dissabte, 31 de desembre de 2005
> La futura línia de tren de Mataró a Vilanova enllaçarà 19 municipis sense passar per Barcelona
El govern presenta l'estudi de traçat del quart cinturó ferroviari, que s'ha de completar el 2016 i assumirà 16 milions de viatges l'any
IVAN VILA.
Barcelona
El quart cinturó ferroviari, que connectarà 19 municipis de la segona corona metropolitana sense necessitat de passar per Barcelona, comença a agafar forma. Com a mínim, el seu recorregut ja s'ha definit. La Generalitat va presentar ahir l'estudi de traçat de la denominada línia orbital ferroviària, que recorrerà 106 quilometres de Vilanova a Mataró i es preveu que arribi als 16 milions de viatges per any. La nova línia suposarà una inversió de 1.227 milions d'euros, destinats a fer vuit estacions i 55 quilòmetres de via de nova construcció, que es complementaran amb trams ja existents. El govern s'ha fixat un any per garantir la reserva de sòl necessària per a l'actuació. La data prevista per l'entrada en servei: el 2016.
Anar en tren de Martorell a Terrassa, dues localitats separades per 15 quilòmetres, suposa avui invertir-hi una hora i quart. Quan, d'aquí a una dècada, entri en servei la futura línia orbital, el recorregut es podrà fer en 11 minuts. És només un dels buits que cobrirà el nou eix, una de les apostes més fortes del govern en matèria d'infraestructures ferroviàries, que recorrerà 106 quilòmetres, de Vilanova a Mataró, passant per Vilafranca del Penedès, Martorell, Terrassa, Sabadell, Granollers i altres 12 municipis. Els trens trigarien una hora i tres quarts a anar de punta a punta de la línia a una velocitat de 60 quilòmetres per hora, la velocitat comercial prevista, tot i que els trens podran arribar als 120 km/h.
Segons detalla l'estudi de traçat presentat ahir, el nou eix el formaran quatre trams de nova construcció que es completaran amb altres de ja existents. La línia donarà servei a 25 estacions. Quatre de les vuit que es faran noves seran subterrànies, i també anirà sota terra una tercera part dels 55 quilòmetres de via que es construiran.
El traçat presentat ha estat considerat l'òptim atenent a criteris de funcionalitat i economia i tenint en compte els condicionants ambientals i geològics, però malgrat tot encara no és definitiu. De fet, preveu algunes alternatives, com en el cas de la connexió de Santa Perpètua de Mogoda a Granollers, on encara no s'ha decidit si s'aprofitarà un tram de la línia 2 (Calafell-Maçanet) i de la 3 (l'Hospitalet-Vic) de Rodalies de Renfe.
Ara, el govern té un any per redactar el pla director urbanístic que permetrà fer la reserva de sòl necessària per fer la línia i que acabarà de concretar tots els serrells. Paral·lelament, s'ha encarregat també la redacció de l'estudi informatiu i d'impacte ambiental. La inversió prevista és de 1.227 milions d'euros, a pagar entre la Generalitat, l'Estat -el projecte s'inclourà en el conveni marc d'infraestructures ferroviàries que es negocia ara amb el Ministeri de Foment- i operadors privats. El que no se sap encara és quant li tocarà posar a cadascú. Quan entri en servei, el 2016 si no hi ha retards, es preveu que la línia comenci amb vuit milions de viatges l'any, una xifra que s'espera que es dupliqui quan la línia es consolidi.
El repte de la mobilitat
El nou eix orbital ha de servir per trencar la radialitat en què es basa la mobilitat de la segona corona metropolitana, on hi viuen 870.000 persones, i per incrementar el percentatge d'utilització del transport públic a la zona, que ara per ara és molt baix en aquells trams on no hi ha una connexió ferroviària eficient. Així, segons l'enquesta de mobilitat obligada del 2001, el percentatge de viatges que es fan en transport públic per anar de Vilanova a Vilafranca és d'un 11,9%, i també se situa entorn d'un 11% en els viatges que es fan entre Sabadell i Granollers i entre Granollers i Mataró. Encara més baixa és la incidència del transport públic per desplaçar-se de Martorell a Terrassa o viceversa: un 7,1%. Segons el secretari de mobilitat, Manel Nadal, l'objectiu, un cop aquests nuclis quedin relligats per l'eix orbital, és assolir percentatges entorn d'un 25% o un 30%, similars als que ja s'han aconseguit en altres trams on sí que hi ha connexió ferroviària eficaç, com Vilafranca-Martorell i Terrassa-Sabadell.
L'aposta pel transport públic es fa encara més necessària si tenim en compte l'evolució prevista de la mobilitat en els pròxims 20 anys: s'espera que el 2010 a la regió metropolitana de Barcelona s'arribi als 10,5 milions de viatges al dia, un 28% més que l'any 2001. El 2025, la previsió és assolir els 12 milions de desplaçaments diaris, un 15% més que el 2010.
|
