dijous, 12 de maig de 2005
> Rodríguez Zapatero es compromet a dur al Congrés qualsevol procés de pau amb ETA
Pretén aprovar el nou model de finançament de manera multilateral en el Consell de Política Fiscal i Financera i que passi a llei el 2006
DOLORS BELLÉS.
El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, vol que aquesta legislatura sigui la de la pau i la de la fi d'ETA. Així ho va deixar clar ahir en el debat de política general, en què després d'afirmar que la fi del terrorisme no té preu polític, va defensar la política com a eina per eradicar-lo. Es va comprometre, si es donés el cas, a dur al Congrés qualsevol procés de pau amb ETA per informar dels passos a fer i demanar el suport de tots els grups. La consecució de la pau van centrar bona part del discurs de Rodríguez Zapatero, el qual va deixar per al final l'altre gran tema del debat: el finançament autonòmic. Va admetre la necessitat d'un nou sistema i pretén que s'aprovi de manera multilateral en el consell de política fiscal i financera i que passi a llei el 2006.
+ Zapatero rep els aplaudiments del govern i del grup parlamentari socialista al final de la seva intervenció. Foto: EFE.
|
Zapatero va obrir el seu primer debat de política general com a president del govern amb la frase següent: «Després d'un any en el govern, confio més en Espanya i en els espanyols.» Les paraules següents van anar dedicades a «totes les víctimes del terrorisme», a qui va voler retre homenatge abans de donar pas al discurs pròpiament dit. La primera part va estar dedicada exclusivament a la lluita contra el terrorisme, amb l'objectiu de separar aquest tema, com fixa el pacte antiterrorista, de la resta de les qüestions purament polítiques, perquè, segons va dir, «no han de creuar-se els camins de la política i del terror». «Espanya vol veure eradicat el terrorisme», va dir Rodríguez Zapatero, que es va comprometre a treballar per aquest objectiu. Va defensar que «la fi de la violència no té preu polític, però la política pot contribuir a la fi de la violència». I va afirmar: «Treballaré sense descans amb tot el meu govern per aconseguir la fi de la violència i, si es donés el cas, em comprometo formalment a comparèixer davant aquesta cambra, per explicar els passos a fer i per sol·licitar el suport de tots els grups per posar fi al terrorisme a Espanya.» En aquest punt, en què va donar per tancat aquest bloc, va passar a enumerar la feina feta pel seu govern i les previsions pels pròxims mesos.
Curiosament, tot i ser un dels temes més candents del debat i del futur immediat, va deixar per al final de la seva intervenció el model autonòmic. Va defensar el procés de reformes estatutàries, dient que «reformar els estatuts és optar per viure dins d'ells, és aplicar la Constitució».
Estatut i finançament
Sobre aquestes reformes, va reiterar que hi ha dues condicions a complir: que s'ajustin a la Constitució i un ampli consens. Va anunciar que el model de l'Estat de les autonomies que defensa el seu govern es basa en dos principis: «Augmentar la capacitat d'autogovern» de les autonomies d'acord amb la Constitució, que «comporta l'aprovació d'un sistema financer estable que proporcioni els recursos suficients», i «garantir que el govern de la nació estigui en condicions de desenvolupar, amb rigor i qualitat, les funcions superiors que el text constitucional a ell i només a ell encomana: les que s'identifiquen amb el concepte de l'Estat i les que permeten assegurar la igualtat, la cohesió i la solidaritat entre els espanyols». Per això, va considerar necessària una «revisió del sistema de finançament autonòmic» i aconseguir que l'Estat i les autonomies puguin exercir les «decisions fiscals» i els serveis que assumeixin o hagin d'assumir. En aquest punt, va dir que en la pròxima conferència de presidents autonòmics informarà de les bases de la revisió del model de finançament autonòmic, que pretén que sigui aprovat de manera multilateral en el Consell de Política Fiscal i Financera i que sigui llei el 2006.
|
)
