Cadascun dels 946 municipis de Catalunya són un món per fer sentències absolutes, però el mateix Pasqual Maragall va dir ahir a Tossa de Mar que la campanya és «molt tranquil·la» i només l'anima una miqueta Mariano Rajoy. A Barcelona en concret, el PSC admet tenir la mosca darrere l'orella perquè el nivell de mobilització és baix i l'abstenció en feus com ara Nou Barris, junt amb els indecisos, pot fer que les enquestes no quadrin. Davant d'això, Jordi Hereu fa més carrer i dijous espera el millor cap de cartell del socialisme: José Luis Rodríguez Zapatero. Si, enfront, Trias mobilitza els seus, tindrà més percentatge de vot amb els mateixos votants. Per això els llança missatges optimistes. I el debat d'ahir a BTV havia d'ajudar a despertar l'interès local.

DIA DE PLATA I ROCÍO.
El dia 27, mig milió de persones assistiran al Rocío que la Federació d'Entitats Culturals Andaluses de Catalunya celebra als terrenys del Mas Duran –com són les coses– de Montcada i Reixac, i la FECAC ja es va moure per incentivar el vot per correu. Aquest és l'únic esdeveniment de masses que se celebra aquell dia a Catalunya, si és que no es considera un esdeveniment de masses l'èxode de cap de setmana a la platja i la consegüent operació tornada. El meteoròleg Francesc Mauri explica, «amb tota la prevenció possible», que el dia 27 està previst que faci un dia de platja. Només una borrasca instal·lada al sud de la Península pot espatllar, meteorològicament parlant, o arreglar a priori, la participació, si en lloc de quedar-se al sud puja cap al nord. El Barça juga a Getafe i la fórmula 1 és a Mònaco –extraordinària coincidència per a Francesc Camps i Rita Barberà, perquè és en un circuit urbà.

EL PERFIL DE L'ABSTENCIONISTA.
L'abstenció preocupa tant darrerament que fins el govern en vol estudiar a fons les causes. En espera de més detalls, el Centre d'Estudis d'Opinió revela que la majoria dels qui no voten ho fan per descontentament amb els polítics, per desinterès o per falta d'identificació amb els partits. El perfil és d'un menor de 35 anys, de la demarcació de Barcelona –és també històricament on hi ha més abstenció a les municipals–, resident en municipis de més de 10.000 habitants, castellanoparlant, ingressos familiars nets inferiors als 2.000 euros, d'esquerres i que en les municipals vota a vegades sí i altres no. A més, un 74% de la gent considera la política tan complicada que no l'entén, i les baralles dels partits no ho faciliten.

L'ÚLTIM CICLE.
La darrera gran mobilització va ser la de les eleccions espanyoles del 2004, amb una situació molt tensa per l'11-M, que va fer anar a votar un 76% dels catalans. Però si ens fixem en les darreres cites, veurem que l'abstenció va arribar a un 51% en el referèndum de l'Estatut, a un 59% en el del tractat de la UE, a un 60% en les europees i a un 44% en les eleccions al Parlament de la tardor. A les municipals del 2003, l'abstenció va ser d'un 38%, menor que en les del 1999, amb un 44%. Depèn de cada municipi, però en les dues últimes municipals l'abstenció ha estat més alta que a les parlamentàries –no hi ha tanta polarització–, i ens trobem en un cicle participatiu baix. I això que aquestes eleccions són les que parlen de problemes més propers als ciutadans, usant la terminologia política, encara que quedin contaminades pel debat general. Si milers de conductors es troben atrapats en un embús de trànsit es culpa els polítics.

L'EFECTE CIUTADANS.
Qui va aprofitar la baixa participació en les eleccions al Parlament per superar el topall del 3% de vots i entrar al Parlament va ser Ciutadans, que ara també es presenta a Barcelona i a 79 municipis més, i que va acabar perjudicant el PSC. Per això, als socialistes els anirà bé la crisi que ara tenen, i no tan bé el llibre que el seu secretari general, Antonio Robles, presenta dimarts: Del fraude histórico del PSC al síndrome de Catalunya . A més, qui els menja terreny per l'esquerra, ICV-EUiA, serà opció de vot en unes municipals per a 350.000 electors per primera vegada. I ERC espera ser la tercera força a tot Catalunya. L'abstenció és també un pas intermedi cap a un canvi de vot.

LA CASA PELS FONAMENTS O PER LA TEULADA.
El capítol d'ahir del debat sobre la immigració va estar marcat per un col·lectiu que no és que s'abstingui, és que no pot votar. Els partits d'esquerres van reivindicar el dret de vot dels immigrats avalant la Coordinadora d'Entitats d'Immigrants a Catalunya, que reclama el dret per als qui tinguin residència legal de tres anys. CiU ho considera començar la casa per la teulada i irresponsable, i posen Bèlgica d'exemple: es generen llistes ètniques que provoquen més candidatures xenòfobes, com a Vic, on CiU vol desactivar les perspectives de la Plataforma per Catalunya. Duran i Lleida va atacar ahir durament ICV-EUiA per haver-li dit xenòfob, «fart i repugnat de la superioritat moral que exhibeixen», quan vénen del model, el comunisme soviètic, que pitjor ha tractat el medi ambient i els drets humans, i que justificava la manca de llibertat per la justícia social, i impulsen una memòria històrica «sectària» que amaga la implicació de l'estalinisme en assassinats i les txeques, malgrat valorar la lluita del PSUC contra la dictadura. Duran demana votar contra aquesta cultura instal·lada a l'Ajuntament de Barcelona i la Generalitat. Sigui com sigui, ahir CiU i, més concretament, Artur Mas, van continuar rebent crítiques. De Madre va dir a Salt, on les informacions citades per CiU apunten que es capten terroristes islamistes, que el president de CiU fa que «tinguem sospites els uns dels altres».

LES RESTES DEL NAUFRAGI.
El PSC, ERC i el PP es volen repartir les restes del naufragi de CiU abans encara que es produeixi, malgrat que ja ho esperaven fa tres anys. El PSC fa una opa als votants moderats de tall socialdemòcrata de CiU. El PP busca la franja liberal del món empresarial amb promeses de menys impostos si Duran pacta amb Rajoy i el catapulta a la Moncloa. S'imaginen Josep Piqué i Duran, dos polítics que volien ser els marmessors de Jordi Pujol en lloc de Mas, compartint consell de ministres? El PP es presenta en aquesta franja com el partit útil i tempta CiU presentant-se com el llop que porta l'Estatut al Constitucional però que compleix el que diu, no com el llop amb pell de Bambi. I ERC fa una opa als sobiranistes presentant-se com el sobiranisme útil, que és el que governa ara. Com respondrà CiU al repte, tenint en compte que està com està en part pels vuit anys de pactes amb el PP? Duran diu que el PP ha de canviar molt, i que si Zapatero i Rajoy volen pactar amb CiU és perquè ocupa la centralitat que reivindica el PSC.