores, la política catalana viu en un estat de rumor permanent, sobre la continuïtat del govern de la Generalitat i sobre l’avançament electoral al Parlament. De fet, els profetes de la brevetat del tripartit i de les eleccions anticipades van entrar en acció amb més o menys intensitat des del mateix dia en què es va concretar la maniobra, aviat farà dos anys i mig. Però, sobretot ahir dimecres, els rumors que Maragall estava disposat a fer fora del govern els consellers d’ERC i a convocar eleccions per a l’octubre o el novembre vinents van ser incessants. L’atenció dels cercles polititzats estava més atenta, aquest dimecres, a la confirmació o el desmentiment dels rumors que a la sessió solemne d’aprovació que es va viure al Senat espanyol, una mostra clara del desequilibri emocional que viu el país. És en aquests moments que cal estar serè i no perdre el sentit de la raó. Perquè, com tothom sap, els rumors no són mai gratuïts, sinó que serveixen a interessos molt concrets. És curiós, però els nostres polítics, actualment, fan ús de les filtracions com a mètode habitual. Ho fan els polítics amb poder de decisió, que sovint practiquen el que s’anomenen off the record , per difondre informacions privilegiades entre grupets també privilegiats, amb el compromís de guardar el secret. Òbviament, la pràctica de difondre informacions a condició del «no ho diguis a ningú» és propi de la xafarderia més tradicional i és tant com provocar que allò que pretesament s’ha de guardar en secret s’amplifiqui a per tot. Però no són només els líders els que sembren rumors, sinó també les segones línies de les institucions i dels partits. Aquests són els més perillosos, perquè serveixen a interessos no tan sols partidistes sinó, fins i tot, a interessos particulars dintre dels partits. Això és, en bona part, el que ha estat passant en les últimes hores. Els entorns dels partits s’han dedicat a difondre la certesa que la imminent caiguda d’ERC del govern i la simultània convocatòria d’eleccions era un fet irreversible. I en aquests casos, com tantes vegades en política, per saber per què passen les coses cal preguntar-se a qui beneficia que passin. Enmig d’aquest panorama, l’únic que pot fer i desfer en matèria de reestructuracions de govern i de convocatòria d’eleccions, el president Maragall, no deia res. Ell ja va dir el que volia dir al Parlament. I actuarà quan ell vulgui. El seu entorn immediat també calla, de moment, i espera la decisió presidencial. Probablement abans que acabi aquesta setmana Maragall convocarà el referèndum i aclarirà com s’arriba al 18 de juny. Però, mentrestant, la sensació que els rumors tenen el futur més clar que els comunicats i les declaracions institucionals es va instal·lant amb tanta força que, al final, no sabrem si Maragall ha fet cas dels rumors o si els rumors, com sempre, no són res més que intoxicacions interessades, impossibles de confirmar o desmentir mai del tot.

>Entre el referèndum i les eleccions han de passar prop de cinc mesos

>Les Corts espanyoles aproven l’Estatut que pot posar fi al govern tripartit

>ERC tem que Maragall els faci fora de l’executiu per la pressió del PSC

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.