| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | diumenge, 28 d'abril de 2024


dijous, 11 de maig de 2006
>

Simplement prescindible



mail obert

VICENT PARTAL.

Diuen que una vegada Albert Einstein va argumentar que no li agradava pensar en el futur «perquè arriba massa de pressa». I tant! Ahir al Senat la mateixa votació semblava el passat i el demà anava a tota velocitat: amb la por al cos pel referèndum i amb la crisi de govern a la porta de nou, potser avui mateix.

El senador Mur, del PAR, es va queixar amargament afirmant que tenia la sensació que el Senat era una peça inútil. Que no els havien deixat entrar cap canvi i quasi no els havien deixat ni tan sols parlar. Ha estat així, sí. Esquerra primer esperava que al Senat passara alguna cosa que l’ajudés a no votar «no» i, després de les assemblees, ja tant li feia. L’arrogància socialista deixava qualsevol canvi imaginable arxivat. Igual ara ve Zapatero i en pla colonial, en un míting del PSC anuncia que ens deixa gestionar una part de l’aeroport o algun caramelet semblant. Que ja importarà poc. Perquè, tal com temia Einstein, el futur se’ns acosta a la velocitat d’un TGV real.

D’ací al 18 de juny pot passar de tot. Avui mateix podrien eixir del govern els consellers republicans, acabant de tensar la corda. És indiscutible que els grans partits es vigilaran entre ells les pròximes tres setmanes, convençuts que ha arribat l’instant aquell del partit en el qual un error simple i innocent pot fer-te perdre la copa. Els nervis s’expliquen per això i per la incertesa absoluta en la qual es mou tothom. Què passarà si...?

Per això avui, quan els senadors llisquen els diaris, segur que estaran pensant més en el que passarà que no en el que va passar ahir. Que era simplement prescindible.

 NOTÍCIES RELACIONADES

>En les últimes hores, la política catalana viu en un estat de rumor permanent, sobre la continuïtat del govern de la Generalitat i sobre l’avançament electoral al Parlament. De fet, els profetes de la brevetat del tripartit i de les eleccions anticipades van entrar en acció amb més o menys intensitat des del mateix dia en què es va concretar la maniobra, aviat farà dos anys i mig. Però, sobretot ahir dimecres, els rumors que Maragall estava disposat a fer fora del govern els consellers d’ERC i a convocar eleccions per a l’octubre o el novembre vinents van ser incessants. L’atenció dels cercles polititzats estava més atenta, aquest dimecres, a la confirmació o el desmentiment dels rumors que a la sessió solemne d’aprovació que es va viure al Senat espanyol, una mostra clara del desequilibri emocional que viu el país. És en aquests moments que cal estar serè i no perdre el sentit de la raó. Perquè, com tothom sap, els rumors no són mai gratuïts, sinó que serveixen a interessos molt concrets. És curiós, però els nostres polítics, actualment, fan ús de les filtracions com a mètode habitual. Ho fan els polítics amb poder de decisió, que sovint practiquen el que s’anomenen off the record , per difondre informacions privilegiades entre grupets també privilegiats, amb el compromís de guardar el secret. Òbviament, la pràctica de difondre informacions a condició del «no ho diguis a ningú» és propi de la xafarderia més tradicional i és tant com provocar que allò que pretesament s’ha de guardar en secret s’amplifiqui a per tot. Però no són només els líders els que sembren rumors, sinó també les segones línies de les institucions i dels partits. Aquests són els més perillosos, perquè serveixen a interessos no tan sols partidistes sinó, fins i tot, a interessos particulars dintre dels partits. Això és, en bona part, el que ha estat passant en les últimes hores. Els entorns dels partits s’han dedicat a difondre la certesa que la imminent caiguda d’ERC del govern i la simultània convocatòria d’eleccions era un fet irreversible. I en aquests casos, com tantes vegades en política, per saber per què passen les coses cal preguntar-se a qui beneficia que passin. Enmig d’aquest panorama, l’únic que pot fer i desfer en matèria de reestructuracions de govern i de convocatòria d’eleccions, el president Maragall, no deia res. Ell ja va dir el que volia dir al Parlament. I actuarà quan ell vulgui. El seu entorn immediat també calla, de moment, i espera la decisió presidencial. Probablement abans que acabi aquesta setmana Maragall convocarà el referèndum i aclarirà com s’arriba al 18 de juny. Però, mentrestant, la sensació que els rumors tenen el futur més clar que els comunicats i les declaracions institucionals es va instal·lant amb tanta força que, al final, no sabrem si Maragall ha fet cas dels rumors o si els rumors, com sempre, no són res més que intoxicacions interessades, impossibles de confirmar o desmentir mai del tot.

>Entre el referèndum i les eleccions han de passar prop de cinc mesos

>Les Corts espanyoles aproven l’Estatut que pot posar fi al govern tripartit

>ERC tem que Maragall els faci fora de l’executiu per la pressió del PSC

>ERC es planteja usar el «Diguem no» de Raimon com a lema de la campanya, que acabarà a Girona

>Efectes col·laterals
Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.