| Contactar amb El Punt - Pobles i Ciutats |
| Qui som? - El Club del subscriptor - Les 24 hores d'El Punt - Publicitat - Borsa de treball | El Punt | VilaWeb | divendres, 2 de gener de 2026


dissabte, 19 de maig de 2007
>

Els immigrats reclamen el dret de vot dels que tinguin tres anys de residència

El PSC, ERC i ICV-EUiA els donen suport i Herrera diu que són els únics que ho han portat al Congrés

ANNA SERRANO. Barcelona
Un cop més, arriben les eleccions municipals i se senten «ciutadans en espera». Malgrat que ja no hi són a temps pel 27-M, la Coordinadora d'Entitats d'Immigrants de Catalunya (CEIC) va reclamar ahir el dret de vot per a les persones extracomunitàries que tinguin residència legal de tres anys. Va ser en un acte celebrat al Pati Llimona, amb presència de representants de diverses entitats d'immigrants, en el qual van rebre el suport del PSC, ERC i ICV-EUiA. El portaveu al Congrés d'aquesta última formació, Joan Herrera, va recordar que es van quedar sols demanat a la cambra estatal que «s'obri el debat» sobre el vot dels immigrants.


+ Els representants de les entitats d'immigrants, ahir, al Pati Llimona. / Foto: ANDREU PUIG

Calculen que un 10% de la població catalana no podrà exercir, el 27-M, el dret de vot. Són els immigrats extracomunitaris que, tot i trobar-se en una situació legal, no podran elegir representants municipals perquè l'Estat no té signat amb els seus països d'origen un conveni de reciprocitat. Són acords que estableixen que si els ciutadans de l'Estat espanyol que són en aquests països poden votar allà, els nacionals d'aquell país ho poden fer en les eleccions municipals a l'Estat. La CEIC, que ahir va tornar a denunciar aquesta situació, va demanar que «s'avanci cap a un nou concepte de ciutadania que es vinculi a la residència i no a la nacionalitat» per «construir entre tots una societat cohesionada, justa i igualitària». La proposta, que va exposar el portaveu de la coordinadora, Alejandro Erazo, és que puguin exercir el dret de vot «els immigrats regulars amb residència legal de tres anys».

A l'acte, hi van assistir representants d'una desena d'entitats. Tots van coincidir que el dret de vot és imprescindible per a la integració real. «És català qui viu, treballa i vota a Catalunya», va sentenciar el president de Fedelatina, Javier Bonomi, i va afegir-hi: «La catalanitat té a veure amb la cultura, però també amb els drets.» La presidenta de l'associació de dones equatorianes immigrades de l'Hospitalet de Llobregat, Ana Sofía Farfan, va lamentar que les polítiques d'immigració les facin «teòrics» sense tenir en compte les seves opinions. Va criticar l'ús que fan els partits en campanya de la immigració. Un exemple, citat per Erazo, és el vídeo «xenòfob» del PP de Badalona.

Javier Luna (PSC), Saoka Kingolo (ERC) i Joan Herrera (ICV-EUiA) van donar-los suport. Herrera va recordar que han estat els únics que van presentar una iniciativa al Congrés per reformar l'article 13.2 de la Constitució, en què s'estableix l'exigència de convenis de reciprocitat amb l'Estat perquè els ciutadans extracomunitaris puguin votar, per «obrir el debat». Va lamentar que al PSOE «li pesés més el càlcul electoral» i no li donés suport, com tampoc ho van fer la resta de grups.



 NOTÍCIES RELACIONADES

>La «superioritat moral» d'ICV

>Portabella i Mayol es barallen per l'habitatge i Hereu esquiva les polèmiques

>Agitació contra l'abstenció

>Fernández Díaz promet reduir burocràcia i fer que en un mes els comerços obtinguin llicència per obrir

>El candidat d'ERC a Lleida vota per correu i anima els votants a fer el mateix i «passar» de la campanya

>Mayol i Baltasar ‘ocupen' can Roger

>Lesseps, més difícil que Suez

Aquest és un servei de notícies creat pel diari El Punt i distribuït per VilaWeb.
És prohibida la reproducció sense l'autorització expressa d'Hermes Comunicacions S.A.