diumenge, 20 de novembre de 2005
> (Moët-Chandon) en fresc des de feia temps i vam ce
+ El dictador i l'aleshores Príncep d'Astúries, a qui el mateix Franco va triar com a successor.
|
(Moët-Chandon) en fresc des de feia temps i vam celebrar-ho llargament amb els nostres amics catalans a Nova York.»
«És prioritari resoldre el tema territorial amb la reforma dels estatuts de les nacions històriques i posar fi al cafè per tothom i reformar la Constitució per temes importants com aquest i no per nimietats com el sexe de la monarca. També és important la recuperació de la memòria històrica i reforçar la laïcitat de l'Estat.»
Santiago Dexeus (ginecòleg)
«Vaig rebre la notícia amb alegria. Mantenir per més temps aquella agonia era un acte inhumà, i d'altra banda perquè definitivament s'obria la porta a una nova etapa de la nostra vida per la qual durant tants anys havíem lluitat.»
«Els fets històrics dels darrers 30 anys han demostrat sobradament que la monarquia ha tingut un paper important i la valoració és que va ser un bon catalitzadar del procés de transició cap a la democràcia. Aquest fet no es contradiu amb el desig expressat per Catalunya de dur a terme una reforma que no pretén en cap cas trencar la vida democràtica ni la Constitució vigent.»
Antoni Gutiérrez (exsecretari general del PSUC)
«Ho recordo perfectament. El dia que Franco va morir vam fer una reunió clandestina del PSUC per valorar les condicions en què quedava la situació política. En la celebració vam ser molt austers, perquè ens preocupava si continuaria el règim o no.»
«La monarquia parlamentària no està qüestionada ni políticament ni socialment. A les enquestes la monarquia apareix com una de les institucions més valorades, i no només pel tarannà de la família reial, també per l'aportació política del Rei. La reforma de la Constitució, que ha estat molt beneficiosa per a l'Estat, s'ha de plantejar més enllà de les baralles entre els partits polítics. Modificar el Senat, per exemple, per convertir-lo en una cambra territorial és imprescindible.»
Joan Tardà (portaveu d'ERC al Congrés dels Diputats)
«Jo militava en una cèl·lula del PSUC a Cornellà i ens vam reunir per celebrar-ho en un pis. L'endemà els falangistes van fer un funeral a l'església de Cornellà per la mort del dictador i, amb uns companys, vam anar a veure-ho. Hi havia molta gent, anaven vestits amb l'uniforme de la Falange i vam tenir una enganxada verbal amb algun d'ells.»
«La transició va ser un pacte entre les forces democràtiques de l'oposició i el règim. No hi va haver un trencament. ERC no va votar la Constitució i la llei d'amnistia de 1977 no va ser una llei de punt final perquè l'Estat no va demanar perdó i no hi va haver un reconeixement jurídic dels represaliats. Fins que no hi hagi una llei de punt final i es reformi la Constitució i es permeti fer el que no es va permetre, com ara elegir entre monarquia i república, o sobre el dret d'autodeterminació, no podem dir que hem superat el postfranquisme.»
Matías Vives (exdirigent del PSUC, advocat)
«Era una notícia esperada. Els responsables polítics del PSUC ja estàvem més instal·lats en l'anàlisi i les estratègies del franquisme que no pas en les de Franco. Això sí, al vespre un grup de militants i amics vam fer una petita celebració, no pas per una mort sinó pel futur.»
«La Constitució actual em sembla suficient per encarar-nos al futur fins allà on una constitució d'un país mediterrani ha de garantir: el mitjà termini. Al sud d'Europa, en el camp de la política i dels models territorials, el llarg termini no existeix.»
Josep Sendra (ponent de CDC de l'Estatut de Sau)
«Venia de Lleida en cotxe i ho vaig saber per la ràdio. No m'agrada que es mori ningú, però la veritat és que vaig sentir un alleujament.»
«Jo crec que el marc polític actual és vigent si se sap portar bé. De monàrquic no ho sóc gaire, més aviat sóc republicà, però trobo que el rei actual no està malament. Pel que fa al model territorial, no sóc partidari del cafè per a tothom, crec que només hi hauria d'haver dues o tres comunitats, entre elles Catalunya.»
Àngel Casas (periodista)
«Perfectament. El dia 19 de novembre de 1975 era a València rodant unes seqüències de la pel·lícula La nova cançó, i com que vam tornar de matinada no me'n vaig assabentar fins a primera hora del matí del dia 20, quan anava a rodar una altra seqüència a l'estació de tren de les Planes amb en Pau Riba. Quan veig aquesta entrevista sempre recordo que va ser la meva primera feina de tota la meva vida sense Franco.»
«Tot plegat es va fer sota la pressió dels franquistes, del permanent soroll de sabres i d'un pacte polític per a l'oblit, i, malgrat això, va fer la seva funció. Pels fills de l'antic règim era un pacte de màxims, mentre mentre que pels demòcrates ho era de mínims. Atès que avui dia a tothom li surt la democràcia per les orelles, no seria l'hora de començar a revisar-ho? Personalment, crec que sí.»
Ramon Colom (periodista)
«No el recordo com un dia especial. Llavors jo treballava a TVE, com a redactor d'Informe semanal. Sí, recordo, però, que el productor del programa es va posar una corbata negra. Era un senyor franquista molt curiós que cantava sarsuela i va ser l'únic que estava trist per la mort de Franco.»
«La Constitució té perfectament previst poder ser modificada. Jo sóc partidari que durin el màxim possible, però això no vol dir que no s'hagin de tocar. Si hi ha consens, obrim-la, si no, no. Per exemple, en el cas de la Constitució anglesa, com no és el cas de l'espanyola, té un text molt breu i es deixa oberta a les interpretacions que en pugui fer el Tribunal Constitucional o altres organismes.»
José María Íñigo (periodista)
«Sé que jo era a TVE i la notícia, encara que esperada, no ens va deixar de sorprende a tots perquè significava la fi d'una era i el començament definitiu d'una altra, en la qual tots havíem posat les nostres esperances d'un món millor, i més lliure.»
«No crec que passi res perquè la Constitució es vagi modificant amb el pas del temps. Els temps canvien. I els pares de la Pàtria que van escriure la Constitució tampoc crec que estiguessin dotats d'infabil·litat eterna perquè la seva obra, meritòria sens dubte, no pugui ser tocada in aeternum. Els canvis, és clar, haurien de fer-se per servir la majoria d'espanyols, no uns quants.»
Mateu Seguí (advocat)
«Davant de casa hi havia la vinateria J. Serra. Vaig anar-hi i després de dir-los: 'Tenim bones notícies', vaig comprar una botella de xampany i me la vaig prendre sencera.»
«La transició, la monarquia... la comprenc, però no la comparteixo, tot i que sense rancúnia. Teníem la possibilitat de destrossar l'Estat però els polítics i la monarquia van pactar. Hauria preferit un acord que reivindiqués 40 anys contra l'estructura de Franco i fer un model sumant el pensament lliure de la República i més proper al poble.»
|
)
