Edu365.cat

Atès que França disposa encara d'uns quants territoris d'ultramar, fruit de l'època colonial, la diferència horària entre tots ells imposa que les eleccions es facin dissabte o diumenge, per evitar que uns ciutadans votin sabent qui ha guanyat en un altre territori. Dissabte, així, votaran les Antilles (Guadalupe, Martinica, Saint-Martin i Saint-Barthélemy), a més de la Guaiana, la Polinèsia i el petit arxipèlag de Saint-Pierre-et-Miquelon. Diumenge es votarà a França, les illes de la Reunió i Mayotte, i a Nova Caledònia.

A banda Sarkozy i Hollande, hi ha tres candidats més amb possibilitats de fer un resultat que no sigui purament testimonial. Es tracta de Marine Le Pen, que encapçala la llista de l'ultradretà Front Nacional; el centrista François Bayrou, secundat pel Moviment Demòcrata, i Jean-Luc Mélenchon, el cap del Front d'Esquerres, que és la sorpresa de moment a les enquestes. Eva Joly, dels Verds, no sembla que pugui obtenir un resultat més que discret. Tampoc no es preveu un percentatge de vot elevat per a Philippe Poutou, del Nou Partit Anticapitalista, i Nathalie Arthaud, de Lluita Obrera, ni per a Jacques Cheminade i Nicolas Dupont-Aignan, al capdavall de les enquestes.

En aquestes presidencials, el debat sobre les llengües històriques que es parlen en uns quants territoris ha aparegut amb més força. La llengua, en general, ha estat a França un dels vehicles d'uniformització i de combat contra les nacions diferents de la francesa i per això no és habitual que els candidats a la presidència facin gaires referències a protegir-les. En aquest sentit, Nicolas Sarkozy és el candidat de la continuïtat històrica, perquè no admet cap mena de reconeixement de les llengües que no siguin la francesa. A l'extrem oposat, François Bayrou defensa un reconeixement explícit de les llengües minoritzades amb una llei que n'asseguri els drets. I a mig camí, François Hollande i Eva Joly volen ratificar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, un tractat europeu adoptat el 5 de novembre de 1992 per protegir les llengües sense estat d'Europa, com ara el català, l'occità, l'alsacià, el bretó, el cors, l'èuscar, el flamenc i el francoprovençal, només a França.