diumenge, 20 de novembre de 2005
> «Franco ha mort», la notícia més esperada
Trenta personalitats recorden com van viure la mort del dictador, en la commemoració del trentè aniversari del 20-N
EL PUNT.
Barcelona
Des que el 1975 va morir Francisco Franco, el 20-N ha ha passat a ser una data clau en la història de l'Estat espanyol. L'efemèride d'enguany té una especial significació ja que es commemoren els 30 anys de la mort del dictador. Com es va poder observar ahir en els actes celebrats els franquistes són, tres dècades després, absolutament minoritaris. Amb tot, tothom qui va viure aquest moment històric el manté fresc a la memòria. La majoria de les 30 personalitats entrevistades per aquest diari ho recorden com un moment feliç, fins i tot de celebració -el cava va córrer per moltes llars catalanes-, tot i la incertesa del futur immediat. Tots ells analitzen l'episodi històric i la nova etapa política que en va sorgir i que dura fins avui.
1. Recorda què feia el dia de la mort de Franco i com va rebre la notícia?
2. La mort del dictador va donar pas a l'actual Constitució, monarquia parlamentària i model d'organització de l'Estat. Creu que encara és vigent o que caldria modificar-ho?
+ Reposició d'una estàtua de Franco a Melilla aquesta mateixa setmana. Foto: EFE
|
Herman Bonnín (director de l'Espai Brossa).
«En aquella època era director de l'Institut del Teatre. Els metres i alumnes, més que fer classes, ens estàvem al vestíbul amb una certa vida expectant; no recordo que escoltéssim cap ràdio, però. De cop i volta, Carlota Soldevila [actriu i mestra de l'Institut de l'època] va irrompre del carrer amb un abric de visó, maquillada i amb una botella de cava.»
«És indiscutible que no són bons els immobilismes i ja han passat 30 anys. Caldrien modificacions substancials. Sense voler entrar en el debat de si es va fer bé o malament la transició, es va optar per una transició pacífica. Jo crec que no ho va ser del tot: calia un punt i a part més radical.»
Josep Maria Nadal (filòleg i exrector de la UdG)
«No feia res, excepte esperar que es morís, amb una ampolla de cava a la nevera. Quan es va morir, vam obrir l'ampolla, sols a casa amb la meva dona, i vam trucar a uns quants amics per compartir la nostra alegria per una mort que realment havia creat molta expectativa.»
«El que s'està debatent en relació amb l'Estatut és si els que es van apoderar de l'Estat en aquell moment ens permeten o no als catalans ser espanyols. La solució és passar d'un estat nació a un estat compost o plural.»
Pere Anguera (historiador)
«El dia de la mort de Franco estava en un pis d'estudiants de Barcelona. Un company acabava d'escoltar la notícia per la ràdio i ens la va comunicar als altres. Vam anar tot seguit a la Rambla a celebrar-ho. A la Rambla semblava un dia de festa major.»
«Caldria modificar-ho de soca-rel perquè està bastit damunt d'una fal·làcia. Descansa damunt d'una Constitució que la gent va votar en un moment en què el que es decidia era el pas d'una dictadura a una democràcia. Pel que fa a la monarquia, no s'ha d'oblidar que les seves arrels són franquistes.»
Ramon Folch (doctor en biologia, socioecòleg)
«Estava enllestint la meva tesi doctoral i ultimant el llibre Llibre blanc de la gestió de la natura als Països Catalans. Vaig rebre la notícia com un alliberament. És molt trist que la mort d'algú sigui tan ben rebuda per tantíssima gent.»
«Aquest model era antiquat ja aleshores, però veníem de tan endarrere que va representar un pas endavant gegantí. Ara bé, en aquest 'pueblo de cabreros', que deia Gil de Biedma, qualsevol manifestació de progrés raonable és tinguda per obscena, de manera que encara avui aquest model justet ja és massa per a molts.»
Daniel Arasa (periodista. Autor del llibre Por la gracia de Franco)
«Jo estava de guàrdia a El Correo Catalán. Ens vàrem quedar el director, Andreu Roselló, el sotsdirector, Antoni Roma, i jo, que era el cap de política. Passades les 3 de la matinada, vèiem que ens passava el mateix que cada dia en setmanes anteriors i vam marxar cap a casa. I una estona més tard se'ns va morir. És un dels meus fracassos professionals. El Correo va ser el darrer diari a treure l'edició especial que ja teníem preparada.»
