dijous, 12 de maig de 2005
> El tripartit creu que les comunitats es faran seva la proposta catalana de finançament
Un estudi de l'executiu demostra que on es reformen els estatuts s'incorporen criteris aportats per Catalunya
TIAN RIBA.
Barcelona
El govern està convençut que acabarà convencent les comunitats autònomes de l'Estat de les bondats de la proposta de finançament que s'acabi pactant al Parlament. Per demostrar-ho, esgrimeix un informe que demostra que les autonomies ja estan incorporant propostes que es debaten a Catalunya en les reformes dels seus respectius estatuts. Assumint que el govern espanyol vol que el desenvolupament del model de finançament es pacti entre totes les autonomies, el tripartit ha començat una ofensiva per convèncer el PSOE i els governs autonòmics que el català és el «millor model» per a l'Estat.
+ Joan Saura explica l'informe del govern, ahir al Palau de la Generalitat. Foto: ANDREU PUIG
|
El govern es manté ferm que el model de finançament ha d'anar dins de l'Estatut i que, per tant, s'ha de negociar de manera bilateral, com correspon. Ara bé, admet que alguns aspectes del desenvolupament d'aquest model hauran de comptar emb el vistiplau del Consell de Política Fiscal i Financera. L'executiu vol aplanar el terreny per quan l'Estatut i el finançament arribin a Madrid i ahir el conseller d'Economia, Antoni Castells, va començar a fer pedagogia amb una conferència. El conseller de Relacions Institucionals, Joan Saura, hi anirà el dia 26 i el conseller primer, Josep Bargalló, s'entrevistarà amb el president andalús, Manuel Chaves, a mitjan juny. Tot plegat sense oblidar que encara cal un acord a Catalunya i amb la voluntat d'incloure-hi també el PP. Per això, Castells es reuneix avui amb Josep Piqué, que també es reunirà amb Pasqual Maragall i amb Saura.
Un informe encarregat justament per Saura demostra que «moltes comunitats autònomes estan incorporant propostes de l'Estatut de Catalunya». Per això, el conseller va demanar al president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, que tingui en compte que les propostes catalanes «estan fent camí perquè responen a reptes i problemes reals, i proposen solucions reals en el marc de la Constitució».
El quadre comparatiu elaborat pel govern, al qual ha tingut accés El Punt, conclou que Andalusia vol crear una agència tributària pròpia «que podrà establir acords o consorciar-se amb altres». Les Canàries va per aquest camí i al País Valencià i a les Illes, governades pel PP, ho estudien. És amb Andalusia amb qui hi ha més semblances, ja que en el document de l'executiu de Chaves per a la reforma de l'Estatut, també es preveu la creació d'una comissió bilateral amb l'Estat, regular la participació a la Unió Europea, usar l'article 150.2 de la Constitució per obtenir el traspàs de competències -també ho volen els canaris-, blindar aquestes competències, incorporar un catàleg de drets i deures -les Canàries també ho fan- i crear un consell de justícia. En aquest últim cas, els andalusos el volen com a òrgan consultiu i els valencians no en concreten ni les competències ni les funcions, però també el preveuen. Catalunya el vol com a òrgan descentralitzat del Consell General del Poder Judicial. A més, Andalusia i el País Valencià es defineixen com a nacionalitats i les Canàries reivindica el seu «fet diferencial» i demana el reconeixement de la seva modalitat lingüística.
|
)
