Si jo els dic que he conegut la plaça de Lesseps de Barcelona sense obres, vostès entendran que no sóc pas de la primera volada. Si hi afegeixo que també l'he coneguda sense passos elevats ni subterranis i que l'he travessada d'un cantó a l'altre a peu pla vostès es pensaran que els parlo de quan Barcelona es deia Barcino o de quan era governada per l'alcalde Rius i Taulet, amb les seves patilles i els seus bigotassos.

La placa de la plaça diu: «Lesseps. Versalles, 1805-Castell de Chênaie, 1894. Promotor del canal de Suez.» És cert que Ferdinand de Lesseps va ser el «promotor» del canal que va unir el Mediterrani amb el mar Roig, però no és per aquest motiu que Barcelona li va dedicar una de les seves més grans places, una plaça a la qual desemboquen deu carrers i que uneix Gràcia, Sant Gervasi i Vallcarca. Ferdinand de Lesseps va actuar com a cònsol de França a Barcelona entre els anys 1842 i 1848, els de la gran efervescència de la revolució industrial a Catalunya. Va fer de mitjancer en alguns conflictes socials, va enfortir la importància del port de Barcelona, va afavorir el comerç del cotó i va participar en la construcció de la primera línia de ferrocarril de la Península, la que va unir Barcelona amb Mataró el 1848. També va fundar institucions benèfiques i les Escoles Franceses, que encara existeixen i porten el seu nom. Al final de la seva estada a Barcelona va establir la residència en una casa del capdamunt de Gràcia propera a la masia Pla de Cassoles, que estava envoltada de grans extensions de camps de conreu. Aquests camps són l'actual plaça Lesseps, nom imposat l'any 1905 en record de l'il·lustre veí.

Els que van posar la placa actual no coneixien aquesta història. Van buscar en un diccionari qui era Lesseps, van observar que la fama li venia per haver «promocionat» el canal de Suez, una «promoció» que es va produir uns anys després, quan Lesseps tenia altres destinacions diplomàtiques, i van tirar pel dret. Jo, de totes maneres, penso que els funcionaris del nomenclàtor també devien actuar condicionats pel perpetu estat de la plaça en obres. Una plaça que des de fa tants anys dóna feina a tants enginyers és una plaça que ha de retre homenatge al promotor d'una de les majors obres d'enginyeria que es va fer al món al segle XIX.

Ara es tracta de retornar a la plaça la fesomia original, sense passos elevats ni rampes que destrueixin la visual. Una plaça a peu pla, enjardinada i pensada per a les persones i no per als cotxes. El que passa és que en mig han interferit les obres de la línia 9 del metro i l'esventrament urbanístic i el caos circulatori tindrà vida per a uns mesos o uns anys més.

Vostès han sentit algun polític que es referís a les obres de la plaça per dir que, si manava, les acabaria aviat o no les acabaria mai? Els polítics es deuen pensar que el normal estat de la plaça Lesseps és aquest, el de les obres perpètues. Els veïns també. La sagristana de la disgraciosa església dels Josepets que s'alça en un cantó de la plaça em diu: «Ens van informar de l'any que s'acabarien les obres, però ja no me'n recordo. Un any d'aquests.» Li pregunto si recorda, almenys, quan van començar: «Potser dos anys?» «Dos, ha dit? Almenys en fa deu», afirma un home que està a punt de travessar un pont provisional que salva per sobre un esvoranc i dos carrils de cotxes en dos sentits. A la plaça Lesseps tot és provisional: l'espai i els temps.

A falta d'altres satisfaccions, l'Ajuntament ha ofert als veïns en aquests anys la biblioteca Jaume Fuster. L'obra arquitectònica ha guanyat molts premis, però és molt més atractiva per dins que per fora. Per fora participa de l'actual tendència bufada, excessiva, caríssima, que els arquitectes endossen als ajuntaments a l'hora de fer biblioteques, teatres, poliesportius i mercats o a les grans companyies a l'hora de fer edificis corporatius com el de Gas Natural. La caixa és forta. Vista de fora, també, les línies trencades de la biblioteca no acaben d'asserenar l'apilonament suburbial de cases que, al fons, pugen per Vallcarca, sinó que el crispen encara més. Per dins és una altra cosa. Per dins és una biblioteca per entrar-hi i no sortir-ne en tot el dia i per veure en silenci com a fora, darrere els vidres, les obres de la plaça avancen o no avancen. A dins, tant és que avancin com no.