«D'entrada diria que em sento molt més republicà que monàrquic, encara que afegeixo que el més important és que hi hagi democràcia. La Constitució ha de ser revisada. No és la Bíblia ni és eterna, però no nego que la reforma és complicada. Un país on estiren des de nacionalismes que volen desmembrar Espanya fins als més grans centralistes, on afloren amb duresa enfrontaments per temes com l'ensenyament... Cal ser curós.»
Manuel Martínez (president de l'associació de veïns de Sant Martí de Provençals)
«Ho vaig saber al matí, la dona va tornar de comprar i em va dir el que tothom comentava. Com molta altra gent, havia patit la repressió franquista en primera persona. Aquell dia tot van ser trucades d'amics i companys. A la nit, ens vam trobar una colla i es van destapar moltes ampolles de cava.»
«En aquell moment jo era clarament republicà. Però al PSUC vam haver de tenir sentit d'Estat, buscàvem una transició pacífica i per això entre monarquia i república, vam escollir democràcia. Ara la Constitució hauria de modificar-se, no és la Bíbilia, però no només per les nacionalitats, sinó per dotar-la de més continguts socials.»
Narcís-Jordi Aragó (periodista)
«No podia dormir i a la matinada vaig escoltar l'informe que va llegir el ministre León Herrera. Em vaig aixecar molt aviat i, immediatament, a les 8, vaig anar a l'imprenta, on es tirava la revista Presència per afegir-hi el text a l'editorial. Després vaig comprar un pastís per acompanyar el cava que tenia guardat per a l'ocasió.»
«Crec que és vigent, però que 30 anys no han passat en va i per tant s'haurien de modificar. Per començar, la Constitució, i a continuació tota l'organització de l'Estat com a nació de nacions, i no d'una manera uniforme sinó adequada a la identitat i personalitat dels pobles.»
Jaume Reixach (capellà i intel·lectual)
«Jo aleshores era el director del col·legi diocesà del Cullell i vaig quedar parat, sense saber com havia de reaccionar oficialment. Vaig parlar amb els altres capellans més proclius a la visió catolicista de Franco i vam quedar a celebrar una missa i suspendre les classes.»
«L'organització de l'Estat vigent es canvia d'acord amb les necessitats. Un exemple ara és l'Estatut. La Constitució no és intocable i a la monarquia parlamentària no li veig utilitat.»
Xevi Sala (il·lusionista)
«No em va sorprendre en absolut, perquè ja estava mort. De fet, era un mort en vida.»
«Jugant, jugant fa molts anys que tenim aquesta Constitució. Les coses evolucionen. Aquesta constitució es va fer en un moment concret i mirant al futur i ara cal revisar-la per posar-la al dia.»
Isabel-Clara Simó (escriptora)
«Em va agafar treballant com a professora a l'Institut Sant Josep de Calassanç, a Barcelona, i recordo com ens vam abraçar tots plens de joia. A casa vam destapar cava i vam anar a llançar el tap a la Rambla.»
«Jo ja no estava gens d'acord amb el model que ens volien imposar, fruit d'un compromís polític per salvar els mobles. I després de tants anys, la veritat és que encara no li ha fet ni una sola ullada.»
Josep Maria Joan (director del Museu del Joguet de Catalunya)
«Recordo perfectament el dia que va morir el dictador. Jo solia anar i venir molt sovint de Figueres però aquell dia hi era i a casa vaig poder obrir l'ampolla de cava que feia dies que era a la nevera, i amb la dona i el gos vam fer un brindis important.»
«Em sembla que després de quasi 30 anys toca fer una modificació a fons. El marc polític s'hauria d'adaptar als moments actuals, que, sortosament, són molt diferents.»
Pilarín Bayés (ninotaire)
«Recordo molt bé aquell dia. Vaig haver d'anar a Barcelona, al camp del Barça, perquè m'havien encarregat una auca. Hi havia un gran ambient pertot arreu. També recordo que vaig constatar que havia estat un dels pocs dictadors que havia mort al llit.»
«Penso que calen modificacions. Aleshores, tant la Constitució com l'Estatut de Catalunya van significar un avenç, però en lloc de créixer el marc s'ha anat retallant i fent-se estret.»
Manel Mir (advocat)
«Va ser un alliberament perquè s'havia acabat aquell personatge tant negre per a Catalunya, per a Espanya i per a tothom. Ho vaig celebrar a casa d'un amic de Bescanó i vàrem obrir una ampolla de xampany fresc. No es va complir aquell acudit que deia que la darrera putada del dictador seria deixar el país sense llum perquè els qui volguessin celebrar-ho amb xampany se l'haguessin de beure calent.»
