El debat, televisat per BTV i TV3, va ser un ball de saló on tothom buscava parella segons l'assumpte a discutir. No pas per ballar, sinó per enfrontar-se i marcar així el perfil propi, repetint alguns dels atacs que durant la campanya s'han anat donant en els actes electorals, però aquest cop cara a cara.

Una de les parelles insòlites la van formar Mayol i Portabella, socis de govern a l'ajuntament però contrincants a les urnes. Quan tots els candidats havien coincidit a considerar greu la situació de l'accés a l'habitatge a Barcelona, el candidat d'ERC es va girar cap a Mayol per recordar-li la seva part de culpa com a responsable de les polítiques d'habitatge dels últims anys a Barcelona, un retret que el republicà fa a la seva sòcia de govern des que Mayol, en precampanya, va criticar la gestió del turisme, en mans d'ERC. Mayol no es va quedar curta i va recordar-li que ell, dins del govern, no havia discrepat mai de les decisions preses. «Serà que vostè no escolta quan parlem a les comissions de govern», li va respondre Portabella.

El debat sobre habitatge va reprendre, després, l'enfrontament més clàssic. CiU i PP contra tripartit. Xavier Trias, que es va haver de sentir de Mayol que, a Tarragona, «els romans van construir més habitatge que vostès», va acusar el govern municipal d'haver-se venut el sòl públic. Hereu, tot i que Trias ho va intentar, no va mostra-se gaire més bel·ligerant que d'altres vegades. L'alcaldable dels socialistes, conservador i esquiu, va mantenir el discurs programat fins al punt de rebutjar un torn de paraula per respondre un atac directe de Fernández Díaz. Hereu només va retreure Mayol haver «intentat donar lliçons sobre benestar social», recordant-li a l'ecosocialista la seva acusació de què els socialistes havien evitat abordar la pobresa en l'últim pacte de govern.

A pesar de les topades entre els actuals socis, tant Mayol com Hereu van deixar clares les seves preferències per pactar. No va fer el mateix Portabella, que va centrar-se en explicar, encara més, la seva postura sobre el traçat del TAV, que l'allunya de la tossuderia amb què Hereu defensa el centre de la ciutat com a millor opció. En aquest àmbit, Trias també s'hi va abonar amb el seu TAV pel Vallès.