diumenge, 20 de novembre de 2005
> Franco és des del 18 de febrer del 1944 president honorari de la Diputació de Girona
El ple de la corporació va retirar el 27 de juliol d'aquest any la medalla d'or a Franco, però no consta que se li hagués lliurat
SALVADOR GARCIA-ARBÓS.
Girona
Francisco Franco, « Caudillo de España por la Gracia de Dios », va ser nomenat president honorari de la Diputació de Girona el 18 de febrer del 1944. Aquest nomenament mai li ha estat revocat, ni tampoc ha estat reclamat el pergamí artístic que li van lliurar, segons l'acord de ple. En canvi, el ple de la corporació gironina va aprovar, el 27 de juliol d'aquest any, la retirada de la medalla d'or que li havien concedit l'any 1959. El president de la Diputació, Carles Pàramo, admet l'oblit, però entén que la democràcia ja l'ha destituït. Sobre on deu ser aquella medalla d'or, Pàramo va explicar que a la Diputació li consta la concessió, però no pas el lliurament material. I pel que fa al pergamí, ha explicat que s'investigarà si existeix i on és.
+ Al costat esquerre, dues de les planes i l'encapçalament de l'acta del 18 de febrer del 1944, que nomenava Franco president honorífic de la Diputació. A la dreta, el 17 de maig del 1960, baixant de la Catedral.
|
|
|
Els membres de les quatre corporacions provincials de Catalunya tenien motius profunds d'agraïment a Franco. El dictador va reinstaurar les quatre diputacions a Catalunya, abolides per la Generalitat republicana. Els discursos exaltats del governador, José Fernández Hernando, i del president de la Diputació, Federico López Tabar, així ho demostren: «[...]demostrando así al jefe del Estado que Gerona siente la grandeza de su incorporación al sentido Nacional, que és, de otra parte, el camino para su engrandecimiento y el de la Patria, Madre que nos vió nacer, significándole públicamente nuestro agradecimiento por haber hecho que respladezca en Cataluña este sentimiento españolista», deia el governador. El discurs de Federico López sembla d'avui. Parlava d'un «regionalismo exaltado, contrario a la unidad de la Patria; por eso la deuda de esta Región debe ser imperecedera».
Segons consta a les planes 39-43 del primer volum del llibre d'actes de la Diputació, del 1944, extret de l'arxiu de Sant Josep, al ple hi va haver quatre diputats més: Antonio Franquet Alemany, Juan María Dalfó Auter, José María Prat Roca i Rafael Massaguer Avellí, «terminándose la sesión con vivas a Franco, que fueron unánimemente contestados por todos los asistentes en medio del mayor entusiasmo».
Visites de Franco
L'entusiasme dels franquistes de les comarques gironines es va veure premiat amb diverses visites del dictador. Josep Clara estudia les visites del 1942, del 1949 i del 1969 només a la ciutat de Girona a Sota pal·li: Franco a la Catedral. D'això hi ha fotos impactants, baixant les escales de la seu. El 1966 i el 1970 Franco hauria volgut tornar, però no ho va fer perquè Narcís Jubany ja era bisbe. Va passar de llarg, i va anar a Roses el 1966 i a la Costa Brava el 1970.
[Més informació a les planes 28-37]
|
)
)
)
