dijous, 12 de maig de 2005
> Els universitaris es mobilitzen contra l'eliminació de titulacions que proposa el pla de Bolonya
Alumnes d'història de l'art defensen la continuïtat de la llicenciatura, que desapareix del nou catàleg de titulacions
M.CARTAÑÀ / M.BARRERA.
Tarragona / Barcelona
Els estudiants d'història de l'art de tot l'Estat es van mobilitzar ahir per mostrar el seu rebuig pel nou catàleg de titulacions que està elaborant el Consell de Coordinació Universitària i que preveu la supressió de la seva titulació i la de filologia catalana i humanitats. A Tarragona, estudiants i professors de la Universitat Rovira i Virgili es van concentrar davant de la Facultat de Lletres i ja han anunciat accions de protesta cada dimecres. D'altra banda, prop d'un miler d'universitaris van participar a Barcelona contra el procés de Bolonya o el que és el mateix, l'espai europeu d'educació superior (EEES).
+ A l'esquerra, concentració d'estudiants d'història de l'art a Tarragona i al costat, els de Barcelona i Girona, en la manifestació que va reunir uns mil universitaris a la capital catalana. Foto: J.P.R. / A.P.
|
«La desaparició de la carrera és una injustícia.» Aquesta frase era la que es va repetir més durant la concentració que es va fer ahir al matí davant de la Facultat de Lletres de la URV. La protesta d'ahir va ser la primera que fan els estudiants d'història de l'art per mostrar el seu rebuig a la proposta de supressió de la llicenciatura en el nou catàleg de titulacions que es prepara per adaptar les universitats europees en un pla de convergència que hauria d'unificar els criteris en els ensenyaments. Antonio Salcedo, cap de departament d'història de l'art de la URV, no entén els motius pels quals es planteja l'eliminació d'una titulació «amb tanta tradició». Salcedo es pregunta com pot ser que un pla que pretén ser de convergència europea «preveu que història de l'art es mantingui en altres països, com ara a Itàlia». El cap de departament considera que és «estrany que un govern d'esquerres» accepti una proposta com aquesta.
La proposta de la subcomissió d'humanitats del Consell de Coordinació Universitària comportaria incloure aquesta titulació en un grau genèric d'història, de 240 crèdits, només la meitat dels quals serien perquè els estudiants que volguessin poguessin fer assignatures història de l'art. Actualment els estudiants d'història de l'art fan 300 crèdits de la carrera. Azuzena Povill, representant dels estudiants, es queixava ahir en el que va ser el primer d'un seguit d'actes reivindicatius que continuaran a partir d'ara i en què també demanaran el suport del rectorat per poder fer més pressió. A partir d'ara els estudiants convocaran mobilitzacions de protesta contra el pla de Bolonya cada dimecres ja que consideren que la seva aplicació els obliga a passar per un postgrau o un màster privat per especialitzar-se.
A Barcelona tot i que la mobilització estava convocada per exigir el manteniment d'aquests estudis, la manifestació es va convertir en una protesta, la primera una mica rellevant, contra el procés de Bolonya que ha de culminar l'any 2010. Els estudiants, que van sortir de la plaça Universitat de Barcelona, cridaven consignes com Bolonya és una vergonya, Bolonya és menys titulacions, No a Bolonya, sí a la cultura, Bolonya és privatització. Ahir hi van haver mobilitzacions a tot l'Estat. A Madrid, els estudiants van lliurar 35.000 firmes contra la supressió de la carrera d'història de l'art al subsecretari d'Educació, Fernando Gurrea. I a Toledo, on es va reunir el Consell de Coordinació Universitària, el secretari d'Estat d'Universitats, Salvador Ordóñez, es va mostrar «estranyat de l'alarma creada». «Ningú -va afegir-hi- no ha parlat de suprimir titulacions sinó de reordenar el contingut comptant sempre amb el consens».
|
)
