VilaWeb - Diari escola: El rescat de la banca espanyola

VilaWeb.cat

VilaWeb.tv

Nosaltres.cat

MÉSVilaWeb

Correu

Clau

dijous, 25 d'abril de 2024

> Dubtes de l'eficàcia

> Els altres rescats

> Incertesa grega

dimarts, 12 de juny de 2012

'El govern demana finançament europeu per poder recapitalitzar els bancs espanyols que ho necessitin.' Amb aquestes paraules el ministre d'Economia espanyol, Luis de Guindos, va confirmar en ple cap de setmana, quan les borses de tot el món eren tancades, que el govern d'Espanya sol·licitarà un préstec a la Unió Europea (UE) amb què ajudar els bancs que necessitin diners per ampliar la seva reserva de capital i la solvència.

El Fons Europeu d'Estabilització Financera és qui deixarà els cent mil milions d'euros al govern espanyol, el qual, a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), els distribuirà als bancs que en necessitin. En canvi del rescat, la UE imposarà tot un seguit de condicions solament als bancs, que encara s'han de concretar, i no pas a la societat. El mateix ministre d'Economia va assegurar que el rescat comportarà exigències a les entitats que rebin les ajudes, però no hauria d'implicar més reformes macroeconòmiques, retallades en serveis socials o l'augment d'impostos. Paral·lelament, funcionaris de la Comissió europea, el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) vigilaran de prop l'administració dels diners prestats i el compliment dels compromisos que s'estableixin.

Dubtes de l'eficàcia

Amb el rescat bancari, tant el govern espanyol com la UE insisteixen que es vol mirar de deixar enrere el mal moment que experimenten molts bancs i que, de retruc, afecta tota l'economia, molt malmesa actualment tant en ritme de producció com en índexs de desocupació. Tot amb tot, l'endemà mateix d'anuncar-lo la reacció de les borses i els inversors va ser negativa i les turbulències de l'economia espanyola no es van apaivagar. Tampoc no és vist amb bons ulls, entre una bona part de la ciutadania, que es rescati uns bancs que són considerats, per les seves males pràctiques i els riscos que van prendre durant molts anys, els causants de la crisi financera actual.

Els altres rescats

Es tracta del quart rescat amb diners de la UE a estats membres. La CE i el BCE, juntament amb l'FMI, ja havien intervingut anteriorment a Grècia, Portugal i Irlanda. En aquests tres casos, amb tot, els diners s'han deixat directament als estats, i no pas als bancs, pel risc que facin fallida i perquè puguin pagar els deutes principals. L'estat intervingut, al seu torn, es compromet a acceptar que funcionaris de l'anomenada 'troica europea' prenguin el poder efectiu de l'economia del país i controlin tota decisió pressupostària del govern. Després de Grècia, Portugal, Irlanda i Espanya, i depenent de com evolucioni la situació, Itàlia podria acabar necessitant alguna mena de rescat.

Incertesa grega

L'anunci d'un rescat restringit al sector bancari espanyol volia ésser un missatge clar de les autoritats europees i espanyoles, a les borses, de control de la situació. Però la resposta dels mercats no ha estat, d'entrada, tan favorable com s'esperava, i en l'horitzó més proper hi ha un altre factor que genera molta incertesa: la repetició de les eleccions gregues, diumenge vinent. Grècia, l'estat més necessitat dels fons europeus i el més intervingut, va votar el 6 de maig la renovació del parlament, però el resultat final, amb l'ensorrament dels dos grans partits tradicionals (el conservador Nova Democràcia i el socialista PASOK) i l'ascens de l'esquerra radical de la coalició Syriza, va impossibilitar la formació d'un govern. En la repetició de les eleccions, les enquestes situen frec a frec els partits favorables a complir les estrictes i duríssimes condicions imposades per Europa en canvi dels diners del rescat i Syriza, que no accepta i vol renegociar moltes de les exigències de la 'troica europea'.

MATERIALS

Ministeri d'Economia i Competititvitat espanyol
Format:Web
Preguntes i respostes del rescat
Format:Web
Dossier explicatiu del rescat espanyol.

QUE HO SABIES?

El Fons Europeu d'Estabilització Financera (EFSF), el van crear fa un any els països de l'eurozona per 'defensar l'estabilitat econòmica a Europa per mitjà del proveïment d'assistència financera als estats que ho necessitin'.