«Jo no sóc monàrquic i tampoc hem d'oblidar que l'actual monarquia va néixer de la voluntat de Franco. La Constitució va ser la del moment, però ara ja no té sentit. Ha de ser més oberta. Allò va ser un pacte que ara no té sentit. La Constitució és com una casa que si hi ha degoters i no s'hi fan obres es podreix i te'n quedes sense.»
Arcadi Calzada (president de Caixa Girona)
«El nostre compromís a favor de recuperar les nostres llibertats individuals i col·lectives, és a dir, la democràcia, feia que, amb un grup d'amics, estiguéssim en reunió gairebé permanent esperant la notícia de la mort de Franco, per això estàvem contents i ho vam celebrar.»
«M'agradaria que es pogués iniciar el procés de reforma de la Constitució per adaptar-la a les noves circumstàncies i avançar en el desenvolupament del model d'organització de l'Estat. La virulenta reacció contra l'Estatut, la catalanofòbia i el constant bombardeig de la brunete mediàtica, juntament amb el PP cada vegada més escorat cap a la dreta més dura, faran difícils canvis importants.»
Josep Suñé (històric d'Unió de Pagesos i alcalde de la Fatarella
«Estava collint olives amb el meu sogre i la meua dona quan vam sentir la notícia per la ràdio. Era una notícia esperada que vaig rebre amb alegria.»
«Si en aquell moment ja es va optar per un model d'Estat poc agosarat, imagina ara. Crec que cal anar cap a un Estat espanyol federal, i si la resta de comunitats no ho volen, doncs Catalunya s'hauria de buscar la vida per la seua banda. En relació amb la monarquia, no m'agrada que hi hagi un representant de l'Estat que no s'elegeix democràticament.»
Joan Coscubiela (secretari general de CCOO de Catalunya)
«Em trobava al campament de Sant Climent Sescebes de Girona fent la mili. Aquella nit jo estava d'imaginària en una companyia que era d'aquelles considerades de càstig perquè estava pendent d'un processament del Tribunal de Orden Público per uns fets del l'any 1972 relacionats amb el meu activisme antifranquista.»
«Amb independència de les meves conviccions republicanes, crec que la monarquia parlamentària i constitucional ha tingut un important paper d'estabilitat que cal mantenir. I alhora cal encarar-se amb aquelles reformes que avancin en la configuració federal d'un Estat que ha de ser definit com a plurinacional.»
Josep Bayerri (periodista)
«Vaig rebre la notícia amb alegria i, com qualsevol demòcrata, amb alleujament. Com a militant del PSC, també vaig sentir certa por pel que podia passar.»
«Penso que la Constitució s'ha de modificar. La del 78 es va fer amb militars amb escopetes darrere. Mentre Catalunya i el País Basc no tinguin un estatus polític diferent del de la resta de comunitats, els seus problemes no es resoldran.»
Josep Gomis (exconseller i dirigent de CDC)
«En aquells moments jo era alcalde de Montblanc, era a l'ajuntament quan me'n vaig assabentar. La notícia era esperada des de feia dies perquè era un procés irreversible.»
«Les lleis i les constitucions s'han d'adaptar a l'evolució de la societat, que és diferent de la de fa anys i que té nous plantejaments.»
Joan Ballester (empresari)
«Treballava. La vaig rebre com aquell a qui se li encén el llum perquè s'ha fet de dia després de tants anys de foscor.»
«Cal modificar-ho. Perquè en aquell moment tothom creia que era possible organitzar el món d'una altra manera.»
Jordi Petit (president d'honor de la Coordinadora Gai-lesbiana)
«Vaig rebre la notícia en plena instrucció del servei militar. Aquella mateixa nit ens van fer vestir i formar al pati de la caserna de la marina de Cartegena. Poc després em van enviar a la brigada disciplinària del Ferrol.»
«Ara tenim una ocasió històrica per refer els temes pendents de l'any 1977, el que la transició no va resoldre aleshores. Afectarien l'organització de l'Estat i la recuperació de la memòria de la guerra, de la repressió sexual. Cal honorar les victímes de la llei de la perillositat social. El col·lectiu, però, ha arribat lluny. Ningú hauria dit fa 30 anys que el 20-N del 2005 els homosexuals es podrien casar.»
Rafael Masià (responsable del pla director de malalties cardiovasculars de Catalunya).
«Vivia a Nova York amb la meva dona i vam rebre la notícia amb l'informatiu de la nit de la cadena de televisió CBS amb Dave Marash, ho recordo som si fos ara. Teniem el xampany
|
)
